Mes: setembre de 2026

10 aliments rics en potassi per baixar la tensió

Posted on by Revista Interès Mutu

El potassi

És un mineral essencial per al correcte funcionament de l’organisme:

  • Cuida la salut cardiovascular, ja que redueix la pressió arterial («la tensió»), contrarrestant els efectes negatius del sodi
  • Prevé la formació de pedres al ronyó (càlculs renals) i cuida la densitat dels ossos, contribuint a prevenir l’osteoporosi
  • És clau per a la transmissió dels impulsos nerviosos (la comunicació nervis-músculs)
  • Ajuda a reduir la retenció de líquids, augmentant la producció d’orina i reduint el nivell de sodi

La manca de potassi i els símptomes que produeix

En termes mèdics hipopotassèmia o hipocalèmia, la carència del mineral afecta en primer lloc l’equilibri dels electròlits del cos, amb els símptomes addicionals que segueixen:

  • Palpitacions i arítmies, o batecs irregulars del cor. És la conseqüència més greu de la manca severa de potassi
  • Debilitat, rampes i espasmes musculars, que generen al seu torn fatiga generalitzada i manca d’energia
  • Restrenyiment
  • Entumiment de les extremitats

Per què es produeix una manca de potassi

És rar que la carència de potassi es degui exclusivament a una mala alimentació. Hi ha diverses malalties i trastorns que la produeixen:

  • Malaltia renal
  • Trastorns hormonals
  • Ús intensiu de diürètics o d’antibiòtics, com la penicil·lina
  • Hiperhidrosi, o sudoració excessiva
  • Diarrees i vòmits
  • Manca de magnesi

Aliments rics en potassi

Amb caràcter general, davant la manca de potassi és recomanable la dieta DASH (sigles de Dietary Approaches to Stop Hypertension, o Enfocaments Dietètics per Aturar la Hipertensió). És rica en fruites, verdures, llegums, làctics i fruits secs. Els aliments més rics en potassi són:

Les fruites

L’alvocat

Alvocat tallat, un dels aliments més rics en potassi

Aporta 700 mg del mineral per peça. A més del potassi, l’alvocat conté un nivell elevat de greixos monoinsaturats (àcid oleic) que ajuda amb el colesterol, reduint el «dolent» (LDL) i elevant el «bo» (HDL). També aporta fibra, que ajuda amb la digestió, i vitamines C, E i K.

El plàtan

Aporta entre 360 i 400 mg per peça. A més del potassi, conté:

  • Magnesi, que ajuda a les funcions muscular i nerviosa i al reforçament de les genives i les dents
  • Midó i pectina, que actuen com a probiòtics, facilitant la digestió
  • Triptòfan, que afavoreix la producció d’hormones del benestar: serotonina, dopamina i oxitocina

Els plàtans són un excel·lent nutrient per quan fas exercici.

El kiwi

Kiwi tallat, ric en potassi i vitamina C

Aporta uns 310 mg de potassi per peça. Conté vitamina C (en major quantitat que una taronja), fibra i antioxidants. Entre els seus beneficis hi ha:

  • Afavorir el trànsit intestinal
  • Enfortir el sistema immunològic
  • Ajudar al control de la glucèmia (sucre en sang)

El mango

Aporta 170 mg de potassi per peça. Té també un alt contingut de vitamines A i C, fibra i antioxidants. Ajuda al sistema immunològic, a la digestió i protegeix la pell a mesura que envellim.

I, per descomptat, ajuda amb la salut cardiovascular.

Les maduixes

Contenen 150 mg per cada cent grams. Tenen un nivell elevat de vitamina C, a més de fibra i antioxidants. Ajuden a enfortir el sistema immunològic, a prevenir l’envelliment prematur i a protegir la salut cardiovascular.

En menor mesura, les peres, les pomes, la síndria i els nabius també contenen potassi.

Les verdures

Les patates

Patates rostides amb pell, font de potassi, vitamina C i fibra

Una patata rostida amb la seva pell proporciona 900 mg de potassi. També aporten vitamina C i fibra. A més, és un hidrat de carboni d’absorció lenta, cosa que ajuda a controlar la glucèmia.

Les moniatos

O batates, contenen uns 540 mg per peça. Tenen una alta concentració d’antioxidants (betacarotens). Igual que la patata, són un hidrat de carboni d’absorció lenta. Aporten vitamines A i C.

Les espinacs

Fulles d'espinacs fresques, riques en potassi, fibra i vitamines

Contenen 850 mg per tassa (cuites). A més, aporten fibra, àcid fòlic i vitamines A, C i K. Ajuden a protegir la vista, enfortir els ossos i la salut cardiovascular, així com a prevenir les anèmies.

Cal advertir que contenen àcid oxàlic, que pot perjudicar l’absorció de ferro i calci. Coure-les elimina en gran mesura aquest problema.

Les mongetes blanques

Aporten fins a 800-1.000 mg per tassa (cuites). Contenen nivells alts de fibra, proteïnes vegetals, ferro i calci. Tenen, com les patates i els moniatos, un baix índex glucèmic, cosa que afavoreix el procés digestiu. Ajuden igualment amb la salut cardiovascular.

Les llenties

Llenties crues, llegum rica en potassi, proteïnes vegetals i ferro

Una tassa de llenties cuites aporta més de 700 mg de potassi. Les llenties contenen, a més, proteïnes vegetals, molta fibra, minerals com el ferro i vitamines com l’àcid fòlic.

Altres aliments que aporten potassi són el tomàquet (cru o concentrat), el iogurt natural, el salmó, les sardines i altres peixos blaus.

Consells per controlar la hipertensió

  • Segueix en la mesura del possible la dieta DASH i recorda el «cinc al dia»: cinc peces de fruita o racions de verdura
  • Fes exercici. L’Organització Mundial de la Salut recomana 150 minuts setmanals d’activitat física moderada
  • Redueix la sal
  • Evita els aliments ultraprocesats
  • Mantén el teu pes en nivells saludables
  • No fumis i limita l’alcohol

Bibliografia

MedlinePlus: potassi en la dieta
Clínica Universidad de Navarra: aliments rics en potassi

Anunci de fusió per absorció entre MGC INSURANCE, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA (entitat absorbent) i MONTEPIO DEL COLECTIVO PORTUARIO DE VALENCIA, MUTUALIDAD DE PREVISIÓN SOCIAL (entidad absorbida)

Posted on by Revista Interès Mutu

De conformitat amb el que disposa el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, es fa públic que les Assemblees Generals Extraordinàries d’MGC Insurance, Mútua d’Assegurances i Reassegurances a Prima Fixa, com a entitat absorbent, i del Montepio del Colectivo Portuario de Valencia, Mutualitat de Previsió Social, com a entitat absorbida, celebrades el dia 15 de setembre de 2026, van aprovar l’operació de fusió per absorció, amb transmissió en bloc del patrimoni de l’entitat absorbida per successió universal a favor de l’entitat absorbent i dissolució sense liquidació d’aquella, tot això en els termes previstos en el projecte comú de fusió subscrit amb data 26 de març de 2026 pels membres del Consell d’Administració de l’entitat absorbent i de la Junta Directiva de l’entitat absorbida.

Es fa constar el dret que assisteix els mutualistes, creditors i altres persones legitimades a obtenir el text íntegre dels acords adoptats en relació amb l’esmentada operació, inclòs el balanç de fusió.

Així mateix, s’informa que l’eficàcia de la fusió queda subjecta a l’obtenció de les autoritzacions administratives que siguin preceptives.

Barcelona, 22 de setembre de 2026.- El President d’MGC Insurance, Mútua d’Assegurances i Reassegurances a Prima Fixa (entitat absorbent), el senyor Daniel Redondo García, i la Presidenta de Montepio del Colectivo Portuario de Valencia, Mutualitat de Previsió Social (entitat absorbida), la senyora Josefa Ruano Monfort.

Anunci de fusió per absorció entre MGC INSURANCE, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA (entitat absorbent) i MUTUALITAT DE PREVISIÓ ESCOLAR SANT JOSEP DE CALASSANÇ, MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL A PRIMA FIXA (entitat absorbida)

Posted on by Revista Interès Mutu

De conformitat amb el que disposa el Real Decreto-ley 5/2023, de 28 de junio, sobre modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles, es fa públic que les Assemblees Generals Extraordinàries d’MGC Insurance, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija, com a entitat absorbent, i de la Mutualitat de Previsió Escolar Sant Josep de Calassanç, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa, com a entitat absorbida, celebrades els dies 14 i 15 de setembre de 2026, respectivament, van aprovar l’operació de fusió per absorció, amb transmissió en bloc del patrimoni de l’entitat absorbida per successió universal a favor de l’entitat absorbent i dissolució sense liquidació d’aquella, tot això en els termes previstos en el projecte comú de fusió subscrit en data 26 de març de 2026 pels membres del Consell d’Administració de l’entitat absorbent i de la Junta Directiva de l’entitat absorbida.

Es fa constar el dret que assisteix als mutualistes, creditors i altres persones legitimades a obtenir el text íntegre dels acords adoptats en relació amb l’operació esmentada, inclòs el balanç de fusió.

Així mateix, s’informa que l’eficàcia de la fusió queda subjecta a l’obtenció de les autoritzacions administratives que siguin preceptives.

Barcelona, 22 de setembre de 2026.- El president d’MGC Insurance, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija (entitat absorbent), Daniel Redondo García, i el president de Mutualitat de Previsió Escolar Sant Josep de Calassanç, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa (entitat absorbida), Antonio de Olano Tarrida.

Artrosi a les mans: primers símptomes i com frenar el seu avanç

Posted on by Revista Interès Mutu

Què és l’artrosi

L’artrosi és una malaltia degenerativa de les articulacions que consisteix en el desgast progressiu del cartílag que les recobreix. Afecta pràcticament 8 de cada 10 persones majors de 50 anys i és especialment freqüent a les mans, els genolls, els malucs i la columna vertebral.

El procés comença al cartílag que recobreix l’articulació, que va aprimant-se de forma desigual sobre la superfície articular. Aquest procés augmenta amb el temps i pot arribar a fer desaparèixer pràcticament el cartílag a les fases més avançades de la malaltia.

Al mateix temps, la càpsula articular es torna més gruixuda i es produeix més líquid sinovial (que actua com a lubricant), de manera que l’articulació pot semblar inflada. A més de la degeneració del cartílag, es produeix un creixement anòmal de l’os («becs de lloro» o osteòfits), que pot causar inflamació dels teixits que envolten l’articulació.

L’artrosi pot afectar totes les articulacions del cos, però es produeix amb més freqüència a les mans (base del polze i nusos dels dits), els genolls, els malucs i la columna vertebral.

Mans amb artrosi mostrant inflamació i deformitat als dits

Símptomes de l’artrosi a les mans

Amb caràcter general, els símptomes característics són:

  • Rigidesa articular i dolor, que generalment empitjora amb l’activitat de l’articulació afectada i millora amb el repòs
  • Dolor d’esquena, si afecta la columna vertebral
  • Disminució de la mobilitat de les articulacions afectades
  • Possible inflor ocasional de les articulacions afectades
  • Possibles esclafits de l’articulació durant el moviment
  • Generalment no s’associa amb envermelliment ni calor a l’articulació afectada

En concret, els símptomes de l’artrosi a les mans són:

  • Dolor mecànic: es presenta quan fem força amb algun dit. En reposar el dit, millora
  • Rigidesa de l’articulació afectada, sobretot al matí
  • Pèrdua de força en el dit o dits afectats. Algunes accions quotidianes poden tornar-se problemàtiques (girar una clau, obrir una llauna…)
  • Bonys: anomenats nòduls de Bouchard, apareixen a les articulacions afectades. Són durs, poden ser dolorosos i creen deformitats als dits
  • Inflamació de l’articulació
  • De vegades produeixen cruixits en moure l’articulació

Qui té més risc de patir artrosi

L’artrosi no és hereditària, però els factors següents augmenten el risc de patir-la:

  • L’obesitat: tenir sobrepès durant diversos anys sobrecarrega les articulacions i pot desgastar-les
  • La sobrecàrrega de les articulacions causada per activitats professionals, l’activitat física o l’envelliment
  • El dany a l’articulació causat per fractures prèvies, sobretot quan afecten la congruència articular normal (les superfícies articulars han d’encaixar una amb l’altra) o produeixen una sobrecàrrega per quedar un membre més llarg que l’altre o girat respecte al seu eix

Com es diagnostica

Com a norma general, la història clínica i l’examen físic realitzat pel metge són prou reveladors per orientar el diagnòstic. Sovint no hi ha relació entre la intensitat del dolor que pateix el pacient i la gravetat radiològica de l’artrosi.

No obstant això, com a proves addicionals se solen fer:

  • Radiografies, que permeten confirmar que el pacient té artrosi
  • Anàlisis de sang, que permeten descartar altres malalties inflamatòries amb símptomes semblants

Com es tracta l’artrosi a les mans

  • Aplicació de calor per alleujar el dolor durant 20 minuts, tres o més vegades al dia, sobre les articulacions doloroses i rígides. Es poden fer servir diverses fonts: bosses d’aigua calenta, mantes elèctriques, llums d’infrarojos o banys d’aigua calenta
  • Nedar en aigua calenta pot ser beneficiós
  • Els massatges a la musculatura adjacent a l’articulació poden alleujar el dolor
  • Els casos lleus o moderats es poden tractar amb èxit mitjançant analgèsics com l’aspirina o el paracetamol (cal consultar amb el metge si el pacient té o ha tingut problemes d’estómac)

Si el dolor és més intens, el metge de capçalera pot prescriure un antiinflamatori (si ho considera adequat per al pacient) o un analgèsic més potent amb codeïna associada al paracetamol.

Es pot prevenir l’artrosi?

No és possible prevenir completament la malaltia. Per reduir-ne la gravetat i els efectes es recomana controlar la sobrecàrrega de les articulacions mantenint al mateix temps l’activitat física.

Bibliografia

Elsevier: artrosi a la mà
Clínica Universidad de Navarra: artrosi de mà i canell

Tornada a la rutina al setembre: com recuperar els hàbits sense estrès

Posted on by Revista Interès Mutu

Després de les vacances, tornar de cop als horaris i les obligacions pot generar més frustració que beneficis. Recuperar el ritme de manera gradual ajuda a que la tornada sigui més saludable.

El setembre arriba amb una energia peculiar. S’acaben les vacances, reapareixen els despertadors i l’agenda torna a omplir-se. En pocs dies volem recuperar els horaris, reprendre l’exercici físic, menjar millor, dormir més, tenir-ho tot organitzat i posar-nos al dia amb una llista de tasques que sembla no tenir fi.

La trampa és voler recuperar-ho tot el primer dia. En un instant, passem de la calma de les vacances al soroll de la rutina. Però el cos i la ment no tenen cap botó d’acceleració.

No cal compensar les vacances

Després d’un període amb horaris diferents, menys activitat física o una alimentació més flexible, és habitual sentir la necessitat de «compensar». Això pot traduir-se en dietes massa restrictives, entrenaments exigents o jornades plenes d’objectius difícils de complir.

Voler canviar-ho tot de cop pot augmentar la sensació d’estrès i alimentar la frustració. Quan les expectatives són massa altes, qualsevol petit contratemps el vivim com un fracàs. En canvi, reprendre els hàbits de manera progressiva facilita que tornin a formar part de la vida quotidiana.

Durant els primers dies, l’objectiu no hauria de ser assolir el màxim rendiment, sinó recuperar el ritme. No es tracta de fer més, sinó de tornar a començar d’una manera que puguem mantenir.

Recuperar el moviment de manera gradual

Si durant les vacances hem reduït l’activitat física, no cal tornar directament als entrenaments més intensos. Podem començar caminant, fent sessions més curtes o reduint temporalment la intensitat.

L’Organització Mundial de la Salut recorda que qualsevol moviment compta i recomana que els adults incorporin activitat física regular al llarg de la setmana. Caminar, anar en bicicleta, nedar, ballar o pujar escales també són maneres de mantenir-se actiu.

Escoltar el cos és especialment important durant aquesta fase. El cansament excessiu, el dolor o la manca de recuperació poden indicar que hem reprès l’activitat amb massa intensitat.

Tornar a menjar bé, sense prohibicions

Persona preparant un àpat saludable com a part de la tornada a la rutina

La tornada a la rutina tampoc ha de començar amb una dieta extrema. És més útil recuperar uns horaris regulars i construir els àpats a partir d’aliments variats: fruita, verdura, llegums, cereals integrals i fonts de proteïna.

En lloc de centrar-nos en tot el que hem d’eliminar, podem començar afegint opcions saludables. Incorporar una peça de fruita, preparar una verdura per acompanyar el sopar o planificar algun àpat amb antelació són petits canvis molt més fàcils de mantenir.

Menjar de manera equilibrada no consisteix a fer-ho tot perfecte. Consisteix a repetir amb prou freqüència decisions que ens ajudin a sentir-nos bé.

La llum del matí ajuda a posar el rellotge a l’hora

Durant les vacances solem anar a dormir i a llevar-nos més tard. Quan tornem als horaris habituals, és possible que ens costi adormir-nos més d’hora o llevar-nos al matí.

Mantenir uns horaris regulars i aprofitar la llum natural durant les primeres hores del dia pot ajudar el cos a recuperar el seu ritme habitual. La llum natural és el principal sincronitzador del nostre rellotge biològic o circadià, i l’exposició matinal afavoreix que l’organisme ajusti els cicles del son i la vigília.

Obrir les persianes al llevar-se, esmorzar prop d’una finestra o sortir a caminar una estona al matí poden ser gestos senzills per començar el dia amb més llum natural.

Persona respirant a l'aire lliure com a pràctica de benestar en la tornada a la rutina

Un canvi cada vegada

Quan intentem modificar cinc hàbits alhora, és difícil saber per on començar. Una estratègia més realista és triar un sol canvi, fer-lo fàcil i mantenir-lo durant uns dies abans d’afegir el següent.

Pot ser caminar vint minuts, preparar el dinar de l’endemà, deixar el mòbil fora de l’habitació o avançar gradualment l’hora d’anar a dormir. El que és important és que sigui un canvi concret, assumible i compatible amb el nostre ritme de vida. Petits canvis com aquests tenen un impacte molt més gran del que sembla: pots llegir-ne més al nostre article sobre petits hàbits que canvien la teva salut.

També convé deixar espais lliures a l’agenda. Tornar a la rutina no significa omplir cada minut ni recuperar en un dia totes les tasques pendents. Posar límits, prioritzar i reservar moments per descansar forma part d’una tornada saludable.

El setembre no és una cursa de velocitat. És una transició. I les transicions necessiten temps. Aquest setembre, cuida la teva salut al teu ritme. Pas a pas.

Gota i àcid úric alt: símptomes, causes i quins aliments evitar

Posted on by Revista Interès Mutu

La gota

La gota és una malaltia reumàtica causada per l’acumulació d’àcid úric a les articulacions. Es manifesta amb dolor molt intens, inflor i envermelliment, especialment al dit gros del peu. És més freqüent en homes d’entre 40 i 60 anys, i s’associa a l’obesitat, el sedentarisme i una dieta rica en purines.

És una malaltia reumàtica coneguda des de l’antiguitat i també era considerada la malaltia de la riquesa, perquè s’associa a l’obesitat i el sedentarisme.

Peu amb inflamació al dit gros per un atac de gota

Què causa la gota

Aquesta malaltia és conseqüència d’uns nivells elevats d’àcid úric a la sang i del seu posterior dipòsit a les articulacions. L’àcid úric és un producte de rebuig que s’acostuma a expulsar a través de l’orina. Cal tenir en compte que no totes les persones que tenen l’àcid úric elevat a la sang tindran atacs de gota.

Tipus de gota: primària i secundària

Gota primària

És la més freqüent i es presenta perquè l’organisme produeix més àcid úric o perquè n’elimina poca quantitat. Aquesta forma pot ser heretada.

Gota secundària

És deguda a altres malalties o al consum de certs medicaments que disminueixen la seva expulsió pel ronyó, com els diürètics o els salicilats, inclosa l’aspirina.

Quins símptomes produeix

El període inicial es caracteritza per nivells elevats d’àcid úric a la sang, o hiperuricèmia asimptomàtica. El més freqüent és que les persones que la pateixen no presentin gota.

La primera articulació del dit gros del peu sol ser la més afectada i s’anomena «podagra». Es caracteritza per un dolor molt intens, inflor i envermelliment amb calor. L’atac agut sol durar una setmana sense tractament. L’atac pot ser aïllat, però el normal és que recorri.

Cal remarcar que no sempre que hi ha inflamació del dit gros es deu a un atac de gota.

Quan aquesta malaltia no es tracta, amb el temps l’àcid úric també es diposita a la pell formant dipòsits anomenats «tofus»: són nòduls que sovint es troben a les orelles i els colzes. De vegades poden trencar-se i sortir a l’exterior un material de color blanquinós que és l’àcid úric. També pot dipositar-se als ronyons i formar pedres o càlculs renals.

Factors de risc

Els atacs de gota es relacionen amb certs factors com ara:

  • El consum d’alcohol. És molt important saber que un dels factors que més perjudica és el consum de cervesa, fins i tot la cervesa sense alcohol
  • L’obesitat
  • Els antecedents familiars d’aquesta malaltia
  • Els àpats amb un contingut elevat de proteïnes o purines (perquè es descomponen en àcid úric), com ara les vísceres animals, la carn de caça, les sardines i el marisc
  • Diabetis
  • Operacions de cirurgia major o grans traumatismes
  • Insuficiència renal
  • Malalties de la pell, com la psoriasi

Com es diagnostica

  • El diagnòstic sol fer-se a partir dels símptomes
  • L’anàlisi dels nivells d’àcid úric a la sang sol ajudar, així com les radiografies de les articulacions afectades
  • La confirmació es fa amb l’observació al microscopi de cristalls d’àcid úric continguts en el líquid de l’articulació

Consells per prevenir la gota: dieta aconsellada

Com a norma general:

  • Evita el consum d’alcohol. Com a màxim, una copa de vi al dia
  • Perd pes
  • Beu líquid en abundància. És recomanable beure fins a 3 litres d’aigua al dia per ajudar a eliminar l’àcid úric a l’orina i prevenir la formació de càlculs renals. Els atacs de gota i els còlics de ronyó són freqüents a l’estiu a causa de la pèrdua d’aigua per la suor, de manera que cal forçar la ingestió de líquids durant els períodes de calor

Aconsellats

  • Augmenta el consum de fruites i verdures. Les verdures de fulla verda són les més aconsellades, però també s’hi inclouen les carxofes, la ceba, la carbassa, l’api i la pastanaga. Pel que fa a les fruites, les més adequades són les que contenen nivells elevats de vitamina C, com les taronges o els kiwis
  • Els làctics són beneficiosos per baixar l’àcid úric, però han de ser desnatats
  • Carns i peixos blancs, que contenen poca grassa

Desaconsellats

  • Carns vermelles (vacum i porc principalment) i peixos blaus (salmó, sardines, verat, etc.)
  • Mariscs, incloent-hi les ostres
  • Redueix el consum de llegums
  • Evita els aliments ultraprocesats, per l’alt contingut en fructosa

Què passa si la gota no es tracta

La majoria dels pacients pateixen recaigudes. El segon atac pot produir-se després de diversos anys, i els següents són cada vegada més freqüents, duren més i afecten més articulacions.

La malaltia no tractada pot associar-se a còlics nefrítics per càlculs renals, així com a hipertensió per afectació renal. El tractament a l’inici dels símptomes generalment controla la malaltia.

Com es tracta

En absència de gota o litiasi renal per càlculs d’àcid úric, la hiperuricèmia es considera asimptomàtica i no requereix tractament.

El tractament per a la gota es pot dividir en els punts següents:

Control de l’atac agut

S’utilitzen medicaments antiinflamatoris no esteroideus (excepte salicilats, inclosa l’aspirina), que són molt efectius per alleujar el dolor i la inflamació. També s’acostuma a utilitzar la colquicina, que redueix el nombre i la intensitat dels atacs.

Control dels nivells d’àcid úric

Els fàrmacs més utilitzats són l’al·lopurinol i els medicaments que ajuden a eliminar l’àcid úric a l’orina (uricosúrics). Aquests tractaments solen ser prolongats, de vegades de per vida, com passa amb la hipertensió o la diabetis.

És molt important prendre consciència que cal canviar el règim d’alimentació, perdre pes, ingerir líquid en abundància i evitar l’alcohol.

Pronòstic de la gota

La gran majoria dels pacients amb hiperuricèmia no patiran gota i no necessitaran cap tractament farmacològic. De totes formes, cal recordar que amb el tractament correcte la malaltia és curable.

L’objectiu del tractament és controlar l’atac agut i prevenir la cronicitat de la malaltia, així com les seves complicacions.

Bibliografia

Mayo Clinic: gota
Fundación Española de Reumatología: gota

Exercici aeròbic vs anaeròbic: diferències i quin et convé

Posted on by Revista Interès Mutu

L’exercici i els seus beneficis

Els beneficis de l’exercici són prou coneguts i afecten innombrables aspectes de l’organisme. Entre aquests s’inclouen:

  • Cor i circulació: enforteix el cor, millora la pressió arterial (la tensió) i la funció pulmonar
  • Força: incrementa la fortalesa física i la densitat òssia, prevenint l’osteoporosi i disminuint el risc de caigudes
  • Prevenció de malalties: redueix el risc de diabetis de tipus 2, l’artritis i diversos tipus de càncer
  • Control del pes, cremant calories
  • Millora de l’estat d’ànim i reducció de l’estrès
  • Millora de la qualitat de la son
  • Millora de la funció cerebral i protecció del sistema nerviós, en millorar la circulació

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els adults facin entre 150 i 300 minuts setmanals d’exercici, en funció de la intensitat. Més avall ampliem aquestes recomanacions.

Exercicis aeròbics i anaeròbics

El cos humà necessita energia per fer qualsevol tasca. Aquesta energia l’obté dels aliments que ingerim. L’excés d’energia consumida s’emmagatzema a l’organisme, en forma de greix o de glucosa.

  • Aeròbics: són els que forcen la respiració, perquè demanen oxigen en més quantitat de l’habitual, oxigen necessari per processar la glucosa. Per exemple, córrer.

    L’exercici aeròbic es coneix també com de resistència, cardiovascular o, simplement, cardio. La demanda extra d’oxigen s’obté augmentant el ritme de la respiració i la freqüència cardíaca.

    És especialment efectiu per millorar la salut cardiovascular (cor i aparell circulatori) i pulmonar.
  • Anaeròbics: en lloc de l’oxigen, s’utilitzen processos alternatius per obtenir energia: la fermentació de l’àcid làctic o l’aprofitament del trifosfat d’adenosina (ATP) muscular. Els exercicis anaeròbics són la majoria dels que es fan al gimnàs.

    També es coneixen com a exercicis de força o potència. Milloren la potència, la capacitat i la mida dels músculs. Generalment, són exercicis de curta durada, però de gran intensitat.

    Si es fa de manera regular, l’exercici anaeròbic millora la densitat de la massa òssia (prevenint l’osteoporosi). Manté, igualment, o millora, la massa i la força muscular. Aquests beneficis són especialment recomanables per a les persones grans, propenses a perdre massa muscular i mobilitat, així com a patir caigudes.

Quin et convé i quant exercici cal fer de cadascun

En realitat, tots dos, amb independència de la teva edat. L’exercici aeròbic millora la salut cardiovascular i pulmonar, mentre que l’anaeròbic augmentarà la teva força.

Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) inclouen exercitar-se en tots dos, aeròbic i anaeròbic. Per als adults d’edat compresa entre els 18 i els 64 anys són:

  • Almenys 150 minuts (és a dir, dues hores i mitja) setmanals d’exercici aeròbic d’intensitat moderada. Alternativament, 75 minuts (una hora i quart) d’intensitat elevada
  • Perquè siguin realment efectius, els exercicis s’han de fer en sèries d’almenys 10 minuts de durada
  • Els adults haurien d’intentar arribar als 300 minuts (5 hores) setmanals d’intensitat moderada, o 150 d’intensitat elevada (en tots dos casos d’activitat aeròbica)
  • L’exercici anaeròbic, o de força, s’ha de fer involucrant els grups musculars principals (cames, malucs, esquena, abdomen, pit, espatlles i braços), dos dies o més per setmana

Aquestes recomanacions són extensibles als més grans de 65 anys, tenint sempre en compte les capacitats de cada individu. Si no es poden assolir els temps recomanats, caldria mantenir-se tan actiu com sigui possible.

Les persones grans haurien de fer exercicis addicionals per conservar l’equilibri.

Bibliografia

OrangeTheory Fitness: com et beneficia l’exercici
Institut Internacional de Ciències Esportives: entrenament aeròbic i anaeròbic