Deu consells per prevenir el mareig en els infants

Les causes del mareig del viatger són els moviments repetitius, com passa en un vaixell quan puja i baixa al ritme de les onades, o quan agafem revolts o sots consecutius amb el cotxe. L’orella interna (l’òrgan de l’equilibri) envia al cervell senyals diferents dels que reben els ulls, i això pot fer que ens trobem malament.

Moltes criatures es maregen sovint, però se’n poden minimitzar els efectes. Aquí t’expliquem com.

Què és el mareig

Com ja hem dit, el mareig es produeix quan els ulls i les orelles envien al cervell senyals oposats. Per exemple, si llegeixes un llibre dalt d’un vaixell, els ulls veuen un llibre obert i quiet, però els òrgans de l’equilibri emeten un senyal de moviment. Aquesta informació contradictòria confon el cervell.

El moviment no necessàriament desencadena el mareig. Altres causes potencials són:

  • Olors i pudors
  • Moviments freqüents del cap, com quan viatges per carreteres amb moltes giragonses
  • Enfocar la vista en coses que són a prop, com ara llibres o pantalles

Els infants tenen tendència a marejar-se; ara bé, normalment no els afecta abans dels dos anys i la propensió sol durar fins als dotze anys.

Símptomes del mareig

Poden anar de lleus a greus. Els més habituals són:

  • Malestar general
  • Vertigen
  • Secreció excessiva de saliva
  • Mal de cap
  • Vòmits
  • Flatulència
  • Suor

En la majoria dels casos la pauta és començar a trobar-se malament, tenir basques i secreció abundant de saliva que, fins i tot, pot regalimar de les comissures dels llavis. D’aquí es passa a tenir calor, a tornar-se pàl·lid i, finalment, a vomitar. Tot això s’esdevé en un temps molt curt o després d’una o dues hores de viatge.

Consells per prevenir el mareig infantil

Sortosament hi ha diverses maneres de viatjar més tranquils, tant per a tu com per a l’infant:

  • Surt a l’hora apropiada

És menys probable que una criatura es maregi si dorm durant el viatge. Si bé això pot implicar haver de llevar-se d’hora; molts pares, però, pensen que val la pena l’esforç. Prova de portar-lo al llit abans de sortir i, quan s’adormi, trasllada’l al cotxe sense que es desperti. Si has de viatjar de dia, procura de sortir a l’hora de la migdiada: probablement s’adormirà al cap de poca estona de començar el viatge.

  • No el deixis menjar abans de sortir

Quan es pugui evitar, és clar. T’estalviaràs una vomitada important, si en té ganes.

  • Ventila el cotxe

No únicament l’has de mantenir ventilat, sinó també fresc: obre una mica les finestretes, i comprova que el nen no passa calor.

  • Mirar endavant

Encara que pugui ser temptador, procura de no distreure el nen amb llibres o consoles de joc, perquè tots dos entreteniments poden causar mareig. Val més que miri endavant i que li proposis altres jocs com ara el veig-veig.

  • Evita les olors fortes

Això també inclou la fortor de menjar. No facis servir una colònia potent ni ruixis amb ambientadors el cotxe. Naturalment, no fumis mai al cotxe amb criatures a dins, ni tan sols amb les finestretes obertes. Les exposes al fum, amb la qual cosa es tornen fumadors passius, i, alhora, afavoreixes que es maregin. De fet, Sanitat ben aviat prohibirà de fumar dins el cotxe, si hi viatja cap menor de 18 anys. Fa temps que s’estudia el tema.

  • Fes servir un filtre solar

Col·loca una pantalla protectora a la finestreta del nen; d’aquesta manera podrà veure l’exterior, però, alhora, el protegiràs de la radiació solar i de la calor.

  • Posa música

Pot ser una bona distracció. Si el nen ja sap les cançons, és més probable que, quan sonin, es concentri i no “es recordi” de marejar-se, encara que les hagi sentides un munt de vegades!

  • Subjecta-li el cap

És clau que el cap no es bellugui d’una banda a l’altra; així doncs, verificar si el té ben subjecte als laterals.

  • Prepara el viatge

Si tens un fill que és propens a marejar-se, prepara’t abans. Desplega una tovallola damunt el seient del cotxe i posa’n una altra sobre la cadira del nen. Agafa una muda sencera per canviar-lo i unes quantes bosses de plàstic per ficar-hi la roba tacada. Porta també tovalloletes humides (n’hi ha que són biodegradables) per netejar-lo i refrescar-lo.

  • Insisteix-hi!

Encara que la idea sigui seductora, no caiguis en l’error de no viatjar més amb cotxe. Hi ha força proves que indiquen que els símptomes del mareig es redueixen si es viatja sovint. A més a més, moltes criatures deixen de marejar-se a mesura que creixen.

Consell per tractar el mareig infantil

El mètode més eficaç contra el mareig infantil són certs fàrmacs que trobaràs sense recepta a les farmàcies, com ara la biodramina o la dramamina. Parla’n amb el farmacèutic perquè et recomani què convé més al nen.

Hi ha altres remeis, com braçalets de diferents característiques i també pegats, però no sempre funcionen.

La revista “Interès Mutu” de juliol disponible a l’oficina virtual de MGC

La nova edició de la revista “Interès Mutu” ja està disponible per a tots els nostres mutualistes. Pots consultar-la en línia o descarrega-te-la al dispositiu des de l’oficina virtual.

El mes de juliol publiquem una nova edició de la revista corporativa d’MGC Mútua, Interès Mutu. A més de l’edició en paper que reben els nostres mutualistes, aquells que ho desitgin també poden consultar la revista i descarregar-se-la en format PDF al dispositiu des de l’oficina virtual.

L’Interès Mutu pretén oferir sempre continguts de qualitat: articles de salut i medicina elaborats i/o supervisats per metges i articles d’actualitat, d’opinió i d’anàlisi, amb un tractament de la informació amè, original i rigorós.

En l’edició d’aquest semestre destaquem els següents temes:

  • Editorial: Volem ser al vostre costat
  • Novetats: Nova app MGC Mútua Salut
  • Actualitat: Diàlegs MGC Mútua: converses amb ànima
  • Actualitat: MenteActiv, un èxit de participació
  • Salut a prop: La vitamina D et pot protegir contra la COVID-19?
  • Píndola de Salut: Tinc un esquiç de turmell

Són 20 pàgines impregnades de l’esforç, la il·lusió i el compromís que conforma la nostra filosofia i que també pots descarregar al teu dispositiu per consultar on vulguis amb total comoditat. Accedeix ara a la revista Interès Mutu des de l’oficina virtual.

Intoxicacions alimentàries: causes, símptomes i consells per recuperar-te

Et trobes en un estat lamentable, i estàs clavat al vàter perquè et fa por d’allunyar-te’n gaire i no arribar-hi a temps? Les intoxicacions o enverinament per causa d’aliments passats (o amb data caducada) són relativament freqüents, i normalment es resolen al cap d’un parell de dies, però durant aquest lapse estàs fet una coca.

Ara bé, com es diferencia una intoxicació alimentària d’una infecció estomacal? Què pots fer per calmar-ne els símptomes? A continuació te n’expliquem les causes, els tractaments i què has de menjar mentre dura el trastorn.

Símptomes de la intoxicació alimentària

Els símptomes es manifesten quan han passat poques hores després de l’àpat contaminat, però també es pot allargar uns quants dies, o fins i tot setmanes, la qual cosa complica força identificar-ne la causa.

Els símptomes principals són:

  • Nàusees
  • Vòmits
  • Esgarrifances
  • Diarrea
  • Febre
  • Feblesa
  • Espasmes de l’estómac
  • Pèrdua de gana

Es pot experimentar qualsevol combinació d’aquests símptomes. El primer sol ser el vòmit, seguit de la diarrea, que pot ser molt líquida, explosiva i molt freqüent. Pot contenir mucositat i, de vegades, sang.

Què causa la intoxicació

La intoxicació es produeix quan consumim aliments enverinats o tòxics, o bé contaminats per gèrmens, sovint perquè els hem deixat massa temps fora de la nevera, per no haver-los cuit com calia o perquè han caducat.

També es pot produir quan manipulem de manera inadequada els aliments, per exemple si els toquem amb les mans sense haver-nos-les rentades bé, o si qui els manipula està, al seu torn, intoxicat.

Els bacteris més habituals són la listeria, l’Escherichia coli, el Campylobacter i la salmonel·la. També poden ser virus, com ara el virus de Norwalk.

Els aliments en qüestió es poden haver contaminat en qualsevol fase de la preparació, sobretot si:

  • No els coem amb cura
  • No reescalfem com cal els aliments precuinats
  • Els deixem a fora a una temperatura massa alta
  • Els deixem al costat d’aliments contaminats
  • No ens rentem bé les mans abans de manipular-los

Qualsevol aliment es pot contaminar, però els que es fan malbé més sovint són:

  • El pollastre o l’aviram (o carn) crua en general
  • La llet no pasteuritzada
  • Els ous crus
  • Mol·luscs amb closca
  • Sandvitxos envasats
  • Pastes per fer sandvitxos, incloent-hi les cremes de formatge i la carn tallada a rodanxes

Un aliment passat o un germen estomacal?

En nombrosos casos l’enverinament alimentari i la gastroenteritis són la mateixa cosa. I malauradament és difícil d’afirmar clínicament si els símptomes venen de la ingesta d’un aliment contaminat o d’una “bestiola” que algú t’ha transmès.

Cal dir que els trastorns que inclouen diarrea són en general causats per virus, i no pas per bacteris, i usualment desapareixen tot sols i, per tant, no paga la pena d’anar al metge.

L’única manera d’esbrinar amb certesa de què es tracta és enviar-ne una mostra a un laboratori especialitzat; i, com que la majoria dels casos de vòmits i diarrea es guareixen per si mateixos, els metges no sempre hi intervenen.

toilet paper

Com s’ha de tractar un enverinament alimentari

Tot i que és una experiència desagradable, les intoxicacions alimentàries greus són estranyes, i remeten soles al cap d’una setmana aproximadament. Malgrat tot, en els casos més greus es poden manifestar símptomes durant un mes sencer.

Si penses que potser t’has intoxicat, prova de seguir aquests consells per calmar l’estómac i recuperar-te:

  • Evita la deshidratació

Els fluids corporals es perden amb la suor, els vòmits i les diarrees. Beu força i, si tens problemes per retenir-los a l’estómac, beu tot sovint a petits glops. L’aigua és ideal, però també pots optar per una solució rehidratant (en venen a les farmàcies), si perds molt de líquid. Evita les begudes amb gas, la cafeïna i l’alcohol.

  • Segueix una dieta tova

Quan et vegis amb cor de menjar alguna cosa, limita’t a aliments simples, com ara torrades, arròs, plàtans i pomes. Menja’n en petites quantitats i augmenta’n la dosi gradualment a mesura que vagis millorant. No triïs menges especiades o picants ni que continguin greixos. I fes repòs; quan en tinguis ganes, ves a prendre una mica l’aire.

  • No treballis

No vagis a la feina (o portis la canalla a l’escola) fins almenys 48 hores després de l’últim episodi de diarrea, perquè així evitaràs d’encomanar la infecció. És fonamental, cal repetir-ho, mantenir un bon grau d’hidratació, rentar-te les mans sovint i no fer-te càrrec de la cuina, per controlar l’expansió de la infecció.

  • Reposa

Un enverinament alimentari et pot deixar baldat i feble. Descansa tant com puguis fins que no et trobis més bé.

  • Hi ha medicaments que t’hi ajuden

Si vomites gaire, val més anar al metge, perquè et recepti medicaments antiemètics que t’ajudin a controlar-ho.

Què cal menjar i beure durant una intoxicació

Durant la intoxicació et podries trobar tan malament, que arribessis a pensar que no voldràs menjar mai més, però cal que ho facis (i també que beguis). Menja i beu coses fàcils de pair, per exemple:

  • Plàtans, arròs, compota de poma i pa.
  • Patates, galetes salades (crackers) o pastanagues cuites, que són suaus per a l’estómac. Recupera els líquids que has perdut amb aigua, begudes tonificants sense gas, sucs de fruita o brous.
  • Clares d’ou i flocs de civada.
  • Aliments amb alt contingut d’aigua: tomàquets, albergínies, api, maduixes o meló. Tots tenen molta aigua i aporten vitamines A,B i C, a banda de minerals com el potassi i el magnesi.
  • Evita els aliments amb gaire fibra.
  • Infusions: et poden anar molt bé. Per exemple, els tes de gingebre redueixen el mareig i se sap que les infusions de menta ajuden a combatre el malestar del matí durant l’embaràs. Tots dos mitiguen les basques i el mal de panxa.

Quins plats hauries d’evitar

Aquests productes en poden empitjorar els símptomes:

  • Alcohol
  • Begudes ensucrades
  • Menjar picant
  • Fregits
  • Cafeïna
  • Lactis
  • Àpats amb un contingut elevat en greix

Es pot encomanar la intoxicació?

Encara que es tracti d’un enverinament alimentari, val més donar per fet que ets un focus de contagi durant el temps que en tinguis símptomes. Així doncs, procura de rentar-te les mans a consciència quan surtis del vàter i, per descomptat, abans de preparar el menjar (tot i que hauries d’evitar, tant com puguis, de cuinar per als altres durant la intoxicació).

Seria ideal que t’estiguessis a casa, sense anar a la feina o a l’escola, 48 hores després del darrer episodi de diarrea.

Quan cal anar al metge

Si els símptomes persisteixen o empitjoren, posa’t en contacte amb el metge de família. Si continues vomitant, detectes sang a la femta o tens la febre alta, no dubtis de trucar-li. També ho has de fer si tens símptomes de deshidratació greu (per exemple si no orines o les quantitats són mínimes), la boca seca o problemes per retenir els líquids al cos.

Ja hem dit que bona part dels símptomes d’una intoxicació alimentària remeten al cap d’una setmana, si fa no fa. Ara bé, si després d’uns quants dies no et trobes més bé, o veus que no t’hidrates com cal, n’has de parlar amb el metge.

De la mateixa manera, cal que el metge visiti sens falta les dones embarassades, els infants, la gent gran i els qui pateixen malalties prèvies o bé tenen un sistema immunitari afeblit.

Consells per prevenir una intoxicació alimentària

Hi ha un seguit d’accions que tens a l’abast per prevenir les intoxicacions futures:

  • Renta’t les mans

Renta-te-les a fons i curosament, amb sabó i aigua calenta. Recorda que és imprescindible abans de sortir del vàter, abans d’un àpat, després d’estar en contacte amb mascotes i abans i després de tocar aliments.

  • Respecta les dates de caducitat

Encara que el menjar faci bona cara, no el tastis si ja ha caducat. Cal tenir-ho sobretot en compte amb relació als lactis i la carn.

  • Cou el menjar de manera apropiada

Comprova que els plats, en particular si inclouen carn, s’hagin cuit com cal abans de menjar-te’ls. Verifica si has escalfat bé els aliments precuinats.

  • Deixa refredar les sobres

Si t’ha sobrat res, deixa que es refredi abans de desar-ho a la nevera, o de congelar-ho, però procura que no sigui a fora gaires hores.

  • Guarda correctament els aliments

Segueix les instruccions de l’etiqueta per comprovar si els guardes com cal. La carn s’ha de mantenir tapada a la part baixa de la nevera, de manera que no caigui o degoti i contamini altres aliments.

  • Mantingues la nevera per sota de 5 ºC

Les neveres modernes tenen indicadors de temperatura. Si no és el cas, fes servir un termòmetre per saber-la.

Les infeccions de transmissió sexual més freqüents i el seu tractament

maduros playa

¿Saps que, recentment, les infeccions de transmissió sexual (ITS) són més freqüents i que estan augmentant, sobretot, en la gent més gran de 40 anys? En aquest punt, es pot pensar que tots, més o menys, sabem “de què es tracta”, però les estadístiques són tossudes i diuen que no és cert. Aquest article, per tant, no s’adreça només als adolescents, sinó també a un grup de població que se suposava que era conscient dels perills del sexe sense protecció.

Continue reading “Les infeccions de transmissió sexual més freqüents i el seu tractament”

Què és la dieta 5:2. Avantatges i inconvenients

Què és la dieta 5:2? Es tracta d’un plantejament ben simple: implica menjar amb normalitat cinc dies a la setmana i reduir dràsticament les calories ingerides els dos dies restants. No s’especifica què s’ha de menjar, sinó quan i en quina quantitat.

També s’anomena “la dieta ràpida” i es va difondre el 2012. En principi ajuda a controlar la pressió arterial, el nivell de colesterol, la sensibilitat a la insulina i, naturalment, comporta pèrdua de pes. Tot seguit veurem en què consisteix.

Com funciona la dieta 5:2

Forma part de les dietes de dejuni intermitent i, al contrari d’altres en la mateixa categoria, la dieta 5:2 restringeix la ingesta de calories a la quarta part de les necessitats diàries (a grans trets 500 calories per a les dones i 600 calories en el cas dels homes) dos cops a la setmana. Es poden triar els dies de la setmana que se seguirà, tenint en compte que els dies amb restriccions de calories no han de ser consecutius.

Els altres cinc dies es pot menjar amb normalitat. La idea és que no calgui comptar les calories ni suprimir cap nutrient, ni tampoc seguir cap pla determinat; ni tan sols s’haurien de calcular les racions ingerides. Segons especifica el lloc web sobre la dieta (The Fast Diet Website) menjar amb normalitat vol dir ingerir el mateix nombre de calories que es cremen habitualment de mitjana, i que anomenem la despesa energètica diària. No ens hem d’enganyar pensant que durant els cinc dies lliures es pot menjar sense límit.

Què es pot menjar durant els dies de 500 calories

Com a regla general, convindria de centrar-se en aliments poc calòrics i “de pes”, és a dir que atipin sense aportar gaires calories: fruita, verdures i llegums. Es recomanen especialment les sopes, segons un estudi de l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins; a més, és una forma ideal de consumir tota mena de nutrients en un únic plat.

És important que incloguis a la dieta una bona font de proteïnes (com ara el peix) i algun greix saludable, com ara l’alvocat, el iogurt grec o la fruita seca. Procura d’evitar els carbohidrats refinats (pasta o arròs), que fan augmentar de manera vertiginosa el sucre a la sang, però et deixen amb gana al cap de poca estona. Fins i tot et podries posar de mal humor.

Els dies que cal fer una ingesta baixa en calories, aniria bé que optessis per verdures sense midó, com són els pebrots, els cogombres i les verdures de fulla verda. Hi pots afegir alguna font magra de proteïnes, com ara el pollastre o el gall d’indi a la planxa, en les quantitats adequades. Comprova si la dieta incorpora, com pertocaria, tots els nutrients. Mira de menjar quatre o cinc peces de fruita al dia (de la mida d’una poma).

La resta de dies ets lliure de menjar el que vulguis. N’hi ha que s’estimen més de repartir les calories en tres àpats diaris o més i, en canvi, hi ha gent que prefereix de fer un sol àpat però més abundant. N’hi ha que no poden començar el dia sense esmorzar, i d’altres s’estimen més d’esperar el primer àpat del dia. Amb llibertat d’horari total.

Encara que la teoria no ho especifica, procura d’estar més enfeinat els dies amb ingesta més baixa de calories. Quan no estàs tan ocupat costa més, en general, de mantenir la dieta.

Què recomana de beure la dieta 5:2

En realitat no hi ha res estipulat. Malgrat tot, és més fàcil de limitar-se a beure aigua amb gas o sense els dies amb baixa ingesta calòrica. D’aquesta manera t’estalvies les calories que podrien aportar les begudes. Es permet l’alcohol, si bé no és aconsellable per això que acabem d’apuntar i, també, perquè beure en dejú no és mai una bona pensada: no únicament causa pics de glucèmia (sucre a la sang), sinó que fa augmentar la gana.

Val més, doncs, beure aigua, però també es poden prendre infusions per mantenir la hidratació i enganyar l’estómac. Els brous, tant de verdures com de carn, també són una bona opció per assegurar la correcta hidratació, a banda que t’aporten minerals.

Realment funciona la dieta 5:2?

La teoria és que si hi ha manca de calories, el cos aprofita les reserves, és a dir el greix corporal. Per tant, i sense més consideracions, la dieta pot ser efectiva en termes de pèrdua de pes. Ara bé es corre el perill d’excedir-se els cinc dies lliures, cosa que representaria engegar-ho tot a rodar. Així doncs cal controlar les 2.000 calories que es consumeixen aproximadament els dies sense dieta.

Si comparem aquesta dieta amb una dieta calòrica convencional (que definiríem com un consum continuat d’un 20 % menys de les calories que es cremen diàriament), no se’n conclou que sigui més efectiva, com va demostrar un estudi publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition. Amb tot, sembla més viable d’observar una pauta de limitació estricta de només un parell de dies, en comptes de mantenir-la tots set dies de la setmana. És més fàcil actuar de manera disciplinada durant dos dies, que no pas seguir les dietes hipocalòriques convencionals.

Beneficis per a la salut de la dieta 5:2

Encara hi ha pocs estudis sobre aquesta dieta, però un grup de científics del Centre Mèdic de la Universitat Estatal de Louisiana han avaluat els beneficis de dejunar en dies alterns —es podria definir com la dieta 4:3—, limitant de manera estricta la ingesta de calories als dies “lleugers” i menjant amb llibertat els altres.

L’estudi va començar el 2003, i l’equip va observar que els avantatges relacionats amb la resistència a la insulina ja apareixien al cap de dues setmanes. I no únicament això: es van identificar beneficis per combatre l’asma, les al·lèrgies estacionals, les malalties infeccioses (de les vies respiratòries superiors, amigdalitis, sinusitis cròniques o malaltia periodontal), els trastorns autoimmunitaris (artritis reumatoide), l’osteoartritis, els fogots de la menopausa i d’altres.

En una altra recerca de la universitat d’Illinois, a Chicago, els voluntaris que van seguir la dieta 4:3 durant dotze setmanes van perdre de mitjana 5 kg (sense experimentar canvis en la massa muscular). També se’n va reduir l’índex de triglicèrids un 20 %, el de leptina (l’hormona reguladora de la gana) un 40 % i en va minvar la CRP (proteïna C reactiva), un marcador clau de la inflamació.

Naturalment la teva salut dependrà també del que tinguis al plat. Tot anirà bé si tries cereals integrals (amb molta fibra, minerals i vitamines), llavors, llegums i aliments amb greixos saludables —oli d’oliva verge extra, alvocats, nous— i ho complementés amb la quantitat escaient de proteïnes. Si segueixes aquesta pauta, la dieta 5:2 pot ser clarament beneficiosa per a la teva salut.

Inconvenients de la dieta 5:2

La dieta 5:2 no és oli en un llum, o la fórmula màgica per aprimar-te. Abans de començar has de tenir en compte aquests punts:

  • És restrictiva

Pot ser difícil de seguir a llarg termini. No tan sols perquè limitar-se a 500 o 600 calories diàries representa tot un repte, sinó perquè pot crear un problema amb el menjar —una “relació malsana”— i interferir en els senyals de gana que emet el cos.

  • No aborda els problemes de fons

Pot semblar un fet banal, però no analitza per quines raons una persona s’engreixa; a causa d’una relació “malsana” amb el menjar o per manca de formació pel que fa a l’alimentació, per exemple.

  • És disruptiva

Dit altrament, pot crear problemes els dies “lleugers”: falta d’energia per treballar o mantenir les relacions socials i, també, per fer exercici. Hi ha gent a qui la gana ocasiona problemes per dormir. Altres efectes negatius inclouen: l’halitosi, els mals de cap, el restrenyiment i la irritabilitat.

  • No és indicada per a tothom

Per exemple, haurien d’evitar la dieta 5:2 les dones lactants o embarassades, els qui tenen o han tingut trastorns alimentaris, la gent propensa a patir desmais, entre d’altres.

  • És difícil de seguir

Sobretot per a les persones actives o que tenen fills. Els dies “lleugers” poden afectar l’humor i els nivells d’energia, cosa que faria perillar mantenir la dieta.

  • És, al capdavall, una dieta…

Hauràs de controlar què menges, fins i tot els dies que no la segueixes. Si menges més del que és habitual, no donarà resultat. Encara pitjor, si després d’un dia dur fent dejú (cosa que passarà sovint) et regales amb un sac de calories, fins i tot et podries engreixar.

Qui no ha de seguir la dieta 5:2

Repetim que aquesta dieta no és vàlida per a tothom. Els grups que l’haurien d’evitar, per la mateixa raó que no han de fer dejuns estrictes, són:

  • Els qui tenen trastorns alimentaris o bé n’han tingut
  • Els qui són proclius a tenir nivells baixos de glucosa a la sang
  • Els propensos a marejar-se o a esvanir-se
  • Les embarassades i les mares lactants
  • Els infants i els adolescents
  • Els diabètics
  • Les persones amb poc pes
  • Els qui tenen dèficits nutricionals
  • Les dones que volen quedar embarassades o tenen problemes de fertilitat

Les vitamines que has de controlar durant l’embaràs: els suplements

Si estàs embarassada o mires de quedar-t’hi, potser t’hauries de demanar si cal prendre cap suplement vitamínic o mineral, de manera que ni tu, com a gestant, ni el nadó, tingueu cap mancança.

Segurament el metge et respondrà els dubtes i recomanarà què convé més en el teu cas. Ara bé, a continuació t’oferim una guia amb les mancances més freqüents durant l’embaràs.

Què són les vitamines prenatals

S’anomenen d’aquest manera el conjunt de suplements vitamínics i minerals que es prenen per afavorir un embaràs sa. Com a norma general, una dieta variada i equilibrada proveeix la majoria dels compostos necessaris. Sempre hi pot ajudar, però, prendre vitamines prenatals per suplir qualsevol mancança en la dieta. Tot seguit enumerem els suplement recomanats durant l’embaràs:

Àcid fòlic

Si estàs embarassada o tens possibilitats de quedar-t’hi, hi ha metges que recomanen de prendre un suplement d’àcid fòlic un parell de mesos abans de l’embaràs, i continuar fins a la setmana dotze de la gestació. La dosi aconsellada és habitualment de 400 micrograms (0,4 µg). L’àcid fòlic és essencial, perquè redueix el risc que hi hagi problemes de desenvolupament del nadó en el primer terç de l’embaràs, incloent-hi les malformacions greus, com ara l’espina bífida.

Hi ha dones que han de prendre dosis més elevades d’àcid fòlic, fins a 5 µg, però sempre per prescripció del metge. Les dones que en necessitarien dosis elevades són:

  • Les qui tenen antecedents familiars d’espina bífida
  • Les qui tenen cap defecte en el canal neural, o bé en té el pare
  • Les qui prenen medicació contra l’epilèpsia
  • Dones que, en embarassos previs, han tingut problemes de la medul·la espinal
  • Les dones amb obesitat
  • Les diabètiques, les qui pateixen anèmia de les cèl·lules falciformes, les celíaques i les qui tenen anèmia o talassèmia
  • Les donen que segueixen tractaments retrovirals per VIH

Tot i que seria ideal començar a prendre àcid fòlic abans de quedar embarassada, si l’embaràs no s’ha planificat, simplement comença a prendre’n quan sàpigues que n’estàs.

Trobem l’àcid fòlic de manera natural en verdures de fulla verda i a les patates, a banda que hi ha pans i cereals que s’enriqueixen amb aquest compost. Es pot comprar a les farmàcies sense recepta. No s’ha de prendre com a suplement vitamínic si conté també vitamina A (retinol).

Vitamina D

La vitamina D és cabdal per al creixement: contribueix a mantenir la musculatura, els ossos i les dents sans. Se’n solen recomanar suplements a les embarassades i a les mares lactants. Estudis recents suggereixen que tenir nivells elevats de vitamina D durant l’embaràs pot ajudar a evitar l’asma durant la infantesa de la criatura. Per contra, els índex baixos de vitamina D s’associen a més infeccions en els nadons.

La dosi aconsellada per a les embarassades i lactants és de deu micrograms (400 unitats) de vitamina D al dia; però si la mare té poca exposició al sol, o és de pell fosca, en podria necessitar dosis més altes, fins a 20 micrograms diaris.

Trobem la vitamina D en alguns aliments com ara el peix blau, els ous, la carn vermella, uns quants cereals i les llets que no són de vaca. El ginecòleg n’indicaria, si cal, les dosis adequades.

Ferro

És essencial per a la formació de cèl·lules vermelles, que s’encarreguen que l’oxigen arribi a les cèl·lules de la mare i del nadó. Les trobem en les verdures de fulla verda, la carn magra, les nous, la fruita seca i en alguns cereals enriquits.

Un nivell baix de ferro durant l’embaràs farà que et trobis baldada, i fins i tot anèmica; per això el metge et prescriurà el suplement adequat per combatre’n la mancança. Si tens cap dubte, consulta-l’hi.

Vitamina C

Si menges fruita i verdura de manera regular és ben poc probable que necessitis cap suplement de vitamina C. La trobem a les fruites vermelles, els cítrics, el bròquil, les cols i les patates. Si penses que n’has de prendre cap suplement, en tens prou amb un que contingui 70 µg de vitamina C.

Els suplements multivitamínics

Hi ha diversos suplements que combinen les vitamines que manquen més sovint. Supleixen la necessitat de prendre diferents píndoles per obtenir totes les vitamines i els minerals que el cos demana.

En trobarem nombrosos suplements a les farmàcies, però si no saps ben bé quin has de triar, convindria optar per un que contingui:

  • 400 UI de vitamina D
  • 70 µg de vitamina C
  • 10 µg de vitamina E
  • 6 µg de vitamina B12
  • 400 µg d’àcid fòlic
  • 200 µg de calci
  • 3 µg de tiamina
  • 17 µg de ferro
  • 2 µg de riboflavina

El farmacèutic o el metge et resoldran tots els dubtes que tinguis sobre el tema. Hi ha embarassades que han explicat que els suplements vitamínics els causen nàusees. En aquest casos, és una bona alternativa de prendre’ls en solucions líquides o, fins i tot, en forma de xiclet.

Tanmateix, la recerca mèdica mostra que no caldria prendre suplements vitamínics ni minerals durant l’embaràs, atès que una dieta variada i equilibrada proporciona tot el que és necessari. S’ha de tenir en compte, però, que l’àcid fòlic i la vitamina D són essencials.

I recorda: el metge determina, al capdavall, quines mancances vitamíniques tens. El farmacèutic també hi pot ajudar.

9 símptomes d’infecció urinària que has de saber

Mujer sentada en el wc

Les infeccions urinàries ‒col·loquialment anomenades “d’orina”‒, són molt freqüents, i encara més en les dones. La raó que les dones en pateixin més és que la uretra ‒el tub pel qual s’expel·leix l’orina‒ és a la vulva, com la vagina. Aquesta proximitat entre la uretra i la vagina n’és la culpable: els bacteris tenen més facilitats per penetrar en l’aparell urinari i produir-hi la infecció, que pot afectar la uretra mateixa, la bufeta urinària o, fins i tot, en el pitjor dels casos, el ronyó. A continuació, et parlarem dels principals símptomes d’infecció d’orina.

Continue reading “9 símptomes d’infecció urinària que has de saber”

5 símptomes que poden semblar al·lèrgia però que són alguna cosa pitjor

gripe

Si ets al·lèrgic, és fàcil atribuir la tos, la congestió i el degoteig nasal molest i constant a l’al·lèrgia; però en realitat pot ser que es deguin a un altre problema. Un problema, a més, que moltes vegades és difícil d’esbrinar: què és el que t’està provocant aquests símptomes que semblen alergia? Has de saber quan pots començar a pensar que la causa és més seriosa, i així podràs actuar. Continue reading “5 símptomes que poden semblar al·lèrgia però que són alguna cosa pitjor”

Encara dubtes? 10 raons per vacunar-te contra el COVID-19

Estem passant per una campanya de vacunació sense precedents, amb el món sencer tractant de protegir-se davant d’aquesta nova amenaça que és la pandèmia creada pel COVID-19. Si encara no t’has vacunat o si tens dubtes de si fer-ho o no, aquí et donem deu raons que esperem que t’ajudin a prendre la decisió correcta: vacunar-te, és clar.

La vacuna no et farà agafar el virus

Et sembla una obvietat? No ho és. Encara se senten veus assegurant que la vacuna provoca la malaltia. Cap de les vacunes conté el virus complet, per tant no són no infeccioses. És segura fins i tot per a persones amb sistemes immunitaris molt debilitats.

No només per tu

La vacuna et protegirà contra el virus, és clar, però és important igualment que tu no puguis contagiar altres. Molta gent és molt vulnerable als efectes de la COVID-19 -com ara la gent gran o els que pateixen trastorns previs a la infecció- de manera que reduir el risc d’expandir la infecció ajuda globalment a la societat.

La vacuna és segura

Les vacunes s’han desenvolupat a una velocitat notable, fonamentalment perquè els governs han donat llum verda amb molta més celeritat del que és habitual. Això pot sonar a precipitació (interessos comercials, falta d’assajos clínics), però en el cas d’aquestes vacunes no hi ha hagut límits de diners, ni falta de voluntaris, ni -per desgràcia- casos de persones infectades en què comprovar l’efectivitat. Les vacunes aconseguides s’han provat en moltes més persones que qualsevol altra vacuna anterior, s’han desenvolupat amb tècniques depurades durant dècades i han passat per totes les fases requerides pels assajos clínics.

La vacuna no interfereix amb l’ADN

Alguns antivacunes han llançat la mentida que la vacuna interfereix amb el propi ADN del cos. És completament fals, de manera que pots estar tranquil.

Els seus efectes són generalment lleus

La majoria dels vacunats no pateix efectes secundaris o són molt lleus i de curta durada, de la mateixa manera que passa, per exemple, amb la vacuna anual de la grip. Alguns efectes reportats es deuen en realitat al sistema immunitari dels pacients, que reaccionava saludablement davant la vacuna, complint amb la seva obligació de lluitar contra un virus.

És gratuïta

Cap comentari afegir. Estar protegit contra un perillosíssim virus sense pagar un euro…

La vacuna funciona

Cap vacuna és efectiva a el cent per cent. Però s’ha constatat que el nivell de protecció de les vacunes és remarcable.

A Espanya hi ha autoritzades 4 vacunes: la de BioNtech Pfizer, la de Moderna, la d’AstraZeneca i la de Janssen. Les dades actuals de protecció de cadascuna davant del virus són variables, però totes elles s’aproximen a el 90% d’efectivitat o el superen.

La vacuna és per a tots

No conté ous ni productes animals, de manera que és vàlida per a persones de totes les creences.

És segura per a embarassades

Tant si estàs embarassada, creus que podries estar-ho, si estàs intentant quedar-te o si estàs en plena lactància, la vacuna és cent per cent segura per a tu i per al nadó.

Hi ha prou vacunes per a tots

La quantitat de dosis elaborades per a tothom és molt superior a la de qualsevol altra vacuna anterior, amb el que hi ha hagut lògiques faltes puntuals d’estoc. I per descomptat, és poc probable que es tornin a produir-se, tenint en compte, a més, que Espanya té aprovades 4 vacunes.

Melanoma, detecció i prevenció del càncer de pell

Una exposició solar excessiva pot donar lloc, a la llarga, a l’aparició de melanoma, el càncer de pell més agressiu. Parlem amb la Dra. Laura Rodríguez, especialista en dermatologia del Centre Mèdic MGC, sobre com detectar un possible melanoma i la importància de la prevenció des d’edats primerenques.

Continue reading “Melanoma, detecció i prevenció del càncer de pell”

La importància de menjar bé

comida saludable

Els nostres hàbits alimentaris determinen en gran mesura el funcionament del nostre organisme. Una bona alimentació adaptada a les nostres necessitats nutricionals promou la salut i prevé les malalties. Com influeix l’alimentació en la nostra qualitat de vidai per què és important menjar bé? T’ho expliquem. Continue reading “La importància de menjar bé”