Introdueix el codi de la teva targeta de mutualista:
Soc client de la mútua
Introdueix el codi de la teva targeta de mutualista:
Quadre mèdic
Quadre mèdic
Introdueix el teu codi postal per seleccionar el millor quadre mèdic disponible. Si vols consultar el quadre d'una assegurança concreta, contacta amb nosaltres.
Introdueix el teu codi postal per seleccionar el millor quadre mèdic disponible. Si vols consultar el quadre d'una assegurança concreta, contacta amb nosaltres.
La nova edició de la revista “Interès Mutu” ja està disponible per a tots els nostres mutualistes. Pots consultar-la en línia o descarrega-te-la al dispositiu des de l’oficina virtual.
El mes de desembre publiquem una nova edició de la revista corporativa d’MGC Mútua, Interès Mutu. A més de l’edició en paper que reben els nostres mutualistes, aquells que ho desitgin també poden consultar la revista i descarregar-se-la en format PDF al dispositiu des de l’oficina virtual.
L’Interès Mutu pretén oferir sempre continguts de qualitat: articles de salut i medicina elaborats i/o supervisats per metges i articles d’actualitat, d’opinió i d’anàlisi, amb un tractament de la informació amè, original i rigorós.
En l’edició d’aquest semestre destaquem els següents temes:
Editorial: Una mútua de premi
Novetats: La Fundació MGC reconeix la feina de la Fundació HM Obra Social Nens als Premis Solidaris de l’Assegurança
Actualitat: Premi Trajectòria i Compromís amb la Salut a MGC Mútua
Actualitat: MGC Mútua, ara a Instagram
Salut a prop: Quan he de prendre suplements nutricionals?
Píndola de Salut: Artritis reumatoide, una malaltia autoimmune
Són 20 pàgines impregnades de l’esforç, la il·lusió i el compromís que conforma la nostra filosofia i que també pots descarregar al teu dispositiu per consultar on vulguis amb total comoditat. Accedeix ara a la revista Interès Mutu des de l’oficina virtual.
Tothom ha passat o passarà per moments de tristor com a conseqüència de la desaparició d’algú acostat i estimat. En general, els avis van faltant; és llei de vida. També hi ha pèrdues molt més doloroses perquè les trobem més injustes, com ara la mort de la parella o d’un fill. Com accepta el dol cadascú —i el gestiona— va en funció del caràcter.
El dol consta d’un període inicial d’atordiment i d’un temps variable, durant el qual no acabem d’assimilar que la persona ja no hi és, ni hi serà més. Després passem a un seguit de sentiments en què es barregen la tristor, la ràbia, la perplexitat, l’enyor i la desesperació. Hi pot prevaler el sentiment d’incredulitat, quan no acabem de creure’ns la pèrdua.
Hi ha persones capaces de gestionar bé la pena, però n’hi ha que s’aïllen, es reclouen i tendeixen a caure en un estat depressiu perillosament greu, que pot comportar, fins i tot, pensaments suïcides.
En aquest article repassem les fases habituals del dol, i també oferim unes quantes recomanacions que t’han d’ajudar a gestionar-lo.
Fases del dol
Els psicòlegs experts en la gestió del dol defineixen les fases del procés de la manera següent:
Negació. Fase en què rebutgem el fet, el neguem i, per tant, evitem de plantar cara a la realitat.
Còlera. La crua realitat es revela inapel·lable i s’imposa, cosa que ens mou a la ira pel fet ocorregut.
Esperança. Tenim el sentiment que tornarem a veure la persona, encara que sigui únicament a l’altre món. En el cas d’una ruptura emocional amb la parella, es manifesta l’esperança d’una reconciliació.
Tristor. Es torna a imposar la realitat, que dilueix l’esperança i fa reaparèixer la tristor.
Acceptació. És la fase en què, a la fi, entenem que el fet és irreversible i, idealment, aixequem cap i continuem endavant.
Com hem de gestionar el dol
Cal acceptar els sentiments
Abans hem vist que, durant el dol, es passa per sentiments molt diversos i, de vegades, oposats. Al marge dels que hem esmentat, poden aparèixer la culpa, l’esgotament, l’angoixa i la impotència. Potser semblen frívols i, fins i tot, perversos als qui els experimenten, però són ben reals. Són innegables, i val més que els acceptem amb una actitud assenyada. La ment els acaba bandejant i accepta la nova realitat.
Hem de cercar suport social
És convenient de demanar suport al cercle íntim: la família i els amics, i no isolar-se mai. Quan esplaiem els sentiments sempre fem més passadora la situació.
Explica a la família i als amics què penses i sents i fes-los-en partícips, i veuràs que això es converteix en una ajuda impagable.
Tingues cura de la salut
No siguis gota negligent amb la salut. És essencial que mengis com cal i de manera equilibrada; que dormis i reposis prou temps i que facis exercici, perquè així alliberes endorfines i això fa que et trobis més bé.
Recorda els bons moments
Això pot semblar contradictori perquè pensem que, sobretot, cal oblidar. Amb tot, recordar els bons moments que hem passat al costat de la persona absent pot esborrar els mals records que ens en va deixar la mort, bé perquè es va tractar d’una malaltia llarga o bé pel trasbals que ens va causar, si va ser sobtada.
Demana ajuda professional
Abans hem parlat del suport que et poden donar els amics i els familiars i, no cal dir-ho, aquest ajut és el més important. Ara bé, no descartis l’assistència professional. Pensa que tothom al teu voltant ha passat per una situació semblant i que els professionals de la salut mental saben com et trobes.
No dubtis que et recomanaran la teràpia més adequada, si cal.
La finalitat de qualsevol assegurança és oferir tranquil·litat davant les eventualitats sobrevingudes, encara que algunes són fins i tot obligatòries per llei. Una de les més populars és la de vida, que no només ofereix una indemnització a la família davant la defunció, sinó que també ofereix cobertura quan ja no és possible que la persona assegurada torni a treballar. Però, saps com gestionar el cobrament de cara a Hisenda? Si no és així, t’expliquem com tributa el cobrament d’una assegurança per invalidesa absoluta.
Assegurança per invalidesa absoluta: què és?
L’assegurança per invalidesa absoluta és una assegurança de vida, on les cobertures generals són tant la defunció com la incapacitat permanent. Dins d’aquesta última se’n distingeixen diferents tipus, en funció del nivell d’impediment que es tingui per a dur a terme alguna activitat. Aquests tipus són cinc, per a ser exactes, i són la incapacitat parcial, total, total qualificada, absoluta i gran invalidesa.
Com es pot apreciar, van de menor incapacitat a major. Però avui ens centrem en l’assegurança d’invalidesa permanent absoluta, que seria aquella que es reconeix quan una persona es veu afectada físicament de manera irreversible i amb un caràcter permanent, que li impedeix desenvolupar qualsevol activitat professional. Aquest reconeixement és concedit per la Seguretat Social, ja que és l’únic organisme existent amb la potestat per a reconèixer la invalidesa al nostre país.
Característiques de l’assegurança per invalidesa absoluta
Com la resta d’assegurances, la d’invalidesa absoluta té unes característiques concretes, com ara les cobertures que ofereix o el funcionament a l’hora de cobrar la indemnització. Respecte a les primeres, el capital assegurat es rep amb independència de la causa de la invalidesa, sigui per una malaltia física o mental o per un accident. Però encara que la cobertura de la causa sigui múltiple, sempre hi ha una sèrie de situacions excloses i que, per tant, no donen lloc al cobrament de la indemnització.
Aquestes són tots els fets que hagin estat causats per la persona assegurada; totes les imprudències que s’hagin comès conduint i en les quals s’inclou circular sense carnet, autolesions, desafiaments, intents de suïcidi o l’ús d’estupefaents, entre altres motius; fets derivats de conflictes armats; participació en competicions o la pràctica general d’esport; navegació aèria no autoritzada; causes ja existents i no declarades a la companyia i situacions extraordinàries com ara inclemències meteorològiques.
Pel que fa a la quantia que es cobra per la invalidesa absoluta, tot dependrà de les aportacions que s’hagin realitzat fins a la data d’execució. Com més diners s’hagin anat aportant a través de les primes i més llarg sigui el termini de temps fent aquestes aportacions, major serà també la quantitat final a percebre.
Com tributar el cobrament d’aquesta mena d’assegurances?
Si es produeix un accident o un sinistre i a la persona assegurada se li reconeix la consideració d’incapacitat, cal portar a la companyia asseguradora la resolució de l’organisme públic amb el reconeixement de la invalidesa, i si no es deu a un accident sinó a una malaltia que ha anat evolucionant desfavorablement també s’han de portar els informes mèdics.
En general, la indemnització es fa efectiva al voltant de 40 dies després de la sol·licitud, sempre que tot el procediment hagi estat satisfactori. Si faltessin informes o no és clara la causa de la malaltia, el procés es demoraria. Però les gestions no acaben aquí, i per això avui t’expliquem com tributa el cobrament d’una assegurança per invalidesa absoluta.
Quan cobrem una quantitat, com per exemple la que procedeix de l’assegurança de vida, cal pagar a Hisenda uns impostos. No obstant això, el tractament d’aquests dependrà de qui és la persona beneficiària, atès que hi ha diferències quan aquesta és la família perquè la persona assegurada ha mort, o bé si és la mateixa assegurada qui rep la indemnització, perquè s’ha produït una invalidesa, com és aquest cas.
Si la prenedora i la beneficiària són la mateixa persona, la manera de tributar el cobrament d’una assegurança per invalidesa absoluta és l’IRPF. En cas de no coincidir, seria a través de l’Impost de Successions i Donacions.
Per al càlcul del pagament del tribut, que s’engloba en els rendiments del capital mobiliari, Hisenda compta amb uns percentatges, tal com succeeix amb qualsevol impost. Com més gran sigui la quantitat percebuda, major el pagament. Aquests percentatges atenen una sèrie de trams, que són els que et llistem a continuació i que s’apliquen sobre el capital assegurat.
– Els primers 6 mil euros tenen un impost del 19%.
– Entre 6.001 i 50.000 euros, del 21%.
– Des de 50.001 euros i en endavant, el 23%. Des d’MGC esperem que aquest post t’hagi ajudat a entendre com es tributa el cobrament d’una assegurança per invalidesa absoluta.
Diries que la parella prova de controlar-te? Si tens cap dubte, per més petit que sigui, que hi ha alguna cosa que no rutlla en la vostra relació, i no et trobes emocionalment o físicament segura, ben probablement tens raó. La violència domèstica és força més complexa que no sembla i… no tots els maltractaments són físics.
Si la parella et maltracta, però sense aixecar la mà, et podria costar d’adonar-te del maltractament i navegar en un mar de dubtes. Sovint, el control coercitiu és el nucli de la violència domèstica, però, com que es tracta d’una forma d’abús sibil·lina, com podràs dir que la parella et controla —o, si més no, ho prova— i què has de fer per posar-hi fi?
Tot seguit, t’oferim l’opinió dels experts.
Què es el control coercitiu
De vegades el maltractament es disfressa de diverses formes. El control coercitiu és una variant del maltractament psicològic, en la qual el maltractador segueix conductes que tendeixen a la manipulació i a tenir el domini en una relació; exerceix cert poder sobre la víctima, de tant en tant valent-se de la humiliació o de la intimidació. Aquestes conductes són sempre subtils i, per tant, difícils d’identificar.
Dit altrament, el control coercitiu és la vigilància del comportament; tant si el maltractador comet un acte únic com si segueix una pauta d’actuació, priva la víctima de llibertat i de la seva capacitat de jutjar-se positivament. El resultat és que la víctima sent que cada cop té més dependència del maltractador i es crea un cercle viciós.
Així doncs, el control coercitiu crea una cadena invisible que, més endavant, atrapa la víctima i li arrabassa la llibertat, fet que n’acaba reduint la capacitat de reacció, com passa amb un ostatge.
Ara bé, com podem detectar el control coercitiu?
Com identifiquem un control coercitiu
Si et preguntes a tota hora si tens una por real o únicament t’imagines coses, no t’estiguis de demanar ajut. Quan et trobes en una relació tòxica, és difícil de dir si t’equivoques o no, sobretot perquè la naturalesa del control coercitiu mina la confiança en el criteri propi.
Hem destacat catorze senyals per saber si la parella fa servir tècniques de maltractament per provar de controlar-te. Si n’hi ha cap que t’és familiar, potser ha arribat el moment d’examinar la relació amb la parella i fer un pensament per acabar-la. Ens referim a les situacions següents:
Prova d’allunyar-te de la família i dels amics
El primer pas per aconseguir més control és aplicar la màxima“divideix i guanyaràs”; és a dir el maltractador mira d’allunyar-te, tot sovint, de tothom que representa un suport per a tu: la família, els amics o de qualsevol altra persona que et pot ajudar, a fi d’obtenir el poder absolut sobre teu. Si la parella comença a malparlar de la teva família, potser n’és el primer senyal.
Normalment, el maltractador comença entrebancant la relació entre tu i la teva família i amics. Fa comentaris càustics sobre ells i troba inconvenients cada vegada que us hi heu de veure. El maltractador actua com si fos la víctima i insinua que són els altres qui tenen un problema amb vosaltres; al capdavall vol que te’n distanciïs.
Ara bé, per què? La raó és que el maltractador et vol sola, és a dir aïllar la seva víctima. No vol opinions de tercers sobre la vostra relació, perquè algú de fora representa una amenaça per als seus projectes.
És com un lleó caçant: quan ja ha aconseguit de separar la presa de la bandada, és molt més fàcil l’atac, atès que la víctima es troba sola, és vulnerable i està espantada. El maltractador vol confondre la víctima i fer-li creure que tothom us va en contra, amb la qual cosa la víctima decideix de distanciar-se de la relació “perversa” amb la família o els amics. Això, de passada, fa feliç el maltractador.
Controla les teves activitats
Sembla una actitud innocent que et remeni el telèfon i t’espiï a les xarxes socials, però, si et fa l’efecte que augmenta el control sobre tot allò que fas, potser heu entrat en una espiral que acaba amb el control coercitiu.
Al maltractador li agrada de portar la batuta en tot moment, i controlar què fa la seva víctima és una manera d’assolir l’objectiu. Voldrà saber on vas, qui t’hi acompanya, quanta estona seràs fora i amb qui enraones per telèfon. Hi ha casos extrems en què, fins i tot, es col·loquen càmeres ocultes a casa o dispositius de seguiment al cotxe.
La raó d’aquesta actitud és que et vol aïllar i estar segur que no tens ningú més que a ell. T’intimida tot sovint fins al límit, cosa que fa no vulguis veure ningú ni fer res si això crea un problema amb el maltractador.
Et coarta la llibertat
Quan el maltractador et comença a controlar coartant-te la llibertat, en realitat malda per destruir la teva identitat. Ja no fas les coses que abans t’agradaven; el teu món s’encongeix com més va més, mentre que ell es torna cada vegada més fort i poderós.
Com més control exerceix sobre tu, més bé i puixant se sent.
Et fa “llum de gas”
Has començat a dubtar de tu mateixa? Fer “llum de gas” és una manera subtil i pèrfida de maltractament domèstic i de manipulació que aconsegueix que la víctima es qüestioni els sentiments propis, les percepcions i, fins i tot, la seva salut mental.
El maltractador malda perquè la víctima pensi que tot és culpa seva —i s’imagini que s’ha tornar mig boja, per exemple. La convencerà que ha dit o ha fet coses que, en realitat, no ha fet.
Et critica constantment
Una alarma vermella que avisa del control coercitiu és que les crítiques de la parella són cada vegada més freqüents i àcides.
La crítica constant fa que la víctima s’enfonsi, perdi la seguretat en ella mateixa i estigui pendent del maltractador procurant de satisfer-lo, perquè que validi el teu comportament. Naturalment, el maltractador n’obté una complaença extra.
Et controla els diners
Un pas obvi és fer que anul·lis el teu compte corrent i que transfereixis els ingressos a un compte compartit. I, com que et sents insegura, agrairàs que ell se’n faci càrrec, de manera que aconseguirà el control dels teus diners. Aleshores, et podrà fer demanar, fins i tot, cinc euros per comprar-te una revista.
Per quin motiu? Doncs, perquè et vol tenir tan controlada que no sabràs materialment on has d’anar sense mitjans.
Et força a respectar les seves regles
Tot plegat acaba que et fa por de penjar al revés el rotlle de paper a la seva banda, o d’abocar la llet del cafè a la gerra quan s’ha refredat una mica massa. Por de com reaccionarà, és clar. Si et passa una cosa així, hauràs començat a navegar per aigües tèrboles.
Els maltractadors ho volen tot a la seva manera i no n’admeten cap altra. La víctima es troba com si caminés damunt d’una superfície glaçada, i únicament està pendent de fer-ho tot al grat d’ell.
Alienació parental
Si ha convençut els teus fills que et rebutgin o, simplement, que qüestionin la teva autoritat i no et creguin sense motius, no tan sols haurà aconseguit d’esgavellar o sabotejar la relació entre vosaltres, sinó que haurà establert clarament la seva posició en la jerarquia familiar.
Altra vegada, únicament et vol arraconar gradualment, i que pensis que el problema ets tu.
Defineix el teu estil de vida
Fins i tot pot semblar que es preocupa pel teu benestar, quan demostra interès per les teves preferències en temes de moda o vol saber on ets ara i adés. Amb tot, quan et diu com t’has de vestir o on has d’anar o deixar d’anar és un senyal de control coercitiu.
La víctima d’un maltractador pot acabar essent un robot, que menja, es vesteix i dorm com i quan ell mana. La víctima perd la identitat i la capacitat de prendre decisions, fins i tot pot arribar a ser incapaç de pensar per ella mateixa.
Mostra gelosia
La gelosia és un sentiment que acompanya sovint l’amor i, en el maltractador, es pot mal interpretar com una mostra d’amor. Tanmateix, acusar-te sistemàticament d’allò que no has fet és una manera infalible de destruir la teva autoestima i una altra forma de control.
Per torna, pot ser que t’acusi d’una cosa que, en realitat, ha fet ell. La gelosia extrema demostra un sentiment de possessió i, si sospita que admires algú altre, no li agradarà gens ni mica, perquè ell reclama tota la teva atenció.
Dificulta que demanis ajut
Si evita que demanis qualsevol mena d’ajut (incloent-hi l’assistència mèdica) és un avís de perill elemental. Al maltractador li agrada de saber que pateixes i de veure reflectit el seu poder en la teva feblesa.
Si tens cap dubte, per mínim que sigui, no t’hi pensis i truca al 016.
Regula la teva vida sexual
T’exigeix de tenir relacions o durant les relacions t’obliga a fer coses que no t’agraden? És normal de divergir en certa manera pel que fa a les preferències sexuals; però si, realment, t’hi trobes forçada és un senyal de control coercitiu i tens ple dret a dir que no.
El maltractador vol controlar tots els aspectes de la teva vida, i també el sexual. Ell diu quan, on i com. No s’entretindrà a obtenir el teu consentiment. Es pensa que té dret a fet tot el que li ve en grat.
T’amenaça físicament
Has tingut mai por que et faci mal a tu o a algú de la família? No és gens estrany que es valgui de les amenaces per aconseguir els seus objectius.
La idea és intimidar-te i espantar-te, perquè facis tot el que calgui per sentir-te segura; i tot el que cal vol dir fer les coses que ell vol, és clar. Si més no, aquesta és la seva intenció.
Et fa xantatge
Això pot semblar copiat d’una pel·lícula, però si li vas explicar res privat del teu passat o li vas ensenyar fotos teves, també íntimes, i t’amenaça d’esbombar-ho, doncs vol dir que et fa xantatge, i el xantatge és un delicte molt ben tipificat en el codi penal.
En moments de tranquil·litat aparent et pot estirar de la llengua perquè parlis del teu passat, amb la intenció de trobar-hi una història que pugui deformar i tornar “bruta”, quan sigui oportú, per amenaçar-te de revelar-la.
Com et pots alliberar del control coercitiu
Si et sembla que hi ha alguna cosa que no rutlla, ben probablement l’encertes. Malgrat tot, sortir d’una relació amb maltractaments sol costar i demana temps; implica planificació i exigeix resiliència. Si no et veus amb cor de deixar-lo, significa que ha aconseguit de controlar-te. No has de pensar, per això, que ho has de fer tu tota sola, sinó que pots trobar suport.
Per sortir d’una relació tòxica, hi ha grups d’ajuda disponibles a Internet. Fins que no arribi el moment adient, els experts et recomanen de:
Escriure un diari
Pren notes del primer moment que t’adonis que hi ha alguna cosa que no rutlla. Desa els missatges de text com a captures de pantalla, fotos, notes escrites i tot allò que et pugui fer servei en un futur.
No tenir por de demanar ajuda
Demana a algú del cercle íntim que t’ajudi, o bé truca al 016. Deixar un maltractador és feixuc, sobretot si ha aconseguit d’allunyar-te dels amics i la família.
Planificar la partença
És crucial, perquè s’ha de dur a terme amb compte. Recopila tota la documentació important: el passaport, les dades bancàries, els certificats de naixement, entre d’altres, i amaga-la, o dona-la a qui t’ajudi perquè la desi en un lloc segur. Tingues a mà una bossa amb una muda, els números de telèfon que puguis necessitar (per si te n’has d’anar sense el mòbil) i diners.
Recordar que la llei et fa costat
No cal subratllar que, malauradament, el maltractador no sol deixar que la víctima se’n surti airosa. Es pot tornar força violent i, si passa, caldrà trucar a la policia. El maltractament és un delicte penat per la llei. I, per aquesta raó, és important de recopilar-ne totes les proves possibles.
L’assegurança de decessos de pagament únic és aquella pòlissa que està destinada a cobrir totes les despeses del sepeli, com també passa amb la modalitat amb pagaments periòdics. Però a diferència d’aquesta última, les primes es paguen un sol cop. Si no coneixes aquesta modalitat i els seus avantatges, aquí t’expliquem tot el que t’interessa conèixer.
Què és una assegurança de decessos de pagament únic?
Per a aprofundir una mica més en la definició de què és una assegurança de decessos de pagament únic, i seguint amb la introducció, en aquesta modalitat de pòlissa, no es paguen primes que tenen una freqüència periòdica, sigui mensual, trimestral o la que s’hagi triat, sinó que aquí tot el pagament de l’import s’efectua en un mateix moment.
Els qui opten per aquesta opció solen ser persones que ja es troben en la franja d’edat que va des dels 65 als 70 anys, perquè a partir dels 65 ja són fora dels requisits per les altres modalitats de la majoria de les companyies asseguradores i no poden contractar-les. En ser el temps de vida restant molt inferior al d’una persona de 40 anys, per donar un exemple en circumstàncies normals, no seria possible fer front amb les quotes pendents a tot el cost que suposa el sepeli. Per tant, podria dir-se que l’assegurança de decessos de pagament únic és una pòlissa que està dirigida de manera directa a les persones grans.
Característiques d’aquest tipus d’assegurança
Un únic pagament
L’assegurança de decessos de pagament únic es caracteritza, com el seu nom indica, en què consta d’un únic pagament. No obstant això, en algunes companyies existeix la possibilitat d’ajustar-ho i convertir-ho en una modalitat fraccionada de tres pagaments. D’aquesta manera, l’impacte que el desemborsament té en l’economia personal o familiar és menor.
Pel que fa a l’import de la prima, el preu és variable d’una companyia a una altra, ja que també cal fixar-se en totes les cobertures que s’incloguin i en quina comunitat autònoma ens trobem. A grans trets, els preus oscil·len entre els cinc mil i els set mil euros.
Assegurança vitalícia
Les assegurances de decessos d’un sol pagament tenen una cobertura vitalícia, cosa que significa que la protecció que es rep per ells no està lligada o condicionada per un límit d’edat en particular, sinó que s’estén fins al moment de la defunció de la persona assegurada.
Quan es produeix aquest fet, l’assegurança s’executa i cobreix totes les despeses del sepeli i les administratives. Com a dada, si no s’utilitza tot el capital que es va assegurar per al sepeli, existeix l’opció de sol·licitar la devolució dels diners que van sobrar.
Àmplia cobertura
El fet que consti d’una sola prima i no de diverses periòdiques no afecta les cobertures que s’inclouen. Aquestes són les mateixes que en l’assegurança de decessos tradicional i són: els trasllats nacionals i internacionals quan la defunció es produeix en una localitat que no és la de residència, les gestions administratives, com ara el certificat de defunció, la gestió de testaments i últimes voluntats, la inscripció en el registre, les pensions de viduïtat o orfandat, etc., i les despeses del sepeli, com el fèretre, les corones de flors, el cotxe fúnebre o el procediment triat, entre altres.
La cobertura pels trasllats és opcional en algunes companyies. També existeix en alguns casos la possibilitat d’afegir-ne d’altres complementàries, com l’assistència en viatge, la mèdica telefònica o el servei dental.
Avantatges de l’assegurança de decessos de pagament únic
L’elecció entre l’assegurança de decessos de pagament únic o el de quotes periòdiques dependrà de dos aspectes. El primer és de l’edat que tingui la persona que desitja contractar la pòlissa i, en segon lloc, de les preferències que es tinguin. En qualsevol cas, els avantatges que s’obtenen de la contractació són els mateixos en ambdós casos. Aquests són:
– Gestió completa de tots els tràmits i serveis que implica la defunció d’una persona.
– Inclusió de totes les despeses associades, amb la consegüent tranquil·litat que suposa no haver de fer front a desemborsaments o gestions en un moment tan delicat.
– Atenció durant les 24 hores del dia cada dia de l’any, ja que mai se sap quan tindrà lloc el succés.
– En el cas de l’assegurança de pagament únic, s’evita fer front a la pujada anual del preu de la prima.
– Revaloració del capital que està assegurat cada any que passa.
– Tranquil·litat, al saber que succeeixi el que succeeixi, a la família tindran la garantia que no hauran de fer cap gestió, perquè la companyia asseguradora s’encarregarà d’organitzar tot el sepeli, d’acord amb la voluntat de la persona assegurada.
Hepatitis és el terme emprat per referir-se a la inflamació del fetge. Es pot dividir en dos grups, segons la durada:
l’hepatitis aguda, que dura menys de sis mesos
l’hepatitis crònica, que dura més de sis mesos
L’hepatitis pot tenir diverses causes, però les més comunes són les infeccions per virus que ataquen el fetge, com ara les hepatitis A i B.
Com funciona el fetge
Localitzem el fetge al costat dret de l’abdomen, a sota de les costelles. És un òrgan gros, que pesa entre 1200 i 1500 grams, una mica més en els homes que en les dones. En condicions normals no ens sentim del fetge.
És vital per a la salut i té múltiples funcions:
Processa les proteïnes i els greixos
Segrega la bilis, que descompon els greixos dels aliments, perquè es puguin absorbir a l’intestí
Emmagatzema l’energia corporal o el glicogen, que s’elabora a partir de sucres. Quan es transforma en glucosa, està a punt per ser alliberat al torrent sanguini en cas de necessitat
Contribueix a la coagulació de la sang
Elimina substàncies tòxiques de l’organisme, com ara l’alcohol i les metzines
Processa els medicaments
Causes de l’hepatitis
Es pot desenvolupar hepatitis quan s’encomana algun dels virus que en causen la inflamació, o bé com a resultat de l’exposició a factors de risc, com ara l’alcohol, les toxines fúngiques i certs medicaments.
Hi ha dues maneres d’agafar hepatitis a partir de certs fàrmacs: bé per enverinament com a conseqüència d’una sobredosi d’un medicament (per exemple, el paracetamol), bé per una reacció anòmala del fetge a una dosi normal d’un fàrmac (per exemple, l’anestèsic halotà). Aquesta darrera causa d’hepatitis és molt estranya.
Causes de l’hepatitis aguda
Té diverses causes possibles:
Les hepatitis virals, com ara les hepatitis A, B, C, D i E. L’hepatitis A sol durar poc i, normalment, es contreu després d’ingerir un aliment contaminat pel virus. L’hepatitis B s’agafa pels fluids corporals (incloent-hi la sang), per exemple durant el sexe, o després de compartir agulles hipodèrmiques. Habitualment dura poc, però pot acabar causant un dany permanent al fetge. L’hepatitis C es contreu de manera similar a la B, tot i que, en general, és de llarga durada. L’hepatitis D es contreu com en el cas de les hepatitis B i C; només afecta, però, els malalts d’hepatitis B. Finalment, l’hepatitis E dura poc i s’assembla a l’hepatitis A.
Altres malalties virals, com són la febre glandular (malaltia d’Epstein-Barr) i el citomegalovirus.
Les infeccions bacterianes greus.
Les infeccions amèbiques.
Els medicaments, com ara el paracetamol, per intoxicació, o l’anestèsic halotà (no se sol prescriure als països desenvolupats).
Les toxines: l’alcohol i les toxines fúngiques (com en el cas dels enverinaments amb bolets).
Causes de l’hepatitis crònica
L’hepatitis crònica té un cert nombre de causes diferents:
Les hepatitis infeccioses, com és el cas de les hepatitis B, C o D.
Les reaccions a unes determinades drogues.
Les toxines com l’alcohol.
L’hepatitis autoimmunitària. És una malaltia en la qual el mateix sistema autoimmunitari destrueix un cert nombre de cèl·lules del pacient. La causa és desconeguda.
Els trastorns metabòlics congènits, com ara la malaltia de Wilson (trastorn del metabolisme del coure) i l’hemocromatosi (trastorn del metabolisme del ferro).
El fetge gras no alcohòlic.
Símptomes de l’hepatitis aguda
Varien considerablement d’un pacient a un altre. N’hi ha que no tenen cap símptoma i, en bona part dels casos, únicament els infants en manifesten símptomes lleus.
En fases primerenques
Cansament, malestar general, febre lleugera o febrícula
Basques, gens de gana i canvis en el gust
Opressió o mal al costat dret de l’abdomen, a sota de les costelles, per causa de l’inflor del fetge
Dolors musculars i articulars, mal de cap i erupció cutània
Fase de la icterícia
Color groguenc del blanc dels ulls, de la pell i de les mucoses
Orina fosca
Femta anormalment clara
Fase de recuperació
Cansament, que pot durar unes quantes setmanes
whisky splash alcohol drops isolated on white
Símptomes de l’hepatitis crònica
Nombrosos pacients amb hepatitis crònica no en manifesten símptomes. Tanmateix, els símptomes més comuns són:
Cansament, més son que no és habitual, dolor muscular i articular
Periòdicament, lleu pressió o mal a la zona lateral dreta de l’abdomen, en concret a sota de les costelles (inflamació del fetge)
La icterícia (color grogós) és un símptoma molt tardà de les hepatitis cròniques i connota que l’hepatitis és greu.
Factors de risc de l’hepatitis
Les persones següents tenen més perill de contreure hepatitis:
Pacients amb icterícia o altres símptomes d’hepatitis
Persones en grups de risc
Persones amb antecedents familiars d’hepatitis
Consells per prevenir l’hepatitis
Evitar l’exposició als virus de l’hepatitis
Vaccinar-se de l’hepatitis A i B
Mirar de no beure gaire alcohol
Practicar sexe segur (amb tots els mètodes de barrera)
Unes quantes recomanacions de caràcter general
Evita l’alcohol si tens símptomes d’hepatitis o si una anàlisi de sang ha demostrat que la malaltia és activa. Si l’alcoholisme n’és la causa, has de deixar del tot l’alcohol i anar al metge. Segueix una dieta equilibrada.
Si es manifesten símptomes d’hepatitis aguda, potser hauries de tenir un ritme de vida més tranquil.
Si tens hepatitis A i, per culpa de la feina, has de manipular aliments, el metge et dirà quan és prou segur per tornar a treballar.
Si pateixes d’hepatitis crònica, procura tant com puguis de fer vida normal.
Els pacients d’hepatitis A i B ho han de comunicar als familiars i a les parelles, perquè es protegeixin amb el vaccí. Cal fer servir preservatius fins que el vaccí faci efecte.
Si tens hepatitis crònica, has de seguir un pla de revisions periòdiques.
Diagnòstic de l’hepatitis
S’arriben a diagnosticar les hepatitis amb una anàlisi de sang, que també en determina la gravetat.
Ocasionalment, amb ultrasons i altres escàners es pot estudiar el fetge.
De vegades, potser cal fer una biòpsia de fetge. Això vol dir que s’hi ha de fer una punció per obtenir-ne una mostra de teixit, que després se sotmet a un examen microscòpic. Aquest procés el du a terme un especialista, amb anestèsia local.
Consideracions generals
Les hepatitis agudes normalment milloren sense cap tractament específic, i poques vegades representen una amenaça per a la vida del pacient. Tot i que les hepatitis B i C poden esdevenir cròniques, no és el cas de l’hepatitis A.
Les hepatitis causades pels medicaments o l’alcohol solen millorar quan se’n suprimeix l’agent causant. No obstant això, un 20 % dels pacients amb hepatitis crònica B o C tenen el perill de patir una cirrosi o bé un càncer de fetge. La cirrosi també pot ser conseqüència d’altres classes d’infeccions hepàtiques.
Tractament de l’hepatitis
Com que es tracta d’un virus, no hi ha cap tractament farmacològic contra les hepatitis. Malgrat tot, és important que un metge visiti el pacient.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana els tractaments orals, el tenofovir o l’entecavir, com els més potents per eliminar el virus de l’hepatitis B. Ben poc sovint desenvolupen resistència al medicament (al contrari d’altres fàrmacs), són fàcils de prendre (una píndola al dia) i no tenen gaires efectes secundaris, amb la qual cosa demanen poc control. Tan sols una petita part dels pacients amb hepatitis B crònica requereix tractament. El vaccí contra l’hepatitis B continua essent la millor prevenció.
Actualment no hi ha cap vaccí efectiu contra l’hepatitis C. L’OMS recomana els tractaments orals amb antivirals pangenotípics (AAD o antivírics d’acció directa). Poden guarir molts pacients infectats amb el virus de l’hepatitis C, i el tractament sol ser curt (entre 12 o 14 setmanes), segons si es té cirrosi o no.
Es poden tractar les hepatitis autoimmunitàries amb corticoesteroides i, de vegades, amb azatioprina.
Si els tractaments aplicats no aturen el progrés de la malaltia o si el pacient desenvolupa una cirrosi irreversible, i també en cas d’insuficiència hepàtica, l’única opció disponible és el trasplantament de fetge.
Els metges que es fan càrrec del tractament de les hepatitis són els gastroenteròlegs o els internistes que treballen en coordinació amb el metge de família per a la cura a llarg termini.
Coneixes la importància de la meditació? Meditar està a l’ordre del dia en aquests temps i la veritat, no n’hi ha per menys perquè ofereix molts beneficis tant en l’àmbit mental com en el físic. Pot eliminar l’estrès acumulat, brindar pau interior, autoconeixement i control de les emocions, i molt més.
En aquest article volem parlar-te de per què és tan important la meditació, els seus beneficis i com aprendre a meditar a casa per a viure una vida més tranquil·la.
Meditació. Per què és tan rellevant?
La meditació és una pràctica mil·lenària que permet dominar la ment i al mateix temps assolir un estat de consciència plena. Aquesta tècnica ajuda a reduir l’estrès i a augmentar el benestar general. Aquesta tècnica també és un mètode d’entrenament per al cervell, per a enfocar-se o concentrar-se en una cosa i redirigir tots els pensaments a l’objecte en què estàs pensant.
La importància de la meditació resideix en què és una de les pràctiques més simples i econòmiques d’autocura. És una manera perfecta de dedicar-te uns minuts al dia que et servirà per a recarregar-te d’energia, conèixer-te millor i estar més present en el teu dia a dia.
Principals beneficis de la meditació
Com hem comentat, la importància de la meditació rau en els nombrosos beneficis que porta tant per a la nostra ment com per al nostre cos. En ser ben coneguts aquests beneficis, cada vegada més persones estan començant a introduir la meditació en el seu dia a dia.
1- Disminueix l’estrès
Probablement aquest és el motiu més comú pel qual les persones comencen a practicar la meditació. Existeixen molts estudis que demostren que la pràctica regular de meditació pot disminuir l’estrès i millorar la qualitat de vida. L’estrès, si no es tracta pot ser físicament perjudicial doncs està associat a l’alliberament de molts elements químics inflamatoris. L’estrès pot comportar pressió arterial alta, ansietat, insomni, depressió, pèrdua de concentració i fatiga.
2- Redueix l’ansietat
L’estrès i l’ansietat no són el mateix. Gràcies a la meditació es pot bregar amb l’ansietat i reaccionar de manera positiva a ella. També es pot arribar a conèixer el que desencadena l’ansietat i aprendre a gestionar-ho gràcies a practicar de manera regular.
3- Millora la salut mental
Amb el temps i constància, la meditació pot portar a millorar la confiança en un mateix i a tenir una visió més positiva de la vida. També ajuda a disminuir els símptomes de depressió i els pensaments negatius.
4- Potència l’autoconeixement
La meditació, com ja hem comentat, és una gran forma d’autocura i, per tant, d’autoconeixement. Meditar de manera regular ajuda a desenvolupar un millor autoconeixement. A més, en reforçar la seguretat en un mateix, l’autoconeixement i el fet de saber gaudir de la companyia d’un mateix, la meditació redueix la sensació de solitud i porta contentació.
5- Augmenta la concentració i l’atenció
En meditar de manera regular, s’augmenta naturalment l’enfocament, la concentració i el període d’atenció. Això és pel fet que aprens a concentrar-te en una sola cosa (la respiració, un mantra, etc.) i a redirigir els altres pensaments que et puguin fer perdre el focus. També pot millorar la memòria i ajuda a prevenir-ne la pèrdua.
6- Millora el son
Un altre benefici comú pel qual la gent comença a meditar, és la millora en la qualitat del son. Si tens dificultats per a dormir, meditar abans d’anar al llit pot ajudar-te a agafar millor el son, a tenir-lo més profund i a dormir més i millor. La meditació relaxa el cos, alleuja la tensió en els músculs i indueix un estat de pau, facilitant tot plegat que sigui més fàcil tenir un son de bona qualitat.
7- Redueix el dolor
El dolor està molt vinculat a la ment i si estem sota estrès pot augmentar. Hi ha estudis que demostren que la meditació augmenta el llindar de dolor i disminuir la percepció de dolor en el cervell. Això, a llarg termini, es tradueix en una millor qualitat de vida i millor humor.
Com meditar a casa
Començar a meditar a casa és senzill, encara que pugui semblar aclaparador. El més important és no posar pressió ni expectatives sobre com és meditar. També és rellevant començar a poc a poc, amb pocs minuts al dia i amb el pas de les setmanes, anar augmentant el temps de meditació. Hi ha diferents tipus de meditació, et recomanem que investiguis i provis fins a trobar la que millor et funcioni.
A continuació compartim alguns consells que et poden ajudar a iniciar-te en la meditació:
Tria roba còmoda, que no t’estrenyi. Si pot ser lleva’t les sabates, rellotge, i altres complements. La idea és que estiguis còmode i centrat en l’aquí i l’ara.
Troba un lloc tranquil, on puguis estar relaxat i sense que ningú t’interrompi.
Asseu-te correctament, a terra o damunt d’una estoreta o coixí de meditar, amb l’esquena recta i sense tensió.
Centra la teva atenció en la respiració, això t’ajudarà a estar present. Mantingues els ulls tancats per a una major connexió.
Accepta els pensaments que vagin sorgint, sense jutjar-te i segueix endavant sense parar-los més atenció.
Medita diàriament per a millorar i dominar la tècnica.
Una de les parts més afectades per la diabetis són els peus. Amb el pas del temps, aquesta patologia danya els nervis i desencadena una pèrdua de sensibilitat que es coneix com a neuropatia diabètica. Aproximadament, la meitat dels pacients amb diabetis sofreixen del conegut peu diabètic.
La pèrdua de sensibilitat pot comportar problemes greus, des de no sentir una pedra en la sabata o un possible tall fins a ferides que es poden infectar causant greus problemes de salut.
La diabetis pot disminuir la quantitat de flux de sang, la qual cosa dificulta els processos de curació. En conseqüència una lesió lleu es pot convertir fàcilment en una infecció greu.
En aquest article volem parlar-te del peu diabètic, què és, com tractar-lo i com prevenir-lo.
Què és el peu diabètic?
El peu diabètic és la infecció, ulceració o destrucció dels teixits profunds del peu dels pacients amb diabetis. Es tracta d’una de les conseqüències de mantenir els nivells de glucosa més elevats de l’habitual.
Es caracteritza principalment per tenir menys sensibilitat al peu (neuropatia diabètica) i per tenir menys circulació en aquesta zona (isquèmia). Aquests dos factors poden portar a l’aparició de ferides i/o úlceres i, en casos molt extrems, derivar en possibles amputacions dels dits i fins i tot del peu. Els símptomes depenen de cada pacient en funció de les complicacions que presenti.
Els símptomes més usuals són els següents:
● Formiguejos i enrampades.
● Absència de sensibilitat.
● Aparició d’úlceres en la pell del peu.
El primer pas per a diagnosticar el peu diabètic és detectar la falta de sensibilitat als peus i l’alteració de la seva forma. En segon lloc, i molt important en aquesta mena de pacients, és l’exploració del pols del pacient, ja que això permet saber si és un pacient amb risc de sofrir aquesta patologia o no.
Quan comencen a aparèixer ferides, és un indicatiu que l’estat és avançat i es requereix un tractament agressiu.
Tractaments contra aquesta patologia
Per a tractar correctament un peu diabètic, és important acudir a especialistes que el diagnostiquin i tractin de forma correcta. Encara que un dels millors tractaments, és una bona prevenció. Més endavant parlarem de les diferents maneres d’evitar aquesta patologia.
És crucial que abans de tractar la lesió, es conegui al pacient i les comorbiditats associades a aquesta patologia. Cada pacient és diferent i és necessari abordar cada cas amb total personalització per assolir la màxima eficiència.
Si apareixen ferides i hi ha algun defecte circulatori arterial, és fonamental realitzar procediments que enviïn més sang al peu, com poden ser angioplàsties, stents, vipassana, etc. Així mateix, si existeix una infecció cal tractar-la amb antibiòtic i amb neteges quirúrgiques.
També és necessari acudir a un podòleg especialitzat en aquest camp per a dur a terme el tractament de la ulceració i alleujar la pressió plantar. Això últim, pot aconseguir-se amb repòs al llit i evitant recolzar el peu a terra en la mesura que sigui possible.
A més, l’úlcera cal desbridar-la amb regularitat, eliminant del tot el call i el teixit no viable format al voltant de l’úlcera. Això facilitarà la formació d’una ferida amb teixit de granulació sa que es cura a partir de la base i no de les vores.
Com prevenir el peu diabètic
Per a tractar aquesta patologia i fer-la més suportable, és fonamental prevenir i educar al pacient sobre les mesures preventives que ha de posar en pràctica per a evitar aquestes lesions.
A continuació veurem algunes de les millors mesures preventives:
Revisa els peus diàriament, parant especial atenció al dit gros, a l’espai entre els dits, sota els dits i al taló. Revisa també qualsevol rascada o enrogiment, calls nous, petites lesions que puguis veure.
Porta les ungles ben tallades. És important acudir de manera regular al podòleg perquè realitzi una bona pedicura per a evitar possibles lesions.
Rentat els peus diàriament, idealment amb aigua tèbia i sabó. Asseca’ls correctament, especialment entre els dits. Una vegada estiguin secs, hidrata’ls amb la crema adequada.
Evita exposar els teus peus a temperatures extremes (molt fred o molta calor).
Utilitza un calçat adequat i mitjons sintètics. Per a això, la sabata ha de ser lleugera i que no oprimeixi el peu, no ha de tenir costures internes, la numeració s’ha d’ajustar a la part més ampla del peu, la sola ha de ser de goma, és preferible amb cordons o Velcro, que sigui contrafort semirígid i transpirable. El material, idealment ha de ser de pell.
Millora el teu flux sanguini. Això ho pots aconseguir posant els peus enlaire uns minuts al dia, realitzant exercicis de mobilitat del turmell i dels dits dels peus. Alhora, mantenir una vida diària activa també millorarà la teva circulació sanguínia i la teva salut en general. Practica esport i mou el cos diàriament.
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) representa una de les causes més freqüents de poca agudesa visual als països desenvolupats. La màcula és la part de la retina que s’encarrega de transmetre al cervell les imatges que ocupen el centre del nostre camp visual, és a dir les imatges en què fixem la vista. Aquesta part de la retina és la més desenvolupada i la que té més capacitat de reconèixer els detalls, els colors, etc. La degeneració de la màcula, que s’associa a l’edat dels pacients, és l’envelliment d’aquesta regió de la retina que, en general, no es tradueix en una pèrdua de tota la visió, sinó únicament de la visió central, la més important, sense que s’alteri la visió lateral o perifèrica, que és molt menys precisa.
Com es desenvolupa la degeneració macular associada a l’edat?
Es tracta d’un canvi causat per l’envelliment i pel desgast de la regió macular. Els materials de rebuig s’acumulen en aquesta part dels ulls i, alhora, les cèl·lules de la zona van perdent la capacitat d’eliminar-los.
Qui té més perill de patir degeneració de la retina associada a l’edat?
Aquesta malaltia afecta generalment a gent gran de més de 60 anys, tot i que hi ha persones joves que hi poden ser més propenses, sobretot si són força miops.
Les dones en solen ser més perjudicades que els homes.
El principal factor de risc per patir una DMAE és genètic, però també hi ha factors de risc ambientals, com ara l’alimentació o el tabaquisme.
Quines són les diferents classes de degeneració macular?
Hi ha dues classes principals de DMAE: la seca i la humida.
Degeneració macular seca
És la forma més comuna de DMAE i afecta gairebé el 80 % dels qui en pateixen. Al començament progressa amb lentitud i sol atacar tots dos ulls de manera simètrica.
Degeneració macular humida
Aquesta classe de degeneració és menys comuna, però té un efecte més greu i ràpid sobre l’àrea central de la visió. En aquesta afecció els vasos sanguinis d’una capa del fons de l’ull creixen de manera anòmala a l’àrea macular. Aquests vasos sanguinis poden tenir fuites o hemorràgies que causen una reducció ràpida i significativa de la visió central.
Quins símptomes té la degeneració macular associada a l’edat?
La degeneració macular seca causa una reducció gradual de la visió central. Aquest fet tendeix més a afectar la capacitat per llegir i percebre detalls que la visió a distància.
Els primers símptomes de la degeneració macular humida poden ser una distorsió de la visió anomenada metamorfòpsia. Ben sovint això fa que les línies rectes semblin corbes o inclinades. La percepció visual es deteriora i, al final, es pot perdre del tot la visió central, que deixa una àrea central fosca amb visió feble (la patologia s’anomena escotoma central). És habitual d’adonar-se per primera vegada del trastorn quan es llegeix i s’esdevé el fenomen curiós que les lletres del final de cada ratlla comencen a ballar, literalment, cosa que impedeix la lectura.
health care, medicine, people, eyesight and technology concept – close up of optometrist with slit lamp checking patient vision at eye clinic or optics store
De quins tractaments disposem?
Degeneració macular seca
La visió se sol deteriorar gradualment i la pèrdua d’agudesa visual no sempre és greu. El tractament implica dur una graduació correcta i fer servir llums resplendents per ajudar el pacient a veure les coses amb més nitidesa. Amb freqüència cal optar per llibres amb lletra grossa i prescriure ulleres d’augment (ajuts en cas de baixa visió).
Degeneració macular humida
A diferència de la DMAE seca, que no té cap tractament farmacològic, la DMAE humida actualment es tracta amb fàrmacs antiangiogènics (antiFCEV). Aquests fàrmacs inhibeixen la proliferació dels vasos sanguinis, amb la qual cosa es redueixen els nivells dels factors de creixement de l’endoteli vascular (FCEV). S’administren amb una injecció al cos vitri i tenen un efecte de durada que depèn de cada pacient; en conseqüència, es reben més o menys injeccions en funció de la resposta.
El fet més habitual és mantenir el tractament de manera crònica, perquè l’afecció no es pot guarir del tot. Actualment es venen dos fàrmacs per combatre la DMAE, el ranibizumab (Lucentis) i l’aflibercept (Eylea), i encara en trobem un tercer emprat en els tractaments oncològics: el bevacizumab (Avastin), que també s’injecta per via intravítria perquè és un antiFCEV. En els casos en què aquests fàrmacs no responguin, es podria provar un tractament de segona línia, com ara el làser o la teràpia fotodinàmica.
Què es pot fer per evitar una degeneració macular associada a l’edat?
S’ha debatut molt sobre el paper d’ingerir altes dosis de vitamines per evitar aquest trastorn, però no hi ha cap evidència que ho corrobori.
Cal que un oftalmòleg examini periòdicament el pacient amb una degeneració macular humida en un ull perquè la malaltia no afecti l’altre ull. Paral·lelament, el mateix pacient se’n pot fer un control periòdic i si, en cap moment, nota que les línies rectes es distorsionen quan les mira, ho ha de consultar immediatament a un especialista. Per dur a terme aquests controls, el metge li pot fer passar la prova d’Amsler, amb un diagrama en forma de xarxa quadrada que ajuda a diagnosticar de manera precoç l’aparició d’alteracions en la visió central.
La degeneració macular causa ceguesa?
La degeneració macular associada a l’edat és una causa comuna de disminució visual. Si teniu degeneració macular associada a l’edat amb una visió central greument malmesa, l’oftalmòleg us pot inscriure en el registre com a cecs. Això no vol dir que sigueu cecs o us hi hàgiu de tornar; significa que teniu un problema de visió central tan important que cal que us reconeguin les dificultats per veure-us-hi. Com que sempre es conserva la visió perifèrica (lateral), la majoria de persones amb aquesta afecció té garantida una bona mobilitat i independència personal.
Si per una qüestió d’edat o per les circumstàncies de la vida, comences a sentir inseguretat respecte a les llargues llistes d’espera de la Sanitat Pública i estàs valorant complementar-la amb la privada, avui volem explicar-te com és el procés per a contractar una assegurança de salut i els requisits que s’han de complir.
Requisits per a contractar una assegurança de salut
La primera qüestió que cal plantejar-se abans de contractar una assegurança de salut és quin tipus de pòlissa i de cobertures es desitja. Per si no ho sabies, existeixen assegurances destinades a protegir una única persona o una parella, mentre que uns altres engloben a tota la família. Quant als tipus, n’hi ha amb reemborsament de despeses, amb copagament o sense copagament. Aquest últim concepte fa referència a la quantitat que es paga per fer ús d’uns certs serveis, a canvi de pagar quotes inferiors.
Però triïs el que triïs, per a poder contractar una assegurança de salut serà necessari que compleixis amb els requisits que tingui establerts cada companyia asseguradora. En general, solen ser els mateixos en totes, encara que sempre és convenient informar-se detalladament per a evitar sorpreses.
I quins són aquests requisits?
Residència a Espanya
El primer requisit per a contractar una assegurança sanitària és residir al país. Com que els centres als quals es podrà acudir i el quadre mèdic de la companyia estan a Espanya, la residència de la persona assegurada també haurà de ser aquí.
Majoria d’edat
Per a poder signar una pòlissa és necessari ser major d’edat; en el cas dels menors, aquests hauran d’anar acompanyats de la mare, el pare o de la persona que s’hagi designat com a tutora.
Rang d’edat
A més de la majoria d’edat, hi ha un límit establert en les asseguradores, que sol oscil·lar entre els 64 i els 69 anys. A partir d’aquesta edat, el risc de patir malalties s’incrementa exponencialment, per la qual cosa ja no s’ofereix cobertura. Tanmateix, hi ha algunes excepcions, però aquestes pòlisses tenen unes especificacions que convé llegir detalladament.
Qüestionari de salut
Abans d’accedir a una assegurança mèdica, la companyia ha de conèixer quin és l’estat de salut de la persona, ja que en funció d’aquest, valorarà el risc i marcarà un preu i unes condicions. Si bé no és obligatori per llei, és molt poc probable trobar a una companyia que no en faci ús. Convé esmentar que mentir en aquests qüestionaris es considera frau i comporta la cancel·lació immediata de la pòlissa, cosa que significa que no es pot rebre indemnització.
Com puc contractar una assegurança de salut?
Si compleixes amb els requisits i ara el teu dubte és com contractar una assegurança de salut, en l’actualitat disposes de diverses vies.
Internet
Atès que la xarxa s’ha convertit en un canal cada vegada més utilitzat enfront de la via presencial, la contractació d’assegurances per aquest mitjà també està disponible. El procediment consisteix a enviar tota la documentació que es demani, que són les dades personals i l’historial mèdic, i a emplenar el qüestionari de salut, on caldrà esmentar totes les patologies que es pateixin o s’hagin patit, així com les intervencions quirúrgiques.
Una vegada s’ha enviat tot, la companyia procedeix a valorar la sol·licitud i contrastarà totes les dades que s’hagin proporcionat. Per a procedir amb la contractació, s’envia al domicili la pòlissa amb les condicions i la forma de pagament, que ha de ser signada i retornada o presentada en les oficines.
Presencial
La via presencial és igual que l’anterior, però, en comptes de fer el tràmit per Internet, es realitza en alguna de les oficines de la companyia asseguradora.
Telèfon
Altra vegada, se segueix el mateix procediment, però aquesta opció compta amb l’avantatge de què es pot parlar directament amb una persona i resoldre tots els dubtes que puguin sorgir en el moment. A més, en existir diferents tipus de cobertures i condicions, és la via idònia per a garantir que l’assegurança mèdica que es tria s’ajusta amb exactitud a les necessitats que es tenen.
Preu mitjà d’una assegurança mèdica
L’últim dubte que et pot haver sorgit per a contractar una assegurança de salut és a quant ascendeix. Aquesta pregunta és de difícil resposta, ja que es tenen en compte l’edat, si s’inclou l’hospitalització o si hi ha o no copagament, entre molts altres aspectes. Així, les pòlisses més senzilles poden començar en els 18 €, mentre que aquelles més completes i sense copagament poden assolir els 80 €. Per aquesta varietat, la nostra recomanació des de MGC Mútua és que contactis directament amb les companyies asseguradores perquè puguin donar-te un preu específic per al teu perfil, amb les cobertures i les característiques que desitgis.
La vitamina B12 és un compost essencial que el cos necessita per una bona colla de funcions, començant per la producció dels glòbuls vermells de la sang o la funció cerebral.
A continuació t’expliquem per què és tan important i com pots saber si en prens la dosi diària recomanada.
Què és la vitamina B12
També anomenada cobalamina, és una vitamina hidrosoluble essencial per tenir bona salut. Té un paper crucial en la producció dels glòbuls vermells i de l’ADN, i controla que el sistema nerviós es mantingui sa. També ajuda a prevenir el cansament i la fatiga i reforça el sistema immunitari.
L’anèmia perniciosa i el factor intrínsec
Quan mengem aliments rics en vitamina B12, la vitamina es combina amb una proteïna anomenada factor intrínsec secretada a l’estómac. La combinació de totes dues (de la vitamina i la proteïna) viatja per l’intestí prim, on l’organisme l’absorbeix.
Quan un pacient té anèmia perniciosa, l’organisme produeix anticossos contra el factor intrínsec i les cèl·lules que el secreten. La vitamina no es pot combinar i, per tant, el cos és incapaç d’absorbir-la. No és clar per quines raons apareix aquest trastorn.
L’anèmia perniciosa sovinteja en dones més grans de 50 anys i si hi ha antecedents familiars. També és relativament freqüent en persones amb altres trastorns autoimmunitaris, com ara la malaltia d’Addison (una alteració de les glàndules suprarenals), l’artritis reumatoide i certs problemes tiroidals.
Causes de la manca de vitamina B12
Sovint se’n té manca, especialment en el cas de la gent gran. El risc augmenta significativament si no se n’ingereix prou amb la dieta, o si es té cap problema per absorbir-la.
Ja hem vist que l’anèmia perniciosa és tant causa com conseqüència de la mala absorció de la vitamina B12. Altres causes habituals d’aquesta manca són:
La medicació
Hi ha medicaments que poden alentir i, fins i tot, blocar l’absorció de la vitamina B12. Els que es fan servir més sovint són els antiàcids inhibidors de la bomba de protons, com ara l’omeprazole, que funcionen reduint la secreció d’àcid a l’estómac i són necessaris per alliberar la B12 dels aliments; i la metformina, que és el medicament més emprat per controlar la diabetis de tipus 2.
Altres fàrmacs associats a l’absorció de la vitamina B12 són uns quants tractaments antiepilèptics, com la colquicina (que s’administra per tractar la gota) i l’antibiòtic neomicina. Les dones que prenen la píndola a llarg termini també poden estar fins a un cert punt en perill, si bé el risc és inferior que amb altres fàrmacs.
La dieta
Els seguidors estrictes de dietes veganes (aproximadament el 0,8 % de la població espanyola) poden tenir nivells baixos de vitamina B12, però no és gaire habitual en dietes ben equilibrades.
Els problemes d’estómac
És freqüent en pacients que s’han sotmès a intervencions que eliminen la part de l’intestí on s’absorbeix la vitamina, i també en persones amb problemes intestinals com ara la malaltia de Crohn o la gastritis atròfica (en què el teixit intestinal és molt prim). Els pacients amb Helicobacter pylori també poden patir deficiències de vitamina B12.
Símptomes de la deficiència de vitamina B12
La manca de vitamina B12 es manifesta amb símptomes associats a l’anèmia i els més habituals són:
Pal·lidesa de la pell
Cansament i fatiga inexplicable
Sensació de desmai
Mal de cap
Palpitacions
Mal humor
Acúfens (o tinnitus, que és la percepció de sorolls inexistents)
A més a més, l’anèmia produeix úlceres bucals, adoloriment de la llengua i clivelles a les comissures de la boca. També es poden sentir punxades i fiblades a les mans i als peus, tenir problemes de visió, canvis d’humor i una tonalitat de la pell d’un groc llimona.
La vitamina B12 fa un paper important en la producció de mielina (la substància que recobreix els nervis). La deficiència de vitamina B12 pot afectar aquesta funció i afavorir sensacions estranyes a les mans i als peus.
Diagnòstic de la manca de vitamina B12
Es diagnostica amb facilitat amb una anàlisi de sang que mesura el nivell de la vitamina al torrent sanguini. Si el nivell és baix, caldrà fer més anàlisis per determinar el grau d’anèmia perniciosa, en cas que correspongui (hi ha tests per a anticossos de les cèl·lules del revestiment de l’estómac i el factor intrínsec). Igualment, es podria fer la prova de Schilling, que fa servir una forma radioactiva de la vitamina B12 per avaluar el factor intrínsec.
Tractament contra la manca de vitamina B12
El tractament habitual és amb injeccions de vitamina B12; de bon començament les punxades són freqüents per fer-ne créixer les reserves del cos, però, després, se n’espaia la periodicitat a cada dos o tres mesos per mantenir ben cobertes les necessitats. Aquest tractament es pot allargar tota la vida, tret que la deficiència de vitamina B12 sigui conseqüència d’una dieta inadequada; aleshores, abans que optar per les injeccions, se’n mira de restablir els nivells amb la dieta.
Les dosis recomanades en cas d’anèmia perniciosa depenen de si hi ha problemes nerviosos. En tot cas, el metge ha de determinar la freqüència inicial i successiva de les injeccions.
Per elevar la dosi de vitamina B12 ingerida en la dieta, recomanem d’augmentar el consum de carn vermella, de peix i de mol·luscos, també de cereals enriquits, llet desnatada, iogurt, formatge i ous.
Seguiment en cas de falta de vitamina B12
La majoria dels pacients que segueixen un tractament contra la manca de vitamina B12 hi noten milloria ràpidament quan el comencen. Aconsellem de comprovar-ne els nivells amb una anàlisi de sang anual, que cal complementar amb un recompte de cèl·lules, un control dels nivells de folat i de la funció tiroidal (els pacients amb anèmia perniciosa tenen una mica més problemes de glàndules tiroides). Cal tenir en compte que, si es produeix cap dany en el sistema nerviós com a conseqüència de la deficiència de vitamina B12, podria ser difícil de tractar i potser no ens en recuperaríem mai del tot.
L’anèmia perniciosa augmenta el risc de desenvolupar càncer d’estómac: un pacient que en pateixi o que n’hagi patit és fins a tres cops més procliu a tenir-ne, fins i tot si s’ha tractat l’anèmia. Per tant, és imprescindible comunicar al metge qualsevol símptoma anòmal que doni l’estómac (indigestió, dolors o pèrdues de pes) en cas que s’hagi diagnosticat anèmia perniciosa.
Ús de cookies
Aquest lloc web fa servir diferents tipus de cookies pròpies i de tercers adreçades a garantir el correcte funcionament del web i la personalització del seu contingut, així com a oferir-li una millor experiència de navegació, ajustada a les seves necessitats i interessos.
Funcionals
Sempre actives
L'emmagatzament tècnic o accés és necessari per al correcte funcionament del lloc web, i permetre funcionalitats com el canvi d'idioma o guardar ajustaments.
Ajustaments
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són utilitzats exclusivament amb la finalitat d'analitzar l'ús del lloc web per part dels visitants.L'emmagatzematge tècnic o l'accés són utilitzats exclusivament amb la finalitat d'analitzar l'ús del lloc web.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o rastrejar l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb fins de màrqueting similars.
