Dotze maneres d’impedir que l’ansietat et perjudiqui a la feina

D’acord amb diverses recerques, l’ansietat i la depressió són entre les quatre raons més comunes d’absentisme laboral.

S’estima que a Espanya els problemes mentals afecten un de cada sis treballadors. L’ansietat fa que s’evitin certes situacions, pot condicionar la confiança en un mateix i rebaixar-ne els objectius. Si no es tracta, pot representar un obstacle molt greu a la feina, i també pot perjudicar la salut mental.

Si tens ansietat i afecta la teva família i la teva feina, aquí t’expliquem què pots fer per combatre-la.

Què és l’ansietat laboral

L’anomenem així quan empitjora mentre treballem o quan pensem en la feina. Pot augmentar com a conseqüència d’un fet que et neguiteja en excés o per la por dels efectes que pot comportar, com ara un conflicte amb un company, un cap intimidatori, una càrrega de feina poc realista o per la temença de cometre errors amb resultats imprevisibles.

És freqüent en feines que no deixen clar què s’espera de tu, si tens un volum de feina impossible de tirar endavant, si tens dificultats personals amb les teves funcions o se t’exigeix elevats graus de responsabilitat i reps poc suport.

L’ansietat és una emoció normal que tothom pateix de tant en tant. Ens fa estar alerta quan hi ha perills reals o bé percebuts i ens ajuda a reaccionar quan intuïm una amenaça. Ara bé, si experimentes ansietat constantment o és tan intensa que et perjudica la capacitat de treball, si afecta la teva salut física i mental i la teva capacitat de gaudir de la vida i dels vincles familiars, aleshores ha arribat el moment d’actuar.

Com pots saber si tens ansietat laboral

Els símptomes més freqüents en són:

  • Desig vehement d’evitar la feina
  • Maldar per no pensar què has de fer o, ben al contrari, no aconseguir de treure’t la feina del cap
  • Dificultats per dormir
  • Irritabilitat o molt poca capacitat de frustració
  • Evitar els amics o la família
  • Trobar-se baldat, de mal humor o desmotivat
  • Dificultat per concentrar-se
  • Comprovar de manera compulsiva la feina
  • Malestar d’estómac
  • Dolors musculars i tensió
  • Notar que no reposes i que ets al límit
  • Tenir atacs de pànic

L’ansietat laboral continua acaba erosionant l’autoestima, fa que dubtis de la teva capacitat laboral i que et concentris únicament en les teves limitacions.

Si ajornes les feines del dia o et distreus fàcilment, o bé si deixes de prendre decisions per por d’equivocar-te, tot plegat també pot tenir un impacte en la teva eficiència laboral.

De la mateixa manera, pots notar que pateixes massa per certes tasques o situacions a la feina, i penses sempre que tot anirà a mal borràs. En els casos extrems, hi ha una incapacitat per desconnectar, es té un neguit constant sobre els resultats, les dates límit, les feines pendents i els conflictes potencials, fins i tot durant el temps de lleure.

Com abordem l’ansietat laboral

Si passes per un moment de gran ansietat a la feina, a continuació et fem quatre recomanacions per superar-la.

  1. Parla’n obertament

Si penses que hi ha factors concrets que causen o fan créixer el teu estat d’ansietat, com ara dates límit inassolibles, volums de feina inhumans o una cultura empresarial que no fomenta la desconnexió en el lleure, fes-ne una llista per parlar-ne tot seguit amb el supervisor o un gerent. Potser et costarà, però s’adonaran que hi ha un problema.

De manera alternativa, parlar-ne amb els amics i el cercle familiar, o bé amb el metge de família, pot representar un bon alliberament.

  • Estudia estratègies per controlar l’ansietat

Ser més conscient dels factors que afavoreixen l’ansietat t’ajudarà a saber com cal dominar aquests sentiments tan difícils. Deixa’n constància per escrit.

Certs estudis demostren que allò que ens fa infeliços o ens angoixa no són els factors en si, sinó com els percebem i com hi pensem. Comprova si tens pensaments —i sentiments— realistes envers tu mateix i els altres, si les teves expectatives són irreals o tendeixes a fer-te responsable de coses fora del teu control, perquè això t’ajudarà a reduir l’ansietat.

  • Posa-hi límits

Quan tens episodis d’ansietat, és realment important mantenir l’equilibri entre el temps de lleure i la vida personal. Com a conseqüència de l’ansietat, et pots trobar que trigues més a enllestir les feines i, per tant, que treballes més hores. Això pot fomentar l’estrès i l’ansietat a mitjà termini. Cal fixar-se uns límits, com ara arribar i plegar de la feina a l’hora o anar a dinar a fora. Aquests límits no únicament t’ajudaran a controlar l’ansietat, sinó que repercutiran en la teva eficiència laboral.

  • Coneix els teus drets

Si el teu cap no es mostra comprensiu, informa’t de quines regulacions específiques hauria de seguir la teva empresa. Si et sembla que no es compleixen, potser convindria que en parlessis amb un membre de recursos humans. La legislació, en aquest cas, et fa costat, perquè ofereix protecció a tothom que pateix un trastorn mental a llarg termini, d’acord amb la Llei d’igualtat de 2010. Això significa que tots els empresaris han de fer els canvis convenients per adaptar-se a les pràctiques laborals i procurar ajut i fer concessions, si cal, als qui ho necessiten. Més enllà dels deures legals sobre seguretat i salut, els empresaris també tenen l’obligació, en general, de tenir cura de manera convenient de la salut i seguretat dels seus treballadors a la feina, incloent-hi el benestar psicològic. El servei de mediació i arbitratge ADR[P1]  té una línia d’ajut confidencial si vols saber-ne més sobre els teus drets legals.

5. Cerca assistència a la feina

Llegeix els programes de benestar i salut mental per comprovar si estàs al cas de les polítiques de la teva empresa i les opcions de suport que tens disponibles. Moltes empreses presten ajut contra l’estrès i els problemes personals amb programes de suport als treballadors. Aquests programes ofereixen un contacte directe i confidencial amb experts, que donen suport a individus amb ansietat i angoixa emocional, per raons familiars, problemes relacionats amb la feina, addicions i malalties mentals.

6. Fes front a les teves pors

Sovint evitem les coses que ens fan por. Tot i que això et pot estalviar l’ansietat a curt termini, ben probablement no t’ajudarà a llarg termini i pot fer que la teva vida laboral esdevingui un martiri. Si hi ha res que hagis ajornat a la feina, quan et decideixis a fer-ho no únicament et notaràs ben descansat, sinó que també tindràs l’oportunitat de saber si et trobes en el pitjor dels casos. Encara que t’hi trobis, però, pot ser alliberador d’actuar i, a més, pot reforçar la confiança en tu mateix i la teva habilitat de sortir-te’n.

7. Practica l’atenció plena (mindfulness)

Quan ets absent, pot fer l’efecte que no ets capaç de controlar les preocupacions o que no pots deixar de pensar en la feina. Ara bé, concentrar-te en l’instant present, en l'”ara i aquí”, tal vegada t’ajudarà a tenir més seguretat en aquell moment i a trobar-te més calmat i equilibrat. La ment és com un múscul i cal una mica d’entrenament per saber on hem de centrar l’atenció. Fer atenció a allò que fas durant les activitats diàries, com ara quan et raspalles les dents, i també practicar la meditació formal, pot contribuir a desenvolupar aquesta habilitat, cosa que et permetrà de desconnectar de la feina més fàcilment.

8. Segueix una rutina de son

Costa força d’adormir-se quan estem gaire angoixats; potser, fins i tot, ens desvetllem més sovint a la nit. Quan reposem com cal, tenim més recursos per plantar cara a les dificultats vitals, incloent-hi l’angoixa. També oferim al nostre sistema nerviós l’oportunitat d’asserenar-se i de recuperar els mecanismes que redueixen l’ansietat. Et pot fer molt de servei seguir una rutina nocturna per relaxar-te abans d’anar al llit i augmentar les probabilitats de fer un bon son nocturn, per exemple prenent un bany calent o dutxant-te, escrivint en un bocí de paper o en un diari els teus neguits, creant un ambient acollidor a l’habitació i evitant l’estona que dediques a la pantalla. Si no aconsegueixes d’agafar el son, ajuda-hi fent una cosa que et calmi i et relaxi com ara llegir o escoltar música.

9. Exercici

L’exercici físic pot calmar l’estat de tensió, perquè el cervell secreta substàncies químiques que ens redueixen l’ansietat, afecta de manera positiva la nostra condició anímica, i també ens pot ajudar a fer que ens trobem més bé amb nosaltres mateixos i a potenciar la nostra habilitat per fer front als reptes.

Vigila la dieta

És temptador de picar, menjar llaminadures i triar una beguda amb alcohol quan estem angoixats, sempre que ens procurin satisfacció a curt termini, però, a la llarga, podem intensificar l’estat d’ansietat. Si mengen de manera regular i saludable per equilibrar els nivells de sucre a la sang i moderem el consum de cafeïna, sucre i alcohol, amb el temps contribuirem a reduir l’ansietat.

Dedica temps a la relaxació

Els exercicis de relaxació poden ajudar a reduir els símptomes mentals i físics de l’ansietat. Aquests exercicis inclouen estratègies de visualització, per exemple imaginar-te a tu mateix en un entorn tranquil, dominant situacions sobrevingudes amb confiança o fent  exercicis de respiració, per exemple inspirant a poc a poc comptant fins a quatre i exhalant lentament comptant fins a sis. Pots fer aquests exercicis a la taula de treball, mentre tornes a casa amb tren i de nit al llit. Com més facis aquests exercicis, fins i tot en cas de no patir ansietat, més t’ajudaran quan realment els necessitis.

Cerca suport professional

Tothom pot experimentar ansietat i sentiments de por de tant en tant. Malgrat tot, si l’ansietat empitjora i dura fins al punt que afecta altres aspectes de la teva vida, potser valdrà més que t’apuntis en un curs curt de teràpia per entendre i superar l’ansietat que et té atrapat.



Assegurança d’accidents per a autònoms: Tot el que has de saber

Seguro de accidentes para autónomos

Treballar per compte propi implica que la persona que ho fa, ha de gestionar per si mateixa totes les proteccions que siguin necessàries per a l’acompliment de la seva activitat d’una forma segura. Aquí entren en joc les assegurances d’accidents per a autònoms, que en el cas de produir-se’n un, s’encarregaran que continuïs tenint ingressos fins que puguis tornar a treballar.

Les assegurances per als qui treballen per compte propi

Ser una persona autònoma significa que s’és un professional que du a terme una activitat laboral pel seu compte i risc. En funció de quina sigui aquesta activitat, els riscos als quals s’enfronta seran majors o menors, però sempre seran presents d’alguna forma. Aquests poden anar des dels danys materials en l’establiment o els béns, la pèrdua de patrimoni i fins als accidents personals que poden arribar a causar una invalidesa o la mort.

Per a protegir aquest col·lectiu, hi ha una sèrie d’assegurances que són obligatòries. Tanmateix, aquestes no són les mateixes per a tots, ja que depèn del sector o de l’activitat concreta que es realitzi. Al mateix temps, hi ha altres cobertures que, si bé no són obligatòries per llei per a l’acompliment d’una tasca, sí que són recomanables.

El motiu per a apostar per elles és el fet que, encara avui, els drets dels quals gaudeixen les persones autònomes disten molt de la protecció que gaudeixen els qui treballen per compte d’altri. Així, en cas les baixa laboral, per donar un exemple, la prestació que es cobra no assoleix els 300 € en la majoria dels casos, la qual cosa posa en risc la situació financera de la persona i del propi negoci.

Què és i què inclou l’assegurança d’accidents per a autònoms?

Si tornem a l’assegurança d’accidents per a autònoms, aquesta pòlissa és aquella que s’encarrega de donar protecció a la persona assegurada quan sofreix un accident, tant durant la realització de la seva jornada com en el seu temps personal, i que li impedeix desenvolupar la seva activitat laboral amb normalitat.

En general, aquesta pòlissa és contractada pels qui duen a terme una activitat que implica un treball físic, com per exemple al sector de la construcció. En aquests, el risc de sofrir un accident és molt més elevat que per als qui treballen en una oficina.

Si anem a les estadístiques, durant els nou primers mesos de 2021, al nostre país es van produir 25.500 accidents laborals de persones autònomes. Si bé la majoria van ser de caràcter lleu, és una xifra que s’ha incrementat respecte a l’any anterior. I encara que la solució implica augmentar les mesures de seguretat i la consciència del risc que es corre, els imprevistos succeeixen i no tot està sempre sota el nostre control.

La contractació d’una assegurança d’accidents per a autònoms és una manera de garantir que, si es produís aquest accident, es podria gaudir d’una indemnització. Amb aquesta, es podria continuar fent front a les despeses del negoci i no desestabilitza la situació econòmica personal.

Pel que fa a les cobertures, les assegurances per a autònoms tenen diferents característiques, però, amb caràcter general, cobreixen el temps que s’estigui de baixa laboral per una malaltia o per accident. D’aquesta manera, la família podrà continuar rebent ingressos estables. Però a més d’aquests punts bàsics, també es cobreix la invalidesa permanent i fins i tot la defunció.

A l’hora de la contractació, es pot triar entre la modalitat tradicional o les assegurances d’accidents per a autònoms amb barem. En aquests, s’estableix un temps de baixa determinat per a cada malaltia o lesió i des del primer dia es cobra la indemnització. L’import serà la quantitat acordada al dia pel temps que indiqui el barem.

És obligatòria l’assegurança d’accidents per a autònoms?

A l’inici, dèiem que hi ha assegurances que són obligatòries i d’altres que no, i és que en funció del tipus d’activitat o de les característiques de l’empresa, aquelles variaran. Les que marca la llei són les de Responsabilitat Civil, que s’ocupa dels danys ocasionats a terceres persones; l’assegurança del vehicle, quan aquest s’utilitza per a l’activitat; la multirisc quan hi ha un local on és desenvolupar aquella, i les assegurances de conveni, que són aquelles destinades a la protecció de les persones treballadores que es tinguin contractades.

Per tant, l’assegurança d’accidents per a autònoms no és obligatòria d’acord amb la llei, però sí que és una de les més recomanades si volem gaudir d’una cobertura davant l’eventualitat. A més de protegir el nostre benestar i de facilitar la recuperació si es produís l’accident, són una excel·lent manera d’oferir tranquil·litat per a tota la família.

Problemes digestius més comuns

Qui, alguna vegada a la vida, no ha tingut una mala nit després d’un sopar copiós, o malestar ocasional d’estómac, o una cremor intensa o…? En aquest article repassem els problemes d’estómac més freqüents.

La cremor d’estómac

Aquesta potser és la causa més freqüent de consulta al metge de família. També se la coneix com a excés d’acidesa o pirosi.

Hi ha molts problemes que poden causar cremors d’estómac i un dels més habituals és el reflux gastroesofàgic (ERGE). Es produeix quan els aliments que l’estómac encara no ha paït tornen cap a l’esòfag. Aquests aliments són regats pels sucs gàstrics, que són molt àcids. L’estómac té un revestiment que el protegeix d’aquesta acidesa, però no pas l’esòfag. La sensació de cremor a la zona baixa de l’esòfag dona nom al trastorn. Fins a un 10 o un 20 % de la població occidental en pateix. Pot afectar greument la qualitat de vida dels qui en tenen.

Símptomes de la cremor

  • Sensació de cremor a la part alta de l’abdomen, darrere de l’estern. Sol aparèixer després de dinar.
  • Regurgitació, que és el reflux dels aliments de l’estómac cap amunt; pot arribar a la gola i, fins i tot, a la boca.
  • Dificultat per empassar, quan el trastorn és recurrent i hi ha hagut una inflamació a l’esòfag.

Té altres símptomes, com ara el dolor al pit, l’excés de saliva, la sensació de tenir un bony a la gola, el dolor quan ens empassem aliments, nàusees i, fins i tot, vòmits.

Diagnòstic de la cremor

Els símptomes esmentats solen ser la base del diagnòstic.

Cal descartar altres possibles malalties que causen símptomes semblants, com ara infeccions, inflamacions esofàgiques, úlcera d’estómac, dispèpsia (molèsties abdominals amb males digestions i flatulències), problemes del fetge i malaltia de les coronàries (les artèries que irriguen el cor).

Per això, es recomana d’avaluar més a fons els pacients que tenen dificultat per empassar o amb símptomes d’ERGE. Si un/a pacient no respon a un tractament empíric (“a cegues”) basat en un inhibidor de la bomba de protons, com l’omeprazole, l’especialista digestiu demanarà una endoscòpia amb biòpsia, que podrà determinar si hi ha cap lesió o altres possibles problemes.

Úlcera d’estómac o de duodè (les úlceres pèptiques)

Encara que al començament potser no se’n manifesti cap signe, fins que no apareixen les complicacions associades a l’úlcera, els símptomes més freqüents en són el dolor i les molèsties a la part superior de l’abdomen, concretament a l’epigastri, és a dir, a la boca de l’estómac. Ocasionalment, també poden presentar-se als dos costats de l’abdomen, sota les costelles.

El clàssic dolor d’úlcera apareix entre dues o cinc hores després dels àpats i, durant la nit, entre, aproximadament, les 11 h i les 2 h de la matinada, quan hi ha la màxima secreció d’àcid a l’estómac.

Les úlceres poden anar associades al reflux gastroesofàgic i també al restrenyiment.

Ara bé, cal insistir-hi, les úlceres es poden desenvolupar sense símptomes, i són més freqüents en pacients i persones grans que prenen aspirina, ibuprofè i altres antiinflamatoris no esteroidals anàlegs.

Les complicacions derivades d’una úlcera pèptica són:

  •  Canvia la classe de dolor, que passa d’una molèstia vaga a la boca de l’estómac a una de més intensa que no es calma ni prenent aliments ni amb antiàcids
  • Possible aparició d’un dolor abdominal brusc
  • Vòmits
  • Hemorràgia, precedida de vegades per nàusees, vòmits de sang i excrements en forma de cabellera (és a dir, amb sang)

Causes de l’úlcera. Diagnòstic

La majoria de les úlceres gastroduodenals es produeixen com a resultat de:

  • Infecció per un bacteri, l’Helicobacter pylori, que és la més habitual.
  • Ús de medicaments, com antiinflamatoris no esteroidals (aspirina, ibuprofè) o antireumàtics. És menys freqüent.
  • Càncer d’estómac. De vegades una úlcera d’estómac pot amagar un càncer en aquest òrgan, però una úlcera duodenal molt rarament és en realitat un càncer.

El diagnòstic es fa amb una endoscòpia, que consisteix a explorar l’esòfag per mitjà d’un dispositiu amb càmera que permet de veure’n l’interior.

Tractament de l’úlcera

Depèn de la causa de l’úlcera.

  • Si es tracta de l’helicobàcter, es prescriu un tractament amb antibiòtics i inhibidors de la bomba de protons (per exemple, amb omeprazole). El tractament és generalment eficaç i amb una setmana de medicació n’hi ha prou. De vegades el bacteri és més resistent, i aleshores cal allargar-lo.
  • Si la causa de l’úlcera són els medicaments, el primer pas és suprimir-ne les preses. En cas que la infecció no sigui conseqüència de l’helicobàcter, l’úlcera es tracta amb antagonistes H-2 (blocadors H2) més un inhibidor de la bomba de l’àcid, com ara l’omeprazole.

Si l’úlcera sagna, la situació pot ser molt greu i caldria fer un ingrés hospitalari.

SII: Síndrome de l’intestí irritable (còlon irritable)

Es caracteritza per un dolor abdominal crònic sense causa orgànica. És el trastorn intestinal diagnosticat que mes sovinteja i afecta el 10-15% de la població. Curiosament només el 15 % de les persones afectades cerca atenció mèdica, però, així i tot, el trastorn representa un percentatge que voreja el 50 % de les consultes sobre gastroenterologia.

Símptomes del SII. Diagnòstic

Hi ha pacients amb molts símptomes diferents, però els més habituals són el dolor crònic i els canvis d’hàbits intestinals.

El dolor crònic es descriu habitualment com una sensació de rampa, amb aguditzacions periòdiques. No sempre fa mal a la mateixa zona, i la intensitat varia d’una simple molèstia fins a un dolor incapacitant.

Els canvis en els hàbits intestinals són molt diversos i van del restrenyiment a la diarrea; fins i tot es poden alternar tots dos en el mateix pacient.

El diagnòstic es fa comprovant una sèrie de trastorns clínics, de manera que, si el pacient en manifesta més de tres, se li pot diagnosticar la SII.

Tractament del SII

El tractament és llarg i es basa en una comunicació contínua i fluida entre pacient i metge. Si els símptomes són lleus, es comença per canviar certs hàbits de l’estil de vida i per modificar-ne la dieta. Per exemple, se n’eliminen les begudes que produeixin gasos, o s’evita la lactosa i el gluten.

En pacients amb símptomes entre lleus i moderats i que no responen en aquests canvis, i també en pacients amb símptomes entre moderats i intensos, es recomana un tractament en funció del símptoma predominant (antidiarreics, laxants, espasmolítics, etc.).

Altres trastorns menys freqüents

Altres malalties no tan freqüents i que demanen la intervenció especialitzada són la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, que són inflamacions cròniques de l’intestí.

Quin tipus d’assegurança cobreix la cirurgia bariàtrica?

¿Qué tipo de seguro cubre la cirugía bariátrica?

El sobrepès i l’obesitat són dos grans mals de la nostra era, que cada vegada afecten un percentatge
més elevat de la població. Aquesta última es considera una patologia crònica que avança
progressivament. Per tant, els tractaments dirigits a ella no són ja una qüestió d’estètica, sinó de
salut. Entre ells s’inclou aquesta intervenció quirúrgica. Però, quina assegurança cobreix la cirurgia
bariàtrica?

Què és la cirurgia bariàtrica?

En primer lloc, definim què és la cirurgia bariàtrica. Es tracta d’un procediment quirúrgic
mitjançant el qual es modifica el tracte digestiu. Però no sols anatòmicament, sinó també des del
punt de vista metabòlic i funcional, amb l’objectiu de reduir el pes i, en conseqüència, millorar la
qualitat de vida de la persona.

Es duu a terme en els qui pateixen obesitat mòrbida, que es calcula utilitzant el mètode de l’Índex
de Massa Corporal o IMC. Aquest índex tindria un valor per sobre de 40. En aquests casos, ja que la
mobilitat es veu afectada, i les pautes d’alimentació i els medicaments no han estat eficaços,
aquesta cirurgia es converteix en l’única via per a tractar aquesta patologia.

Una vegada s’ha procedit amb aquest tractament, els canvis són notables i inclouen la reducció
dels nivells de glucosa i de colesterol en la sang, descendeix la pressió arterial, s’elimina o esredueix l’apnea del son i el cor es veu alleujat de la càrrega de treball excessiva.

Preu d’aquesta cirurgia

El preu de la cirurgia bariàtrica depèn del tipus de tècnica que s’utilitzi. Qui vagi a operar serà qui
decidirà quin procediment és el més adequat per a cada cas. Tanmateix, cal tenir en compte que
l’import supera els 10.000 euros, i que el procés no comença ni conclou amb l’operació.

De fet, cal realitzar una sèrie de proves abans de la intervenció, a més del preoperatori. I una
vegada feta la cirurgia, cal fer un seguiment de diversos anys, acudir a una consulta nutricional per
a la reeducació en aquest aspecte i no tornar a recuperar el pes perdut pels vells hàbits, i acudir a
teràpia psicològica. Dins de les opcions quirúrgiques, els procediments poden ser mal absortius o
restrictius, així com tots dos combinats.

Mal absortius

La primera tècnica, que també es coneix com a bypass gàstric, consisteix a canviar el funcionament
de l’aparell digestiu, perquè els aliments que s’ingereixen no passin per tot l’estómac, sinó
únicament per un costat d’aquest. En l’intestí succeeix una cosa similar, que és on s’absorbeixen les
calories i els nutrients.

Restrictius

La segona tècnica, la restrictiva, és la que redueix el volum de l’estómac, en general en un 80%,
perquè la seva capacitat sigui menor. D’aquesta manera, es pot ingerir un nombre més reduït d’aliments. Però a diferència de l’anterior, aquí les funcions digestives no es veuen alterades.
També se’l coneix com a mànega gàstrica, perquè l’estómac adopta aquesta forma.

Banda gàstrica

Existeix una tercera opció que és la banda gàstrica. Aquesta consisteix a inserir un anell flexible de
silicona en la part superior de l’estómac, per a reduir la grandària d’aquesta cavitat. En ser flexible,
es pot anar emmotllant la pressió que exerceix sobre l’estómac segons es va perdent pes i
depenent també dels efectes secundaris que es produeixin. La persona que s’opera experimenta
una sensació de sacietat després d’una ingesta reduïda i, a més, es veu obligada a menjar més a poc
a poc.

Entre les tres tècniques, aquesta presenta un nivell de seguretat elevat, amb complicacions
preoperatòries reduïdes. D’altra banda, la recuperació és ràpida i reversible per laparoscòpia si no
funcionés bé.

Si tornem a la qüestió del preu, caldria valorar quina tècnica s’utilitza i la complexitat en cada
pacient.

Quina assegurança cobreix la cirurgia bariàtrica?

Respecte a la pregunta de quina assegurança cobreix la cirurgia bariàtrica, tal com hem indicat el
seu preu és molt elevat, per la qual cosa no totes les companyies asseguradores la cobreixen. I a
més d’aquest aspecte, ja que tota intervenció implica un risc, ha de tractar-se d’una necessitat.

En contractar una assegurança de salut, s’ha d’emplenar un qüestionari de salut on es descarten
les malalties preexistents, car aquestes queden fora de la cobertura. No obstant això, és necessari
consultar amb la companyia en qüestió, o en diverses si encara no es compta amb una pòlissa, per
a conèixer s’existeix la possibilitat de cobrir tot el procés o, almenys, una part d’ell.

Si els tractaments previs han fracassat, l’IMC és superior a 40 i la salut de la persona titular de la
pòlissa està en risc, per pressió elevada o diabetis, sí que podria acceptar-se la cobertura parcial de
la intervenció. Un altre punt a tenir en compte és l’existència del període de carència, que és el
temps que ha de transcórrer des de la contractació fins que es pot accedir a determinats serveis. En
aquestes intervencions sol oscil·lar entre els 12 i els 24 mesos.

Assegurança dental infantil: Característiques i cobertura

Seguro dental infantil

Quan la família creix i ja es disposa d’alguna pòlissa contractada, és freqüent plantejar-se l’opció
d’apostar també per l’assegurança dental infantil, de cara a cobrir, des d’una edat primerenca, tots
els problemes relacionats amb la salut i l’estètica bucal.

Què és una assegurança dental infantil?

L’assegurança dental infantil és aquella pòlissa que té com a finalitat cuidar la salut bucodental dels
menors, tant des del tractament com des de la prevenció de patologies. Tanmateix, cal tenir en
compte que, a diferència de l’assegurança dental per a adults, aquest tipus de pòlissa dental no
existeix de manera independent, sinó que es pot contractar únicament incloent-la en l’anterior.
Quant al preu d’aquesta cobertura extra, tot dependrà de l’edat que tingui el o la menor.

Si es té la intenció de contractar una assegurança dental infantil, però no se’n té prèviament una
familiar, per a triar el més idoni, es recomana realitzar una comparativa de les cobertures que cada
companyia asseguradora ofereix, atès que no sempre són les mateixes. I posar aquestes en relació
amb el preu que implica disposar de la pòlissa. En el proper punt coneixerem quines són aquestes
cobertures.

Cobertures de les assegurances dentals per a nens

Les cobertures d’una assegurança dental de nens i nenes varien, com hem dit, en funció de
l’asseguradora per la qual s’opti. No obstant això, es divideixen en tractaments preventius, que són
aquells que no són per tractar alguna malaltia existent, sinó que estan dirigits a evitar que aquestes
apareguin en el futur, i en tractaments específics, que donen una solució a un problema concret
existent. Si entrem detalladament, són els següents.

Odonto-pediatria

L’odonto-pediatria és una especialitat dins de l’odontologia que s’encarrega de l’estudi i de la cura
de les dents en menors
, des del moment del seu naixement fins que assoleixin la pubertat. Aquí
passarien a ser considerats com a adults, per tenir ja la dentadura definitiva. Els tractaments que se
solen emprar són més senzills i menys invasius, en estar destinats a les dents de llet que no solen
tenir arrel.

Ortodòncia

L’ortodòncia infantil consisteix en la correcció de la posició de les dents i de la mossegada, tant
amb finalitats estètics com de salut. Es recomana la primera revisió a sis anys, edat a partir de la
qual es podran prendre mesures correctores destinades a marcar una direcció per a les dents
definitives.

Pulpotomia

La pulpotomia és una intervenció que tracta les càries de les dents de llet, en aquells casos en els
quals el dany supera la superfície d’aquells, però sense arribar a l’arrel perí apical. També es
realitzen quan es produeix un cop en les dents i es danya la cambra polpar. Durant aquest
procediment, es buida de manera parcial la polpa dentària afectada i es reconstrueix la peça.

Obturacions

Les obturacions són més conegudes com a empastaments i el seu objectiu és eliminar les càries de
les dents. En aquestes es retira la part de la dent que està afectada i s’emplena amb materials bio-
compatibles.

Revisions
Com el seu nom indica, les revisions són verificacions de l’estat de les dents, la mossegada i les
genives. És un tractament preventiu, i la primera s’ha de dur a terme a sis anys. Se solen fer estudis
complets que permeten conèixer l’estat intern de les peces dentals, ja que a simple vista, els
problemes poden passar desapercebuts. Durant els tractaments d’ortodòncia i després d’haver
completat aquests, es continuaran fent les revisions.

Altres tractaments preventius

Aquí s’inclourien les consultes, les neteges i les radiografies.

Avantatges de les pòlisses dentals infantils

Tendim a pensar que l’assegurança dental infantil no és una cosa necessària perquè les visites al
dentista no s’acostumen a realitzar fins a arribada l’adolescència. No obstant això, les càries poden
aparèixer fins i tot en bebès,
quan no es prenen les mesures d’higiene adequades.

Durant la infància, no només ens podem trobar amb càries que causen molèsties en menors i que
poden arribar a danyar els nervis, sinó que a més, des d’aquesta edat, i tal com ja indiquem, és
possible començar a dur a terme correccions de la mossegada o l’alineament de les dents
definitives.

Aleshores, per què apostar per una assegurança dental infantil? A més de perquè la Seguretat
Social inclou molt pocs tractaments en aquesta especialitat
de la medicina, permet gaudir d’un
servei d’atenció quan es produeix una urgència, així com realitzar a un preu més baix els
procediments que siguin necessaris
. Bé per qüestions estètiques, o bé perquè repercuteix
directament en la salut o el benestar del menor. Com el tractament de les càries, les ortodòncies o
les neteges bucals.

L’únic aspecte a tenir en compte en contractar una assegurança dental infantil és, a més de les
diferències de preu i les cobertures, el rang d’edat acceptat. La màxima en la majoria de les

companyies asseguradores són els 15 anys, encara que també pot donar-se el cas que siguin els 14
o fins i tot els 8 anys.

Pedres al ronyó: causes, símptomes, tractament i prevenció

Les pedres o càlculs al ronyó són la causa del còlic nefrític, un trastorn extremadament dolorós. N’hi ha que l’inclouen a la llista dels vint trastorns que fan més mal (entre els quals trobem el trencament d’ossos, l’apendicitis o les hèrnies de disc, per exemple).

En aquest article aprofundirem en el tema.

Què causa les pedres al ronyó

Les pedres són formades per elements de rebuig del cos, com ara els sobrants de calci, d’amoníac o d’àcid úric a la sang, que s’acumulen als ronyons i, de vegades, s’aglutinen fins a transformar-se en vidres.

Són força freqüents i se solen donar, més habitualment, entre els 30 i els 60 anys d’edat. Sovintegen més entre els homes que entre les dones: en concret, afecten el 15 % dels homes contra el 10 % de les dones.

Hi ha certs factors que influeixen en la seva formació com ara: no beure prou líquid, alguns medicaments o uns quants trastorns que fan augmentar els índexs de determinades substàncies en l’orina.

Varien en la mida i la forma: d’un diminut gra de sorra fins a arribar, en casos extrems, a la mida d’una pilota de golf.

Factors de risc

És més probable de tenir càlculs renals en les circumstàncies que descrivim tot seguit:

  • Si segueixes una dieta massa proteica i consumeixes poca fibra
  • Estàs inactiu o fas llit
  • Tens antecedents familiars de pedres al ronyó
  • Has patit infeccions urinàries
  • Tens només un ronyó que funciona
  • T’han operat de l’aparell digestiu
  • Tens cap trastorn intestinal, com la malaltia de Crohn

Quins medicaments les poden causar

Hi ha base mèdica per provar que certs medicaments fan que augmenti el risc de desenvolupar-ne repetidament el trastorn, entre els quals trobem alguns d’ús ben freqüent com l’aspirina, els antiàcids i els diürètics. També hi hauríem d’afegir certs antibiòtics, antirretrovirals i antiepilèptics.

Quins símptomes manifesta

Els càlculs renals no sempre manifesten símptomes. Els més petits poden passar del tot desapercebuts i eliminar-se amb l’orina sense que el pacient se n’adoni. Ara bé, quan són més grossos poden blocar l’urèter, la uretra o el mateix ronyó i aquí comencen els problemes:

  • Dolor, que pot ser persistent i intens a la part inferior de l’esquena, de l’abdomen, de l’engonal, dels testicles o de l’escrot
  • Problemes per estar-se quiet
  • Necessitat freqüent d’anar al vàter
  • Pudor estranya de l’orina, que pot ser tèrbola o amb sang
  • Dolor quan s’orina
  • Nàusees
  • Cansament i malestar general

També pot causar una infecció del tracte urinari, cas en el qual és possible que s’acompanyi de febre alta, esgarrifances i feblesa.

Com es diagnostica

Normalment, el metge en sospitarà el diagnòstic pels símptomes i l’historial mèdic, sobretot si ja has tingut abans cap càlcul renal. Potser et demanarà una anàlisi de sang i d’orina, per comprovar si els ronyons funcionen com cal i per esbrinar si els nivells de certes substàncies, en cas d’excés, en poden causar el problema.

Pot ser útil d’orinar a través d’una malla molt prima (com és una mitja), per veure si reté el càlcul; aquesta anàlisi en facilitarà el diagnòstic i la prescripció del tractament adequat.

En casos més greus, el metge et pot derivar a un especialista (uròleg), que potser et demanarà radiografies, ecografies o, fins i tot, una tomografia computada (PET).

Tractament dels càlculs renals

Si la pedra és d’un diàmetre inferior de quatre mil·límetres, en general el metge et prescriurà analgèsics per combatre el dolor i t’enviarà a casa.

Els càlculs grossos es poden eliminar amb una intervenció que els esmicola (litotrípsia), i en els casos de pedres descomunals, amb un tractament quirúrgic.

En qualsevol cas, es recomana de beure força aigua.

Cal fer un ingrés a l’hospital en els casos següents:

  • Dolor extremadament fort
  • Se es corre perill de tenir insuficiència renal
  • Si el mal persisteix, malgrat els analgèsics
  • Si es vomita, cosa que fa perdre líquid i hi ha perill de deshidratació
  • En cas d’embaràs
  • Es tenen més de 60 anys

Es poden prevenir els càlculs renals?

L’estadística diu que la meitat dels pacients amb càlculs renals en tornaran a tenir durant els cinc anys següents. Tanmateix, sempre hi ha estratègies que pots seguir per mirar d’evitar que es reprodueixin:

  • Beu força aigua

És la millor manera de prevenir-los: beure cada dia força aigua. Amb això evitaràs l’acumulació d’elements de rebuig i, també, la deshidratació. Com més calor faci, i més suïs, més aigua hauries de beure.

  • Vigila què menges

Potser la causa del càlcul és un excés de calci: en aquest cas, recomanem de reduir la ingesta d’oxalats de calci en la dieta. Els aliments que en contenen són: la remolatxa, la xocolata, els espàrrecs, la fruita seca, la soja i derivats i grans com la civada, el blat i les farines que se n’obtenen. Ara bé, cal que tingues ben en compte el punt que destaquem a continuació:

  • No suprimeixis el calci de la dieta

Tret que el metge ho indiqui, no has de suprimir el calci de la dieta, perquè és vital per a la salut dels ossos i de les dents, entre d’altres.

  • Àcid úric

Si ha l’origen del càlcul és un excés d’àcid úric, tingues en compte que la carn, el pollastre, el peix blau i el marisc en contenen.

  • Medicaments

Si prens cap dels medicaments que esmentàvem abans, parla’n amb el metge, perquè mirarà de trobar-hi una alternativa. No deixis de prendre’ls en cap cas sense que ho sàpiga.

És possible recuperar els diners d’una assegurança de vida?

Es posible recuperar el dinero de un seguro de vida

Les prioritats poden canviar segons passen els anys i davant els imprevistos que tinguin lloc. I, de
vegades, també és possible canviar d’idea respecte a les assegurances. Un dels dubtes més
freqüents quan es té contractada una pòlissa és la de si es pot recuperar els diners d’una
assegurança de vida. Per a donar-li una resposta, cal atendre el tipus de pòlissa i al moment en el
qual es planteja aquesta qüestió.

Possibilitat de recuperar els diners d’una assegurança de vida
segons el seu tipus

El primer punt al qual s’ha de parar esment és al tipus de pòlissa contractada. Dins de les
assegurances de vida, n’hi ha dues en concret; la de vida risc i la de vida estalvi. La finalitat que
persegueixen no és la mateixa i, per tant, el tracte que reben també és diferent.

Les assegurances de vida risc tenen com a objectiu indemnitzar al titular de l’assegurança en el cas
que es produeixin una sèrie de contingències, que són les que s’han contractat i que, en general,
són la incapacitat o la defunció. Tant si s’assoleix l’edat màxima que cobreix la pòlissa com si es
cancel·la abans d’hora, no existeix la possibilitat de recuperar els diners que ja s’ha pagat. Per què?
Perquè cada prima pagada obté a canvi la protecció de la companyia asseguradora. Si es deixen de
pagar, aquesta protecció deixa d’estar activa, i es considera que la cobertura passada ha estat
gaudida.

El segon tipus són les assegurances de vida estalvi. En aquestes, la situació canvia, ja que es tracta
d’un pla que persegueix aconseguir un rendiment. Aquí si és possible recuperar els diners i és el
que es coneix com el rescat de l’assegurança de vida.

Si em dono de baixa d’una assegurança de vida, em retornen els
diners?

Tal com hem indicat, si per algun motiu es desitja cancel·lar l’assegurança de vida o, dit d’una altra
manera, donar-se de baixa, no serà possible recuperar els diners que s’ha invertit si la contractació
de l’assegurança és de la modalitat de risc.

Però si es tracta de l’assegurança de vida estalvi, sí que és possible obtenir un reemborsament
dels diners quan s’opta per la baixa. No obstant això, puix que hem indicat que aquí la finalitat és el
rendiment, cal esbrinar si es tracta d’un moment adequat per a fer-ho. Però precisament perquè el
seu objectiu és generar una rendibilitat, estan pensats perquè els diners es recuperi en el futur, de
manera que a més d’incrementar el capital, s’assoleixin avantatges financers i fiscals.

Aquestes pòlisses estan subjectes a les fluctuacions dels mercats i, per tant, l’evolució de
l’economia farà que l’estalvi sigui major o menor, ja que en funció del risc que s’hagi acceptat,
existeix la possibilitat que els diners acumulats quan es desitja donar-se de baixa siguin fins i tot
inferiors a la quantitat inicial.

En aquest cas, es recomana consultar la lletra petita del contracte o consultar directament amb qui
es té contractada la pòlissa, atès que les condicions no sempre són les mateixes i pot ser que hi
hagi alguns requisits per a poder procedir amb el rescat de l’assegurança de vida.

Com puc recuperar els diners d’una assegurança de vida?

Si tens contractada una assegurança de vida risc, no hi ha opció per recuperar els diners pagats,
però si és de vida estalvi, pots optar al rescat, la cancel·lació o la reducció. Per a procedir amb el
primer, el rescat, i d’acord amb la Llei del Contracte d’assegurança, cal esperar dos anys com a
mínim des que va tenir lloc la contractació i haver pagat les primes corresponents.

Per a conèixer l’import exacte que es podrà recuperar, cal consultar les condicions que es van
pactar, perquè pot ser la totalitat de la pòlissa o únicament una part. A més, cal tenir en compte
que també pot existir una penalització per part de l’asseguradora.

La segona opció per a recuperar els diners d’una assegurança de vida és optar per la cancel·lació
d’aquesta. En aquest cas, també hi ha requisits, i són que el contracte ha de tenir una durada
superior als sis mesos i que la sol·licitud s’ha de realitzar per escrit dins dels 30 dies següents a la
data en la qual entra en vigor, tant si és la primera vegada com si es tracta d’una renovació
periòdica.

En tercer lloc, existeix la reducció de l’assegurança de vida. Aquesta és una clàusula que tenen
únicament algunes pòlisses i, per tant, caldrà verificar que existeix. Amb ella, la persona titular pot
paralitzar l’assegurança, és a dir, deixar-la en suspensió perquè, per algun motiu, no es poden
pagar les primes íntegrament.

Per a poder-hi optar, han d’haver passat almenys dos anys des de la contractació, i permet
mantenir una cobertura molt reduïda. Si bé aquesta via pot ser sol·licitada per la persona
assegurada, també és el recurs que empren les companyies asseguradores davant els casos
d’impagament.

Vitamina D: els deu principals aliments que la contenen

Obtenim la major part de la vitamina D de la llum solar. A Espanya n’hi ha a bastament, per la qual cosa, en teoria, no n’hauríem de tenir mancança. Ara bé, per la raó que sigui, el cas és que ben sovint descobrim dèficits de vitamina D.

El trastorn és tan freqüent que afecta el 50 % de la població. Aquest percentatge arriba fins al 80 % en la gent gran, i a més del 60 % en les embarassades.

La vitamina D és essencial per al creixement i el desenvolupament i fa un paper important en el sistema immunitari, per la qual cosa, en cas de dèficit, pot tenir conseqüències greus per a la salut. La bona notícia, però, és que si tenim una mica de cura de la dieta, i hi incorporem aliments rics en vitamina D, en podem mantenir uns nivells òptims sense que ens hàgim d’exposar al sol fins a cremar-nos.

Beneficis de la vitamina D

Bàsicament la vitamina D té un parell de beneficis que reverteixen en els ossos i la funció immunitària. Regula els nivells de calci i de fosfats, dos components clau per mantenir en forma els ossos i la musculatura, i estimula les cèl·lules immunitàries (com són els limfòcits T i els macròfags). Alhora, controla les inflamacions.

Com que se sintetitza amb la llum del sol, la vitamina D no és tant una vitamina, tècnicament parlant, sinó una prohormona, perquè la segrega el cos i no prové de la dieta, com les altres vitamines. Just a sota de la superfície de la pell hi ha en abundor una substància anomenada 7-deshidrocolesterol, que es converteix en vitamina D quan s’exposa la pell als raigs ultraviolats amb una longitud d’ona del sol específica.

La vitamina D té diverses formes. Els aliments i els suplements dietètics inclouen la vitamina D en dues modalitats diferents: la D2 o ergocalciferol i la D3 o colecalciferol. La primera té més aviat origen vegetal, mentre que la segona és d’origen animal —de fet, és la que nosaltres mateixos produïm.

La vitamina D3 és gairebé el doble d’efectiva per elevar el nivell de vitamina D al cos.

Quant de sol necessitem

Abans de tot, tingues en compte que els raigs ultraviolats necessaris per al cos no poden travessar el vidre; per tant, el sol filtrat per la finestra no serveix. Has de sortir a l’aire lliure durant períodes curts de temps.

Si les condicions de sol són bones, no t’hi has d’exposar gaire estona. En realitat, amb nou minuts al sol en tens prou per sintetitzar tota la vitamina D del dia, tot i que això varia d’una persona a una altra. Com més fosca és la pell, més cal perllongar l’exposició al sol per aconseguir la dosi diària recomanada.

Tens manca de vitamina D?

Si tens un cansament o un cruiximent constant, caus malalt sovint o tens mal d’ossos, feblesa muscular, canvis d’humor o estats depressius, podries tenir manca de vitamina D.

Quan no es controla el dèficit de vitamina D, augmenta el risc de tenir raquitisme en els infants i osteoporosi en els adults, de manera que cal parar atenció en els símptomes. La dosi diària recomanada per a la població en general varia segons l’edat:

  • Els nadons, fins a l’edat d’un any, en necessiten 10 µg (micrograms) o 400 IU diàries.
  • A partir d’un any d’edat, cal augmentar-ne la dosi fins als 15 µg o 600 IU diàries.
  • Amb més de 70 anys, es recomana d’elevar-la fins a 20 µg o 800 IU diàries.

Si et sembla que tens dèficit de vitamina D, parla’n amb el metge, que et demanarà una anàlisi de sang.

Cal tenir present que hi ha certs trastorns que originen la manca de vitamina D, com ara la malaltia de Crohn, les malalties hepàtiques i la fibrosi quística. Així doncs, hauríem de comprovar si hi ha causes subjacents per aquest dèficit.

Si el metge en confirma la manca i és per raó de poca exposició al sol, potser caldrà afegir suplements a la dieta amb aliments rics en vitamina D. Les dosis màximes de vitamina D dels suplements són:

  • 1.000 IU diàries
  • 10.000 IU cada set o deu dies
  • O bé 50.000 IU mensuals

Prendre’n més de 100 micrograms o 4.000 IU diàries pot perjudicar la salut.

Deu aliments rics en vitamina D

Si afegeixes a la dieta els aliments que enumerem tot seguit, n’ajudaràs a completar la proporció diària:

Llets fortificades i llets vegetals

Hi ha marques de llet que reforcen els seus productes amb vitamina D i són una bona opció. D’altra banda, es troben llets d’origen vegetal (soja, coco, ametlles, etc.) enriquides amb vitamina D. La quantitat en varia, però de mitjana, un got de 250 ml en conté aproximadament 2 µg.

  • Suc de taronja fortificat

No tots els sucs envasats s’han enriquit amb vitamina D i, per tant, n’hauràs de mirar l’etiqueta. La quantitat de vitamina que inclouen també és variable, però cal calcular-ne una mitjana de 2,5 µg per un got de 250 ml.

  • El verat

Una ració de 100 grams de verat equival a 13,8 µg de vitamina D, cosa que en cobreix, amb escreix, les teves necessitats diàries. Les arengades també en contenen, però en menys quantitat: 4,2 µg per cada 100 grams.

  • Els ous

Per regla general, un ou conté 1 µg de la vitamina, si bé, en realitat, dependrà del temps d’exposició al sol de la gallina i del contingut de vitamina D de la seva alimentació. Potser no és gaire, però si hi comptem altres fonts, la xifra anirà creixent. Si pot ser, tria ous de gallines criades a l’aire lliure.

  • Oli de fetge de bacallà

Una cullerada de te d’aquest oli equival a 11,25 µg de vitamina D. Té un gust fastigós, però l’alternativa és prendre’n en forma de càpsules. A més a més, també proporciona el 90 % de la dosi diària recomanada de vitamina A. Ara bé, cal tenir en compte que aquesta darrera és tòxica si se n’ingereix massa.

  • Els bolets

Contenen petites dosis de vitamina D: 0,2 µg per cada 100 grams. Els bolets sintetitzen la vitamina com nosaltres, amb la llum del sol. De vegades trobem bolets envasats enriquits amb vitamina D (mira’n l’etiqueta). Una altra opció és deixar-los a la finestra, que els toqui el sol, abans de consumir-ne.

  • Sardines

Inclouen fins a 4,8 µg de vitamina D per cada 100 grams. Fresques o de llauna en són una font òptima, sense oblidar que contenen àcids grassos omega-3, proteïnes i vitamina B a cabassos.

  • Cereals fortificats

De nou n’hauràs de llegir l’etiqueta per saber quina quantitat de vitamina D poden contenir. Al marge de la vitamina D, també se solen enriquir amb altres nutrients, com ara el ferro i la vitamina B12. Són ideals per als qui segueixen dietes vegetarianes o veganes.

Raw salmon on cutting board
  • Salmó

Cada 100 grams de salmó equivalen a 10,9 µg de vitamina D. Així doncs, paga la pena d’incloure’l a la dieta, tot i que no n’és l’única raó: la llista de nutrients tan imponent que conté ajuda a protegir el cor, el cervell i la glàndula tiroide.

El fetge de vaca

El fetge de vaca (o de vedella) conté 1,2 µg de vitamina D, a banda de quantitats importants de vitamina B12, vitamina A, ferro, coure, colina, riboflavina i àcid fòlic. I quan diem importants, no exagerem: per exemple, cada 100 grams de fetge equival al 3,460 % de la dosi diària de vitamina B12 que cal consumir o a l’1,620 % de la de coure. Si bé cal vigilar, perquè també és molt ric en colesterol, de manera que s’ha d’evitar de consumir-ne sovint.