Per què et tremola l’ull

Un ull que tremola —és a dir, un ull tremolós— pot desconcertar, incomodar i fins i tot ser violent si comença a tremolar en mal moment; però els espasmes musculars són completament inofensius i, normalment, desapareixen per si mateixos. El tremolor de les parpelles és molt habitual i el sol causar l’estrès i el cansament extrem. Cal que ens demanem: si el trastorn es manté ha arribat el moment de parar-hi atenció?

Per què tremola l’ull

El tremolor de la parpella és un espasme repetit, involuntari, del múscul palpebral (relatiu a les parpelles); el terme mèdic que hi correspon és blefaroespasme, i les petites contraccions o fasciculacions d’un reduït grup de músculs s’anomena miocímia. Normalment l’espasme es produeix en un sol ull, sovint en la parpella superior. Sembla que afecta més les dones que no pas els homes.

Un simple espasme de la parpella pot ser que gairebé no es noti o bé que sigui realment empipador: és més freqüent que desaparegui en pocs minuts, però es pot tornar a manifestar amb intermitència al cap d’unes quantes hores o fins i tot de dies. Et pot fer l’efecte que passes per una fase de tremolors palpebrals, encara que els altres probablement ni se n’adonaran.

Què causa el tremolor

Els experts no saben, en realitat, què causa els espasmes a l’àrea ocular, però sembla que els factors que enumerem poden fer aparèixer el trastorn o fer-lo empitjorar:

  • Cansament extrem o esgotament, manca de son
  • Fatiga visual
  • Llum molt brillant
  • Cafeïna
  • Alcohol
  • Nicotina
  • Estrès
  • Vent o aire contaminat
  • Irritació de l’ull o de la parpella.

Medicaments que el poden ocasionar

Hi ha medicaments que poden causar tremolor de l’ull, però si aquesta n’és la causa, el tremolor afectaria tots dos ulls, ben al contrari de les petites tremolors que tothom té en un moment o altre i fan tanta nosa. Entre els fàrmacs que potencialment els poden provocar en trobem uns quants contra la migranya: els antipsicòtics, els medicaments relacionats amb la dopamina, els inhibidors dels canals del calci (emprats com a antihipertensius) i alguns antidepressius i antihistamínics.

Si et neguiteja que la medicació et pugui causar tremolor d’ull, no l’has de deixar tot d’un plegat; primer n’has de parlar amb el metge, perquè tant podria ser un problema com no.

La majoria dels casos de tremolor palpebral es resolen sols i es poden tractar simplement dormint més hores, suprimint o limitant el consum de cafeïna i reduint l’estrès. Prova de seguir aquestes recomanacions:

  • Reposa i relaxa’t. Intenta de fer meditació, que et pot ajudar contra l’estrès.
  • Redueix el consum d’alcohol, cafeïna i nicotina.
  • Controla el temps que passes davant de les pantalles per prevenir el cansament dels ulls.
  • Si tens sequedat d’ulls, parla’n amb el farmacèutic perquè et doni unes gotes que pal·liïn el problema.
  • Prens prou magnesi? Comprova si menges prou verdures de fulla, llegums i fruita seca.

Quan t’hauria de preocupar

Tal com hem dit, el tremolor de la parpella se sol resoldre tot sol al cap de poc temps. Així i tot, si es donen les circumstancies o símptomes que descrivim, cal que et visiti el metge:

  • Si el tremolor dura més de dues setmanes.
  • Si se’t tanquen del tot els ulls, o si et costa d’obrir-los.
  • Si et comencen a tremolar altres zones de la cara o del cos.
  • Si tens l’ull vermell o inflat, o si produeix cap secreció.
  • Si una de les dues parpelles tendeix a caure quan tanques l’ull.

Què farà el metge

Com a primera mesura esbrinarà quines en són les possibles causes parlant-ne amb tu, i et proposarà canvis en l’estil de vida que pots introduir per reduir la freqüència dels tremolors. Probablement et dirà que no cal amoïnar-s’hi gens i que s’acabarà sense fer-hi res.

També et pot examinar la zona dels ulls, i fins i tot et pot posar una gota a l’ull afectat per comprovar si hi ha cap cos estrany, o bé si tens la còrnia esgarrinxada. Potser t’hi troba alguna infecció que té un tractament ben fàcil d’aplicar. Finalment, decidirà si cal que et visiti cap neuròleg o oftalmòleg.

Complicacions del tremolor palpebral

En alguns casos el tremolor és causat per un problema local de l’ull. Tots tenen un tractament senzill, i el metge et podria derivar a l’especialista en els casos següents:

  • Blefaritis (inflamació de les parpelles).
  • Abrasió de la còrnia: una laceració a l’ull o una infecció.
  • Ulls secs: podria ser un efecte secundari de certs fàrmacs o una conseqüència de la síndrome de Sjögren (una estranya malaltia autoimmunitària que destrueix les glàndules salivals i lacrimals).
  • Uveïtis (inflamació de la capa mitjana del teixit de l’ull).

Molt rares vegades els espasmes de l’ull es poden atribuir a un trastorn cerebral o nerviós causat per distonia, paràlisi de Bell, espasmes hemifacials, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, síndrome de La Tourette o alteracions específiques del moviment. Si els tremolors són el resultat de cap de les causes anteriors, normalment hi ha d’altres símptomes que els acompanyen.

Tremolors recurrents

Si fa setmanes que els ulls et tremolen i no tens altres símptomes, el fet més probable és ho causi un estrès de llarga durada i un estil de vida poc recomanable. Rumia detingudament què podries canviar, i verifica si dediques prou temps a relaxar-te en la rutina diària. Parla’n, si cal, amb el metge.

Feliç Sant Jordi! Fes la teva titella i el teu punt de llibre!

Des d’MGC Mútua us volem desitjar un feliç Sant Jordi en companyia de la vostra parella, família i amics més propers. Enguany us convidem a fer una senzilla manualitat amb els vostres fills/filles, nebots/nebodes, nets/netes que segur que us agradarà moltíssim. Que has de fer?

Manualitat per fer un punt de llibre i una titella

1. Descarregar el pdf.

2. Imprimir el punt de llibre/titella.

3. Acolorir el drac, la princesa i Sant Jordi.

4. Doblegar-lo per la meitat. Fins aquí tenim un punt de llibre, però si busquem un palet de gelat, de brotxeta o el que tinguem a mà… 

5. Col·locar-lo entre les dues cares i enganxar-lo amb cola adhesiva.

Ja tens la teva titella!

25 coses increïbles de la llet materna

Quan es parla d’alimentar un nadó, la comunitat científica és unànime: la lactància materna és el millor mètode. Ara bé, si tens problemes de qualsevol mena, estàs baldada o simplement has optat pel biberó, no passa res, el fet més important és alimentar el nadó com cal. El missatge que diu que la llet materna és la millor no té en compte les circumstàncies de cadascú. I val més que no afegeixis els biberons a la llista de coses que poden causar sentiments de culpabilitat. Les diferents llets que ofereix el mercat són excel·lents!

No obstant això, les demostracions científiques són irrefutables: la forma ideal d’alimentar un nadó, des del punt de vista nutricional, és amb llet materna. I, a més a més, és l’única manera segura de nodrir la criatura en llocs sense accés fàcil a aigua ben neta i a recursos per fer l’esterilització. No cal dir, també, que és l’opció més barata, entre altres avantatges. Llegeix tot seguit 25 beneficis més que completen aquesta introducció.

La llet materna és el menjar preparat perfecte

Un cop has decidit que alletaràs el nadó, tot serà molt senzill: és una font sempre disponible, no cal rentar res o, encara més facilitats, no s’ha d’esterilitzar el biberó ni la tetina, no s’ha de fer bullir aigua ni deixar-la refredar: ja surt a la temperatura perfecta, tal com l’has encarregada, és com el fast food!

Conté tots els nutrients que el nadó necessita

La llet materna conté tots els hidrats, proteïnes, greixos, minerals i vitamines que la criatura necessita. De fet, inclou més de 200 tipus diferents d’àcids grassos i més de 400 classes de proteïnes. A banda d’això, com que és aigua en un 87 %, és l’únic líquid que ha de prendre la criatura fins al deslletament.

Té un gust diferent en funció del que la mare menja

La llet materna és bàsicament dolça i té una lleugera consistència cremosa. Amb tot, no té pas un gust uniforme, sinó que canvia segons què menja la mare. Fixa’t que això és una bona noticia per a quan arriba el deslletament: l’infant haurà tastat tota la gamma de gustos. De fet, la ciència ho corrobora: un estudi fet el 2017 va demostrar que la llet materna tenia gustos de diferents brous vegetals i, encara millor, que les criatures acceptaven més bé els purés després del deslletament.

La composició canvia constantment

No és prou sabut que la llet materna es transforma a mesura que el lactant creix i que en canvien les necessitats nutricionals. Després del part, i fins cap al tercer dia, el cos de la mare segrega calostre, que és com l’or líquid: molt ric en proteïnes i amb una munió de vitamines, minerals i també cèl·lules blanques, que han d’ajudar el nadó a combatre les infeccions. És el començament ideal per a una criatura.

Al cap de tres dies, el cos de la mare segrega llet de transició (si bé encara conté calostre), i aleshores és quan la mare s’adona que li puja la llet, com es diu col·loquialment. Això dura prop d’un parell de setmanes, fins que el cos segrega llet madura. Tanmateix, la composició de la llet madura continuarà canviant si fa no fa cada setmana, per adaptar-se a les necessitats de l’infant.

La composició de la llet varia durant cada presa

D’això, també se’n sap ben poc. Quan el nadó comença a mamar, li arriba una llet més fina, més subtil, que fa de beguda i li apaga la set. I, a mesura que continua mamant, rep la llet completa, amb més contingut de greix, que és destinada a satisfer les exigències energètiques. De vegades el nadó només té set, i deixa de mamar quan n’ha calmat el desig, mentre que d’altres en necessita una ració equivalent a tres plats. És important de deixar-se guiar per la criatura en cada presa, perquè sap molt bé què li demana el cos.

La llet materna potencia el sistema immunitari

Ja hem vist que la llet materna conté glòbuls blancs que lluiten contra qualsevol infecció del nadó. Al marge d’això, si la mare n’agafa cap, comença a produir anticossos específics per combatre-la; són anticossos que transmet al nadó a través de la llet, i que actuen com a protecció. Fa poc s’ha descobert que les dones que s’han recuperat de la COVID-19 tenen índexs significatius d’anticossos específics d’immoglobulina A o IgA contra el SARS-CoV-2 a la llet materna, els quals preserven la salut del nadó.

Ara, vols descobrir una estratègia realment sofisticada? Si el nadó s’infecta d’un microbi determinat, l’encomana a la mare per la saliva, i la mare tot seguit comença a fabricar exactament l’anticòs que l’infant necessita, i li transmet per mitjà de la llet. És màgia!

La llet materna contribueix a fer que les ferides cicatritzin abans

Es pensa que la llet materna té propietats antiinflamatòries i que pot accelerar el procés de curació de petites ferides o cremades i de la conjuntivitis.

Pot ajudar a fer dormir les criatures

Sembla que no és veritat que els infants que s’han alletat amb biberó s’adormin abans, ans al contrari. No tan sols és relaxant de xuclar el mugró, sinó que la secreció de serotonina augmenta en la llet materna al llarg del dia; aquesta hormona és la responsable d’una somnolència plaent i ajuda, a més, a regular el ritme circadiari del nadó. Segons certs estudis, la llet que se segrega de nit conté nivells més alts de determinades proteïnes del grup dels nucleòtids, que estimulen la producció d’un aminoàcid (GABA o àcid γ-aminobutíric) afavoridor del son.

La llet materna és única

És tan única com ho és cada nadó. El cos de la mare l’elabora amb la finalitat de satisfer amb precisió les necessitats de cada fill.

Fins i tot l’olor és única!

I encara és més singular l’aroma de la llet. Els nadons tenen un bon olfacte i poden notar si aquella llet és per a ells.

Conté cèl·lules mare

Les cèl·lules mare són les proveïdores de tots les altres cèl·lules específiques (cèl·lules sanguínies o cerebrals, per esmentar-ne algunes). I també les trobem a la llet materna. En un estudi de 2012 que va dur a terme la Universitat d’Austràlia Occidental (en ratolins), es va detectar que no únicament hi havia cèl·lules mare a la llet materna, sinó que passaven vives a l’estómac del nadó i que arribaven fins a la sang, el timus, el fetge, el pàncrees, la melsa i el cervell; és a dir, s’integraven en tots aquests òrgans i hi produïen proteïnes específiques.

Pot matar cèl·lules canceroses

Aquest fenomen es va descobrir per atzar. Mentre els científics investigaven les propietats antibacterianes de la llet materna, es van adonar que podia matar fins a 40 classes diferents de cèl·lules canceroses. Això es deu a una substància anomenada amb les sigles HAMLET (o Human Alpha-lactalbumin Made Lethal to Tumour cells, que traduiríem com α-lactalbúmina letal per a les cèl·lules tumorals). Segons sembla, podria ser que aquesta substància no es trobés pròpiament a la llet; teòricament es forma a partir de l’albúmina en l’entorn àcid de l’estómac del nadó. Una estratègia d’allò més intel·ligent.

Conté analgèsics

A banda de totes les propietats esmentades, conté dotze endocannabinoides diferents (no cal patir, però: són uns cannabinoides que no tenen res a veure amb els del cànnabis). El més abundant és el 2-AG, que ajuda a regular el sistema immunitari, té efectes antiinflamatoris i estimula l’instint de succió del nadó. Entre altres exemples, si vols apaivagar el dolor del nadó després de rebre una vacuna, alleta’l.

Canvia en funció del sexe del nadó (i del poder adquisitiu de la mare)

Això sembla increïble, però el sexe del nadó pot determinar la composició de la llet materna; encara més, el nivell econòmic de la mare també influeix en la composició de la llet. En un estudi publicat en la revista American Journal of Physical Anthropology, que es va dur a terme a les zones rurals de Kènia, els investigadors van descobrir que les mares amb economies sanejades produïen una llet de més qualitat si l’infant era mascle en lloc de femella (2,8 % de greix en comparació del 1,74 % en el segon cas); i les mares més pobres segregaven una llet més consistent (el 2,6 % respecte del 2,3 %) si el nadó era femella. La teoria explicaria que la selecció natural afavoreix que s’esmerci més recursos en els nens quan les coses van bé, mentre que quan hi ha vaques magres val més d’invertir en les nenes.

La producció de llet s’associa amb l’amor

No t’has adonat que la llet et puja així que et mires el teu nadó o els sents plorar? L’oxitocina o hormona de l’amor n’és la causa, perquè fa que es contreguin els conductes de la llet. L’oxitocina també té un paper cabdal en el sexe.

La lactància materna també és bona per a la mare

La ciència ha revelat que, si alletes un nadó entre 4 i 12 mesos, es redueix el risc de desenvolupar un càncer de mama en un 11 %. I si el continues alletant fins als 24 mesos, el risc davalla fins al 25 %. Certs estudis també han demostrat que les dones que alleten els fills tenen menys risc de patir càncer d’ovari.

El mugró té moltes obertures

Abans de començar la lactància, no és ben clar per on ha de sortir la llet. Hi ha mugrons que sembla que només tinguin un únic orifici, gairebé com la tetina d’un biberó. En realitat, però, el mugró posseeix fins a 18 punts de sortida diferents, per bé que la mitjana és de nou.

La dreta o l’esquerra?

Aparentment, gairebé el 75 % de les mares produeix més llet en la mama dreta, independentment de si són esquerranes o dretanes. No se’n sap ben bé el perquè, tot i que hi ha una teoria que defensa que la preferència del nadó per una mama o l’altra —segons si la mare l’hi té més estona alletant, o més sovint— determina quina en produirà més.

La lactància s’aprèn

La lactància és un procés natural, però això no vol dir pas que sigui sempre fàcil. La fórmula ideal és que, abans del part, t’estiguis amb altres mares lactants i n’observis el mecanisme. Uns cuidadors de zoològic en van comprovar el resultat en un experiment dut a terme en els anys vuitanta (tal com ho llegeixes!). Van trobar una goril·la jove sense mare que havia parit, i no sabia gens com havia d’alletar el cadell nounat. Aleshores els cuidadors van contactar amb una organització que fomentava la lactància materna (La Leche League) per demanar-los ajut. La solució va ser que diverses mares voluntàries alletessin els nadons davant de la goril·la principiant: la goril·la va parar molta atenció i va aprendre ràpidament com ho havia de fer.

Alletar no ha de fer mal

Moltes mares ho troben incòmode, i al començament fins i tot dolorós. Ara bé, un cop la mare s’ha habituat a aquesta sensació nova, no ha de fer gens de mal. Si experimentes dolor amb la lactància, se t’enceta el pit, et deixa qualsevol ferida o et produeix hemorràgies, parla’n de seguida amb la llevadora o, en darrer terme, amb el metge. De vegades només cal corregir la posició del nadó. Només un especialista, si fa al cas, pot diagnosticar anquiloglòssia (una malformació de la llengua).

Ajuda a regular la temperatura del nadó

El contacte estret de la pell del nadó amb la de la mare, mentre mama, és important per moltes raons, entre d’altres perquè ajuda l’infant a regular la pròpia temperatura. De fet, un estudi va demostrar que si s’abraça els nadons, pell contra pell, durant les primeres hores de vida, mantenen més l’escalfor que els nounats que s’embolcallen mentre la mare els abraça.

Protegeix la vida del nadó a llarg termini

L’Organització Mundial de la Salut promou la lactància materna com una manera de garantir, en la mesura que és possible, la salut de l’infant els dos primers anys de vida. També suggereix, però, que els beneficis van més enllà en el temps, perquè el protegeixen de malalties que no es poden encomanar, com ara l’obesitat. De la mateixa manera, el protegeix contra la pressió arterial elevada, els èczemes i l’asma. Un estudi va constatar que els infants asmàtics que s’han nodrit amb llet materna tenen moltes menys exacerbacions de la malaltia que els qui n’han pres amb biberó.

És més bona per al medi ambient

Potser és evident, però recordem que la lactància materna no allibera emissions de cap mena, ni tampoc genera residus. Un estudi de l’Imperial College de Londres va provar que si, es tenen en compte els mètodes de producció i les emissions de metà de les vaques en l’obtenció de llet, la lactància materna durant sis mesos implica un estalvi de 153 kg de CO2 per cada infant.

Es pot congelar

Si t’extreus llet, o la vols fer servir en el futur, es pot congelar durant sis mesos (sempre que es conservi a 18 ºC sota zero). Es pot desar en tàpers esterilitzats o en bosses adequades (de venda a les farmàcies o per Internet). Guarda-la en petites quantitats i, quan l’hagis de menester, deixa que es descongeli a poc a poc dins la nevera, o bé lentament al bany maria amb aigua tèbia, si la necessites de seguida. No la tornis a congelar si ja ho havies fet abans. No deixis que passi més d’una hora després de descongelar-la.

I es pot donar

La llet materna pot contribuir en bona mesura a salvar les vides dels nadons prematurs o que neixen amb malalties greus, a qui les mares no poden alimentar per la raó que sigui.

Si t’interessa el tema, adreça’t a l’Associació Espanyola de Bancs de Llet Humana; actualment hi ha bancs de lleu materna a quinze de les principals ciutats d’Espanya.

La vitamina D et pot protegir contra la COVID-19?

Sabem que la vitamina D és essencial per a la salut dels ossos i dels músculs, però també té un paper decisiu en el sistema immunitari. Els científics s’han demanat si una dosi abundant d’aquesta vitamina, tan associada al sol, pot protegir contra la COVID-19.

El cas és que s’han detectat nivells baixos de vitamina D en pacients de COVID-19 amb símptomes greu, però no hi ha proves que en demostrin la causalitat; dit altrament, no es pot afirmar que l’estat de gravetat és per manca d’aquesta vitamina. De tota manera, la ciència s’interroga s’hi pot contribuir o no. Què en sabem de la vitamina D i la COVID-19?

Com afecta el sistema immunitari la vitamina D

El sistema immunitari és com anomenem la complexa xarxa de cèl·lules i proteïnes que treballen plegades per defensar el cos contra les infeccions i les malalties. De manera molt simple direm que el conformen les respostes ‘innates’ i ‘adaptatives’, i la vitamina D actua en tots dos casos.

La immunitat innata és la primera línia de defensa contra els microbis estranys. Actua de manera ràpida i no específica: té com a raó de ser frenar immediatament l’expansió del microbi. La immunitat adaptativa, en canvi, es construeix al llarg del temps, perquè el sistema immunitari recorda els microbis que ja havia eliminat; és a dir, actua quan falla el sistema innat.

La vitamina D no tan sols activa el sistema immunitari, sinó que potencia la funció de les cèl·lules responsables de les respostes immunitàries, com ara els limfòcits T i els macròfags, que combaten la inflamació. Per tant, sembla que no ha de sorprendre que la manca de vitamina D s’associï a més vulnerabilitat a l’hora d’agafar una infecció i a les malalties i als trastorns del sistema immunitari; però fixar-se només en la vitamina D és considerar un únic aspecte del tema.

Hi ha molt factors que afecten el nivell de vitamina D a la sang. Els nivells baixos són habituals en persones obeses, sedentàries, fumadors, persones que surten poc o segueixen dietes deficients… I tots aquests factors causen moltes malalties comunes. Així doncs, pot ser que els valors baixos de vitamina D reflecteixin un cert estil de vida.

A més a més, la vitamina D és un reactiu negatiu de fase aguda, cosa que vol dir que els nivells de vitamina disminueixen com a resposta a la inflamació o la infecció. I molta gent té inflamació abans de desenvolupar una malaltia, la qual pot fer minvar el nivell de vitamina D; és a dir, és la malaltia que causaria el descens de la vitamina en comptes de ser la manca de vitamina un desencadenant de la malaltia.

Això, però, no minimitza gens la importància de la vitamina D. Si els valors en són molt baixos, es pot malmetre l’estructura òssia per manca de calci. Una altra àrea en què la vitamina D té un paper important és la que constitueixen les infeccions respiratòries agudes. En una metanàlisi de 40 assaigs duts a terme a la Universitat Queen Mary, de Londres, es va trobar que els suplements de vitamina D reduïen el risc de patir infeccions del tracte respiratori, i eren especialment efectius en els pacients amb deficiències respiratòries greus. Malgrat tot, actualment tenim poques proves que demostrin que els suplements de vitamina D puguin prevenir o tractar la COVID-19.

Vitamina D i COVID-19

Ja hem vist que hi ha diversos estudis que corroboren que els nivells baixos de vitamina D s’associen a complicacions greus de la COVID-19. Dit altrament, si tens manca de vitamina D, és més probable que vagis a parar a l’hospital en cas que t’encomanis de COVID-19. Ara bé, cal insistir que això no prova pas una relació de causa-efecte. Ara per ara, la comunitat científica investiga si és possible que sigui d’aquesta manera.

Factors que poden causar manca de vitamina D

Hi ha factors que influeixen en el risc de disminució de la vitamina D, entre els quals trobem:

Dieta inadequada

La font principal de vitamina D és el sol, encara que si s’inclou una dosi de vitamina D a la dieta es pugui pal·liar una manca d’exposició solar.

Recordem que els aliments més rics en vitamina D són el peix blau (sardina, arengada, salmó i truita), els ous, la llet i els lactis i l’oli de fetge de bacallà.

Falta de sol

La deficiència de vitamina D és més usual en persones que passen poca estona a l’aire lliure, és a dir amb menys exposició solar. Malauradament aquí hi podem incloure la majoria dels malalts. Cal tenir en compte, també, que a mesura que ens fem grans la pell perd la capacitat de convertir la llum en vitamina D.

Color de la pell

La melanina, el pigment natural de la pell, redueix la capacitat de la pell de convertir els raigs solars en vitamina D. Les persones de raça negra, asiàtica o les minories ètniques amb una altra tonalitat de pell necessiten estar-se més estona al sol per produir la quantitat de vitamina D que és imprescindible.

El pes

La vitamina D és liposoluble (és a dir, soluble en greixos), cosa que significa que s’adhereix al greix. L’obesitat augmenta el risc de tenir manca de vitamina D, perquè la “segrestra” i en fa disminuir la disponibilitat.

Conclusions

Tingues cura dels valors de vitamina D. L’Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units (l’antic Institute of Medicine o IOM) calcula que la dosi diària hauria de ser 400 unitats per als adults i els infants, i la dobla fins a 800 u. diàries per a les embarassades o les dones que alleten. Una unitat equival a 0,025 µg (micrograms), per tant, 400 u. = 10 µg.

Hi ha diverses raons per vigilar el nivell de vitamina D. Hem vist que mantenir-la en els valors adequats és bo per als ossos i els músculs. De la mateixa manera, hem explicat que, encara que els nivells siguin adients, no pots evitar pas d’agafar la COVID-19, si acaba passant. Ara bé, el fet evident és que si te n’encomanes i els valors de vitamina D són òptims, els símptomes de la infecció seran més lleus.

No t’equivoquis, però, pensant que no te n’encomanaràs perquè tens els nivells adequats de vitamina D! Així doncs, continua fent servir la màscara, evita el contacte amb les persones amb qui no convius, estigues-te a casa tant com puguis i renta’t les mans a fons i sovint.

Tinc al·lèrgia

L’al·lèrgia al pol·len afecta cada any el 20% de la població espanyola, i les xifres s’han duplicat aquests últims anys. El Dr. Ricard Bargués, especialista en otorrinolaringologia del Centre Mèdic MGC, ens parla sobre l’al·lèrgia i ens explica algunes recomanacions per reduir les molèsties d’aquesta malaltia estacional.

Continue reading “Tinc al·lèrgia”

Els cinc millors amics de l’intestí

Els bacteris tenen mala anomenada. Així que en sentim el nom, ens posem en guàrdia. I el cas és que n’hi ha unes quantes classes que són essencials per a la salut intestinal. S’han fet moltes recerques, algunes de ben recents, sobre l’intestí i la seva salut, i gràcies a aquestes sabem que els bacteris “bons” de l’intestí afecten nombroses funcions clau, incloent-hi la digestió, el pes, el bon humor o el mal humor i, fins i tot, el benestar general.

El nostre cos conté bilions de microbis i molts són al tracte digestiu. Aquests bacteris tenen diverses funcions importants, entre les quals trobem les funcions de descompondre els aliments i convertir-los en energia, fabricar certes vitamines (vitamina K, biotina i els folats), bandejar els bacteris perjudicials (molts dels quals poden causar problemes) i potenciar una resposta immunològica contra els agents patògens que entren a l’intestí.

Cal demanar-se quins aliments hauríem de menjar per garantir que tenim la proporció adequada de bacteris beneficiosos. Aquí te’n parlarem de cinc tipus diferents.

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

Els cinc millors amics de l’intestí

Diversos estudis suggereixen que amb la dieta podem contribuir a mantenir una població diversa i sana d’aquests bacteris, si els alimentem com els convé. Procura d’incloure a la dieta els aliments que enumerarem, i el teu intestí t’ho agrairà.

Xocolata negra

Bona noticia per als amants de la xocolata: és bona per a la salut intestinal. Com més elevat sigui el percentatge de cacau, millor pel que fa les propietats “amigues” de l’intestí. Un mínim del 70 % és un bon punt de partida.

El polifenol que conté el cacau és un component vegetal que agrada molt als bacteris beneficiosos. Una ingesta adequada d’aliments rics en polifenols és una garantia de salut intestinal. A més a més, la xocolata negra fa baixar el colesterol i la pressió arterial.

Altres aliments rics en polifenols són: les pomes, els nabius, les prunes, les nous, el vi negre i la cúrcuma.

Cannellini

Llegums

Els llegums, en qualitat de probiòtics, són un gran aliment per als bacteris amics, i n’asseguren la proliferació. Hi ha una connexió estreta entre nivells alts de bacteris bífids, o de bifidobacteris, i una digestió més satisfactòria, a banda que s’evita la inflamació intestinal. L’aspecte clau són els galactooligosacàrids (GOS), que fan que es multipliquin els bifidobacteris.

Vols que te’n diguem cap? Som-hi: les mongetes (blanques, negres i vermelles), les llenties, els pèsols, els cigrons, els cacauets, etc.

Cal advertir que els llegums en conserva s’han d’esbandir sota l’aixeta per fer-ne minvar tant com es pugui el contingut d’antinutrients, com ara les lectines (que poden inhibir l’absorció de vitamines i minerals), i per fer-los més tolerables a les persones amb sensibilitat intestinal (per exemple, si tenen la síndrome de l’intestí irritable).

Llavors de lli

No et deixis enganyar per la insignificança aparent d’aquestes petites llavors: són una excel·lent font de salut intestinal. Contenen àcids grassos omega-3 que, al marge dels beneficis prou coneguts que tenen sobre les arteries i la salut cardíaca, es pensa que afavoreixen el bon estat intestinal, i també inclouen una important dosi de fibra que esponja la femta i facilita el trànsit intestinal.

Nota: és important de beure molta aigua amb les llavors de lli (un got d’aigua per cada cullerada), perquè en necessiten per fer efecte. També recomanem que les introduïu de manera gradual en la dieta (mitja cullerada), atès que augmentar-ne la quantitat de sobte pot causar problemes intestinals.

Civada integral

La civada integral, amb poc gluten de natural, és una bona font de carbohidrats amics de l’intestí. Al contrari del que passa amb altres granes, tant els qui són intolerants al gluten no celíacs com els qui pateixen la síndrome de l’intestí irritable les assimilen sense problemes (es calcula que aquests trastorns afecten el 6 % i el 15 % de la població, respectivament). També conté fibra, comptant-hi els beta-glucans i el midó resistent, tots dos associats a índex baixos d’inflamació.

D’altra banda, val més consumir civada sencera que no pas molta, perquè sencera té més midó resistent.

Quefir

És una llet fermentada que conté diversos bacteris vius i poderosos, amb fins a trenta soques diferents, tant de bacteris com de llevats. Els bacteris específics del quefir han demostrat que inhibeixen la proliferació de bacteris potencialment nocius, com ara l’E. coli i la salmonel·la.

En comparació amb la llet de vaca, les persones que tenen intolerància a la lactosa paeixen més bé el quefir, perquè els bacteris que inclou descomponen la lactosa.

Altres aliments fermentats rics en bacteris beneficiosos són: el iogurt natural, la xucrut, el tempeh i el kimchi. Malgrat tot, cal dir que molts dels processos per elaborar productes que es comercialitzen no segueixen el mètode tradicional, i n’eliminen la fermentació natural, raó per la qual pot ser que tampoc no continguin bacteris (per exemple, la xucrut preparada amb vinagre).

La prevenció de la sida

lazos rojos sida

L’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida, que enguany compleix 40 anys de la detecció dels primers casos. Encara que el tractament antiretroviral ha aconseguit que la infecció per VIH passi de ser gairebé sempre mortal a una afecció crònica manejable, el VIH continua sent una amenaça per a la salut mundial. Quines conductes de risc hem d’evitar a l’hora de prevenir el contagi?

Continue reading “La prevenció de la sida”