Diabetis: tot el que n’hauries de saber

Hi ha dues classes de diabetis, com ja deus saber: diabetis de tipus 1 i diabetis de tipus 2. Totes dues estan relacionades amb el metabolisme del sucre i són malalties que cal prendre’s molt seriosament. A Espanya hi ha probablement més de cinc milions de diabètics (diabètics de tipus 2, sobretot), dos dels quals no saben que ho són.

En els darrers trenta anys ha augmentat de manera considerable la diabetis infantil. És força alarmant en el cas d’infants i adolescents amb diabetis de tipus 2, que abans només patien, o gairebé, gent de més edat. Aquesta tendència reflecteix que hi ha més obesitat infantil. També han crescut lleument els casos d’infants amb diabetis de tipus 1; no és del tot clar per què passa aquest fenomen.

En aquest article t’expliquem què has de saber sobre aquestes malalties.

Què és la diabetis

És una malaltia de llarga durada en la qual el tant per cent de sucre a la sang és més alt que no és normal. N’hi ha de dos tipus principalment:

• La diabetis de tipus 1, o insulinodependent. Normalment es manifesta a la infantesa o en la primera joventut (tot i que no sempre és així).
• La diabetis de tipus 2, o no insulinodependent, que se sol manifestar en persones de més de quaranta anys, i també en persones que tenen excés de pes, si bé cada cop es detecta en pacients més joves.

Hi ha, també, altres classes de diabetis:

Diabetis durant l’embaràs (o gestacional)

Les dones poden desenvolupar diabetis quan estan prenyades. Normalment el trastorn desapareix després del part, però si n’han patit, tenen més probabilitats que se’ls diagnostiqui diabetis de tipus 2 més endavant.

Les prenyades amb diabetis del tipus 1 es troben que la malaltia empitjora habitualment durant l’embaràs.

Diabetis secundària

Es diu així la diabetis que apareix com a conseqüència d’una altra malaltia, per exemple la inflamació del pàncrees, o per haver pres certs medicaments com ara diürètics o esteroides (la causa més comuna).

Què causa la diabetis

La glucosa és sucre, per la qual cosa parlar de concentració de glucosa a la sang (o glucèmia) equival a dir nivell de sucre en sang. El pàncrees secreta una hormona, anomenada insulina, que en regula la quantitat.

El nivell de glucosa en sang augmenta quan:

• El pàncrees produeix poca insulina o gens. Això dona lloc a la diabetis de tipus 1.
• El pàncrees secreta insulina, però no prou per a les necessitats del cos, i això és causa de la diabetis de tipus 2.

Hom pensa que la diabetis del tipus 2 es relaciona amb l’estil de vida occidental, cada vegada més sedentari, i amb la dieta, atès que el trastorn és més usual en la gent sedentària i amb excés de pes.

La diabetis gestacional s’origina com a conseqüència dels nombrosos canvis hormonals durant l’embaràs i de la major demanda d’insulina que comporta.

La diabetis secundària s’assembla força a la diabetis del tipus 2. En pot ser la causa un pàncrees danyat (per exemple, fruit d’un consum excessiu d’alcohol) o fàrmacs com els esteroides o els diürètics, que poden afectar la secreció d’insulina pel pàncrees.

Símptomes comuns de la diabetis

La glucosa és un dels principals combustibles del cos. Si aquest no en produeix prou, augmenta el nivell de sucre en sang i la glucosa s’elimina per l’orina.

Si tens de manera regular cap dels símptomes que enumerem, parla’n amb el metge de família perquè et faci passar una prova de diabetis:

• Més set que no és habitual
• Ganes d’orinar amb freqüència
• Cansament
• Pèrdua de pes, encara que sovint es té més gana (especialment en els casos de diabetis de tipus 1)
• Picor, sobretot a la zona genital
• Infeccions cutànies recurrents, com ara furóncols o infeccions d’orina.

Els pacients amb diabetis del tipus 1 tenen habitualment aquests símptomes al cap de dies o setmanes de contreure-la. En el cas del tipus 2, pot ser que aquests símptomes no apareguin durant anys. Hi ha nombrosos casos en què la diabetis del tipus 2 es troba amb anàlisis rutinàries.

La genètica hi té un paper important: cap al 10 % dels diabètics de tipus 1 reporten antecedents familiars de la malaltia, mentre que en els casos de tipus 2, els antecedents familiars arriben fins al 30 %.

Diagnòstic de la diabetis

Tot sovint els pacients amb diabetis de tipus 2 tenen:

• Antecedents familiars amb diabetis
• Obesitat
• Pressió arterial elevada
• Problemes vasculars prematurs, com ara atacs de cor i ictus
• Nivell alt de triacilglicèrids (un tipus de greix) a la sang
• Disfunció erèctil (impotència).

El nivell de glucosa es mesura amb una anàlisi de sang:

Prova aleatòria de la glucosa

En mesura el percentatge en dues ocasions triades aleatòriament. Un resultat igual o superior a 11,1 mmol/L (mil·limols per litre) o, dit en termes equivalents, a 200 mg/dl (mil·ligrams per decilitre) suggereixen un diagnòstic de diabetis de tipus 2.

Anàlisi de la glucosa en dejú

Se n’examina el nivell dos dies diferents al matí. Més de 7,0 mmol/L o 125 mg/dl indiquen un diagnòstic de diabetis.

Examen d’hemoglobina glicosilada (HbA_1c)

És una prova per controlar la diabetis, però també pot determinar si el pacient té el trastorn o no. Valors d’HbA_1c entre el 5,7 % i el 6,4 % es consideren prediabetis. Si els valors superen el 6,5 %, es corrobora el diagnòstic de diabetis.

Prova de tolerància a la glucosa

Si el diagnòstic no és del tot clar amb les proves anteriors, es pot fer una anàlisi per saber si som tolerants a la glucosa, en la qual es dona al pacient, en dejú, una potinga amb una quantitat estàndard de glucosa (75 g). S’agafen mostres de sang abans de la ingesta i dues hores després. Els paràmetres de la prova són:

• Al cap de dues hores, un nivell igual o superior a 200 mg/dl suggereix un diagnòstic de diabetis
• Una concentració inferior a 140 mg/dl és considerada normal

Si el nivell se situa entre els valors esmentats, es considera que ha decrescut la tolerància a la glucosa i que es té prediabetis.

En aquests casos, els pacients corren més perill de patir els trastorns associats a la diabetis, com ara la malaltia cardíaca. Les dones en aquesta situació estan més exposades a tenir un avortament espontani o que el fetus mori.

Si tens intolerància a la glucosa, hauries de prendre mesures semblants als diabètics:

• Aprima’t, si tens sobrepès: una reducció del 6 % o el 7 % en el pes limitarà les probabilitats de patir diabetis aproximadament en un 58 % en els pròxims cinc anys
• Fes més exercici
• Deixa de fumar

També t’hauries de sotmetre a analítiques anuals per controlar la manifestació del trastorn.

Tractament contra la diabetis

La diabetis es tracta de dues maneres diferents:

 Dieta

Una part important del tractament és aprimar-se.

Hi ha dietes especialment recomanades per a aquests casos, però ja va bé una dieta equilibrada i saludable, que vigili el consum de calories.

A més, hauries de:

• Combinar l’exercici i la dieta sana, reduint el consum de sal, greixos i sucres, i menjar més fruita, verdura i aliments amb un índex glucèmic baix. Caldria que dediquessin un mínim de 150 minuts setmanals a fer exercici.
• Prendre medicació amb pastilles i/o insulina.

Les injeccions d’insulina fan augmentar el percentatge d’aquesta hormona al cos i, en contrapartida, redueixen la concentració de sucre a la sang. Es prescriuen per tractar la diabetis de tipus 1 i, en alguns casos, la del tipus 2.

Les injeccions s’acostumen a donar dos cops al dia, però és més convenient d’administrar-ne quatre de diàries, sempre en funció de cada pacient. Si cal, es poden combinar amb un tractament que inclogui pastilles (tractament per via oral).

Tractaments per via oral

Hi ha diversos tractaments per via oral, segons quin sigui l’objectiu concret:

• Tractaments que fan augmentar la quantitat d’insulina que secreta el pàncrees
• Els que intensifiquen l’acció de la insulina al cos
• D’altres que endarrereixen l’absorció de glucosa en el sistema digestiu
• N’hi ha que suprimeixen una hormona anomenada glucagó secretada pel pàncrees que impedeix que la insulina faci la funció que li correspon
• D’altres fan créixer el tant per cent de glucosa a l’orina i, per tant, en fan baixar la concentració a la sang (això contribueix a la pèrdua de pes)

El tractament que s’hi aplica depèn de cada cas.

Vigilància de la diabetis

Els diabètics de tipus 1 poden controlar fàcilment la glucosa en sang a casa amb un petit dispositiu. Segons el resultat, s’hauria d’ajustar la dieta, fer més exercici o canviar les dosis d’insulina.

Per als diabètics de tipus 2, només cal fer-se la prova de la glucosa si el pacient s’injecta insulina.

La diabetis es controla a llarg termini amb revisions rutinàries a la consulta de l’especialista. L’objectiu és determinar si s’ha encertat el tractament i avaluar si hi ha cap indici que pugin sorgir complicacions, com ara problemes renals o oculars.

Les proves per detectar complicacions s’acostumen a dur a terme amb periodicitat anual, mentre que els controls rutinaris es fan cada tres o sis mesos, segons prescrigui el metge.

Control rutinari de la diabetis

Durant un control rutinari, normalment se segueix aquest procediment:

• S’agafa una mostra de sang per monitorar l’HbA_1c (l’hemoglobina glicosilada) a la sang
• S’avalua la dieta seguida
• Es pren la pressió arterial
• Es comprova el pes
• Es fan altres proves (si sembla oportú al metge)

Control anual de la diabetis

Durant el control anual, el metge demana normalment una anàlisi de sang per comprovar:

• El percentatge de l’hemoglobina glicosilada (HbA_1c). El nivell òptim és variable i depèn de l’edat i d’altres possibles problemes mèdics
• El nivell de colesterol a la sang
• Els valors del sodi, el potassi i de diverses sals per controlar la funció renal

A més a més:

• Ha de mesurar la pressió arterial (idealment un diabètic no hauria de passar de 140/80)
• Fer anàlisis d’orina per determinar si es troba cap rastre d’una proteïna anomenada albúmina, atès que això indicaria insuficiències renals
• Examinar els peus, avaluant la circulació sanguínia en diversos punts i les sensacions enregistrades, per si hi hagués cap neuropatia (disfunció dels nervis)
• Comprovar el pes
• Revisar si el pacient fa regularment exercici

Per acabar, si sospita que hi ha cap lesió als ulls, demanarà a l’especialista un examen de la retina.

La diabetis a llarg termini

La sèrie de possibles complicacions que pot comportar la diabetis, tant la del tipus 1 com la tipus 2 és llarga (vegeu-ne la descripció a continuació), però el perill de patir-ne es redueix de manera dràstica si es controlen com cal els percentatges de glucosa en sang, el colesterol, la pressió arterial i si el pacient deixa de fumar.

Complicacions agudes de la diabetis

Les complicacions principals són:

• Un baix nivell de glucosa a la sang (conegut com a hipoglucèmia), a causa del tractament amb insulina o amb fàrmacs hipoglucèmies que fan augmentar la secreció de glucosa en el pàncrees.
• La cetoacidosi diabètica: es tracta d’una descompensació molt greu que pot causar la mort del pacient. Es produeix per manca d’insulina i quan el cos descompon els greixos massa de pressa; aleshores el fetge els converteix en cetona que torna àcida la sang. Aquest intoxicació s’esdevé habitualment en la diabetis de tipus 1, però també es pot manifestar en la de tipus 2.

Complicacions de la diabetis a llarg termini

Les complicacions més importants inclouen:

• La retinopatia diabètica, que pot acabar causant ceguesa
• La nefropatia diabètica, que pot originar una fallida en la funció renal
• La neuropatia diabètica, que pot provocar úlceres i infeccions als peus
• Arterioesclerosi (enduriment de les arteries). Es dona particularment en els fumadors i els pacients amb pressió arterial elevada i percentatges alts de greixos (triacilglicèrids) a la sang

Aquestes complicacions no són gaire habituals abans dels 10–15 anys en els diabètics de tipus 1.

Pel que fa als diabètics de tipus 2, els símptomes es poden manifestar immediatament després del diagnòstic (però pot passar molt de temps fins que no es detecta la malaltia).

Hi ha molts estudis recents que demostren que, amb un bon control de la glucosa, s’arriba a reduir, i fins i tot a eliminar, el risc de patir complicacions. Controlar com cal la glucosa implica mantenir-la tan a prop dels paràmetres considerats normals com sigui possible.

De la mateixa manera, nous estudis confirmen que cal reduir de manera imperativa el risc de patir arteriosclerosi. La raó de fons és que els diabètics de tipus 2 s’exposen a un perill entre quatre i cinc cops superior de tenir problemes circulatoris greus, com ara atacs de cor o ictus.

Els factors que en fan créixer el risc són:

• Fumar
• Una pressió arterial elevada
• Valors alts de greixos a la sang (colesterol o triacilglicèrids)

Ara bé, amb un control adequat de la glucèmia i si s’eliminen els factors de risc que hem esmentat, els pacients de diabetis poden fer una vida del tot normal.