Salut i medicina

Què és el sistema nerviós i com funciona

El sistema nerviós és el conjunt d’òrgans que controla tot el cos humà. Per dir-ho d’una manera gràfica, és l’ordinador central del cos. El componen el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.

El cervell és un òrgan extremadament complex que trobem al cap. El protegeixen els ossos del crani i l’envolten unes membranes protectores (les meninges) i el líquid cefalorraquidi, que ajuda a mantenir-lo i a nodrir-lo.

La medul·la espinal té forma de cordó i va del cervell fins a l’interior de la columna vertebral. Es ramifica, en diferents punts, en nervis que arriben a totes les parts del cos. També la protegeixen les meninges i el líquid cefalorraquidi.

Parts del sistema nerviós

Bàsicament, el sistema nerviós consta de dues parts primordials:

El sistema nerviós central, que, al seu torn, està format per:

  • El cervell pròpiament dit, que és el component més voluminós, i consta de dues meitats (no són idèntiques) que anomenem hemisferis; cadascuna es divideix, respectivament, en quatre lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal.
  • El cerebel, que és a la part del darrere, a sota del clatell.
  • El bulb raquidi, a la part inferior.
  • I la medul·la espinal, que parteix del bulb raquidi i davalla fins a l’interior de la columna vertebral.

El sistema nerviós perifèric, o conjunt de nervis que parteix de la medul·la espinal en diferents punts i que s’estén a totes les parts del cos.

Totes dues parts estan formades per milions, més ben dit bilions de cèl·lules, que podem dividir en dues categories:

  • Les neurones, que actuen de transmissores: és a dir, porten al cervell la informació rebuda de tot el cos i, alhora, comuniquen a les diferents parts les ordres que emet el cervell.
  • Les cèl·lules glials, que tenen com a funció donar suport i protegir les neurones.

Les neurones s’envien informació entre elles i el conjunt controla tots els processos del cos, per bé que de la majoria no en som conscients, com ara el batec del cor, la respiració, la digestió o l’empassada de saliva. La llista és inacabable. Hem de pensar, per exemple, que tan sols per somriure s’activen més de quinze músculs diferents, i cadascun rep l’ordre oportuna del cervell.

Com funciona el sistema nerviós

La informació es tramet per senyals elèctrics i químics. El sistema nerviós coordina els moviments i les accions, tant si es tracta d’actes conscients com d’actes reflexos. En el cas dels primers intervé l’SNC somàtic, mentre que l’SNC autònom controla els actes reflexos.

Un acte conscient és, per exemple, agafar un got per beure-hi. En aquest cas, la instrucció surt directament del cervell, que ordena a les extremitats implicades (el braç, la mà i els dits) que duguin a terme l’acció encomanda.

En canvi, un acte reflex seria enretirar la mà d’una font de calor, per exemple, si accidentalment ens hi acostem massa i correm el perill de cremar-nos. Els nervis de la mà n’envien la informació al cervell: en aquest cas seria que ens socarrimarem la mà. El cervell processa la informació i pren la decisió de com cal actuar en forma d’ordre i la transmet a la zona del cos afectada: «enretira immediatament la mà». Tot plegat s’esdevé en mil·lèsimes de segon. Se’n diu funció sensorial.

Funcions del sistema nerviós

Té tres funcions fonamentals:

  • La funció sensorial, és a dir, el control dels sentits
  • La funció integradora
  • La funció motora

La funció sensorial té el centre d’operacions al cervell, sobretot a l’escorça cerebral, i controla les funcions conscients, com ara la parla, el raonament, l’escolta o el tacte.

La funció motora es localitza al cerebel, del qual parteixen molts nervis que coordinen els moviments del cos.

La funció integradora analitza la informació rebuda i intervé en una presa de decisions correcta.

Intel·ligència, memòria i aprenentatge

Durant el creixement l’activitat cerebral és frenètica. Tots els missatges rebuts viatgen entre les neurones i creen vies neuronals, que són connexions dins del cervell. Aquestes vies neuronals es fixen de manera permanent i, per tant, potser aprendre a escriure en un teclat demana molta concentració, valgui com a exemple, però, a còpia de pràctica, s’hi acaba escrivint de manera automàtica, perquè ja se n’han consolidat les vies neuronals. A grans trets això seria la memòria.

Tanmateix, a mesura que ens fem grans, al cervell li costa molt de crear noves vies neuronals i, per aquesta raó, l’aprenentatge (d’una altre idioma o del llenguatge musical) és més difícil en una edat avançada. En conseqüència, els científics afirmen que per mantenir actiu el cervell cal dur a terme activitats noves que exigeixin vies noves.