Els beneficis del pilates

Tens problemes d’equilibri? T’has torçat un turmell fa poc i encara te’n sents? T’ha passat per manca de coordinació, d’equilibri o de totes dues coses alhora? Doncs pensa si hi pots fer res per capgirar la situació.

Prova de fer canvis en la teva vida: inscriu-te a un parell de sessions setmanals de pilates. Seria ben estrany que, al cap de dos mesos a tot estirar, les coses no haguessin fet un tomb dràstic, per a bé.

No únicament recuperaràs l’equilibri, sinó que notaràs tot una sèrie de millores físiques; i això repercutirà en el teu estat mental, no en dubtis gens.

Què és el pilates

És un mètode basat en exercicis, i semblant al ioga, que inclou tot de moviments per aconseguir un enfortiment global, la correcció de la posició, el manteniment de l’equilibri i l’augment de la flexibilitat. El va idear l’alemany Joseph Pilates, que defensava que la salut mental i la física tenen una connexió estreta. S’ha comprovat a bastament que la pràctica del pilates modern millora tant el benestar global com la forma física general.

Quins beneficis té el pilates

L’entrenament regular fent pilates té molt beneficis en conjunt. La part positiva del pilates és que tant és qui i quina edat tingui per començar-ne a practicar. Els moviments, progressius i ben controlats, poden remodelar completament el cos i serveix tant per a les dones com per als homes.

Cal assenyalar que l’enfortiment obtingut no és igual com quan s’aixequen pesos o amb activitats similars. És fàcil de confondre tots dos exercicis. El pilates, però, et fa pensar què fas. La pràctica conscient, la regulació de la respiració i el bon ús de la resistència interna és una manera molt potent de tonificar el cos.

Hi ha quatre aspectes bàsics en què el pilates pot millorar el cos (i l’estat mental):

  • Pilates i equilibri

Pel que fa a la gent amb un equilibri precari, hi nota milloria quan ben just fa poques setmanes que practica pilates; en qualsevol exercici, tant si és al gimnàs com si es tracta de moviments rutinaris. Els moviments que ens espantaven una mica o que ens feien tremolar en certa manera es tornen més fàcils.

També aconseguim més estabilitat amb accions tan simples com ara posar-nos un pantalons estant drets, però que demanen un cert grau d’equilibri. A mesura que progressem fent pilates, ens adonem que guanyem ràpidament coordinació i equilibri.

El pilates exigeix més concentració mental que qualsevol altre exercici basat en moviments repetits, la qual cosa ens reporta el benefici complementari de mantenir el cap actiu i alerta. No únicament hem d’aprendre un seguit de moviments, sinó que cal que n’assimilem el concepte. Per exemple, mantenir-nos drets sobre una sola cama, primer amb els ulls oberts i després tancats, exigeix molt d’equilibri. I fer moviments lents amb les extremitats amb una fortalesa general sòlida també fa augmentar l’equilibri.

Hi ha exercicis de pilates que són més difícils, perquè es basen en l’assimilació d’un concepte que ultrapassa el simple moviment físic. De fet, el pilates integra el cos i la ment. La coordinació és clau en el flux de l’exercici, i fa treballar el cos com un tot en comptes de considerar-lo per parts.

  • Pilates i fortalesa global

Quan n’hagis començat a practicar, no trigaràs gaire a ser capaç de superar exercicis com ara fer el mort, entre d’altres, orientats a aconseguir més força durant més temps i amb més facilitat. Veuràs que la musculatura de l’estómac es tonifica, i si treballes assegut davant de l’ordinador, observaràs que ara tens una posició més correcta i seràs més conscient cada dia de la teva musculatura.

Ara bé, com contribueix el pilates a la fortalesa global? Primer de tot, cal entendre què és la fortalesa global; molta gent es pensa que fa referència al múscul recte de l’abdomen, però el cas és que va més enllà.

Una definició de fortalesa global és la capacitat de mantenir una bona alineació de la columna vertebral, de les espatlles i la cintura escapular (o pectoral) fins a la pelvis, mentre movem les extremitats. La musculatura global es pot dividir, a grans trets, en dues parts: la musculatura local i la musculatura global. Com a regla general, els músculs superficials són els responsables dels moviments extensos i de la força, i ens hi referim com a músculs globals.

Els músculs més profunds del cos, és a dir més propers a la columna vertebral, tenen funcions més subtils, com ara fer més estable el cos. Els anomenem músculs locals o estabilitzadors. S’encarreguen de fer petits ajustaments per a una alineació correcta de la columna.

Molts moviments del pilates exigeixen de mantenir el tors en posició, mentre belluguem les extremitats cap a diferents direccions. Això és més difícil de fer que de dir i demana equilibri, estabilitat i flexibilitat. De manera simultània, ens enforteix en general i ens estilitza.

En envellir, el cos s’encarcarà i es torna poc flexible. Al final això fa que el cos tingui una mala alineació i, com a conseqüència, el coll esdevé rígid i tenim mals de cap i d’esquena. El pilates ens fa treballar les articulacions i moure la columna, cosa que prevé possibles problemes, dels genolls fins al coll.

  • Pilates i flexibilitat

Un altre benefici destacat, que notem quan amb prou feines han passat vuit setmanes d’exercici, afecta la mobilitat i la flexibilitat corporal, que milloren clarament. Ens adonem que ens adaptem amb més facilitat als estiraments i que els nostres moviments es tornen més fluids. A més a més, és una delícia fer una sessió d’estiraments després de tota una jornada asseguts davant de l’ordinador.

El pilates se centra a estirar i dilatar els músculs, en lloc d’amuntegar-los, cosa que els allarga i els aprima. Això, de retruc, fa que ens trobem més alts i prims.

Els músculs s’estiren, però no es mantenen en la posició final, que s’aconsegueix amb el moviment. L’aplicació de la tècnica d’estiraments fa que els moviments siguin més fluids. Quan s’aconsegueix més flexibilitat global, ajudem a prevenir dolors i millorem la posició i la salut general.

  • Pilates i salut mental

Hi ha molts estudis que avalen els beneficis de l’exercici per a la salut mental i, sens dubte, el pilates no n’és l’excepció. Centrar-nos en la respiració té un efecte calmant i, al capdavall, acabar el dia fent-ne una sessió ens ajuda a tranquil·litzar-nos i relaxar-nos.

Amb una respiració profunda durant una sessió de pilates (o de ioga) aconseguim de reduir l’estrès i la pressió arterial. També afavorim el flux sanguini i agafem el son més ràpidament.

El pilates pot millorar l’estat d’ànim, perquè, com tothom sap, l’exercici allibera endorfines que tenen un efecte analgèsic. Uns quants científics afirmen que l’activitat física contribueix al benestar i afavoreix l’autoconfiança, el control sobre nosaltres mateixos i la capacitat de fer front a reptes nous.

Veritat o mite: És dolent empassar-se els xiclets?

es malo tragarse los chicles

Existeixen diverses frases o mites que ens han repetit des que som petits. Un d’ells és que és dolent empassar-se els xiclets, que si ho fas et pots morir o, el clàssic, pren-te el suc ràpid que se li’n van les vitamines o, has d’esperar-te dues hores per banyar-te al mar després d’haver menjat.

Algunes d’aquestes frases només són mites, però algunes són veritat. I avui, volem aclarir si empassar-se el xiclet és dolent, és una realitat o un mite.

Per què no has d’empassar-te els xiclets?

T’has parat a preguntar-te alguna vegada què passaria si t’empassaves un xiclet? Sempre t’han recomanat que no ho facis, però saps el perquè? La veritat és que el nostre cos no sap com descompondre i digerir un xiclet. Això és pel fet que molts dels components del xiclet no es troben en la naturalesa, per això el nostre organisme no compta amb els enzims necessaris per a descompondre’ls.

Normalment, els xiclets estan composts de goma base, glicerina, compostos basats en oli vegetal, sacarina o sorbitol i mannitol (edulcorants), conservants, saboritzants i colorants. El nostre cos, com hem vist, no pot digerir la base de goma. Malgrat això, si per error ens empassem un xiclet, no cal témer que vagi a romandre enganxat a les parets de l’estómac o de l’intestí com hem sentit moltes vegades. El xiclet farà el recorregut habitual de qualsevol altre menjar i, com qualsevol altre menjar, serà expulsat. Aquest procés pot trigar entre un i tres dies, depenent de cada persona.

es malo tragarse los chicles

Els perills d’empassar-se els xiclets

Ara que sabem que el cos expulsa el xiclet si, per error, ens l’empassem, tampoc cal abusar i empassar-se goma de mastegar constantment, perquè això pot implicar problemes de salut. Cal recordar que és dolent empassar-se els xiclets.

En algunes ocasions, especialment en els nens, pot implicar problemes greus el fet de mastegar molt de xiclet o empassar-se’l. Per exemple, en empassar-lo, poden no saber com gestionar la situació, el xiclet pot arribar a la tràquea i això pot provocar una ennuegada, fent que la persona s’ofegui. Un altre problema associat amb els xiclets és la quantitat de sucre o edulcorant que, inconscientment, acabes consumint. Si abuses del xiclet, estaràs consumint molts edulcorants i sucres i, especialment en els nens, pot implicar problemes dentals en l’etapa formativa de les seves dents que pot afectar les seves dents definitives.

A més, molts dels elements de la goma de mastegar són components químics que, com ja hem comentat, el nostre cos no pot digerir i no és molt recomanable ingerir, per la qual cosa és recomanable no abusar del xiclet i reduir el seu consum al màxim.

Si m’empasso un xiclet, Puc tenir problemes gastrointestinals?

Com ja hem comentat en aquest article, és dolent empassar-se els xiclets. Si t’empasses un xiclet per error, normalment, no passa res greu. El cos l’expulsa al cap d’entre un i tres dies. Tanmateix, el xiclet pot suposar un problema si una persona s’arriba a empassar una gran quantitat de gomes de mastegar, ja que pot formar una bola que arribi a obstruir les vies intestinals. En aquests casos és necessari tractament mèdic o una intervenció per a expulsar-ho i descongestionar les vies intestinals.

Així mateix, algunes gomes de mastegar endolcides amb sorbitol poden causar diarrea si se’n consumeixen moltes de manera regular, car això és un dels efectes secundaris d’aquest edulcorant. També cal tenir en compte el sabor que s’escull, puix que n’hi ha alguns que poden causar certes afeccions. Per exemple, un xiclet que porti canyella pot irritar el teixit que recobreix les genives.

es malo tragarse los chicles

Un efecte negatiu que genera el xiclet en el nostre cos, és el que exerceix a l’estómac. El simple fet d’emportar-se alguna cosa a la boca i mastegar, genera l’inici dels processos digestius, generant un mitjà àcid en l’estómac, l’objectiu del qual és digerir aliments. No obstant això, si no arriben aliments a l’estómac perquè s’està mastegant un xiclet, l’àcid digereix la mucosa protectora de l’estómac. Quan això passa sovint, existeix un perill d’úlcera. Una úlcera estomacal afecta directament a la nostra digestió i al nostre aparell digestiu.

Els casos en els quals es produeix un bloqueig intestinal o restrenyiment a causa del xiclet, en moltes ocasions també tenen relació amb l’estil de vida i la salut de la persona. Una persona amb una alimentació saludable i un estil de vida saludable, no hauria de sofrir una obstrucció intestinal per empassar-se una goma de mastegar. Per això, volem aprofitar per a recordar la importància de portar una alimentació saludable i equilibrada i acompanyar-la d’un estil de vida saludable i la pràctica d’esport de manera regular. Això ajudarà a tenir una bona regulació intestinal, permetent lluitar contra el restrenyiment i així, poder expulsar cossos estranys (com pot ser un xiclet) amb facilitat.

Principals avantatges de les facetes dentals

Tenim diverses alternatives contra els problemes dentals inevitables que s’associen a l’edat: els implants, que són cars i comporten un procés llarg; les pròtesis, que poden ser extraïbles o fixes, i les facetes dentals.

Què són les facetes dentals

Són petites làmines que s’adhereixen a les dents, per amagar un possible problema estètic. Parlem, per tant, d’un tractament estètic i no pas mèdic.

Les facetes dentals van aparèixer als Estats Units als anys trenta, i era una solució d’emergència molt poc resistent. No va ser fins als anys vuitanta del segle xx quan se’n va perfeccionar la tècnica i es va aconseguir que duressin més.

Hi ha dues classes principals de facetes dentals: les de ceràmica i les de materials sintètics, com ara el compòsit. Cadascuna té avantatges i inconvenients, com veurem més avall.

Avantatges de les facetes dentals

En conjunt, tant les facetes de ceràmica com les de compòsit tenen avantatges innegables:

  1. Amaguen les irregularitats o imperfeccions estètiques, que inclouen d’un color indesitjable de les dents fins a una forma defectuosa de certes peces.
  2. No es diferencien de les dents pròpies. Es pot reproduir la forma i el color naturals de cada dentadura, atès que les facetes dentals són versàtils, i per això semblen naturals.
  3. Fomenten l’autoestima, perquè eliminen complexos potencials en cas d’un somriure poc afavoridor.
  4. Són gairebé permanents. Si se segueixen uns quants consells elementals pel que fa a la higiene i la cura dental, les facetes duren molt de temps, tant com les dents a què van adherides.
  5. No impliquen cap perill per a les dents ni per a les genives; de fet, és un tractament molt poc invasiu.

Les facetes dentals de ceràmica

Són fetes de ceràmica i s’elaboren al laboratori, segons la mida de la dentadura que han de recobrir. Es fixen a les dents amb un adhesiu ben fort i molt estable. Tot i que són d’un material fràgil, quan s’han col·locat correctament són molt sòlides i aguanten bé les fractures i, encara, augmenten la resistència pròpia de les dents. Ofereixen els avantatges següents:

  1. Color inalterable a llarg termini.
  2. Resistència a tenyir-se. Són inalterables fins i tot contra agents potents com el cafè, el te, el vi, el tabac, etc., perquè tenen una superfície completament llisa i sense els porus que retenen els productes colorants.
  3. Reforçament de les dents, cosa que en redueix la possibilitat de fractura. En certs casos, fins i tot poden modificar una mossegada defectuosa.
  4. Un tractament ràpid i amb prou feines invasiu; poc temps després d’adherir-hi les facetes, es poden fer servir les dents plenament.

Els desavantatges de les facetes de ceràmica respecte a les de compòsit són:

  1. Tenen un cost més alt.
  2. Són definitives, de manera que no es poden modificar una vegada s’han col·locat.
  3. Cal diverses sessions de fixació perquè s’ajustin perfectament.
  4. No tots els pacients les admeten; n’hi ha que hi són incompatibles, perquè mosseguen d’una manera que poden malmetre les facetes.

Les facetes dentals de compòsit

Són una barreja d’una resina amb partícules de ceràmica. Quan s’ha adherit la làmina a la dent, el dentista la modela, o l’“esculpeix”, per satisfer les preferències del pacient. Tot seguit, una llum ultraviolada les endureix. Tenen els avantatges següents:

  1. No són definitives i, per tant, es poden retocar quan s’han fixat.
  2. No són tan cares com les de ceràmica.
  3. És més ràpid de col·locar-les que les de ceràmica.
  4. Són, també, menys agressives perquè tenen l’esmalt original de les dents.

Per la seva banda, els desavantatges de les facetes de compòsit respecte de les de ceràmica són:

  1. Duren menys.
  2. Demanen la intervenció d’un especialista ben qualificat per modelar-les com cal.
  3. Com que es fan amb un material més porós, és més fàcil que es tenyeixin si el pacient beu molt te o cafè, o si fuma.
  4. Són menys resistents que les facetes de ceràmica.

Per a què serveix la melatonina? | T’ho expliquem tot

para que sirve la melatonina

La melatonina, també coneguda com l’hormona del son, és coneguda per ajudar a dormir i a descansar millor, però sabem exactament què és i per a què serveix la melatonina?

En aquest article parlarem de la melatonina, què és, per a què serveix i els seus principals beneficis, perquè puguis utilitzar-la de manera òptima per a la teva salut.

Què és la melatonina?

La melatonina és una hormona que el nostre propi organisme fabrica de manera natural. La seva funció és regular el nostre rellotge biològic. Aquest “rellotge intern” marca el ritme circadiari, abastant 24 hores que es divideix en 8 hores de somni i 16 de vigília. La melatonina es produeix a la glàndula pineal del cervell.

En la producció de la melatonina també intervé el triptòfan, que obtenim a través de la dieta o de suplements alimentaris. El triptòfan produeix l’hormona anomenada serotonina, amb la qual se sintetitza la melatonina. La regulació de la secreció de melatonina es veu afectada per la llum natural. És a dir, a la nit augmenta la quantitat de melatonina en el nostre cos, provocant el son, mentre que de dia disminueix la seva concentració.

També podem trobar-nos amb melatonina en forma de càpsules, feta de manera artificial. S’utilitza com a suplement alimentari per a tractar diversos problemes relacionats amb la conciliació del son i la qualitat del descans.

para que sirve la melatonina

Per a què serveix aquesta hormona?

Ara que hem vist què és aquesta hormona, veurem per a què serveix la melatonina. La principal funció de la melatonina ja l’hem esmentat, que és regular el nostre rellotge biològic. Com hem vist, la glàndula pineal es veu estimulada amb la foscor, per la qual cosa produeix melatonina en el cos de nit i provoca el son, mentre que durant el dia disminueix.

Altres funcions seves són:

  • Estimular la secreció de l’hormona del creixement.
  • Actua com un potent antioxidant, combatent els radicals lliures.
  • Millorar el sistema immunitari, ajudant a inhibir algunes infeccions, ja que augmenta les nostres defenses naturals.
  • La melatonina també intervé regulant la nostra gana i modulant la producció de gonadotropines (que s’encarreguen del desenvolupament i funcionament d’ovaris i testicles).

La producció d’aquesta hormona es veu afectada en situacions com ara trastorns del son, episodis depressius, diabetis, durant l’embaràs, en l’etapa de depressió postpart, en situacions de molt d’estrès, en viatges que suposin canvi d’horari i en presència d’excés de llum, entre d’altres.

Quan ens preguntem per a què és bona la melatonina presa com a suplement, cal tenir en compte els factors recentment esmentats. Prendre un suplement d’aquesta hormona està indicat en casos de:

  • Alteracions del ritme circadiari.
  • Jet-lag a causa del canvi de fus horari que es produeix en viatjar a zones amb diferència horària.
  • Insomni per estrès o ansietat.
  • Persones que treballen de nit o tenen torns esporàdics de nit, per a ajustar el seu cicle del son.
  • Persones sense un horari establert per al son.

En qualsevol cas, es recomana consultar al metge abans de prendre qualsevol suplement. El metge farà un estudi en profunditat del cas i serà qui estableixi quin tipus de suplement és necessari, la durada del tractament, els passos a seguir, etc.

Principals beneficis de la melatonina

Si ens preguntem per a què serveix la melatonina, veiem que no té una sola funció en el nostre organisme, sinó que en té diverses i veiem que, realment, és completament imprescindible perquè el nostre cos pugui funcionar amb regularitat. La producció de melatonina i la regulació del son i del sistema immune són dos factors fonamentals que afecten directament la bona salut del cos. A continuació veurem els principals beneficis d’aquesta hormona sobre el nostre cos.

1- Regula el son

Com ja hem comentat, la principal funció d’aquesta hormona en el nostre organisme és regular les hores de son, propiciar la conciliació i mantenir una bona qualitat de son que ens permeti funcionar la resta del dia de manera correcta.

A mesura que van passant els anys, la producció de melatonina disminueix de manera natural en el nostre cos. Això provoca que, a partir d’unes certes edats, es presentin de manera més comuna problemes a l’hora d’adormir-se.

para que sirve la melatonina

2- És un poderós antioxidant

A més d’influir en els nostres cicles del son, la melatonina també té molts beneficis antioxidants per al nostre organisme. Supera l’efecte antioxidant de moltes altres vitamines com la E o la vitamina C, regulant de manera eficaç els nivells d’oxidació de l’organisme.

Així mateix, la melatonina combat la proliferació dels radicals lliures. Això ajuda a prevenir l’envelliment cel·lular, cuidant la salut de les cèl·lules i prevenint les possibilitats de sofrir alguna afecció.

3- Millora l’estat d’ànim

Pel fet que és una hormona reguladora, la melatonina també contribueix a millorar situacions de depressió, ansietat o estrès, ajudant a millorar l’estat d’ànim. Per això es recomana prendre-la com a suplement en aquests casos. També es recomana en casos de fatiga, cansament, migranyes o maldecaps durant el dia.

En regular els cicles del son, funciona com un antidepressiu natural que ens ajuda a desenvolupar millor les nostres capacitats en qüestió de memòria, planificació i concentració.

Abans de prendre qualsevol suplement, recomanem sempre consultar amb un metge perquè ens guiï i ens ajudi a trobar la solució més bona.

És possible de controlar les emocions?

Les emocions són les reaccions als estímuls rebuts. Tothom hi reacciona, tot i que, naturalment, no pas de la mateixa manera. Experimentar emocions és una cosa innata en tothom, però la reacció fisiològica és diferent per a cadascú. Hi ha persones molt intel·ligents amb una intel·ligència emocional baixa.

N’hi ha que controlen bé les emocions i no deixen entreveure quin estat d’ànim n’ha estat la causa. Ara bé, també n’hi ha que són incapaces de controlar-les i hi reaccionen arrossegats per la por, la ira, l’odi, l’abúlia… Aquestes persones poden tenir problemes, començant per les relacions familiars i socials, com a conseqüència de l’alteració de la conducta que implica aquesta reacció incontrolada. En aquests casos, haurien de procurar de desenvolupar la seva intel·ligència emocional.

La resposta a la pregunta preliminar és que sí; es poden controlar les emocions, però s’hi ha de treballar. En aquest article repassarem unes quantes tècniques que t’ajudaran a controlar les emocions.

Dotze estratègies per controlar les emocions

  • Coneix les teves emocions

Reflexiona sobre què et produeix certes reaccions, fins i tot, ho pots escriure, perquè t’ajudarà a fixar-les mentalment. És convenient no únicament que anotis les situacions que t’originen aquestes reaccions, sinó que portis un diari.

  • Mira d’entendre les teves emocions

Concentra’t encara més en aquestes reaccions. Potser s’hi associa algun problema de fons que hauries d’identificar. Segons com, el crit que has fet a un subordinat és, essencialment, el resultat d’una situació d’estrès que et causa aquest tema concret a la feina.

  • Aprèn a comptar fins a deu

Mira de no reaccionar a cop calent, com t’ha passat en la reacció descrita. Para atenció en allò que et diuen i pensa-hi. Compta fins a deu, respira profundament i, si cal, surt al carrer i que et toqui l’aire. Ja veuràs com et trobaràs més bé i podràs continuar endavant.

  • Fes un pas enrere

Si t’adones que estàs a punt d’arribar a una situació límit i es posa a prova la teva capacitat de resistència, evita de continuar la conversa o el debat. Guarda silenci i ves-te’n.

  • Reflexiona sobre la quotidianitat

Per enllaçar amb el primer punt, revisa què et passa cada dia. Abans d’anar a dormir, fes una repassada breu de si t’ha provat el dia i analitza fil per randa els mals moments, en cas que n’hagis tingut cap; és a dir, fes un examen de consciència i demana’t si podries haver controlat aquestes reaccions.

  • Accepta’t tal com ets

Si t’envaeixen pensaments negatius sobre tu, tingues en compte que es tracta tan sols d’una faceta de la teva personalitat. Hi ha gent amable, simpàtica, servicial i bona que, en un moment donat, s’enfurismen i tenen un rampell d’ira atàvic que és temible. Tot i així, aquest rampell no anul·la el costat bo de la seva personalitat.

  • Afronta la vida amb optimisme

Esplaia’t en les emocions positives i oblida les negatives. Probablement ho fas cada nit, abans d’adormir-te, quan fuges dels pensaments negatius i frueixes de records plaents. Proposa’t d’adoptar aquesta mateixa actitud la resta del dia i, d’aquesta manera, seràs molt menys propens a tenir problemes en les relacions socials, laborals i personals.

  • Dieta i exercici

Probablement no hi ha cap aspecte de la nostra salut que no es beneficií de la pràctica regular d’exercici; de la salut cardiovascular a la salut mental, perquè l’exercici fa que alliberem endorfines i altres hormones del benestar, cosa que redueix l’estrès. N’hi ha prou amb 150 minuts d’exercici aeròbic moderat a la setmana, repartit entre tres dies. Igualment, seguir una dieta equilibrada té un efecte positiu en molts aspectes de la vida diària i ajuda a mantenir el pes ideal.

  • Dorm com cal

És fonamental de dormir bé, perquè no ser tan vulnerable a l’estrès i als canvis d’humor. Fixa’t una rutina: procura d’anar a dormir i de llevar-te sempre a la mateixa hora, de manera que el teu ritme circadiari sigui constant. Procura que l’habitació sigui còmoda, fosca, silenciosa i fresca.

  • Practica tècniques de relaxació

Aprèn a respirar. Inspira aire pel nas, mira de contenir-lo tres segons i exhala’l lentament per la boca. Respira amb el diafragma (el múscul que separa l’estómac dels pulmons), perquè t’ajudarà a concentrar-te en la respiració i et relaxaràs.

  • Adopta el mindfulness o l’atenció plena

El mindfulness és una teoria ancestral i consisteix a concentrar-se en les accions que fas a cada moment, per exemple, en l’acte de menjar: procura de tenir a punt la forquilla amb el mos adequat, introdueix-lo a la boca i mastega’l pensant que aportes els nutrients necessaris al cos. És una tècnica de relaxació mil·lenària.

  • Demana ajut

La intel·ligència emocional és innata, però es pot educar o aprendre. Pensa a fer un curs d’intel·ligència emocional. Gairebé segur que el metge de família et pot indicar alguna corporació que n’organitza.

En què consisteix una revisió mèdica

Hi ha diferents classes de revisions mèdiques. Poden ser rutinàries, com les que moltes empreses faciliten als treballadors amb periodicitats fixes (anuals o semestrals), i també puntuals o concretes per diagnosticar un problema amb causa desconeguda, per prescriure un tractament i verificar-ne el bon funcionament o bé per controlar l’estat de salut global.

En realitat, la revisió mèdica es defineix segons l’objectiu. En aquest article explicarem com és una revisió estàndard, sense entrar en aspectes gaire específics que potser també fan necessària una revisió.

L’historial del pacient

Un metge expert és capaç de saber l’estat global de salut del pacient “gairebé” únicament fent les preguntes escaients. Aquest procés d’indagació es diu anamnesi i serveix per elaborar correctament l’historial clínic del pacient.

Si és la primera vegada que et visita el metge en qüestió:

  • Et demanarà l’edat, l’alçada i el pes
  • L’estat civil o si vius en parella
  • Si tens fills
  • Si fumes o no (i la quantitat de cigarretes)
  • Si beus alcohol (i la quantitat)
  • Si fas exercici, de quina mena i amb quina freqüència
  • Quina classe de dieta segueixes: menges fruita i verdura cada dia? Consumeixes carn processada o vermella? I peix blau?
  • Dorms bé? Quantes hores?
  • Et trobes descansat habitualment?
  • Tens moments d’estrès?

I, per descomptat, també quines malalties has passat, si t’has sotmès mai a cap intervenció mèdica, si tens cap intolerància o al·lèrgia i quins medicaments prens regularment (si és el cas).

Amb tota aquesta informació, el metge obté una visió global del teu estat. A continuació, et fa passar un examen físic en què

  • Comprova la teva alçada i pes
  • Et mesura la tensió arterial
  • Et pren el pols
  • T’ausculta, tenint en compte la funció cardíaca i la funció respiratòria
  • Et palpa l’abdomen

Anàlisis de sang i orina

Com a norma, una revisió inclou tant l’anàlisi de sang com la d’orina.

La sang és un teixit del cos que, a grans trets, s’encarrega de fer arribar l’aliment (oxigen) a les cèl·lules i de tornar als pulmons els residus cel·lulars com a resultat de la combustió de l’oxigen. L’anàlisi de sang bàsic mostra:

  • L’hemograma, que és el recompte de les diferents cèl·lules de la sang, és a dir dels glòbuls vermells, dels glòbuls blancs i de les plaquetes
  • La bioquímica del cos, que inclou: els triglicèrids, la proteïna C reactiva i el colesterol
  • Les anèmies
  • La glucèmia o sucre a la sang, que podria revelar diabetis
  • Les infeccions, com ara les malalties de transmissió sexual

Per la seva banda, l’orina, una excreció dels ronyons —on es filtra i depura la sang—, elimina les impureses de la sang per mitjà de la uretra. Pot contenir residus que indiquin alguna mena de problema.

Electrocardiograma

És la prova que permet d’analitzar el funcionament del cor. Consisteix a mesurar-ne l’activitat elèctrica amb uns elèctrodes que s’adhereixen al pit i a diverses altres parts del cos del pacient. El resultat s’imprimeix en un paper pautat amb una finalitat diagnòstica.

L’electró pot determinar d’un problema a les arteries que irriguen el cor (les coronàries) fins a qualsevol constricció d’aquestes arteries.

En cas de dubte, el cardiòleg pot proposar de fer un electrocardiograma amb prova d’esforç, durant la qual el pacient camina per una cinta rodadora (o pedala amb una bicicleta estàtica). Permet de veure l’activitat del cor sotmès a un exercici intens.

Revisions específiques

Els resultats de la revisió poden demanar estudis específics, com ara, per esmentar-ne un parell d’exemples, l’examen de les hormones tiroidals o un estudi del son; és a dir, cal fer tantes revisions com sistemes diferents té el cos humà.

Revisió ginecològica

A banda de la revisió anterior, en el cas de les dones primer s’exploren els genitals externs, la vagina i el coll de l’úter, amb la introducció d’un dispositiu anomenat espècul per la vagina, que, quan és dins, s’eixampla per fer ben visible el coll de l’úter.

En segon lloc, s’hi introdueixen dos dits mentre l’altra mà se situa a la zona inferior de l’abdomen; això permet d’explorar l’úter i els ovaris, la seva situació, la mida, etc.

Revisió urològica

Aquesta revisió, que passen els homes, és per identificar bàsicament problemes de la pròstata. La pròstata sol augmentar de mida amb l’edat, i això causa l’estrangulació de la uretra i, aleshores, al pacient li costa d’orinar. Cal dir, també, que el càncer de pròstata és un dels més freqüents arreu del món.

L’uròleg du a terme un tacte rectal, és a dir fa una exploració del recte, i palpa la pròstata per comprovar-ne l’estat (bàsicament, verifica si ha s’ha fet més grossa). Això li permet d’avaluar si cal fer anàlisis específiques per determinar possibles problemes.