Mes: octubre de 2021

Deu beneficis dels olis essencials avalats per la ciència

Posted on by Revista Interès Mutu

Els qui s’han sentit atrets per les teràpies alternatives ja deuen coneixen els olis essencials. En realitat, són la base de certes pràctiques naturals com ara l’aromateràpia. Ara bé, què són ben bé? Van més enllà d’una moda? Estan demostrats els beneficis que se’ls atribueixen? Tot seguit procurarem de respondre tots aquests dubtes.

Què són els olis essencials

Són extractes líquids d’unes quantes plantes amb uns compostos concrets que ofereixen certs beneficis. Desprenen una flaire potent; de fet, tenen una olor molt més intensa que les plantes de què deriven, per tal com la concentració d’ingredients actius hi és més elevada que en les plantes.

Els olis essencials es poden extreure de les plantes de diverses maneres; les més habituals són la destil·lació i la pressió en fred.

  • La destil·lació consisteix a sotmetre les plantes a l’acció de l’aigua calenta o del vapor, per extreure’n els components, és a dir les essències.
  • La pressió en fred és un procés mecànic durant el qual es premsen les plantes per obtenir-ne les essències.

Deu beneficis dels olis essencials

No és nou de fer servir olis essencials; de fet, formen part de pràctiques rutinàries encara que no ho hagis ni sospitat. Per exemple, quan fas una frega a un infant o ruixes amb unes gotes de camamil·la o d’espígol el coixí abans d’anar a dormir o les dilueixes al bany… En definitiva, tenen una infinitat d’usos. Cal demanar-se, però, si realment aporten res o són simplement placebos.

Com passa sovint, se n’haurien de completar els estudis, però se’ls atribueixen amb certesa les propietats següents:

  1. Refredats i congestió

Les fulles de l’eucaliptus són un dels principis actius dels medicaments tòpics contra la tos. Calmen els símptomes del refredat, començant per la congestió. També si se n’afegeixen unes gotes a un recipient amb aigua bullent per inhalar-ne el vapor. És efectiu, per això? Sembla que sí. Un estudi publicat el 2010 a la revista Paediatrics va concloure que els pares en valoraven molt favorablement l’efectivitat per combatre els símptomes de les infeccions a les vies aèries superiors. Hom pensa que això és per causa del cineol o de l’eucaliptol (un component de les fulles de l’eucaliptus) que actua com a expectorant i que, alhora, redueix els espasmes musculars que estrenyen les vies aèries.

  • Infecció dels sins nasals

L’eucaliptus en torna a ser el protagonista. Un petit estudi de l’any 2009 demostrava l’eficàcia del cineol per pal·liar els símptomes de la sinusitis. L’oli de menta també promet en aquest sentit. La inhalació de menta produeix un efecte refrigerant; de fet, un estudi de laboratori revelava que era efectiu per lluitar contra els bacteris que causen la congestió dels sins nasals. Altres estudis indiquen que els olis de l’arbre del te, d’orenga, d’espígol i de sàlvia també són beneficiosos.

  • Estrès i ansietat

Diversos estudis han descobert que ensumar certs olis, com el de taronja, influeixen a l’hora de tractar l’ansietat juntament amb altres teràpies tradicionals. I una recerca clínica del 2015 va analitzar l’efectivitat d’un SOS Roller (un aplicador cutani) que contenia fins a dotze olis essencials, i va concloure que bona part dels participants havien aconseguit de reduir l’estrès després de fer-lo servir tres cop al dia durant un mes.

  • Depressió

Cal avisar, però, que els olis essencials no són cap remei contra la depressió; ara bé, s’ha corroborat, a partir d’estudis fets amb animals, que poden ajudar a mitigar símptomes de la malaltia com l’ansietat, i també facilitar la relaxació. En una recerca duta a terme el 2014 amb ratolins, es va provar que l’oli de gingebre inhibia les respostes conductuals més habituals que són pròpies de la depressió; i un estudi del 2013 va demostrar que els pacients que esperaven una intervenció quirúrgica tenien menys ansietat després d’inhalar oli de bergamota.

  • Dolor muscular

Tothom ha tingut punxades després d’una sessió d’exercici intens, o està escruixit amb fort dolor muscular al final d’una jornada sencera assegut davant de l’ordinador. Els olis essencials ens poden fer servei en aquest cas. Una revisió sistemàtica dels olis essencials que s’empren en aromateràpia duta a terme el 2015 va revelar que l’oli de l’arbre del te feia minvar la inflamació muscular.

  • Problemes cutanis

Hi ha diverses recerques que demostren que, si es fa una aplicació tòpica d’olis essencials (és a dir, damunt la pell), es poden tractar diversos problemes cutanis, sempre que es dissolguin en un oli que actuï de base. Per exemple, l’oli essencial d’Helichrysum italicum (conegut vulgarment com a sempreviva borda) rebaixa l’eritema i protegeix la pell dels danys produïts pel sol. I l’oli essencial de gerani rosa té propietats antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques, i s’ha provat que és eficaç per combatre problemes de la pell, com són l’excés de greix, l’èczema i la dermatitis.

  • Reducció de la inflamació

No hi ha gaires estudis amb humans que provin l’efectivitat dels olis essencials contra la inflamació, però alguns que s’han fet amb animals demostren que certs olis, com ara els d’orenga, farigola, romaní i comí de prat, tenen propietats antiinflamatòries.

  • Cicatrització de les ferides

Certs estudis han revelat que hi ha olis, com ara el d’espígol, que van bé per tancar les ferides. Afavoreixen la producció de col·lagen i del factor de creixement necessari per regenerar la pell.

  • Mals de cap

Tot i que caldria fer més recerca, diversos estudis han corroborat que els olis essencials tenen eficàcia per tractar els mals de cap. En un assaig dut a terme amb 41 pacients, una solució del 10 % d’oli de menta amb etanol va reduir significativament la intensitat del dolor, en contrast amb els resultats obtinguts amb un placebo. Els investigadors van concloure que l’aplicació tòpica d’aquesta solució al front i a les temples és una bona alternativa a les teràpies habituals.

I un estudi amb 47 pacients va demostrar que la inhalació d’oli d’espígol pot ser un tractament segur i efectiu contra les migranyes.

  • Son

Sempre s’ha considerat l’espígol com un inductor de la son. La recerca reforça aquesta creença: una revisió sistemàtica de quinze estudis quantitatius, onze dels quals eren clínics, va determinar que calia tenir en compte els olis essencials (sobretot l’espígol) per pal·liar problemes lleus de son. Malgrat tot, convindria continuar fent més recerca per arribar a conclusions definitives.

Els olis essencials més populars

Actualment hi ha més de noranta olis essencials. Cadascun té, hipotèticament, uns beneficis concrets. Entre els més populars trobem:

  • Bergamota: en principi esmorteeix la pudor corporal, millora l’humor, ajuda a cicatritzar ferides i afavoreix la digestió.
  • Camamil·la: s’empra com a mètode de relaxació, fa minvar la inflamació i també millora l’humor.
  • Sàlvia: hom pensa que atenua les depressions lleus, millora l’humor i, alhora, fa augmentar la libido i regula la menstruació.
  • Eucaliptus: mitiga els símptomes del cadarn i la congestió, calma els dolors musculars i va bé per a la higiene dental.
  • Espígol: habitualment es fa servir per pal·liar problemes d’insomni i ajuda a relaxar-se.
  • Llimona: en principi té propietats antisèptiques i antibacterianes. També sembla que calma els mals de cap.
  • Taronja: es fa servir tradicionalment en aromateràpia per reduir la inflamació i potenciar la libido.
  • Menta: habitualment s’empra per afavorir la digestió i alleujar els mals de cap.
  • Rosa: atenua els símptomes de la depressió i millora l’humor.
  • Sàndal: potencia la memòria i la concentració; també suavitza la tos i els símptomes dels refredats.
  • Arbre del te: es fa servir perquè té, segons sembla, propietats antimicrobianes i ajuda a cicatritzar ferides o a combatre les infeccions enfortint el sistema autoimmunitari.
  • Ilang-ilang (o flor de la cananga odorata): va bé per tractar diversos trastorns de la pell, a banda de l’ansietat i els mals de cap.

Com es fan servir els olis essencials

Si estàs disposat a provar els olis essencials, has de tenir en compte com és d’important de fer-los servir correctament, perquè també comporten certs perills. Les formes més habituals d’administrar-los són:

Inhalació

La manera més fàcil i segura és fer servir un difusor. Afegeix-ne unes quantes gotes en un recipient amb aigua bullent i inhala’n el vapor.

Aplicació tòpica

Abans d’aplicar-los directament damunt la pell, s’han de diluir en un oli que actuï de base i fer un petit massatge a la zona que cal tractar. Instil·la’n unes quantes gotes en una cullerada de l’oli que actua com a base, barreja’ls bé i escampa-te’n l’emulsió damunt la pell.

Un bany amb olis essencials

Un parell de gotes d’oli essencial al bany és una bona manera tant d’inhalar-ne com d’absorbir-ne per la pell. És important, però, de no superar-ne la dosi recomanada.

Cal saber, però, que és fonamental no ingerir mai olis essencials. No s’han pensat perquè els engolim; fins i tot pot ser perillós d’empassar-se’n un parell de gotes en una tassa de te. Recorda que, encara que siguin naturals, això no és cap garantia de seguretat. Si no es fan servir com cal es pot arribar a tenir problemes greus de toxicitat.

Perills dels olis essencials. Efectes secundaris

Insistim en la idea anterior: el perill més gros és ingerir-ne, perquè pot tenir conseqüències fatals. Evidentment encara és més arriscat en el cas dels infants i, en general, valdria més de no fer servir els olis essencials amb ells.

Fins i tot si s’administren com cal, poden tenir efectes secundaris, com ara irritacions de la pell, reaccions quan hi entren en contacte o reaccions al·lèrgiques. Normalment aquests efectes només afecten determinades persones i, per aquesta raó, és important de fer-ne una prova en una petita àrea de la pell abans d’aplicar-los.

Si tens cap trastorn mèdic, para compte sempre que incorporis un producte nou en la presa rutinària de medicaments. Val més vigilar i, fins i tot, seria convenient que consultessis prèviament el metge de família abans de decidir-te. Els qui pateixen asma haurien de ser prudents, perquè, si inhalen olis essencials, en podrien tenir un atac. Els al·lèrgics també haurien d’estar alerta.

Olis essencials i gestació

No hi ha prou estudis sobre l’ús dels olis essencials per garantir si són segurs per a les dones i els nadons durant la gestació. Habitualment s’aconsella d’evitar-los en aquest període i durant la lactància, si es dona el pit. En el primer cas podrien penetrar la pell i, per la placenta, arribar al fetus. I, en el segon cas, atènyer el lactant per mitjà de la llet materna.

Com saber si el meu familiar tenia una assegurança de vida?

Posted on by Revista Interès Mutu

Els imprevistos poden succeir i a vegades no dóna temps de deixar tot lligat abans de partir. En aquests casos o quan es tracta d’algú que vivia sense companyia, és comú preguntar-se si el meu familiar tenia una assegurança de vida. És una dada important que convé esbrinar, ja que en aquest cas, l’assegurança oferiria un suport econòmic a les persones designades com a beneficiàries. Avui t’expliquem el procediment que has de seguir per a esbrinar-ho.

Què succeeix quan algú mor

En moments de pandèmia com els que hem travessat en quasi els dos últims anys, multitud de famílies s’han trobat fallides sense previ avís. A més del dolor que provoca, genera una sensació d’incertesa, en particular en aquells casos en els quals la persona que ens ha deixat representava una entrada d’ingressos important.

Sigui quina sigui la situació, és fonamental preguntar-se com saber si el meu familiar tenia una assegurança de vida. En cas de no esbrinar-ho i sí que existeix una pòlissa, aquesta es quedarà sense cobrar. Cal tenir també en compte que aquestes no sempre es contracten de forma aïllada, sinó que van lligades a productes bancaris, la finalitat dels quals és la garantia de cobrament de préstecs, hipoteques o targetes de crèdit, principalment. Pot passar que la família desconegui l’existència d’aquests.

Per a protegir la ciutadania davant la defunció dels seus familiars, des del Ministeri de Justícia es va crear l’anomenat Registre de contractes d’assegurances de cobertura de defunció. Aquest té com a objectiu posar en coneixement de les persones interessades l’existència d’una pòlissa, així com la companyia o entitat a les quals està associada. D’aquesta manera, podran procedir amb la indemnització que els correspongui.

Les assegurances de vida s’encarreguen d’oferir una protecció davant la defunció o invalidesa de la persona que l’ha contractat. A més d’obtenir-se rendibilitat pels diners invertits en la prima contractada, la família i afins que depenien dels seus ingressos reben bé un pagament únic o bé una renda, tal com l’assegurat hagi decidit prèviament. I en el cas d’existir un deute pendent amb una entitat bancària, podrà cobrir-se la mateixa.

Com saber si el meu familiar tenia una assegurança de vida

Ara que ja coneixes quina és la importància d’una pòlissa, és el moment de passar a com saber si el meu familiar tenia una assegurança de vida. Encara que pugui semblar un tràmit complex, per sort és bastant senzill, i consisteix a realitzar una sol·licitud al registre públic esmentat o en una Gerència Territorial del Ministeri de Justícia.

Per a procedir amb aquesta consulta, pot triar-se la via telemàtica o la presencial. Aquesta última és la més ràpida; els informes solen emetre’s al moment i permet obtenir assessorament per part del personal en el cas que fos necessari.

Però, com es realitza exactament la consulta? És necessari emplenar l’imprès del Model 790, tant si es decideix acudir de manera presencial com si la consulta es realitza per via telemàtica. El cost de la taxa no arriba als 10 €.

Simes no, per a poder sol·licitar-ho cal deixar transcórrer un període de quinze dies hàbils des que es produeix la defunció del familiar. A més, perquè sigui possible realitzar el tràmit serà necessari presentar el certificat de defunció, que s’obté en el Registre Civil. Aleshores, aquest pot lliurar-se immediatament en realitzar la sol·licitud o en uns dies després de la defunció.

Quan s’obtingui finalment l’informe on es constati si el familiar tenia contractat alguna assegurança i amb quina companyia, caldrà dirigir-se a aquesta per a consultar qui o qui són les persones beneficiàries. D’aquesta manera, es podrà procedir amb el cobrament de la indemnització.

Limitacions per al cobrament de la pòlissa

Al voltant del 50% de la ciutadania espanyola compta amb alguna mena de pòlissa, ja sigui mitjançant la contractació de les assegurances de vida risc o productes per a l’estalvi o la jubilació. Malgrat això, per a poder procedir amb el cobrament de la indemnització, cal saber també que existeixen diverses limitacions sobre aquest tema.

Les defuncions per coronavirus han despertat moltes dubtes, ja que en algunes pòlisses les pandèmies queden excloses. En general, les assegurances de vida estan cobrint aquest escenari, però sí que es para esment a l’estat de salut previ de l’assegurat o l’existència de patologies que haguessin elevat el risc de mort per la Covid-19.

D’igual manera, les malalties preexistents a la signatura del contracte solen ser l’obstacle principal per al cobrament de la indemnització. Però també, el fet de trobar-se durant el període de carència de l’assegurança.

Per a evitar aquest tipus de situacions, es recomana procedir amb la contractació d’una assegurança de vida quan encara es gaudeix de bona salut. Si es presenta o es pateix una patologia en el moment de contractar la pòlissa, però s’ha ocultat en el qüestionari de salut, la companyia anul·larà la cobertura en la defunció.

Com pots resistir el mal humor de la parella

Posted on by Revista Interès Mutu

Els canvis d’humor són normals. Es produeixen al llarg del dia i depenen de si les coses rutllen o no. Les emocions són, en teoria, senyals instantanis que ens ajuden a respondre com cal a allò que passa al voltant nostre. De fet, conformaven un sistema molt útil per als nostres avantpassats de temps remots, atès que per sobreviure havien de reaccionar a l’acte contra les amenaces físiques de l’entorn. Actualment les amenaces són sobretot de tipus psicològic i, a moltes persones, les emocions fortes els destaroten i els sumeixen en la confusió.

Nosaltres, si més no la majoria, hem estat educats per ignorar les reaccions emocionals, per la qual cosa no sabem què hem de fer quan irrompen les emocions fortes. El mal humor, i també l’alternança entre alegria i tristor, poden aparèixer quan evitem o som incapaços de resoldre problemes que ens aclaparen. Si deixem fluir les emocions sense fer-hi res, normalment s’esfumen totes soles; però si maldem per blocar-les, es poden enquistar i els sentiments negatius perduren, fet que causa un estrès addicional que pot afectar els qui tenim a prop.

Ara bé, què passa quan la teva mitja taronja té mal humor tot sovint? I, què ocorre quan et comença a afectar a tu? Parlar-ne amb la parella pot ser difícil i complicat. El mal humor s’arriba a encomanar, i molts de nosaltres tendim a responsabilitzar-nos-en i atribuir-nos la culpa que ell o ella tingui mal humor. Cal que ens demanem què hi podem fer, tant per ajudar la parella quan està desorientada, com per resistir l’efecte del seu mal humor sobre nosaltres.

Com a primera mesura, repassarem quines causes té el mal humor de la parella.

Per què té mal humor?

Hi ha moltes raons perquè algú canviï sovint i de manera impredictible d’humor, aparentment sense cap explicació. Si no és habitual, potser la parella passa simplement per un moment difícil, com ara una setmana dura a la feina o un problema de salut que ha d’abordar. En aquest cas, el mal humor desapareix tan bon punt s’esvaeix el problema.

És complicat, però, si no sembla que hi hagi cap raó concreta pel mal humor; aleshores potser es tracta d’un problema més profund, com ara un estat depressiu. Amb independència d’allò que opinen els altres de la seva vida, si la parella arrossega tot de sentiments negatius sobre ella mateixa o sobre la seva vida, s’acabarà ensorrant.

Els símptomes comuns de la depressió són:

  • Manca d’energia o de motivació per fer coses que abans li causaven plaer
  • Passar més temps que no és habitual en solitud, defugint els amics, els compromisos o les aficions
  • Deixar de fer exercici, evitar les feines de casa, atribuir l’absència laboral a una presumpta malaltia i demostrar poc interès pels fills
  • Altres causes del mal humor poden incloure un estat d’ansietat constant o problemes de baixa autoestima

Com pots ajudar la parella si té mal humor

Si la parella és una persona agradable i el mal humor és insòlit, què pots fer per ajudar-la? En cas que passi per una etapa dura i lluiti per sortir-ne, escolta-te-la, mostra empatia i demana-li sense embuts si hi ha res que depengui de tu per fer-li costat. Amb tot, tingues en compte que allò que et sembla que li passa, potser no es correspon pas amb la veritat: la comunicació és clau.

Si el seu mal humor afecta la vostra relació, també cal que en parleu. Això li farà veure quin efecte té el seu mal humor en tu i la motivarà a mirar de resoldre el problema de debò. Tria bé el moment d’abordar-ho, quan estigui més receptiva, perquè la conversa pot ser difícil.

No et sorprenguis si la parella es posa a la defensiva, o si procura d’evitar la conversa. Tot i que el seu mal humor constant pot dificultar greument la relació, si mantens una actitud positiva, és a dir comprensiva, això no implicarà únicament una millora en la seva actitud, sinó que farà que tu et sentis més bé també.

Si el seu humor no canvia després d’haver-li dit com t’afecta a tu, ha arribat l’hora de proposar-li de cercar ajuda professional. El metge de família pot suggerir diferents opcions de tractament. Probablement una xerrada amb un psicoterapeuta sobre teràpia cognitivoconductual podrà fer que la parella millori.

Combatre el mal humor

Naturalment és important de tenir en compte la parella i les seves necessitats, i ajudar-la tant com puguis. Ara bé, és essencial que tinguis cura de tu mateix. Tot seguit t’oferim uns quants consells per seguir quan les coses van mal dades.

Mira de comprendre com t’afecta el mal humor de la parella

Entendre per què el seu mal humor t’afecta tant t’ajudarà a controlar com et sents. Un altre cop que el seu humor et trasbalsi, mira d’identificar quins pensaments et passen pel cap i com hi reacciones.

Els records són sovint de poca confiança, de manera que val més deixar-ho per escrit; així et serà més fàcil d’evocar-los i de reconèixer quines pautes segueix el teu pensament. Per exemple, hi ha persones a qui, si la parella s’emmurria, tenen dubtes sobre elles mateixes, amb pensaments com ara “dec haver fet alguna cosa malament perquè reaccioni d’aquesta manera”, cosa que les aboca a tenir sentiments de culpabilitat o d’ansietat. D’altres poden sentir inseguretat, amb pensaments de l’estil de “no actuaria així si m’estimés”, i això els causa tristor.

I, fins i tot, n’hi ha que s’empipen i diuen “es comporta com una criatura”, o “ho exagera tot per fastiguejar-me”. Identificar els teus sentiments farà que t’adonis de com t’afecta el mal humor de la parella.

Comprova si penses de manera realista

Tenim un munt de pensaments al llarg del dia i, per aquesta raó, és important que recordis que pensar alguna cosa no vol dir per força que sigui veritat. El teu humor mateix dona forma als pensaments que tens de la parella, com també les experiències del passat. Quan sàpigues segur què penses, et pots demanar si interpretes de manera realista la situació. Per aconseguir-ho, però, cal que et centris en els fets.

Per exemple, si et sembla que el seu mal humor té relació amb la teva vàlua, pensa que això només és una especulació i no pas un fet. Si vals o no és una cosa independent de les accions o reaccions dels altres: són judicis que fem nosaltres mateixos. Caldria substituir els pensaments negatius per altres de realistes, com ara “és clar que tinc mèrit”, atès que això t’ajudarà a guanyar confiança en tu mateix. Si arrossegues pensaments negatius sobre tu de fa temps i, per tant, són difícils de modificar, et suggerim novament de cercar ajuda externa, com ara fer un petit curs de teràpia cognitivoconductual, perquè t’ajudi a considerar-te de manera més positiva.

Procura d’entendre-la

Sens dubte tens dret a estar empipat, per l’impacte que el seu mal humor té en tu i potser també en la família. Malgrat tot, si ets capaç de adoptar una actitud més comprensiva, per exemple dient “reacciona així per culpa de la depressió: això és un fet puntual només”; o bé si t’arribes a concentrar en les seves millors qualitats, que són les que et van enamorar, aquests sentiments negatius en certa manera s’atenuaran.

Aconseguir de rebobinar els pensaments i formar-ne d’altres de més realistes pot requerir una mica de pràctica. Procura de parlar-ne amb un amic a qui admiris, i potser ho veuràs tot amb una altra perspectiva.

Fes-te responsable dels teus sentiments

La parella és l’única responsable dels seus sentiments. No podem controlar l’estat afectiu dels altres (ni com es comporten amb nosaltres). Provar de canviar els seus sentiments és, doncs, una missió impossible.

Quan algú que estimes es porta decididament malament amb tu, la situació pot ser difícil de suportar. Aleshores valdria més que et centressis en allò que pots controlar: com et sents amb tu mateix i amb la teva circumstància.

Fes exercici, menja com cal, passa estones a l’aire lliure, fes coses que et relaxin i t’omplin… Tot compta per recuperar el benestar. Surt amb els amics i parla’n amb ells, perquè això també et pot fer servei.

Com has de respondre a la seva actitud

Pots tenir la temptació d’atacar la parella, sobretot si el seu mal humor t’afecta greument tant a tu com a la família. Això, però, només farà empitjorar la situació i et causà ressentiment. Pensa com has de respondre a la situació; saber-ho per endavant pot evitar mals majors.

Per exemple, si sembla que la parella està més atabalada i tensa quan arriba a casa de la feina, deixa-la una estona perquè es relaxi abans de parlar-hi. Si t’emprenya el seu mal humor, fuig del mig, de manera que et puguis controlar. Això pot minimitzar l’impacte del seu mal humor en tu, crear una relació més harmoniosa i fer que et sentis més bé.

Si la parella entra en temes personals i t’ataca verbalment o té una conducta agressiva, explica-li de manera clara com esperes que et tracti i, si la situació es perllonga, caldrà demanar ajuda.

Potser és el final?

Anar tot el dia vigilant amb la parella, parant atenció a allò que dius o fas i havent de controlar tothora el teu humor, implica un desgast que pot ser extenuant. A llarg termini podria afavorir els sentiments negatius i fer que s’ensorressin les teves expectatives respecte a la relació (a banda de crear-te ansietat i mal humor).

Totes les relacions passen per moments difícils. Si t’hi has donat en cos i ànima, t’has mostrat comprensiu, t’has empassat el teu mal humor, has mirat de fer-li veure com t’afecta, has provat de convèncer-la per seguir una teràpia de parella i no ho has aconseguit, potser ha arribat l’hora de replantejar-te la relació. Per descomptat que és una decisió difícil, i encara més si hi ha criatures pel mig.

Només tu pots saber si toca deixar-ho estar. Dedica temps a rumiar les diferents opcions i parla’n amb els amics per obtenir ajuda i consell. Si cal, un psicoterapeuta o un conseller matrimonial et poden fer servei mentre prens aquesta decisió tan difícil.

[mautic type=”content” slot=”popup_pindola_ca”]

Què és carència en una assegurança?

Posted on by Revista Interès Mutu

Si estàs buscant informació sobre assegurances per a la seva contractació, és bastant probable que hagis vist esmentar en nombroses ocasions el concepte de carència; un període de temps que convé valorar abans de prendre la decisió final. Si no tens clar què és la carència d’una assegurança, avui t’expliquem en què consisteix.

Què és una carència?

Es tracta període de temps durant el qual no és possible beneficiar-se dels serveis que s’hagin contractat amb la pòlissa. És a dir, que fins i tot si es presentés alguna malaltia o patologia de manera inesperada caldria esperar que transcorri el termini que marca el contracte per a poder accedir a unes certes cobertures o serveis d’assistència.

Però, s’aplica la carència a qualsevol classe d’assegurança? La resposta és no. De fet, aquest període sol aplicar-se principalment a les assegurances de salut. En el cas de les de cotxe, per exemple, no s’aplica, atès que la probabilitat de sofrir algun tipus de sinistre o avaria és més elevada i són completament imprevisibles.

Dit això, és probable que et preguntis per què s’aplica als serveis de salut, si també poden sorgir imprevistos. El motiu resideix en què existeix la possibilitat que aquesta es contracti perquè ja es coneix l’existència d’alguna patologia o la necessitat de realitzar proves. La intenció en aquests casos és la d’estalviar el cost que puguin suposar la patologia, així com per a reduir el temps d’espera per a accedir a les proves.

D’aquesta manera, les companyies asseguradores tenen la garantia que la finalitat de la contractació no és la de cobrir una situació puntual per a procedir amb la cancel·lació de l’assegurança un cop coberta la patologia.

Les carències més habituals en les assegurances

Ja sabem què és la carència en una assegurança, però… Quant dura? En general, se situa entre els sis i els deu mesos. Això significa que fins que no transcorri aquest termini, l’atenció que es rebi, en general mèdica com hem indicat, no serà completa per a la persona assegurada.

Amb poques paraules, les consultes d’atenció mèdica primària, així com les especialitats, no solen tenir un període de carència. Per contra, les intervencions quirúrgiques, l’assistència al part, les proves d’alta tecnologia o la psicologia sí que solen tenir-ne un.

Però a més de tenir clar què és una carència, també cal conèixer quines són les més comunes, ja que sovint són similars en totes les companyies. Així, per exemple, dins de les intervencions quirúrgiques que esmentem, se sol diferenciar entre les ambulatòries, amb una durada d’uns tres mesos, i les que requereixen hospitalització, que poden assolir els deu mesos.

També, les proves, les radiografies o les analítiques no solen tenir temps d’espera, mentre que una ressonància, que requereix tecnologia específica, sí que la inclou, i sol ser de tres mesos. En els tractaments de rehabilitació de sòl pelvià, pot ascendir fins als dotze mesos, mentre que en els serveis de reproducció assistida es dispara i pot assolir els quatre anys.

Malgrat tot, quan es contracta una assegurança de salut amb una companyia, però es procedeix d’una altra, existeix la possibilitat que no hi hagi un període de carència. Això es deu al fet que la persona assegurada ja va esperar aquest temps amb la companyia anterior i el canvi de l’una a l’altra està relacionat amb les característiques específiques de la pòlissa. En els tractaments que esmentem amb una carència llarga, aquesta pot continuar mantenint-se.

Quina diferència hi ha entre una assegurança amb carències i sense i quina és millor?

Una assegurança sense carència seria aquell que manca del temps d’espera inicial, però a l’hora de plantejar-se si triar entre aquestes i les que la inclouen, cal preguntar-se si realment existeixen. La resposta és que sí, però l’absència de la carència acostuma a donar-se únicament en els traspassos de pòlissa que esmentem, així com en les anomenades urgències vitals. Aquestes són situacions d’emergència en les quals la vida de la persona assegurada es posa en compromís. Per tant, tret que el primer sigui el teu cas, hauràs d’optar a una assegurança amb carència.

Simes no, a més a més del significat de la carència, convé conèixer el d’un altre concepte, que encara que també compta amb aquesta, té característiques diferents: el copagament. En aquests, la quantia de la prima és inferior, però a canvi, la persona assegurada ha de pagar un percentatge del cost dels serveis mèdics que requereixi, per la qual cosa convé conèixer l’import d’aquests. La idea és que s’acudeixi a les consultes únicament quan realment sigui necessari.

Aquí sí que cal preguntar-se si és millor optar per una pòlissa sense o amb aquesta opció. El copagament està pensat com a complement a la sanitat pública i per als qui només acudeixen al metge en moments puntuals, ja que així els serà rendible el pagament puntual de part de les proves. Si per contra les visites són regulars, és preferible optar per un contracte sense copagament; encara que les quotes mensuals siguin més elevades, les proves, que seran més freqüents, quedaran incloses.

Catorze consells per resistir la depressió postpart

Posted on by Revista Interès Mutu

Si acabes de parir, és normal que et trobis una mica fluixa, sobretot els primers dies, que són tan feixucs per anar mal dormida. Ara bé, si el fet és més greu i tens mal humor de manera constant, o et desespera una situació que no saps com has de controlar, en podria ser la raó la depressió postpart. Fins a una de cada deu mares té símptomes depressius després d’infantar; i, cosa insòlita per a gairebé tothom: els homes també els poden experimentar, tot i que no passa gaire sovint.

La part bona, però, és que es poden fer un munt de petites coses per pal·liar-ne els símptomes. I també hi ha tot de professionals a qui pots recórrer, si convé.

Què és la depressió postpart

És un tipus de depressió que experimenten algunes mares després de tenir un fill. Com altres formes de depressió, pot ser lleu, moderada o greu, i es manifesta de manera gradual o bé de sobte. No s’ha de confondre amb la tristesa postpart (baby blues en anglès), que és un conjunt de símptomes depressius que tenen moltes dones. S’escauen entre tres i cinc dies després del part i remeten en un període de temps que comprèn entre una i set setmanes. Els canvis hormonals, el cansament i les responsabilitats que s’agafen amb el nadó són les causes de la tristesa després del part.

La depressió postpart es manifesta en algun moment entre les primeres sis setmanes després del part, tot i que pot aparèixer fins a un any més tard. No es resol de seguida i pot empitjorar si no se segueix cap tractament.

Què causa la depressió postpart

Hi ha nombroses causes possibles per patir el trastorn, i ben probablement el rerefons dels símptomes podria ser una combinació de factors que detallem a continuació:

  • Antecedents de problemes mentals, incloent-hi la depressió
  • Depressió o ansietat durant la gestació
  • No rebre ajut de la parella, la família o els amics
  • Una situació estressant, com ara passar un dol o perdre la feina
  • Problemes amb la parella, en particular ser víctima de violència domèstica o de maltractament
  • Haver experimentat tristesa postpart
  • Insomni durant molt de temps
  • Mancances nutricionals, com ara el dèficit de vitamina B12
  • Una causa física, per exemple tenir una tiroide hipoactiva

Si el part ha estat traumàtic o dolorós, és força més probable que la mare pateixi aquest trastorn. Hi ha medicaments que inhibeixen la producció natural d’hormones, com són l’oxitocina i les endorfines, i que poden alterar el vincle entre mare i fill. Les mares podrien passar per una de les pitjors èpoques de la vida, sense tenir temps per dedicar-se o per reposar.

Símptomes de la depressió postpart

Els símptomes de la depressió postpart es poden manifestar de moltes maneres diferents, i com que apareixen progressivament, potser ni t’adones que tens aquest trastorn. N’enumerem els símptomes principals:

  • Permanentment tens tristesa o mal humor
  • No et trobes capaç de tenir cura del nadó o d’assumir obligacions
  • Notes que no hi ha vincle maternofilial
  • Tens problemes per dormir i estàs baldada tot el dia
  • Estàs capficada o tens ansietat
  • Tendeixes a allunyar-te dels altres
  • Et costa de concentrar-te i de prendre decisions
  • Menges en excés, o bé massa poc
  • Et manca interès pel sexe
  • T’escometen pensaments esgarrifosos o invasius
  • Tens pensaments negatius com ara: no soc una bona mare
  • Et sents culpable i et manca autoestima
  • Ets incapaç de gaudir, fins i tot de les coses que abans t’encantaven

Cada pacient n’experimenta símptomes lleugerament diferents; així doncs, és important que en parlis amb algú que et pugui ajudar. De cap manera has de provar de fer-hi front tota sola, ni tampoc te n’has d’avergonyir: tens recursos assistencials a disposició teva.

Tractaments contra la depressió postpart

Si penses que tens una depressió postpart, convindria que en parlessis amb un professional; no provis de passar-la tota sola pensant que el problema es resoldrà. Cal tenir en compte que la depressió és una malaltia com qualsevol altra i tothom en pot patir. Si en tens, no voldrà dir que siguis una mala mare, ni de bon tros. I, ningú et prendrà pas el nadó perquè passis una depressió!

Hi ha diferents opcions de tractament i en determina la base la natura i gravetat del trastorn. Entre aquests tractaments possibles trobem: la teràpia psicològica (teràpia cognitivoconductual), medicaments com ara els antidepressius, els canvis en l’estil de vida i les estratègies per a l’autocura (obrint-se a la família i als amics), l’exercici fet de manera regular, una dieta saludable, la millora en la qualitat del son i trobar temps per esmerçar en coses que t’agraden.

Parla’n amb el metge de família o un altre professional de la salut. Et poden recomanar què és més adequat en el teu cas. Hi ha antidepressius, per exemple, que es poden fer servir de manera segura durant la lactància materna, si el metge aconsella aquesta opció. També podries consultar un expert en medicines alternatives: la reflexologia, la hipnosi o l’acupuntura et poden fer servei. Ara bé, cal repetir-ho, és cabdal que demanis ajuda.

Catorze maneres de plantar cara a la depressió postpart

En la depressió postpart és essencial que tinguis cura de tu mateixa. Encara que vagis força justa de temps, has de donar prioritat al teu benestar mental:

  • Menja com cal

Això no implica dedicar-hi gaire temps. Compra queviures sans per picar i omple la nevera d’aliments nutritius i fàcils de preparar. Defuig les galetes i la xocolata, que són una injecció d’energia a curt termini, però, tot seguit, la reserva de sucre es desploma. Va bé que prenguis una xicra de xocolata, sempre que sigui després d’un àpat saludable.

  • Fes una becaina sempre que puguis

Els primers mesos de vida del nadó solen comportar dificultats per agafar el son; per tant, ves a dormir així que puguis. Un estudi va revelar que les mares qualificaven la manca de son com el pitjor dels símptomes depressius. Repartiu-vos amb la parella les obligacions de cura del nadó, així tots dos podreu tenir hores lliures. Potser no serà gaire estona, però poden ser lapses de temps lliure sovintejats.

  • Fes exercici amb regularitat

Cal que excloguis les rutines d’exercici que seguies abans de l’embaràs, però potser pots optar per un bressol suspès que et permeti de sortir a passejar amb el nadó. Caminar té un efecte clar contra els símptomes d’una depressió, segons un estudi que es va publicar a la revista Mental Health and Physical Activity. No en facis un gra massa al començament; només amb una passejada o una sessió de ioga pots alliberar endorfines, i això farà que et trobis més bé.

  • No oblidis de dedicar-te temps

Si et dediques temps de lleure, no vol dir que siguis egoista; ben al contrari, és una de les coses que més t’ajudaran a tenir cura de la salut mental. Inverteix vint minuts a prendre’t una dutxa llarga i relaxant, ves a fer un tomb sense el nadó, beu-te tranquil·la una tassa de cafè, o tria altres opcions: són tot d’activitats que et recordaran que encara comptes.

  • Menja força peix blau

Un estudi va demostrar que les dones amb nivells baixos de DHA (un tipus d’àcid gras omega-3) eren més propenses a patir depressió postpart. Les exigències fisiològiques de la gestació i de la lactància aboquen les dones a tenir mancances, si no es protegeixen com cal. Un suplement de peix blau que té més greix t’anirà d’allò més bé.

  • Deixa estar la casa

Deixa de banda les feines que no són importants i que es facin soles: no passarà res. Si tens temps per dedicar-t’hi, fuig-ne: val més que descansis. Si la casa no és tan neta com t’agradaria, doncs pensa que això és bo per al sistema immunitari del nadó.

  • Demana ajut

Defineix bé quines necessitats tens i mira que no t’atrapi l’espiral de si ho fas bé o no. Si arriba una visita, demana-li que engegui per a tu la cafetera o que tingui cura del nadó mentre tu et dutxes. Si algú et convida a un àpat, digues que sí; ja et tocarà a tu, en una altra avinentesa, d’ajudar els altres.

  • Explica com et sents

Amb una simple trucada disposaràs d’ajuda. Les línies d’assistència han demostrat que ajuden a guarir la depressió postpart (d’acord amb un estudi publicat a la revista Wiley). Quan es va començar l’estudi, totes les mares tenien depressió moderada, però a còpia de parlar-ne regularment amb altres mares que havien superat una depressió postpart, només un 11,8 % continuaven tenint el trastorn.

  • Procura no estar sola

Cerca amics nous perquè t’acompanyin en el procés, per exemple en fòrums o grups d’ajuda amb algun interès concret. És important que demanis suport a persones que no necessàriament s’han de trobar en la mateixa situació, però potser hi podràs compartir interessos.

  • Avança a poc a poc

Deixa corre les falses expectatives sobre què hauria de ser la maternitat. Sigues flexible i centra’t en el present, sigui quin sigui, perquè això farà que no sentis frustració. Procura no pensar en la nit o en l’endemà al matí. Ja en tens prou de fer front al moment present; a més a més, capficar-te pel futur no serveix de res.

  • Fes una llista

No deixes de donar voltes a les coses? Doncs agafa llapis i paper i anota què et sembla que has de fer més tard, i aparca-ho definitivament per a un altre moment. Encara més, demana ajut a algú per fer aquesta feina. Et recomanem d’escriure un diari, en què hi vagis apuntant els canvis d’humor, les experiències i els sentiments. Aviat t’adonaràs que és útil per afermar i comprendre la teva manera de pensar.

  • Respira profundament

Les tècniques de relaxació que potser has practicat durant l’embaràs et poden fer tan de servei ara com aleshores. Coses tan simples com respirar a poc a poc, inhalant profundament i alenant de manera pausada és beneficiós en qualsevol circumstància, sobretot quan tens depressió. Durant les inhalacions se secreta oxitocina, l’hormona de la tranquil·litat, la calma i l’amor.

  • Que no et faci por de plorar

Si la vida t’exigeix massa, desfoga’t. Truca a un amic o asseu-te amb la parella i no continguis les llàgrimes. Reprimir les emocions pot empitjorar la situació. De vegades, una bona plorada seguida d’un bany calentó és el remei més eficaç.

  • Prova la teràpia en línia

Si no tens temps per seguir una teràpia tradicional, per què no proves d’explorar els pensaments i els sentiments en un curs en línia? En un estudi de la Universitat d’Exeter, les dones que havien estat mares van explicar que havien obtingut més bons resultats combatent la depressió, el deteriorament en les relacions laborals i socials i la ansietat en acabat de fer teràpia en línia. Igualment, van afirmar que es trobaven molt més bé després de sis mesos de tractament.

Detecció precoç del càncer de mama

Posted on by Revista Interès Mutu

El càncer de mama és el més freqüent en les dones de tot el món i des de 2008 la incidència augmenta progressivament. Parlem amb el Dr. Joan Salvia, especialista en diagnòstic per la imatge del Centre Mèdic MGC, sobre el paper fonamental de la detecció precoç del càncer de mama. Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer, cada any es diagnostiquen al voltant de 25.000 nous casos de càncer de mama. Una de cada vuit dones al llarg de la seva vida tindrà aquesta malaltia.

Continue reading “Detecció precoç del càncer de mama”

MGC Mútua integra la Mútua Igualadina

Posted on by Revista Interès Mutu

Els mutualistes de Mútua Igualadina s’incorporen a MGC Mútua i passen a ser-ne mutualistes, amb tots el drets i obligacions que es reconeixen en els seus estatuts socials. L’operació és una fusió per la qual MGC Mútua absorbeix Mútua Igualadina, i n’assumeix tots els actius i passius que componen el patrimoni, les reserves i el fons mutual de Mútua Igualadina.

Aquesta operació s’emmarca en el procés que ha portat a terme l’entitat per créixer a Catalunya a través de la incorporació d’altres mútues especialitzades en salut i amb una forta implantació local. Tot apunta que “aquest serà el model que seguirem properament en altres territoris, però amb tranquil·litat, sense presses”, assegura Daniel Redondo, director general d’MGC Mútua.

El mes de desembre del 2020 es va aprovar la fusió per absorció a les assemblees generals de les entitats respectives, que es va fer efectiva el 1r d’octubre passat, després de rebre l’autorització de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones de l’Estat i la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat de Catalunya.

La integració de totes dues ha tingut com a resultat una entitat fusionada més solvent, eficient i en condicions d’oferir un millor servei als seus mutualistes, amb un catàleg de productes superior i més competitiu, que aprofita les sinèrgies de totes dues entitats, i que disposa d’una oferta complementària de productes i serveis que presten les empreses del grup MGC. Tot plegat comporta un important benefici a les persones assegurades d’ambdues entitats.

Els valors que transmet MGC Mútua, com també la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats de cada mutualista, li han permès créixer de manera continuada i sostinguda al llarg dels anys, una dada que reflecteix l’alt grau d’acceptació i fidelitat entre els seus assegurats.

En l’actualitat, MGC Mútua és l’entitat de caràcter mutualista més ben valorada pels metges que treballen en el sector assegurador. Cal destacar també que, per segon any consecutiu, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) la situa en la primera posició del rànquing d’assegurances de salut d’Espanya, segons les enquestes dutes a terme entre els socis el 2019 i el 2020 (publicades en les revistes núm. 174 i núm. 181 de Dinero y Derechos).

És normal el meu flux vaginal?

Posted on by Revista Interès Mutu

Els canvis en el flux vaginal poden ser indicatius d’infecció. La Dra. Rosa Porqueras Suárez, especialista en Ginecologia i Obstetrícia del Centre Mèdic MGC, ens explica com és un flux normal i quan hem d’acudir a l’especialista.

Continue reading “És normal el meu flux vaginal?”

Salut intestinal: tretze probiòtics naturals

Posted on by Revista Interès Mutu

Els probiòtics, com ja deus saber, són bacteris molt beneficiosos per a la salut. Ajuden a aprimar-se i a resoldre els problemes intestinals que causa l’estrès, redueixen la gravetat i durada dels refredats, fan que el son sigui més plàcid, etc. Hem esmentat només alguns dels nombrosos avantatges que se n’obté. Tots s’han contrastat científicament.

Així doncs, tenen capacitat per millorar la salut intestinal i, potencialment, per prevenir les malalties futures. Estudis recents han demostrat que equilibren i fan augmentar els bacteris beneficiosos de l’intestí, amb la qual cosa es fomenta la diversitat del microbioma, com s’anomena el conjunt de bacteris i altres organismes que viuen a l’intestí, i que superen deu vegades el nombre de cèl·lules del cos.

Cada cop tenim més clar que un microbioma equilibrat és cabdal per a la salut. Afavoreix la digestió, protegeix contra bacteris que són la causa de malalties i regula el sistema immunitari; en canvi, un microbioma desequilibrat s’associa amb malalties greus, com ara la diabetis, les cardiopaties, el càncer, l’artritis reumatoide, la malaltia de Crohn, l’obesitat i la depressió. Acompanyar la carn amb xucrut, afegir-hi una cullerada de kimchi a l’alvocat o beure un got de quefir algun dia a la setmana pot ser un complement ideal per a la dieta.

Coure els aliments pot destruir els bacteris, tant els bons com els dolents, però hi ha maneres de mantenir els probiòtics vius. Tot seguit ens centrarem en els avantatges que tenen tretze aliments naturals probiòtics, fàcils de preparar, gustosos i versàtils.

El iogurt

S’obté escalfant llet i deixant-la fermentar amb dos bacteris: Lactobacillus i Bifidobacterium. No tots els iogurts contenen aquests probiòtics tan potents (hi ha processos que els poden matar), de manera que haurem de mirar l’etiqueta per saber si tal marca o tal altra n’inclouen conreus actius o vius. També en pots fer tu a casa: un estudi australià va verificar que el iogurt casolà és la font de probiòtics més important.

El miso

Miso, en japonès, vol dir mongetes fermentades. Aquest condiment d’elevat contingut proteic i de gust penetrant s’elabora fent fermentar la soja amb sal i koji (un arròs fermentat amb Aspergillus oryzae). Conté una munió de minerals: manganès, coure i zinc sobretot, a banda de proteïnes i fibra.

La xucrut

S’elabora a partir d’un procés de fermentació, amb bacteris àcids làctics, de la col de cabdell tallada a tires primes. Segons un estudi del departament nord-americà d’Agricultura, és excepcionalment nutritiva. Una ració de xucrut inclou fins a 28 tipus diferents de soques beneficioses.

El quefir

És una beguda fermentada que s’obté afegint grans de quefir a la llet (de vaca o de cabra) o a l’aigua del coco. Aquest aliment pot fer baixar la pressió arterial i, d’acord amb un estudi de la Universitat d’Auburn, millora la comunicació entre el cervell i l’intestí.

Kombutxa

És una beguda carbonatada amb gust agredolç que s’obté fent fermentar te negre o verd amb una bacteri conegut com a SCOBY (una colònia simbiòtica de bacteris i llevats). Un got diari de kombutxa podria allargar la vida, segons va concloure un estudi amb ratolins de la Universitat de Fairbanks a Alaska.

Cogombrets adobats

Es tracta de cogombrets fermentats amb salmorra. Contenen probiòtics naturals de bacteris àcids làctics que deriven del procés de fermentació. Ara bé, no tots els cogombrets tenen aquests probiòtics. Les conserves amb vinagre no inclouen soques beneficioses de bacteris.

Kimchi

Tal com passava amb la xucrut i els cogombrets, s’elabora a partir de la fermentació làctica amb el bacteri Lactobacillus kimchii. S’hi poden fer servir diferents verdures (podríem triar el rave o la pastanaga, per exemple), tot i que la base és la col, combinada amb sal, xili en pols, gingebre, all, ceba borda i fumet de peix.

Xerigot

El xerigot és el líquid que s’obtenia després de batre la mantega, seguint el mètode tradicional. Actualment s’obté per conreu, afegint bacteris àcids làctics a la llet desnatada pasteuritzada. Es fa servir sovint en pastisseria, és una mica agre i té gust de mantega.

Natto

El natto és un derivat de la soja, d’origen japonès, que s’obté a partir de soja fermentada amb Bacillus subtilis. Aquesta soca probiòtica tan potent prevé i fa minvar la inflamació de l’intestí i, alhora, enforteix la barrera immunològica intestinal, segons va concloure un estudi publicat a la revista Frontiers.

Olives assonades

Són riques en lactobacils, però no les solem esmentar quan parlem de probiòtics. Amb tot, cal parar compte, perquè no totes són probiòtiques, de manera que hem de verificar si s’han adobat amb salmorra. Un estudi fet a Itàlia va determinar que menjar-ne un petit grapat quotidianament durant trenta dies reduïa l’estrès oxidatiu i la inflamació.

Kvass

És una beguda sense alcohol, d’origen rus, que es fa amb pa fermentat, encara que hi ha receptes que opten per verdures com ara les pastanagues i la remolatxa. Tot sovint s’aromatitza amb herbes i fruites. Al marge de les seves propietats probiòtiques, que provenen de la fermentació làctica, el kvass conté molts nutrients, vitamina B12 i manganès.

El formatge

Bona part dels formatges han seguit un procés de fermentació, però això no vol dir que tots tinguin probiòtics, perquè quan s’elaboren es poden eliminar. Cerca formatges de llet crua sense pasteuritzar. Els formatges suissos, el provolone, el gouda, l’Edam holandès, la mozzarella, el cheddar i molts d’altres mantenen intactes els beneficis bacterians.

El tempeh

Aquest producte consisteix en soja fermentada en un cultiu de fongs conegut com a Rhizopus oryzae. La barreja es modela en forma de bloc compacte i s’associa a una reducció del perill global de mort, d’acord amb un estudi publicat a la revista British Medical Journal.