MGC Mútua estrena nova app per al seguiment personalitzat de la salut

La nova aplicació MGC Mútua Salut, disponible per a Android i IOS, ofereix als mutualistes una sèrie de serveis assistencials per al seguiment personalitzat de la salut i molt més!

A la nova app es poden trobar diferents funcions, algunes de les quals ja existeixen a l’app que la Mútua té actualment i que s’han integrat a MGC Mútua Salut, com ara la videoconsulta, la consulta del quadre mèdic (ara amb la possibilitat de concertar la visita directament amb Centre Mèdic MGC i properament els centres col·laboradors) o el tràmit d’autoritzacions, entre d’altres, i de noves, com les que tot seguit us expliquem.

“Em trobo malament ara!”

Aquí l’usuari pot obtenir un diagnòstic ràpid en línia, en funció del símptomes que tingui. Només ha d’explicar breument què li passa. Per exemple, “tinc febre i estic marejat” o “em fa mal el braç i l’espatlla dreta”, etc. Si els símptomes són greus o l’usuari considera que ha de parlar directament amb un metge, hi pot contactar directament al telèfon d’urgències 24 h.

Què és “La meva salut”

Aquesta és una de les grans novetats que ofereix la nova app d’MGC Mútua. “La meva salut” és una plataforma que connecta diferents tecnologies amb els recursos assistencials d’MGC Mútua per oferir a l’usuari un seguiment personalitzat de la seva salut. Li permet definir objectius saludables i assolir-los amb l’acompanyament dels nostres professionals sanitaris.

  • Valoració mèdica inicial i definició d’un pla de salut a mida.
  • Connexió amb dispositius i serveis de monitoratge per fer una actualització constant del seu estat de salut.
  • Objectius de salut: control de l’obesitat, la diabetis, la hipertensió, etc.
  • Historial clínic digital.
  • Agenda i alarmes configurables.
  • Consells de salut i continguts personalitzats.

Per accedir a aquest pla personalitzat de salut i beneficiar-se de tots aquests avantatges és imprescindible activar “La meva salut”.

Metge tutor

A més, el mutualista podrà escollir el “Metge tutor” (una funció que haurà d’activar a “Assistència mèdica”) per resoldre els dubtes i assolir els objectius. Podrà parlar amb el metge pel xat, concertar-hi una videotrucada o, fins i tot, una visita presencial. Aquesta novetat ens brinda l’oportunitat de posar a l’abast dels metges i dels centres tot un conjunt de solucions tecnològiques per tal que els assegurats d’MGC Mútua tinguin un accés més ràpid i directe als serveis professionals.

Prova la nova aplicació d’MGC Mútua i fes-nos arribar les teves impressions. Volem que els nostres mutualistes disposin de la millor eina per a la seva salut i treballem contínuament en la seva millora. Pots accedir a l’app mitjançant l’enllaç corresponent. Si tens problemes tècnics, com ara dificultats per entrar-hi, per enregistrar-t’hi, etc., pots enviar un correu a app@mgc.es

Android:
Google Play
IOS:
Apple Store

Com afecta el tabac els pulmons?

Fumar danya les vies respiratòries i, a llarg termini, es pot desenvolupar una malaltia respiratòria crònica que ens porti a la mort. Vols saber com afecta fumar tabac als nostres pulmons? El Dr. Xavier Tarrago, especialista en pneumologia del Centre Mèdic MGC, ens parla sobre els greus efectes que el tabac causa en els pulmons tant per als fumadors actius com als passius.

Continue reading “Com afecta el tabac els pulmons?”

15 fets sobre el mètode del ritme com a anticonceptiu

Pareja en la cama

El mètode del ritme, també conegut com a “mètode d’Ogino”, o “del calendari”, o “mètode natural”, es basa en el cicle menstrual i en què hi ha dies en què es pot mantenir relacions sexuals plenes sense risc d’embaràs. No obstant això, en molts casos es desconeix quins són els seus riscos o implicacions a l’hora de dur-ho a terme. És per això que avui et parlarem sobre el mètode del ritme amb el màxim detall.

Continue reading “15 fets sobre el mètode del ritme com a anticonceptiu”

Quanta aigua hem de beure al dia?

Dur a la bossa, a la motxilla o a la mà mateix una ampolla d’aigua es considera un fet normal de la quotidianitat, fins i tot els dies que no fa calor. És habitual de veure un vianant d’aturar-se un moment i fer un bon glop d’aigua. Ara bé, la pregunta «quanta aigua hem de beure al dia?» ha suscitat molta polèmica. Se n’han beure diversos litres? Un parell? El cafè o un refresc compten com a aigua? Hi ha molts de dubtes que mirarem d’aclarir, ara que arriba de manera imminent l’estiu i la xafogor.

Què fa l’aigua al teu cos

Sabies que el cos es compon de prop d’un 50 % a un 60 % d’aigua? Si peses 60 quilos, tens dins teu més de 30 litres d’aigua. Tots els òrgans, teixits i cèl·lules contenen aigua: fins i tot els ossos. És essencial per a la vida i cal beure’n per sobreviure.

L’aigua és responsable de molts processos en el teu cos:

  • És una mena de material de construcció per a les cèl·lules, teixits i òrgans. El cervell és aigua en un 75 %.
  • Neteja les impureses del cos: l’orina i la femta contenen aigua.
  • Transporta oxigen i altres nutrients a tot el cos.
  • Manté la pressió arterial.
  • Regula la temperatura del cos.
  • Manté les mucoses del cos, com ara les vies aèries i les genives, convenientment hidratades.
  • Forma els fluids corporals, com la saliva i els sucs gàstrics.

L’equilibri dels fluids corporals

Al cos li agrada l’homeòstasi, cosa que significa que tot manté un equilibri per rendir al màxim, i aquest procés es duu a terme mitjançant els recursos de regulació oportuns. L’equilibri dels fluids corporals és una part vital de tot plegat, i aquests mecanismes els regulen amb molta precisió. La quantitat d’aigua al cos varia en un percentatge molt lleu d’un dia per l’altre.

  • Aportació d’aigua

L’aigua ens arriba al cos de tres maneres diferents:

  1. El metabolisme mateix n’aporta una petita quantitat.
  2. Bona part de l’aigua l’obtenim dels líquids que bevem.
  3. Aliments: prop del 20 % de l’aportació diària d’aigua ens arriba pels aliments. La fruita, les verdures i les sopes contenen molta aigua; un cogombre, per exemple, és compost d’aigua en un 95 %.

L’aigua que ingerim amb els líquids o el menjar s’absorbeix molt ràpidament a l’estómac i l’intestí. Al cap de tot just cinc minuts ja ha arribat al corrent sanguini. D’aquí passa a l’instant als teixits i a les cèl·lules.

  • Excés d’aigua

El cos perd aigua de diverses maneres:

  • Respirant. Amb l’alè es perd aigua; comprova-ho exhalant aire un dia de fred.
  • Suant. Tothom sua al llarg del dia, i encara més quan fem exercici.
  • Amb l’orina. Les quantitats normals són entre 500 i 2.500 cm3 diaris.
  • Amb la femta. Una part relativament minsa (cap a 200 cm3 diaris) s’expulsa evacuant. Se’n poden perdre quantitats superiors en casos de diarrea.

Regulació dels fluids corporals

Al cos li agrada de mantenir l’equilibri de fluids. I hauríem de demanar-nos com ho aconsegueix si la quantitat de líquids que bevem i eliminem és molt variable d’un dia per l’altre.

Hi intervenen dos factors: un acte reflex i un òrgan, és a dir la set i els ronyons.

La set

Quan el cos necessita aigua, ens ho diu. El missatge, que ve de diferents cèl·lules del cos, arriba al cervell i ens informa que s’ha encès l’alerta de reserva. El cervell hi indueix la sensació de set, fet que ens empeny a fer-ne provisió.

De vegades bevem sense tenir set. Ho fem perquè mengem i l’aigua facilita la ingesta d’aliments, perquè és la pausa de les onze a la feina i solem prendre un cafè o una infusió, o bé perquè hem sortit a fer un beure amb els amics. La set no és l’únic mecanisme del cos per aconseguir l’equilibri de fluids.

Els ronyons

En els ronyons trobem el recurs més important que té el cos per controlar els nivells d’aigua. Tant la poden retenir com expulsar-la. Els ronyons estan formats per milions de nefrons, que són les unitats bàsiques i funcionals encarregades de filtrar la sang i retenir-ne les toxines, per eliminar-les acte seguit amb l’excés d’aigua per l’orina. Els ronyons fan servir el sodi, és a dir la sal, per fer circular l’aigua. Com tothom sap, l’aigua es mou cap a les àrees amb més concentració, en un procés conegut com a osmosis.

Si el cos necessita augmentar el volum d’aigua, recupera el sodi que ha travessat la membrana, i això implica una concentració més alta de la sang. El resultat és que l’aigua també es desplaça cap a la sang. En canvi, si el cos vol perdre aigua, no es val del sodi, cosa que fa créixer el contingut de sodi a l’orina i, de retruc, la quantitat d’aigua expel·lida.

Quanta aigua cal beure

Com és evident varia d’un dia per l’altre i depèn de molts factors, entre els quals destaquem:

  • L’edat: la demanda d’aigua disminueix quan ens fem grans.
  • El sexe: les dones necessiten una mica menys de volum d’aigua que els homes.
  • La composició del cos: el greix conté força menys aigua que els músculs, de manera que, a la gent amb més greix corporal, li cal menys aigua, i els qui tenen una massa muscular abundant en necessiten més.
  • Clima: la calor fa que suem i, per tant, necessitem més aigua.
  • Intensitat de l’activitat: un ritme d’exercici més fort exigeix més aportació de líquids.

Prenent en consideració aquests factors, no és fàcil de dir quina quantitat exacta d’aigua hem de consumir al dia, i les recomanacions varien de manera substancial:

  • L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària recomanava el 2010 de consumir-ne 2,5 litres diaris als homes i 2 litres a les dones.
  • El Comitè d’Alimentació i Nutrició nord-americà (Food and Nutrition Board dels EUA i el Canadà) donava unes xifres el 2004 de 3,7 litres diaris per als homes i de 2,7 per a les dones.

Es fan molts càlculs que prenen com a guia el pes de l’individu. Per exemple, si parteixes del teu pes en quilos i el divideixes per 30, obtens el nombre de litres que necessites. Així doncs, una persona de 60 kg en necessitaria un parell de litres (60 : 30 = 2 l).

Recorda que aquestes quantitats inclouen tant l’aigua dels aliments com, per descomptat, la que beus.

speed splash

Quins líquids hi hem d’incloure

Qualsevol tipus de líquid és vàlid, no cal que sigui únicament aigua. La llet, els sucs, el te i el cafè compten com a líquids ingerits. Les begudes amb cafeïna et faran anar més sovint al vàter, però no et deshidrataràs pas si en beus, i també es poden afegir al total de líquids consumits.

Ara bé, no són tan clars els efectes hidratants o deshidratants de l’alcohol i, per tant, la ingesta d’alcohol no s’hauria d’incloure al total.

Beus prou?

Quan el teu cos no té prou aigua, t’avisa. Un report de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de 2004, n’enumera les conseqüències amb tants per cent:

  • Un 1 % de deshidratació provoca la set
  • Un 3 % deixa la boca seca
  • Un 4 % fa disminuir la capacitat de treball
  • Un 5 % causa problemes per concentrar-se, mals de cap i somnolència
  • Un 7 % pot induir als desmais
  • Un 10 % de deshidratació implica risc de mort

Una deshidratació lleu pot causar restrenyiment, fa augmentar el risc d’infeccions a les vies urinàries i de càlculs (pedres) al ronyó. De moment, encara es fa recerca sobre els efectes que pot tenir en altres sistemes i òrgans del cos.

Simplement si beus aigua quan tens set, mantindràs l’equilibri dels fluids. També et pot orientar controlar el color de l’orina, que hauria de ser groc pàl·lid. Al matí és més fosca, quan hi ha més concentració d’impureses, però un bon got d’aigua per esmorzar contrarestarà que n’hagis consumit menys durant la nit.

Es pot beure massa aigua?

Val més repartir-ne les dosis al llarg del dia, i no beure’n grans quantitats, per exemple, en dues tongades.

Els ronyons poden resistir molt de líquid, però consumir-ne un excés en un període curt pot originar hiperhidratació i una intoxicació per aigua. Per exemple, beure’n quatre litres en 24 hores està bé, però la mateixa quantitat en dues hores pot ser perillosa.

En alguns trastorns de salut el metge podria suggerir de limitar la ingesta de fluids:

  • Fallida cardíaca congestiva
  • Malaltia renal
  • Malaltia hepàtica

El problema principal de la hiperhidratació és que afecta els nivells de sodi al cos, i hi altera l’equilibri de fluids. La hiponatrèmia és una concentració baixa de sodi i els esports de resistència, en particular, comporten el risc de patir aquesta alteració. El sodi (o la sal) s’elimina amb la suor i la pèrdua és significativa quan es practiquen esports de resistència.

Beure aigua en grans quantitats sense recuperar el nivell de sal i altres electròlits fa que la sang es dilueixi. Al començament es tenen rampes, nàusees i mals de cap, però pot tenir conseqüències molt més greus. És fàcil d’evitar si es beu aigua amb la sal i els electròlits apropiats (begudes preparades), o si es menja alguna cosa o es prenen comprimits per a esportistes.

En resum

  • El teu cos és insuperable a l’hora de mantenir l’equilibri de fluids.
  • Deixa’t guiar per la sensació de set.
  • No cal fer glops de manera constant: beu aigua amb regularitat al llarg del dia.
  • La quantitat que en necessitaràs pot variar en funció del clima i de l’exercici que fas.

Quantes calories es cremen caminant?

Pot ser que fer un passejada no et sembli gran cosa com a exercici, però segons el ritme que tries i el terreny per on camines pots arribar a cremar un nombre considerable de calories. Si, per qualsevol raó, no ho tens fàcil a l’hora de fer exercici, sortir a caminar és una manera simple d’estimular el metabolisme.

Caminar és fàcil i econòmic: només necessites un calçat decent. I, a més, és beneficiós per a gairebé tots els aspectes de la salut. Per exemple, amb només 15 minuts al dia en tens prou per allargar l’esperança de vida, segons un informe de l’Institute of Population Science a Taiwan.

Analitzem, però, fins a quin punt es cremen calories caminant.

Calories que es cremen caminant

Caminar és una de les operacions més simples i efectives que pots dur a terme per augmentar la despesa d’energia. Contribueix a la termogènesi per activitat sense exercici, coneguda amb les sigles angleses NEAT, i engloba les activitats que, encara que no es consideren estrictament exercici, fan cremar calories, com ara treure el gos a passejar, fer les feines de casa, tenir cura del jardí o portar la mainada al parc.

Aquestes activitats —les NEAT— representen entre el 15 % i el 50 % de la despesa energètica diària, segons el grau d’activitat. Per guiar-nos podem agrupar les activitats segons la despesa en quatre categories:

  • Menys de 4.000 passes: sedentari
  • Entre 5.000 i 10.000 passes: lleument actiu
  • Entre 10.000 i 12.500 passes: actiu
  • Més de 12.500 passes: molt actiu

La diferència de despesa energètica entre ‘molt actiu’ i ‘sedentari’ pot ser de centenars, fins i tot milers de calories. Les xifres exactes varien, però caminar implica cremar entre tres i cinc calories per minut. Una caminada d’una hora són 300 calories extra que s’afegeixen a la despesa diària d’energia. La diferència entre mantenir el pes i augmentar el consum calòric per aprimar-se depèn de què mengis.

[mautic type=”content” slot=”ebook-04-ca” /]

Com es calculen les calories que es cremen caminant

Per intuïció sabem que el resultat és molt variable i que hi intervenen diferents factors, començant per l’edat, el sexe, el pes, l’alçada, la massa muscular, el ritme de cadascú, el terreny on es practica l’exercici i la distància recorreguda.

Segons un estudi de la Universitat de Harvard, publicat a Harvard Health, amb un pes de 57 quilos les calories que es cremen són:

  • 120 calories caminant a 5,5 km/hora per terreny pla durant 30 minuts.
  • 135 calories a 6,5 km/hora, pel pla, 30 minuts
  • 150 calories a 7,5 km/hora, pel pla, 30 minuts

Amb un pes de 70 quilos:

  • 149 calories a 5,5 km/hora, pel pla, 30 minuts
  • 167 calories a 6,5 km/hora, pel pla, 30 minuts
  • 186 calories a 7,5 km/hora, pel pla, 30 minuts

I amb un pes de 84 quilos:

  • 178 calories a 5,5 km/hora, pel pla, 30 minuts
  • 200 calories a 6,5 km/hora, pel pla, 30 minuts
  • 222 calories a 7,5 km/hora, pel pla, 30 minuts

Si en vols fer un càlcul més exacte, t’hi pot ajudar la fórmula que mesura el consum energètic basal (BMR en anglès, i que pren com a paràmetres l’edat, el sexe, el pes i l’estatura), tenint en compte la durada de la caminada i la intensitat de l’exercici, que són unitats de mesura conegudes com a equivalents metabòlics o MET. És fàcil de trobar-ho a Internet.

Com puc augmentar la despesa calòrica caminant

D’acord amb l’apartat anterior, no és pot fer gran cosa o bé d’un dia per l’altre pel que fa a l’edat, el sexe, l’estatura i el pes; per tant, caldrà tenir en comptes altres variables perquè la passejada esdevingui equivalent a l’exercici en tota regla:

Camina més estona

És la primera variable, i va acompanyada de la distància recorreguda. Si actualment fas 2.000 passes al dia, comença per duplicar-ne el nombre i fes-lo augmentar progressivament fins a arribar a les 10.000 passes. Si ja has assolit aquesta fita, no hi ha res que t’impedeixi de superar-la.

Augmenta’n la intensitat

Com més de pressa camines, més calories cremes, com hem apuntat abans. Centra’t a intensificar-ne el ritme. Fer-ho per intervals és una bona manera d’aconseguir-ho; en comptes de caminar vuit quilòmetres seguits, camina’n tres amb una periodicitat de tres cops per setmana. A cada recorregut pots mirar d’anar més ràpid, de manera que la caminada duri un parell de minuts menys que l’anterior.

Canvia d’escenari

Caminar pel pla és la cosa més fàcil per al teu cos, de manera que hauries de canviar de terreny i triar camins costeruts. Quan puges costes augmenta el ritme cardíac, i això significa que el cor bomba més sang: el resultat és que cremes més calories, perquè el cos fa més esforç per porta l’oxigen a les cèl·lules.

Afegeix-hi una mica de pes

Fes com els militars, que durant els entrenaments carreguen motxilles amb pedres; també serveix una simple jaqueta que pesi. El benefici de portar pes extra és que, a mesura que et notis més lleuger, pots augmentar la càrrega de manera gradual i, com a resultat, creixerà la despesa calòrica.

Belluga els braços

Ara bé, no se n’han de beneficiar únicament les cames, de les excursions. Fes anar els braços endavant i endarrere com si esquiessis. Els bastons són ideals per a aquest propòsit, atès que involucren la part superior del cos mentre camines i, en conseqüència, es fa més despesa energètica.

Com es pot mantenir la motivació

Començar és ben fàcil, però no afluixar demana dedicació. Tot seguit enumerem uns quants consells que t’hi ajudaran:

  • Fixa un objectiu

És més probable que caminis amb regularitat si fixes una meta. Pot ser la motivació extra que et cal per mantenir-t’hi ferm. Per exemple, podries muntar una mena de competició amb un amic, per veure qui arriba primer a fer un nombre determinat de passes diàries.

  • Controla les passejades

Baixa’t alguna app —n’hi ha a centenars— que controli el nombre de passes que fas (és a dir, la distància recorreguda) i les calories que has cremat. Això et permetrà de fer un seguiment dels teus progressos, de manera que podràs saber si has arribat gaire lluny. També motiva molt canviar de recorregut.

  • Camina amb amics

Si camines sol, molt probablement et deixaràs dur per la mandra i no sortiràs, però si saps que t’espera algú a la porta de casa et costarà menys. Seria ideal que aquesta persona tingués una situació semblant a la teva —els mateixos objectius— i que hi compartissis el programa de caminades.

  • Connecta’t a un podcast

Posa música alegre i animada al mòbil, que t’engresqui a avançar. A més a més, et farà estar de més bon humor i, de retruc, t’ajudarà a augmentar el ritme de l’activitat.

  • Camina d’hora al matí…

Sortir a passejar al sol abans del migdia t’ajudarà a mantenir a punt el rellotge circadiari i les pautes del son. A més a més, començar el dia aconseguint una fita (recórrer la distància o resistir el ritme que t’has proposat) és una gratificació extra i farà que arrenquis amb un somriure.

  • … o cap al vespre

Si t’agrada picar alguna cosa a la nit (com a tothom, oi?), sortir cap al tard, quan s’ha fet de nit, t’ajudarà a “reiniciar” la ment i el cos i evitarà que tinguis ganes de menjar a deshora.

  • Treballa mentre camines

Si t’avorreix caminar i la música amb prou feines t’hi anima, introdueix en l’activitat el factor de productivitat. Per què no reserves les trucades de feina o fins i tot les reunions virtuals per a l’hora de caminar? Mataràs dos pardals d’un tret: cremaràs calories i, alhora, a avançaràs feina.

I, ara, a més, gaudeix de la playlist d’MGC Mútua per a les teves sortides a caminar.

Tenim una playlist per a tu a Spotify per a cada ocasió. Descobreix-la!

Podem deixar de roncar?

La ronquera és una disfunció de l’aparell respiratori durant el son que consisteix en una vibració en conjunt de la via respiratòria alta. Molts adults ronquen, sobretot els homes. Parlem amb el Dr. Xavier Tarragó Tillo, especialista en Pneumologia del Centre Mèdic MGC, sobre les causes i els tractaments per deixar de roncar.

Continue reading “Podem deixar de roncar?”

Com preparar un pícnic saludable

Amb l’arribada de la calor, molts dels que vivim a la ciutat estem adelerats per sortir a l’aire lliure a relaxar-nos i gaudir de la frescor de la natura. Amb motiu del Dia Mundial del Pícnic, que se celebra el 18 de juny de cada any, et proposem un pla: preparar un cistell amb menjar casolà i buscar un raconet verd per passar un dia divertit en família, amb els amics o amb la parella.

Organitzar una excursió campestre és molt divertit i menjar de pícnic té molts avantatges: és econòmic i ens permet realitzar un menú saludable i lleuger a mida de les nostres preferències. A més, sortir a la natura ens ajuda a desconnectar de l’enrenou de la ciutat i de les preocupacions diàries. També podem aprofitar per fer una mica d’exercici de forma divertida passejant pel camp, jugant a pilota, anant en bici… 

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

Idees per fer un pícnic saludable

Per fer un pícnic no necessitem gaires coses. Només cal el conjunt bàsic: cistella, nevera, manta i estris bàsics. I perquè el dia sigui perfecte, tan sols hem de protegir-nos del sol, seguir algunes pautes per conservar els aliments i tener presents tres idees per fer un bon pícnic saludable:

Preparar un dinar variat i equilibrat

Les amanides i els entrepans són els productes estrella del pícnic. Perquè no resultin avorrits podem fer variacions interessants: optar per amanides de diferents tipus d’enciam, amanides de pasta, d’arròs, de llegums, etc., i afegir-hi altres aliments saborosos i baixos en greixos saturats, com ara pollastre, blat de moro, pèsols, pastanagues o fins i tot fruita.

Les broquetes i les quiches es poden prendre tant fredes com calentes i també són una bona opció saludable: les quiches de pernil i formatge inclouen proteïnes, làctics i hidrats de carboni. I les quiches de verdures, com les d’espinacs, tomàquet i formatge, també tenen moltes vitamines. Per les postres, la fruita o les broquetes de fruita són molt divertides i adequades per als nens. 

Si el que t’agrada és el típic entrepà de truita, pots provar d’afegir-hi alvocat i pit de gall d’indi per fer-ho molt més nutritiu i amb un sabor diferent. L’opció del pa integral és molt saludable, així com els embotits baixos en greixos, com el pollastre i el gall dindi. També pots fer entrepans vegetals… Hi ha moltes opcions.

Fins i tot podem substituir les típiques patates de bossa, aquelles que solem picar sense control i que tantes calories tenen, per snacks saludables de fruita i de vegetals deshidratats al forn, que podem fer a casa: xips d’albergínia, carbassó, pastanaga, poma, maduixes, plàtans…

Hem de triar aliments que es conservin bé

Perquè els aliments no es facin malbé a l’aire lliure, hem de recórrer a carmanyoles, neveres, termos i envasos adequats. Els aliments i els amaniments hem de portar-los per separat. D’aquesta manera, no hem d’amanir les amanides fins que ens les hàgim de menjar; i per als entrepans podem portar els ingredients del farcit envasats al buit i el pa per separat. Els sandvitxos han d’embolicar-se en paper i després en paper d’alumini perquè es conservin frescos.

És important no portar ampolles ni recipients de vidre que puguin trencar-se i el més còmode és utilitzar coberts, gots i plats de plàstic rentable. Tampoc hem d’oblidar que la nevera ha d’omplir-se amb gel i introduir-hi els aliments i begudes ja freds, ja que aquestes neveres portàtils el que fan és conservar, no refredar.

Begudes sanes

La millor beguda possible per cuidar la nostra salut és l’aigua, encara que podem optar per sucs de fruita naturals preparats a casa i ben conservats o begudes vegetals. Un bon gaspatxo fresquet és una de les opcions més saludables i riques en les èpoques de calor.

Finalment i per completar una jornada rodona, no hem d’oblidar recollir totes les restes que puguin quedar del nostre dia al camp. Per això hem a agafar unes quantes bosses d’escombraries que després deixarem en algun contenidor.

T’animes a organitzar un dia de pícnic a la natura? Com veus, pot ser un bona idea per gaudir amb els teus de forma saludable. És un pla fantàstic per cuidar la nostra salut, millorar l’ànim i allunyar l’estrès. T’ho recomanem!

L’embaràs i el naixement d’un nadó arc de Sant Martí

Quan proves de quedar-te embarassada, el resultat positiu del test habitualment és una notícia excel·lent, però si ha precedit el fet un embaràs frustrat (per la raó que sigui), podries experimentar diverses emocions a banda d’alegria, que van de la tristor fins a la confusió o l’ansietat.

A continuació t’expliquem què podries pensar quan esperes un nadó arc de Sant Martí, començant pel motiu de sentir-te de manera diferent de l’embaràs anterior. Incloem, també, uns quants consells sobre la maternitat imminent.

Què és un nadó arc de Sant Martí

És el nadó que arriba després d’un embaràs fallit, per un avortament espontani o per qualsevol altra raó.

El terme simbolitza l’esperança i la llum que segueix un temps de tristesa i foscor. És important de saber, però, que l’arc de Sant Martí no esborrarà el neguit d’abans i, encara que l’arribada d’un nadó sempre és motiu de celebració, la família no oblidarà mai el germà que no va venir al món.

Quedar embarassada després d’una pèrdua

Després d’un embaràs fallit, el pensament de tornar a quedar embarassada pot ser difícil de pair i propiciar sentiments confusos. Tant és així que els experts recomanen de dedicar el temps que calgui per planificar-ho i prendre la decisió final.

Convindria, fins i tot, considerar si s’ha de fer una mica de teràpia de parella. En primer lloc, perquè pot ajudar els pares a tancar el capítol anterior; en segon lloc, perquè també en pot mitigar qualsevol sentiment de culpa, i fer-los adonar que era un problema impredictible, que no tenia res a veure amb cap acció seva.

I, en tercer lloc, perquè pot demostrar als pares, amb una base científica, fins a quin punt el problema pot ser recurrent: si no hi havia cap causa definida, la possibilitat que es repeteixi és baixa.

Què hem d’esperar d’un nadó arc de Sant Martí

Tornant a les emocions oposades que pot despertar un embaràs d’un nadó arc de Sant Martí, la pèrdua anterior afavoreix de patir ansietat durant l’embaràs, i és difícil de convèncer la futura mare del fet que la història no s’ha de repetir pas. En aquestes circumstàncies, la mare es pot sentir culpable per la felicitat que comporta el nou embaràs, un estat d’ànim que semblaria que minimitza la pèrdua anterior.

És cabdal recordar que pel fet de quedar-se embarassada no es tracta d’oblidar el fracàs de l’embaràs anterior, sinó d’acceptar que la nova experiència és motiu d’esperança i de llum, tal com dèiem al començament.

Uns quants consells per a l’embaràs d’un nadó arc de Sant Martí

Et donem uns quants consells que et poden ajudar per quan hagis de plantar cara al caos d’emocions:

Fes front als sentiments

No provis d’ignorar-los. Sigues oberta i honesta amb tu mateixa i comparteix les emocions amb els qui són més a prop teu.

Fes-te revisions amb regularitat

Està demostrat que l’embaràs d’un nadó arc de Sant Martí s’ha de sotmetre a un seguiment especial; sovint cal consultar un especialista en medicina maternofetal.

El fet més probable que no hi hagi cap novetat, com a resultat de les revisions, farà que estiguis més tranquil·la i reduirà de manera gradual els dubtes i les pors.

Mostra gratitud

Això no serveix per a tothom, però potser si fas una llista de les coses que més valores cada dia t’hi pot ajudar. Coses tan simples com ara que avui fa bo, que t’ha provat l’esmorzar i, és clar, saber fins a quin punt és bona noticia que l’embaràs es desenvolupa tan bé.

Ajut psicològic?

No tothom en necessita tampoc, però a molts pares els va de primera. Una mica de suport pot ser molt convenient en certs moments.

Apunta’t a cursos

Sempre són útils. Inclouen tant els que reforcen el coneixement i comprensió de l’embaràs, com els que ensenyen tècniques de relaxació, i fins i tot tens els tradicionals sobre les tècniques de respiració durant l’embaràs i, és clar, el part.

Estigues connectada

Segur que trobes un grup de WhatsApp, per exemple, en el qual pots compartir les emociones i els sentiments amb altres mares que hagin passat o estiguin en la mateixa situació.

I quan neixi…

Ser mare d’un nadó arc de Sant Martí és diferent de ser mare sense haver experimentat abans la pèrdua.

Potser estàs més preocupada que no és habitual, o ets més protectora amb el nadó del que tocaria, i el tens dins una urna de vidre. Tot seguit donarem uns quants consells per a les mares amb aquests nadons:

Accepta el dol: la tristor i l’alegria són dues emocions que no s’exclouen mútuament; de fet poden coexistir. Si has perdut un nadó abans, no vol dir que l’oblidaràs quan neixi el teu fill. Ho has d’acceptar i modelar els records per evocar-ho com un esdeveniment trist, però que ja ha passat.

Parla’n: compartir els sentiments amb altres pares en la mateixa situació t’hi pot ajudar molt. Els altres et revelaran pensaments que tu no has tingut, com han actuat puntualment en situacions difícils… Aquestes xarxes són un bon suport en els moments durs.

Tracta’t bé: si com mare “acabada d’estrenar” tens ansietat o ets massa protectora, recorda que tu també necessites atenció. De manera que cal que mengis bé, facis una mica d’exercici, surtis al carrer i reposis tant com puguis: tot plegat són aspectes importants per tenir cura de tu mateixa.

Demana ajut: parla’n amb algú molt proper o aboca les emocions en un diari, però no retinguis les coses a dins. Cercar ajuda és un senyal de fortalesa i no pas de feblesa. Per tant, procura trobar suport si cal.

Mal alè: 7 coses que el poden causar

El mal alè, o l’halitosi en termes mèdics, pot ser un problema amb conseqüències personals en l’esfera social, encara que, en alguns casos, no és sinó una obsessió que, portada a l’extrem, s’anomena halitofòbia, i que es definiria com la por de tenir mal alè quan, en realitat, no n’és el cas.

Continue reading “Mal alè: 7 coses que el poden causar”

Has perdut l’olfacte? Llegeix en aquest article com el pots recuperar

Amb una infecció de les vies respiratòries superiors és habitual de perdre temporalment l’olfacte. El refredat comú, la grip, les al·lèrgies i la COVID-19 (aproximadament en el 50 % dels casos per aquesta infecció) manifesten sovint aquest símptoma. És normal de recuperar-lo al cap de poques setmanes, però hi ha casos en què la pèrdua dura més.

El sentit de l’olfacte és cabdal per a la memòria, l’humor i les emocions. S’associa amb el sentit del gust a l’hora de diferenciar els sabors i, per tant, si falla, se’n ressent en bona mesura la percepció del menjar. I en algun cas extrem, com ara amb una fuita de gas, si no se n’arriba a sentir la pudor, pot ser realment perillós.

Ara bé, es pot actuar per revertir l’anòsmia, que és el nom mèdic del trastorn.

Què causa la pèrdua d’olfacte

Les causes més comunes són les sinusitis cròniques, les rinitis i altres trastorns similars que comporten la inflamació de la membrana mucosa (anomenada epiteli olfactori) que recobreix l’interior del nas. Aquestes malalties poden abolir el sentit de l’olfacte, però tendeix a recuperar-se per si mateix.

Una altra causa, més greu, és una disfunció en el trajecte entre el nas i el cervell fruit d’una lesió nerviosa o cerebral, fet que pot resultar en la pèrdua permanent de l’olfacte. Hi ha moltes malalties que originen aquesta disfunció, com ara la demència d’Alzheimer, l’esclerosi múltiple, l’alcoholisme i, fins i tot, la degeneració associada a l’edat.

No tothom perd del tot l’olfacte. N’hi ha que detecten certes olors (hipoòsmia en terminologia mèdica). D’altres confonen les olors i, per exemple, els sembla que una tassa de llet fa pudor de peix (paròsmia). Finalment, hi ha casos de pacients que senten l’olor d’una cosa que no tenen a l’abast: aquest patologia es diu fantòsmia.

La pèrdua d’olfacte i la COVID-19

La pèrdua de l’olfacte és un símptoma destacat de la COVID-19. El trastorn sol durar més que no pas els que causen altres infeccions de les vies aèries superiors, i pot trigar fins a quatre setmanes a desaparèixer. Tot sovint els pacients reporten pèrdua del gust com a conseqüència.

Hom pensa que el virus no ataca directament els receptors olfactius, sinó l’àrea que els envolta. Es treballa en la teoria que el virus s’introdueix en les cèl·lules al voltant dels receptors olfactius, una àrea que, en conseqüència, s’inflama i els bloca. Probablement aquesta és la causa que la pèrdua sigui sobtada.

Si és veritat, això podria explicar també per què la pèrdua de l’olfacte és un trastorn de durada relativament curta. Ara bé, hi ha casos de pacients amb alteracions que no es resolen ni a llarg termini. Segons alguns estudis, el virus s’infiltra en estructures més profundes del cervell, fet que té un efecte perniciós més “central” en el procés olfactiu.

Els efectes de la pèrdua de l’olfacte

La pèrdua de l’olfacte pot tenir un efecte greu en la qualitat de vida. A banda dels riscos obvis —no sentir l’olor d’aliments en mal estat, o no detectar el gas o el fum— també té repercussions emocionals i pràctiques. A partir d’un estudi fet per la Universitat d’Ànglia de l’Est, al Regne Unit, es va concloure que gairebé interferia en tots els àmbits de la vida, des de la preocupació per la higiene personal fins a la pèrdua d’intimitat sexual amb la parella.

Aproximadament dos terços dels pacients van dir que patien depressió o ansietat per aquesta raó. Entre els qui feia temps que arrossegaven el trastorn, cap a una tercera part va manifestar que s’havia aprimat perquè el menjar havia perdut interès; i, de manera inversa, una altra tercera part es va engreixar, perquè sortien a tastar menjars diferents amb l’objectiu d’estimular el sentit perdut.

Molts parlaven d’aïllament per trobar-se desconnectats de l’ethos social amb relació al menjar. De fet, aquest trastorn pot dificultar el vincle amb els éssers estimats, especialment amb la parella. Hi havia casos que afirmaven que eren incapaços de mantenir les relacions socials o de començar-ne de noves per la manca de connexió subconscient a través de l’olfacte.

Durant la recerca es van trobar casos, per exemple, de pares amb criatures molt petites que no sabien quan els havien de canviar els bolquers. O també el d’una mare que no aconseguia d’establir vincles afectius amb el seu nadó.

La pèrdua d’olfacte també pot afectar la carrera professional de certs col·lectius, si es fa servir l’olfacte com a eina de treball, per exemple un sommelier. També s’hi pot incloure els metges en aquest grup, que poden no adonar-se si un malalt té una ferida infectada. I, fins i tot, els treballadors socials, a qui pot costar més de saber si el pacient ha begut més del compte.

Com comprovar si es perd olfacte

Si sospites que perds olfacte, ho pots comprovar amb accions habituals com ara:

  • Intenta d’ensumar coses que facin una olor forta i que tinguis a casa, com el cafè, l’all, les cebes o les taronges.
  • Atansa-te-les al nas (sense tocar-les) i inhala-les.
  • No facis servir productes que puguin ser irritants, com ara articles de neteja.
  • Si tens problemes per sentir l’olor dels objectes o les substàncies que has triat, potser has perdut olfacte o gust.

Si la pèrdua és molt sobtada, podries estar en una fase primerenca de d’infecció per COVID-19. En aquest cas, et recomanem que et facis una prova per esbrinar-ho i que t’estiguis a casa aïllat com a mínim durant deu dies.

Si el resultat de la prova és negatiu, o si la pèrdua d’olfacte es manté després de recuperar-te de la infecció, parla’n amb el metge de família perquè, si escau, et derivi a un otorrino.

Com es pot recuperar l’olfacte

L’exposició repetida a olors —és a dir, l’entrenament olfactiu— ha demostrat que és beneficiós en cas d’anòsmia, especialment si en causa la pèrdua un virus com ara el refredat comú. Recomanem de triar aromes de quatre categories diferents: florals, afruitades, especiades i resinoses. Ara bé, es pot optar per altres fragàncies a què estiguis acostumat. Tradicionalment es fa servir l’eucaliptus, les roses, les llimones i el clau d’espècia.

L’entrenament es pot dur a terme subjectant les fonts d’olor directament, o bé submergint-les dins d’aigua: els líquids són molt efectius, perquè a l’interior d’una ampolla es crea sobre la infusió un espai vaporós amb molècules que es poden detectar més fàcilment durant la inhalació. És un procés simple que dura pocs minuts, i que s’ha de repetir tan sols un parell de vegades al dia.

Un cop preparades les aromes, recomanem d’ensumar-les una per una de la manera següent:

  • Relaxa’t i inspira amb naturalitat, de manera calmada i suau; si inspires fort i amb profunditat, et serà difícil sentir l’olor de qualsevol cosa.
  • Repeteix l’operació un parell o tres de cops, i reposa cinc minuts.
  • Canvia d’aroma i torna-hi.
  • Apunta’n el resultat detallant si notes cap canvi.

El període mínim per fer l’entrenament olfactiu és de tres mesos, però depèn una mica de cadascú. Un estudi va comparar els resultats de dos grups: el primer en va fer el seguiment durant setze setmanes, i l’altre es va entrenar durant un any. El darrer grup va obtenir més bons resultats que els qui van dedicar un període més curt.

També és beneficiós canviar d’aromes cada quatre setmanes, fet que es coneix com a entrenament olfactiu modificat.

L’entrenament es basa en la neuroplasticitat, que és la capacitat del cervell per reorganitzar-se després d’un canvi o d’un dany. L’estimulació pot fer que es renovin els receptors. Es tracta d’una preparació (o training) semblant a la que segueixen els experts en perfums, o els sommeliers, per copsar les essències. Tot i que es recomana de fer l’exercici dues vegades al dia, com més sovint es duu a terme, probablement més bons resultats se n’obtenen.

L’equilibri de la flora intestinal

L’equilibri de la flora intestinal depèn d’una alimentació adequada i un estil de vida saludable. Parlem amb la Dra. Núria Paredes, especialista en medicina general del Centre Mèdic MGC, sobre les funcions d’aquest conjunt de microorganismes que viuen al nostre budell i de com mantenir-lo en forma.

Què és i per a què serveix la flora intestinal?

La flora intestinal, que també s’anomena microbiota, és el conjunt de microorganismes que viuen al nostre budell. Aquestes microorganismes tenen una relació simbiòtica amb nosaltres: ells obtenen un benefici i alhora ens beneficien a nosaltres. La flora està composta per aproximadament cent bilions de bacteris beneficiosos, una xifra deu vegades més gran que el nombre de cèl·lules presents al nostre cos. Gran part d’aquests microorganismes, aproximadament el 95%, viu al còlon. Arriben a pesar fins a un quilo, actuen com un òrgan més i afegeixen una capacitat metabòlica molt potent.

De les funcions més importants que tenen, en destaquem tres:

  • Digestiva: ens ajuda en la digestió d’aliments que nosaltres no podem digerir i que la microbiota fermenta perquè els puguem aprofitar.
  • Nutricional: intervé en la producció de vitamines com la B i la K i d’aminoàcids importants per a la nostra salut que nosaltres no podem obtenir de l’alimentació. Així mateix, facilita una absorció correcta de minerals com el calci, el ferro i el magnesi.
  • Protectora: té un paper de protecció molt important contra els patògens: fa de barrera i protegeix la mucosa intestinal d’infeccions per microorganismes que poden ocasionar-nos alguna malaltia.

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

Per què és important mantenir un equilibri?

L’equilibri de la flora bacteriana és clau per mantenir una bona salut i un bon sistema immunitari.

Dins el ventre de la mare som estèrils, de manera que a l’intestí dels nounats no hi ha microorganismes. Durant les primeres etapes de la vida, mitjançant la lactància, l’alimentació i el contacte amb agents externs, es va formant un tipus de flora inicial. És com si ens comencéssim a “contaminar” amb l’objectiu que aquesta flora ens recobreixi tot el tub digestiu i ens vagi entrenant de manera progressiva perquè el nostre sistema immunitari es vagi fent fort.

Es calcula que l’ésser humà adult té en el seu interior unes dues mil espècies bacterianes diferents, de les quals només cent poden arribar a ser perjudicials. El desequilibri sorgeix quan hi ha un creixement exagerat d’uns microorganismes que dominen els altres, i és llavors quan parlem de “disbiosi”. És fonamental per aconseguir el punt d’equilibri que la nostra flora intestinal sigui com més diversa millor.

Quins símptomes ens poden indicar que hi ha un desequilibri?

Els símptomes d’aquest desequilibri són, entre d’altres, diarrea, restrenyiment, molta flatulència o inflor abdominal, molta fatiga, inflamació o un còlon irritable. A més, hi ha una predisposició més gran a infeccions, al·lèrgies i dermatitis atòpiques.

Quins trastorns o patologies pot ocasionar un desequilibri o una flora intestinal danyada?

Hi ha diversos factors que poden alterar l’equilibri de la flora intestinal: una alimentació inadequada, hàbits de vida poc saludables, infeccions d’origen víric o bacterià, alguns medicaments (antibiòtics), viatjar a altres llocs del món i l’envelliment (en general, a partir dels seixanta anys es produeix un descens de nombre de bacteris beneficiosos).

Com podem millorar la nostra flora intestinal?

El manteniment de la flora intestinal depèn d’una alimentació adequada i un estil de vida saludable.

Els consells generals són:

  • Fer 5 àpats al dia, mantenint un horari regular.
  • Tenir una alimentació variada i equilibrada, idealment seguint el patró de la dieta mediterrània: rica en fruita, verdura i fibra, i reduint el consum de carn magre en favor del peix.
  • Incloure làctics i derivats a la dieta: consumir diàriament iogurts, formatges i llet fermentada (com el quefir), perquè són rics en nutrients i bacteris beneficiosos per a la flora intestinal.
  • Hidratar-se bé: beure almenys un litre i mig d’aigua durant tot el dia i no solament quan es té set.
  • Adoptar hàbits de vida saludables: a més d’una dieta adequada, és beneficiós fer activitat física cada dia, tenir bons hàbits de son i evitar el consum de tabac i alcohol, l’excés de cafè i, molt important, controlar l’estrès.

En el cas d’haver de prendre antibiòtics hem de tenir en compte que la flora intestinal està composta de microorganismes i és molt sensible a aquests medicaments, que són els causants principals de la seva destrucció. En el cas concret que hàgim de prendre un antibiòtic perquè tenim una infecció o, si tenim programada, per exemple, una cirurgia, podem començar prenent probiòtics. El probiòtic és un conjunt de microorganismes encapsulats que ingerim perquè ens aportin un benefici a la flora. Si quan prenem l’antibiòtic prenem també un probiòtic, el que fem és restablir la flora que mata l’antibiòtic, ja que la supleix i roman un temps a l’intestí fins que la nostra pròpia flora autòctona torna a créixer. Si  en aquesta situació fem una prevenció amb probiòtics, millorarem molt i podrem evitar la disbiosi, que és el desequilibri.

La privació del son: què passa quan no dorms prou

Sembla que els nadons (i també els adolescents) dormen una bona part del temps; en canvi, la gent gran sovint veuen apuntar el dia. Quan ens fem vells, minva la necessitat de dormir, però reposar és essencial per a la vida diària. Per trobar-se en plena forma, la majoria dels adults ha de dormir una mitjana de vuit hores cada dia.

Ens demanem, però, què passa si no aconsegueixes de dormir un període prolongat de temps. T’ho expliquem a continuació.

Per què és important el son

Passem adormits un terç de la vida. Hi ha teories que suggereixen que aquests períodes ajuden a processar la informació rebuda durant el dia i, alhora, que reparen i reequilibren el cos tant físicament com mentalment. En realitat, és un període molt actiu, durant el qual intervenen mecanismes de processament, restauració, guariment i enfortiment. La ciència ha demostrat que el son influeix en tots els sistemes fisiològics del cos, com ara el sistema immunitari, i té impacte en la salut mental, el pes i la qualitat de vida.

A més a més, el son ens ajuda a consolidar els records. El cervell processa una pila d’informació durant el dia i, mentre dormim, una part de la informació es transfereix de la memòria immediata a la memòria remota.

El son també ens ajuda a protegir el sistema immunitari. Quan tenim una infecció, el cos allibera agents químics que indueixen al son, entre altres accions. Hi ha certes proves que indiquen que els qui responen a la infecció dormint més hores es recuperen abans de la malaltia. S’ha fet palès que la privació del son té efectes negatius en el sistema immunitari. Ara bé, no se sap quins mecanismes hi actuen.

Què passa si no dorms prou

Els problemes relacionats amb la privació del son s’acumulen, i empitjoren fins que la situació no canvia. Una nit d’insomni pot causar irritació, però si són diverses nits se’n ressent la teva capacitat de concentració i el teu humor.

Ara bé, el problema esdevé greu quan parlem de setmanes o mesos d’insomni, que poden causar complicacions importants, com ara hipertensió, obesitat i diabetis. Tot seguit enumerem les conseqüències després d’una nit d’insomni, d’unes quantes o bé de moltes nits sense dormir:

Una nit sense dormir

Si passes una nit en blanc tindràs mal humor, no et podràs concentrar i estaràs cansat i irritable. També pot ser que tinguis més gana.

El son és un procés molt complex que es divideix en quatre fases, i té com a funció restaurar el cos i la ment. Aquestes fases, que es repeteixen al llarg de la nit, conformen el cicle del son. Totes quatre són vitals per restablir la musculatura, consolidar la memòria, regular la secreció hormonal i equilibrar el creixement i la sensació de gana.

Quan no dormim prou és possible que ens trobem amb aquests problemes:

  • Ens és impossible de concentrar-nos.
  • No podem prendre decisions ni controlar la irritació.
  • És ben probable que mengem més (cap a 300 calories addicionals) en cerca d’una mica més d’energia per al cos.

Unes quantes nits sense dormir

Després de diverses nits sense dormir, o de dormint molt malament, és probable que cada cop et sigui més difícil de concentrar-te o de prendre decisions, i tinguis més propensió a patir accidents. També pots estar trist i deprimit: la privació crònica del son comporta trastorns psicològics greus a llarg termini, com ara l’ansietat i la depressió.

El son de qualitat és tan important com la dieta o l’exercici; de manera que cal resoldre al més aviat possible les alteracions del son.

Unes quantes setmanes sense dormir

Un període llarg sense dormir pot causar estralls en la salut. Amb només una setmana de nits en blanc, probablement et tornaràs intolerant en extrem, la libido et caurà en picat i veuràs com s’altera la teva funció cognitiva.

Si no dorms tindràs apatia, t’ensopiràs, reclamaràs de manera sobtada sucre, et trobaràs completament erràtic a l’hora de prendre decisions i et farà la sensació d’inestabilitat total. La incapacitat de concentració farà que caigui el teu rendiment a la feina i en l’esport.

Les conseqüències de no dormir

Una manca prolongada de son pot afectar el sistema immunitari, i aquest fet ens predisposa als refredats i als catarros. També pot influir en la salut intestinal.

No dormir s’associa a l’augment del ritme cardíac i de la pressió arterial, cosa que fa créixer, al seu torn, el risc de patir obesitat. Segons els resultats publicats, un estudi revelava que els participants que dormien menys de set hores diàries tenien més tirada a estar grassos, i més risc de caure en l’obesitat.

Es pensa que la gent que no dorm prou té nivells baixos de leptina, l’hormona reguladora de la gana, i índexs elevats de grelina, l’hormona que provoca la sensació de fam. També afecta el processament de la glucosa, fet que implica més risc de patir diabetis de tipus 2.

És ben clar i hi estaràs d’acord: dormir és realment important per a la salut, tant la mental com la física.

6 Consells per dormir millor

Molta gent cau en la temptació de prendre somnífers com a solució. Normalment, però, tenen efectes adversos significatius, començant pel fet que creen dependència, eleven el risc de tenir fatiga durant el dia i, a mesura que es consumeixen, perden efectivitat, cosa que ens pot obligar a augmentar-ne les dosis.

Tot seguit enumerem uns quants consells que val la pena de seguir.

Practica la relaxació

Hi ha tècniques molt efectives de relaxació, començant pels exercicis de respiració i de meditació. Prova-ho amb alguna app d’ajuda per dormir que pots baixar d’Internet.

Prova la teràpia cognitivoconductual (TCC)

Aquesta teràpia, que s’aplica durant un temps limitat i serveix per tractar diversos trastorns psicològics, pot ser útil per reduir l’ansietat i els patrons de pensament que tendeixen a mantenir-te despert.

Segueix una rutina

Ves al llit i lleva’t a hores prefixades, fins i tot els caps de setmana. Això t’ajudarà a fer que el cos s’acostumi a una pauta regular del son.

Fes exercici

Hem parlat molt sobre els beneficis de l’exercici, als quals afegim que ajuda a fixar el ritme circadiari. Recorda, però, que no has de fer exercici intens abans d’anar a dormir.

La ‘higiene’ del son és clau

Mantingues l’habitació a una temperatura confortable, compra’t un bon matalàs i desconnecta tots els dispositius electrònics, com ara els mòbils i les tauletes quan vagis al llit.

Suprimeix el consum d’estimulants

Evita la cafeïna i l’alcohol a la tarda. I pel que fa als àpats, seria ideal que no anessis a dormis sense que no hagin passat 2 o 3 hores després de sopar.

I, finalment, si res d’això que hem explicat et fa servei, explica-li el cas al metge de família, que et suggerirà diferents possibilitats per resoldre el problema.