“Marquem la diferència”, lema de la convenció anual d’MGC Mútua

El Grup MGC, format per MGC Mútua i CA Life, ha organitzat aquest cap de setmana passat, 26 i 27 de gener, la Convenció Anual sota el lema “Marquem la diferència”. En aquesta trobada es van donar cita el departament Comercial, el d’Atenció al Mutualista i el de Màrqueting, així com els caps corporatius, els caps d’oficines i l’equip directiu, que han pogut gaudir d’una trobada al Gran Hotel Don Jaime de Castelldefels, a Barcelona, en la que es van detallar els plans d’acció per al 2024 i es van donar a conèixer les prioritats de l’exercici i les novetats comercials que arribaran els propers mesos.

Daniel Redondo, president d’MGC Mútua i vicepresident de la Fundació MGC, va fer un balanç del 2023, en què va avançar els òptims resultats econòmics i va establir les previsions per a aquest any. Així mateix,  es va dirigir a tots els assistents, ressaltant la tasca de tot el personal que integra MGC: “Si es trenca una baula de la cadena, res no funciona i és que tots som importants, perquè tots tenim el nostre paper; i treballem en equip, junts, perquè ningú no pot llençar el córner i, alhora, rematar-lo.”

Per la seva banda, Xavier Plana, director general d’MGC, va anunciar les noves bases de l’estructura comercial mitjançant l’extensió de les direccions corporatives a tot el Territori, i la introducció de “nuclis impulsors del canvi” que ajudaran a desenvolupar una mentalitat orientada al creixement. “A la nostra estratègia està impulsar el creixement sostenible, però també incrementar l’eficiència mitjançant la digitalització i consolidar el reconeixement i l’admiració cap a la nostra marca”, va manifestar.

Xavier Plana va agrair, així mateix, a l’equip comercial “l’actitud constructiva i esperit de col·laboració aquests dies de Convenció” i va animar a persistir-hi durant tot l’any “treballant en equip i amb constància, cosa que ens permetrà aconseguir els objectius i marcar la diferència, retrobant el camí del creixement decidit i fent-nos avançar amb fermesa i convicció.”

A la jornada matinal de dissabte es van celebrar, a més, diferents reunions amb els membres dels diferents departaments, i posteriorment els assistents van tenir l’oportunitat de presenciar una magnífica conferència del periodista i comunicador, Christian Garcia Montagut, titulada “Com convertir l’adversitat en oportunitat”, i que va posar dempeus tot l’auditori irrompent en un llarg aplaudiment.

“És un luxe comptar amb ell com a patró de la Fundació MGC”, vans ser les paraules que li va dedicar Daniel Redondo a Christian García. La xerrada, d’una gran intensitat emocional, va reflectir la nova manera de veure la vida del reconegut periodista, que va explicar com vèncer les adversitats (en el seu cas la pèrdua de visió) amb un mètode que ell anomena “la triple A: Actitud, Acceptació i Adaptació”.

Què és la neurologia?

La neurologia és una branca de la medicina que especialitza en l’estudi del sistema nerviós, ja sigui en el seu desenvolupament normal o en la presència de patologies. Aquest sistema està format pel cervell, la medul·la espinal i els nervis, i té un paper constant en el funcionament del cos humà. En aquest article, t’expliquem detalladament què estudia aquesta especialitat mèdica, les trastornes més freqüents i com ha avançat aquest camp en els últims anys.

Neurologia: què és?

A diferència d’altres especialitats mèdiques, la neurologia és un dels camps d’estudi que més ha avançat en els últims anys. Es tracta d’una branca clínica amb un enfocament integral, que inclou no només l’assistència mèdica als pacients amb patologies neurològiques, sinó també la docència i la investigació clínica i bàsica del sistema nerviós.

Com hem assenyalat, aquesta branca inclou el cervell, la medul·la espinal i els nervis perifèrics, ja sigui que hi hagi una patologia o es trobin en el seu estat normal. Per la seva complexitat, aquesta especialitat està en constant expansió, ja que la funció cerebral, així com les malalties del sistema nerviós, encara són grans desconeguts per al coneixement humà.

Així doncs, la neurologia no només busca desenvolupar tractaments o prevenir trastorns neurològics, sinó que també investiga per alleujar els seus efectes i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Funcions del neuròleg

Els neuròlegs són aquells metges que s’han especialitzat en totes les patologies que afecten el sistema nerviós central i el sistema neuromuscular. Això implica obtenir el grau inicial en Medicina i Cirurgia, i després realitzar l’especialització concreta en neurologia.

Les funcions que exerceixen giren entorn de la identificació, diagnòstic, tractament i seguiment de trastorns del sistema nerviós. Algunes de les principals són les següents:

  • Avaluació clínica. Es recopila informació sobre els símptomes, els antecedents i els factors de risc, amb proves neurològiques que avaluen la funció cerebral, nerviosa i muscular.
  • Interpretació de proves i diagnòstic. Realització de resonàncies magnètiques (RM), tomografies computaritzades (TC), electroencefalografies (EEG) i anàlisis de líquid cefalorraquidi.
  • Disseny de tractament personalitzat. Medicaments i teràpies per controlar els símptomes i millorar la qualitat de vida. En les malalties cròniques com l’esclerosi múltiple o l’epilèpsia, farà seguiments per ajustar els tractaments segons sigui necessari.
  • Orientació al pacient. Informació detallada sobre les condicions neurològiques, els tractaments disponibles i les estratègies de control.
  • Investigació. Mantenir-se actualitzat sobre els avanços científics i mèdics en el camp de la neurologia i participar en investigacions clíniques per al desenvolupament de nous tractaments i teràpies.

Trastorns neurològics comuns

Esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmunitària que sovint es diagnostica abans dels 40 anys i sobretot en dones. El sistema immune ataca el sistema nerviós i interfereix en l’enviament de missatges de les neurones. Els símptomes solen ser fatiga, debilitat muscular, problemes cognitius o alteracions de la sensibilitat. Quan les afectades són les neurones motores que controlen el moviment voluntari, es tracta d’esclerosi lateral amiotròfica. A més de la debilitat, es acompanya de dificultat per caminar, parlar, deglutir i respirar.

Parkinson

Trastorn degeneratiu que afecta el moviment i que sol aparèixer a partir dels 60 anys. Els símptomes són rigidesa muscular, tremolors i problemes per parlar que empitjoren amb els anys.

Epilèpsia

Trastorn del sistema nerviós central caracteritzat per convulsions, que poden consistir en espasmes o tremolors violents i fins i tot causar pèrdua de consciència.

Alzheimer i demència

L’Alzheimer és el tipus més comú de demència. És degenerativa i afecta el comportament, la memòria, la percepció, les emocions i el pensament.

Ictus, embòlia o infart cerebral

Accident vascular cerebral que es produeix quan la circulació de sang al cervell es interromp per una vena sanguínia que s’ha trencat o està bloquejada. Al no rebre oxigen, les cèl·lules moren i poden quedar seqüeles greus.

Quan consultar un neuròleg?

Aquelles persones amb antecedents familiars d’afeccions neurològiques o que hagin patit una lesió greu al cap, haurien de considerar la possibilitat de consultar un neuròleg per avaluar la salut del sistema nerviós.

Pel que fa a la sintomatologia, també es recomana la visita a aquest especialista quan es presenta una cefalea intensa i sobtada o quan apareixen problemes de memòria. No obstant això, si es detecten símptomes com una pèrdua de força, visió i equilibri, alteracions del llenguatge o tremolors, és possible que es tracti d’un quadre d’ictus, per la qual cosa es deuria acudir directament a urgències per evitar una discapacitat potencial o fins i tot la mort.

Avenços en neurologia

L’estudi del cervell humà és una constant en la medicina. Gràcies als avenços, s’han desenvolupat tècniques com l’optogenètica, que permet manipular grups particulars de neurones per conèixer la seva funció exacta. També hi ha hagut progressos en la imatge funcional i la microscòpia, combinats amb la revolució genòmica.

Altres avenços destacats en neurologia han estat els assaigs clínics aleatoritzats, que han permès avaluar nous tractaments en totes les especialitats dins d’aquest camp. La subespecialització també ha millorat, per incrementar els coneixements i l’experiència en malalties cròniques com l’epilèpsia o l’esclerosi.

Una altra novetat han estat les imatges vasculars avançades, com la resonància magnètica nuclear (RMN) i les proves d’imatge neurovascular amb catèters endovasculars al cervell. Aquestes darreres no només són diagnòstiques, sinó també de tractament.

Bibliografia

https://www.fem.es/es/tipos-enfermedades-neurologicas-mas-frecuentes/

https://hospitalcruzrojacordoba.es/consejos-de-salud/cuando-acudir-a-un-neurologo-enfermedades-tratamiento/#:~:text=Un%20neur%C3%B3logo%20es%20el%20especialista,central%2C%20perif%C3%A9rico%20y%20aut%C3%B3nomo).

Gastroscòpia: què cal esperar durant el procediment i com ens hem de preparar

Què és una gastroscòpia

És una exploració del principi del tub digestiu, és a dir

  • de l’esòfag, que va aproximadament de la boca a l’estómac;
  • de l’estómac en si
  • i de la primera part de l’intestí prim, o duodè.

Es du a terme amb un instrument en forma de tub de fibra òptica (anomenat gastroscopi), llarg i flexible, que incorpora una font de llum, una càmera i, fins i tot, un dispositiu que, si cal, permet d’obtenir mostres de teixit.

El gastroscopi s’introdueix per la boca amb la finalitat de revisar les possibles lesions a l’interior de les parts esmentades. Les imatges es projecten en un monitor de televisió que permet d’obtenir-ne fotografies; també s’enregistren en un suport electrònic.

Com es du a terme

Ha de practicar la gastroscòpia un especialista (gastroenteròleg o cirurgià) en una unitat especialitzada. No cal fer ingrés (règim ambulatori) i no és pas un procés dolorós, tot i que ocasiona certes molèsties i potser nàusees.

Normalment es du a terme amb anestèsia local (fent servir un nebulitzador per ruixar la gola) i la sedació és suau, de manera que el pacient no s’adona de res fins que no s’ha acabat el procés.

Es fa jeure el pacient sobre el costat esquerre i se li col·loca el gastroscopi a la boca. El metge l’introdueix a poc a poc mentre en comprova l’avançament i les possibles lesions a la pantalla; quan arriba a l’estómac, se sol injectar aire (que, més tard, causarà flatulències al pacient) per separar les parets de l’estómac i explorar-lo a fons.

L’exploració dura entre 15 i 25 minuts i el pacient se’n pot anar de l’hospital al cap de poc, tenint en compte que la sedació impedeix de conduir.

Com passa amb la preparació de qualsevol procediment, es demana al pacient d’anar-hi en dejú, si més no sis hores abans.

Per què cal una gastroscòpia

El metge (de família o un especialista en l’aparell digestiu) demanarà una gastroscòpia en funció dels símptomes que manifesti el pacient i dels resultats d’altres proves (anàlisis, etc.). És útil per explorar:

  • La dificultat per empassar (disfàgia, en termes mèdics).
  • El dolor i la cremor darrere de l’estern (pirosi).
  • Males digestions repetides i el malestar d’estómac.
  • El mal o la cremor d’estómac.
  • L’hemorràgia digestiva.
  • La pèrdua de pes inexplicable i, també, de la gana.

La gastroscòpia és el millor sistema per diagnosticar úlceres de duodè o d’estómac, hèrnies de hiat i tumors d’esòfag, d’estómac o de duodè. Les lesions situades més enllà del duodè resten fora de l’abast del gastroscopi i, en aquests casos, cal recórrer a altres mètodes d’exploració, com ara l’escàner.

La gastroscòpia també és útil per diagnosticar la malaltia celíaca.

Avantatges de la gastroscòpia

Si la comparem amb altres procediments diagnòstics, com són les radiografies amb contrast (bari), amb la gastroscòpia obtenim resultats més exactes, perquè permet de veure directament la hipotètica lesió; a més a més, fa possible de prendre mostres del teixit danyat per analitzar-lo (biòpsia).

En contra de la gastroscòpia només podem adduir que és més incòmoda per al pacient.

Altres utilitats de la gastroscòpia

Cada vegada es fan més intervencions per tractar malalties digestives amb el gastroscopi, com en els casos següents:

  • Si hi ha coagulació d’úlceres sagnants a l’estómac o al duodè.
  • Per extirpar pòlips i petits tumors de tots dos òrgans.
  • Si cal dilatar constriccions causades per la cicatrització inflamatòria de l’esòfag.
  • Quan s’han de col·locar tubs expansibles (stents) per eixamplar conductes estrets, no tractables per altres vies, que permeten l’alimentació oral.

Possibles complicacions de la gastroscòpia

La gastroscòpia és un procediment molt segur i les complicacions que comporta són excepcionals; gairebé en exclusiva la perforació digestiva i les hemorràgies, normalment quan es fan intervencions més complexes via gastroscòpia, com ara amb l’extirpació de pòlips i de tumors o amb la dilatació de constriccions (col·locació de stents).

Bibliografia

https://www.clinicbarcelona.org/asistencia/pruebas-y-procedimientos/gastroscopia
https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/pruebas-diagnosticas/gastroscopia#:~:text=La%20gastroscopia%20es%20una%20exploraci%C3%B3n,tiene%20un%20importante%20aspecto%20terap%C3%A9utico.

Neurocirurgia: Què és i quan haig d’acudir al neurocirujano?

La neurocirurgia és una branca especialitzada de la medicina, que se centra en l’estudi, el diagnòstic i el tractament d’aquells trastorns relatius al sistema nerviós central i perifèric. En alguns casos, pot arribar a ser quirúrgic. Durant els últims anys, s’han produït notables avanços gràcies al desenvolupament continu i als treballs de recerca. Per això, volem explicar-te en què consisteix aquest camp, quina és la simptomatologia d’aquestes patologies i quan hem d’acudir a l’especialista

Què és la neurocirurgia?

Comencem per definir amb major precisió què és la neurocirurgia. Es tracta d’una especialitat mèdica l’eix de treball de la qual és l’estudi, la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les diferents patologies que comprèn i que són aquelles relatives al sistema nerviós i les cobertes d’aquest. 

És una de les especialitats més complexes que hi ha, atès que el sistema nerviós afecta directament a diferents funcions de l’organisme. Aquest sistema abasta el cervell, la medul·la espinal i els nervis perifèrics; tots ells intervenen en el funcionament general del nostre cos. 

Si bé els seus límits d’actuació són clars, els professionals de la neurocirurgia treballen conjuntament tant en recerca com en els quiròfans amb altres especialitats. Per exemple, l’anestesiologia, l’oncologia, la neurologia, la psiquiatria o la traumatologia, entre moltes altres. 

Quant al treball que abasta la neurocirurgia, com el seu nom indica, l’epicentre són les intervencions quirúrgiques. No obstant això, aquestes aborden tot tipus d’afeccions, com a tumors cerebrals, lesions de medul·la espinal, etc. 

Quan consultar a un neurocirujano

Atès que es tracta d’un especialista, per a acudir a la seva consulta, el procediment habitual és visitar primer al metge de capçalera perquè faci un estudi inicial. El nostre cos sempre envia senyals quan alguna cosa va malament, i aquestes són els símptomes que vam mostrar. En funció de quins siguin aquests, i a través de diverses proves, es podrà determinar quina és la patologia subjacent. 

A grans trets, quan es presenta malestar en determinades zones, com el crani, el coll o l’esquena, podria existir una malaltia neurològica, però és necessari que els símptomes siguin presents durant un cert temps i amb una determinada intensitat. Altres escenaris són la feblesa en les extremitats o l’endormiscament continu en algunes parts del cos. 

Al costat d’aquesta simptomatologia, que pot presentar-se de manera sobtada, sí que es recomana la visita al neurocirujano quan se sofreix un accident o una caiguda que implica un cop fort al cap, en el coll o a l’esquena. 

Símptomes que indiquen la necessitat d’una consulta

Els neurocirujanos són especialistes en patologies de la columna, com per exemple l’estenosi o les hèrnies discals en qualsevol zona de la columna, i els tumors de la medul·la espinal. No obstant això, els símptomes que s’experimentin poden no semblar tenir relació amb problemes del sistema nerviós i perifèric, com podrien ser els problemes per a recordar una paraula habitual o el nom d’algun objecte quotidià. 

En general, els símptomes que ens indiquen la importància d’acudir a l’especialista en neurocirurgia és el dolor crònic o sobtat al cap, i que a més del crani o el cervell, també abasta la zona del coll i fins i tot la columna vertebral, ja sigui la part cervical com la lumbar. 

La feblesa en les extremitats també s’ha de valorar en una consulta de neurocirurgia. No es tracta únicament d’una sensació de fatiga, sinó de la incapacitat de carregar amb el propi pes del cos.  La raó podria estar en algun nervi danyat. 

La incapacitat per a articular paraules també és part d’aquesta especialització mèdica. En alguns casos, aquesta o la pèrdua de visió es deu a la pressió dels nervis o a zones d’irritació en el cervell que afecten el funcionament normal. 

Quant als tractaments, encara que parlem de neurocirurgia, no sempre s’opta en primera instància per una intervenció. Però serà el personal especialitzat el que faci la valoració i el posterior diagnòstic i tractament. 

Avanços en neurocirurgia

Com dèiem en la introducció, la neurocirurgia s’ha vist beneficiada en els últims anys pels diversos avanços tecnològics. Aquests no sols faciliten els diagnòstics amb tècniques menys invasives, sinó que a més es faciliten les intervencions. Els avanços més destacats s’han donat en les següents àrees:

– Neuronavegación. Consisteix a realitzar una intervenció molt petita per a poder accedir a l’interior del cos i observar el funcionament de l’organisme amb una cambra diminuta. Els avantatges de la neuronavegación són que resulten molt poc invasives, que permeten una visió molt clara i la localització i grandària específics de la zona o element a tractar. També s’accelera la recuperació, es redueix el sagnat i augmenta la precisió en la intervenció.

– Microscopis avançats. S’utilitzen per a àrees més profundes i de menor accés, però ofereixen imatges de gran grandària, amb visió nítida per la seva il·luminació i d’alta qualitat.

– Monitoratge neurofisiològic intraoperatori. Es tracta d’un sistema que analitza la funció nerviosa durant les intervencions. El seu objectiu és reduir o evitar les lesions en procediments en els quals el pacient sol estar despert.

Bibliografia

https://www.topdoctors.es/articulos-medicos/cuando-deberia-acudir-a-un-neurocirujano

Disbiosi intestinal: causes, símptomes i com es pot restaurar l’equilibri

Què és la disbiosi

La disbiosi és un trastorn causat per un desequilibri entre els organismes que viuen a l’intestí. Anomenem microbiota el conjunt d’aquests organismes, que són bacteris (sobretot), fongs i protozous. És essencial que hi hagi un bon equilibri en aquest conjunt d’organismes (també conegut com a flora intestinal), perquè en depèn el benestar intestinal, i també el funcionament correcte del sistema immunitari.

Quan la microbiota s’altera, es manifesten diferents símptomes sistèmics i digestius que descriurem tot seguit.

Causes de la disbiosi

Quan es multiplica el nombre de microorganismes nocius, pot passar que aquest microorganismes patògens arribin a prevaler o dominar sobre els més beneficiosos i això tingui un efecte multiplicador; és a dir, com que els organismes beneficiosos disminueixen, es tornen cada vegada més ineficaços per combatre la proliferació d’organismes nocius.

Segons es pensa hi ha factors que podrien influir en un estat de disbiosi, com ara:

  • La presa d’antibiòtics, que causen un desequilibri important en la microbiota; això inclouria el consum d’aliments que provenen d’animals tractats amb antibiòtics.
  • Abús d’alcohol.
  • Seguir una dieta poc saludable.
  • Com a efecte secundari d’una malaltia, per exemple, en el cas de la quimioteràpia després d’un càncer.
  • Un estat d’estrès elevat.

Classes de disbiosi

Trobem més d’una classe de disbiosi. N’hi ha que tenim un excés de bacteris nocius al sistema digestiu, i també passa que, de vegades, no hi tenim bacteris beneficiosos. Així doncs, al marge d’un desequilibri en la microbiota, pot donar-se una manca de diversitat en els organismes que la componen.

Quins símptomes produeix

Entre els símptomes de la disbiosi trobem:

  • Nàusees.
  • Dificultats en la digestió.
  • Gasos.
  • Inflor o distensió abdominal.
  • Alè fètid (halitosi).
  • Diarrea o bé restrenyiment.
  • Moc a la femta.
  • Dolor abdominal.
  • Cansament.
  • Mal de cap.
  • Pell irritada.
  • Problemes de son.
Cells.

Com es diagnostica

Atesa la gran diversitat de la microbiota d’una persona a una altra, no hi ha una manera prou definida de diagnosticar la disbiosi. Com a norma general, l’especialista demana les proves següents:

  • Una anàlisi de la femta a càrrec d’un laboratori especialitzat.
  • Una prova per mesurar el nivell d’hidrogen en l’alè del pacient. Un resultat anòmal podria revelar un desequilibri entre els bacteris.
  • Una anàlisi d’orina, que podria indicar la presència d’àcids produïts per alguns bacteris.

És essencial que l’especialista conegui a fons l’historial del pacient, perquè l’ús prolongat d’antibiòtics o trastorns com ara la síndrome de l’intestí irritable, per posar-ne dos exemples, sovint s’associen amb la disbiosi.

Problemes derivats de la disbiosi intestinal

Es pensa que la disbiosi té un paper rellevant en diversos problemes de salut, però encara no se sap amb pou certesa. La teoria, tal com s’exposava més amunt, és que el desequilibri en els bacteris intestinals pot afectar el sistema immunitari i el revestiment de l’intestí (augment de la permeabilitat intestinal).

Se suposa, però, que no únicament afecta l’intestí pròpiament dit, sinó que s’associa a força problemes com ara:

La disbiosi també es relaciona amb el fet d’engreixar-se. Hi ha estudis que han trobat vincles entre certa classe de microorganismes intestinals i el guany de pes.

Com podem restaurar l’equilibri

En teoria, la disbiosi es pot guarir recuperant una dieta equilibrada i modificant l’estil de vida.

Què vol dir una dieta equilibrada? Significa menjar proteïnes de bona qualitat, que provenen de la carn i el peix, augmentar la ingesta de fibra i suprimir o limitar, tant com es pugui, el consum de sucre, greixos saturats i la farina refinada. Pel que fa a l’estil de vida, cal fer exercici de manera moderada i tractar l’estrès amb les tècniques especialitzades que tenim a disposició.

Els estudis sobre la disbiosi i la salut encara estan en fases preliminars, tot i que avancen de pressa, orientats en:

  • La ingesta de prebiòtics.
  • Els probiòtics. Quan la causa de la disbiosi és un nombre reduït de bacteris beneficiosos a l’intestí, hi ha estudis que demostren que els probiòtics poden ajudar a pal·liar el problema.
  • Trasplantaments de microbiota fecal.

En conclusió, la recerca d’aquesta àrea clínica està en una fase primerenca, amb la qual cosa no disposem d’informació concloent dels efectes de la disbiosi per a la salut. Tanmateix, els avenços obtinguts són més que prometedors.

Bibliografia:

https://plusquampharma.com/disbiosis-intestinal-causas-y-tipos/#%C2%BFCuales_son_sus_sintomas
https://www.sciencedirect.com/topics/medicine-and-dentistry/dysbiosis
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30535609/

Daniel Redondo assumeix la presidència d’MGC Mútua

Daniel Redondo ha estat nomenat president d’MGC Mútua, càrrec en el que succeeix al Dr. Bartomeu Vicens que ha estat president durant la darrera dècada i que seguirà vinculat a l’entitat com a President Honorífic.

Daniel Redondo es va incorporar a MGC Mútua l’any 1991, exercint les seves funcions com a subdirector general i posteriorment com a director general adjunt. Ha estat director general durant 10 anys i ha ocupat la vicepresidència del Consell d’Administració durant l’últim any, distingint-se pel seu lideratge i capacitat de treball. Des del seu nou càrrec, Daniel Redondo aportarà la seva experiència i la seva visió estratègica per tal de perseverar en el creixement sostenible i la digitalització eficaç i els processos d’IA impulsats per la direcció general, així com en l’expansió que està portant a terme l’entitat al territori nacional.

El nou president d’MGC Mútua és advocat, amb contrastada solvència en l’àmbit mercantil i assegurador, Màster en Compliance per ICAB (Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona), membre d’AEDAF (Asociación Española de Asesores Fiscales) i MBA per ESADE.

Per la seva part, Lluís Morillas, també membre del Consell, ha estat designat vicepresident de l’entitat. Morillas, reconegut empresari i creatiu, fundador d’una de les consultores de branding de major prestigi i reconeixement mundial, aportarà els seus coneixements en la gestió i la bona imatge de marca de la Mútua, així com altres funcions implícites en la qualitat del servei i l’experiència de mutualista.

El president i el vicepresident continuaran promovent els principis que transmet MGC Mútua, així com la seva disposició plena per adaptar-se a les necessitats de cada assegurat. Ambdós comparteixen la visió d’actualitzar i modernitzar el mutualisme, basant-se en els seus valors i la seva autenticitat. Ha arribat l’època en què el mutualista se sentirà més orgullós de ser-ho.

“Actualment els gremis i associacions tornen a ser d’una importància vital en el sistema productiu del nostre país”

El Gremi Fusta i Moble promou el canvi cultural en el món de la fusta, genera projectes que projecten els socis en mercats locals i internacionals, i fomenta valors com la sostenibilitat, la salut i l’eficiència energètica. A més, impulsa la cadena de valor de la fusta, la formació i la innovació, i representa els interessos econòmics, socials i laborals d’empreses i professionals del sector.

Entrevistem Alfons Solé, president del Gremi Fusta i Moble des del 2021. Soci del Gremi des de fa 30 anys, és nascut a Barcelona, propietari de Fusteria, Ebenisteria i Decoració Solé des de 1989 i professor tècnic de formació professional de la fusta i el moble del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya des del 2007.

L’aparador de la seu central d’MGC Mútua, al carrer Tuset de Barcelona, vol retre homenatge als antics oficis que no volem que es perdin i actualment fem un homenatge a l’ofici de fuster. Així com les mutualitats tenen el seu origen en el col·legis d’artesans de l’època romana, que van evolucionar en el si dels gremis medievals, l’ofici de la fusteria també es va refermar gràcies als gremis.

Quin és el paper que creu que compleixen els gremis i quins són en concret els objectius que persegueix el Gremi Fusta i Moble?

Actualment els gremis, associacions, etc., tornen a ser, i crec que seran, d’una importància vital en el sistema productiu del nostre país. Crec que per donar servei i que aquet sigui de qualitat i amb garantia tothom tard o d’hora tindrà que pertànyer a un gremi, cada dia més i degut al intrusisme laboral el client no sap si la persona que realitza el treball esta preparada per dur-lo a terme i si tindrà una garantia.

Els gremis van néixer com associacions per progressar econòmicament i socialment, per estar coberts pel que pogués passar, per formar i remar sempre endavant. Avui en dia aquests objectius comuns s’han perdut una mica. Tothom es pensa que amb un mòbil i un ordinador ho té tot a l’abast- Doncs no, ens perdem les propostes de cursos, estudis, ofertes i, sobretot, l’avanç econòmic que el Gremi té, les persones preparades per extraure el que necessita un empresari, i l’assessorament jurídic i fiscal.

Espero que en pocs anys tot professional pugui tenir un carnet que ho demostri de la mateixa manera que tothom pugui demostrar la seva qualificació professional. Per tant els gremis hem d’estar al nivell per donar resposta als empresaris, treballadors i clients. Per això tenim, entre altres, moltes coses: perits, assessors, advocats, dintre del nostre organigrama i sobretot que són especialistes en el nostre camp.

Com creu que afronta el futur un ofici amb tanta història?

La historia és fa, després s’escriu. Avui en dia és un dels oficis que més càrrega digital té, no hem canviat la forma de fer sinó de com ho podem fer, m’explico: en màquines, ordinadors,  IA, cada vegada anem avançant en seguretat, qualitat i sobretot productibilitat. Es un ofici dels més antics, per tant ja portem molt temps al mercat.

Si volem ser sostenibles, el nostre material es l’únic que és cent per cent reciclable; és en edificació l’únic que et manté una temperatura estable tot l’any, mitjançant el qual hi ha un estalvi energètic considerable per a la gent. De fet, sempre explico que des d’on he escrit aquestes paraules és en una cadira de fusta, sobre una taula de fusta, tot fet per un fuster; a més, tinc una prestatgeria i un armari. Per acabar de arrodonir, el terra també es de fusta; així doncs, si ens mirem el que ens envolta veurem la importància de la fusta.

En què consisteix la fusteria constructiva?

És com un ofici nou, però que te milers d’anys. Cal recordar que l’edifici més antic del món es de fusta. A diferència a la fusteria que tots coneixem, és l’amplificació de qualsevol encaix, ni mes ni menys. La fusta constructiva és sobretot de la manera que avui en dia ens és presentada, per tal de poder-la treballar, en trossos de fusta o taulons de mides més reduïdes i encolades entre si, per al moviment o la deformació és casi nul·la , com si fos un tauler de partícules. Això fa que l’aprofitament forestal sigui mes productiu i es pugui aprofitat més del 80% d’un arbre i l’altre 20% passi a taulers o biomassa. Ara podem inclús demanar les mides d’escairada o de llargada que en faci falta per ús en edificació .

Massatges i estiraments: Com podem alleujar les contractures musculars

Què és una contractura

Els nostres músculs estan formats per feixos de teixit conjuntiu o connectiu que embolcalla una membrana (la fàscia). El teixit que forma els músculs es pot dilatar o contreure, de manera que cada múscul respongui a les nostres necessitats.

Quan sotmetem un múscul a un esforç perllongat (com ara mantenir enlaire un pes amb l’avantbraç, de manera que el braç resti adherit al cos), el mal augmenta de manera progressiva fins que n’acaba limitant el moviment: el múscul es contreu i es torna rígid al tacte. Anomenem aquest estat contractura muscular.

Per què passa

Les contractures tenen causes molt diverses. A continuació te n’expliquem algunes.

  • Estrès.
  • Mala postura. És molt important tenir una bona higiene postural, és a dir, mantenir una postura correcta per a la salut musculoesquelètica; com ara quan seiem a taula mentre treballem o en aixecar un pes de terra sense doblegar els genolls, per dir-ne un parell d’exemples.
  • Manca d’activitat. Si t’estàs un cert temps sense fer cap activitat física, els músculs se t’afebleixen i, quan els exigeixes un esforç, potser tens una contractura.
  • Excés d’activitat, sobretot si dus a terme l’activitat de manera defectuosa o errònia.
  • Un estirament brusc. Per això els esportistes fan escalfament abans de començar l’activitat.
  • Un cop directe sobre el múscul.
  • Deshidratació, que causa una manca de les sals necessàries per mantenir en forma el múscul.

Les contractures es poden produir en qualsevol múscul del cos, però, per regla general, les més freqüents són:

  • A la zona lumbar. Probablement és la més habitual. Se sol manifestar com un dolor intens acompanyat d’una rigidesa extrema.
  • A les cervicals. S’origina, bàsicament, per una mala postura assegut davant la taula, quan som a la feina.
  • A les cames.

Com es tracten

Les contractures poden empitjorar si no es tracten correctament. No és gaire recomanable provar de resoldre-les sense ajut; per tant, l’actitud més intel·ligent és recórrer a un metge o, si més no, a un fisioterapeuta.

Entre els tractaments més freqüents trobem:

  • La fisioteràpia, que engloba una sèrie de tècniques, com ara els estiraments per restablir la mida i l’elasticitat de la musculatura, els massatges i altres exercicis. No s’han de dur a terme sense el guiatge d’una persona experta.
  • Escalfor, o bé fred. Segons el criteri del professional, tant l’aplicació de l’un com de l’altre ajuden a abaixar la inflamació.
  • Estiraments, que miren de restablir el múscul a l’estat ideal. N’hi ha que es poden fer a casa.
  • Medicaments: sobretot els antiinflamatoris no esteroidals que redueixen el dolor perquè fan baixar la inflamació. També es poden fer servir relaxants musculars. No cal dir que un metge ha de prescriure tots els medicaments.

Es poden prevenir les contractures musculars?

No sempre, perquè tenen causes múltiples. Ara bé, una certa disciplina pot ajudar molt a evitar-ne una bona part.

  • Abans dèiem que una de les causes més habituals de les contractures és la mala postura. Tant si treballes dret com assegut, o sigui quina sigui la postura exigida per l’activitat que determina la teva activitat diària, informa’t de la postura més adequada. Si la teva higiene postural és deficient, pots acabar tenint problemes.
  • Defuig el sedentarisme. Hauries de mantenir un bon ritme d’activitat física. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella de fer entre tres i cinc hores d’exercici al dia amb una intensitat moderada.
  • Fes estiraments, especialment si has de practicar exercici. Tot i així, encara que no sigui el cas, els estiraments ajuden a mantenir el to muscular.

Bibliografia:

https://www.elsevier.es/es-revista-medicina-integral-63-articulo-contracturas-calambres-agujetas-10022201
https://itechmedicaldivision.com/es/contractura-muscular/
https://www.cirugiadelhombro.es/como-saber-que-tengo-o-no-una-contractura-muscular/

Higiene del son: nous propòsits per aquest any

Som molts els que veiem el començament de l’any com una oportunitat per al creixement personal, per deixar enrere els mals hàbits, i que anhelem millorar la vida fixant-nos nous propòsits per a l’any nou.

Això no obstant, si t’identifiques amb la majoria, probablement et serà un desafiament complir aquests objectius. De fet, s’estima que més de la meitat de nosaltres no aconsegueix complir-los. Però la ciència ens revela que el veritable desafiament no radica en la meta en si, sinó a portar a terme els objectius. Les investigacions suggereixen que la manera més efectiva d’instaurar un hàbit saludable és fer petits passos.

D’altra banda, millorar el son pot ser un petit pas crucial per assolir els teus propòsits. Has establert objectius relacionats amb l’exercici, la pèrdua de pes, l’alimentació saludable o deixar de fumar? El son és una eina poderosa per millorar el benestar general i tenir una vida més saludable. Quan dormim, el cos fa un paper essencial per restaurar i reparar tots els seus sistemes. No només s’enforteix l’atenció, la memòria i la presa de decisions, sinó que també se’n beneficia la salut física i es contribueix a l’equilibri emocional i de l’estat d’ànim. A més, un bon descans ens proporciona l’energia, la motivació i l’autocontrol necessaris per assolir els objectius per al nou any. La simple adopció d’una bona higiene del son et pot proporcionar la capacitat de perseverar i assolir les teves metes, especialment en moments difícils.

Com podem convertir els nostres propòsits en hàbits duradors

Per transformar els propòsits en hàbits duradors has de començar a focalitzar els aspectes que pots controlar, com ara seguir les recomanacions d’higiene del son. És important que, en lloc de centrar-te únicament en els resultats (com són deixar de fumar, ser més productiu o tenir una vida més saludable), cosa que et podria portar a abandonar els propòsits de manera prematura, mantinguis l’atenció en el procés, que és la clau.

A més, els experts suggereixen que perquè un propòsit sigui efectiu, s’ha de complir amb els requisits SMART (sigles en anglès):

  • ESpecífic: establir un objectiu clar i concret.
  • Mesurable: tenir la capacitat de fer un seguiment senzill del compliment de l’objectiu.
  • Assolible: els objectius han de ser realistes, cosa que sovint implica fer petits passos en lloc d’intentar fer canvis massa ambiciosos.
  • Rellevant: ha de ser significatiu per a tu, ja que això et proporcionarà la motivació necessària per assolir-lo.
  • En un interval de Temps determinat: els plans de canvi han de començar amb un període de temps establert, com, per exemple, 90 dies.

Seguint els requisits SMART, aquí sota et deixem algunes idees per establir propòsits d’any nou relacionats amb el son.

  1. En lloc de simplement proposar-te dormir més bé, pots establir objectius específics, com ara moderar el consum de cafeïna i evitar prendre’n més tard de les 15 h per no afectar la qualitat del son.
  2. En lloc d’obsessionar-nos a assolir les vuit hores de son, que, encara que és un objectiu mesurable, se centra massa en resultats, és més efectiu fixar una rutina d’anar a dormir, tancar el llum i deixar el telèfon mòbil a la mateixa hora cada nit. Establir un horari regular promou un ritme circadiari saludable i garanteix un temps adequat de descans.
  3. Per agafar el son més ràpidament, és preferible proposar-se desenvolupar una rutina relaxant abans de dormir, que pot incloure activitats com són llegir, banyar-se, escoltar música, fer estiraments o practicar tècniques de relaxació. Un pla pràctic pot facilitar agafar el son i enfortir els hàbits en funció de les necessitats que tinguis.
  4. En lloc de proposar-te no desvetllar-te durant la nit, un objectiu que pot generar frustració, et recomanem sortir de llit i fer una activitat relaxant que t’ajudi a tornar a agafar el son.

En alguns casos la millor solució pot ser buscar ajuda professional. Si experimentes símptomes de trastorns del son, com insomni, roncs forts o somnolència diürna excessiva, t’aconsellem que concertis una cita amb un metge especialista en medicina del son.

Què és la nefrologia?

La nefrologia és una branca de la medicina que es centra en l’estudi i tractament de les malalties relacionades amb els ronyons. Les patologies associades a aquests estan augmentant tant a nivell nacional com mundial, i sovint estan relacionades amb altres com la diabetis i l’hipertensió arterial. En aquest article, veurem en què consisteix aquesta especialitat mèdica i quines són les malalties renals més freqüents.

Nefrologia: Què és?

La nefrologia és una especialitat mèdica, el camp d’actuació de la qual és la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les patologies associades als ronyons i les funcions que aquests exerceixen. Aquests òrgans tenen com a funció principal filtrar la sang per eliminar totes les toxines i els residus que conté. A més, s’encarreguen de mantenir un equilibri entre els líquids i la quantitat d’electròlits que hi ha en l’organisme.

Al nostre país, la malaltia renal crònica, o ERC, és una de les principals causes de mortalitat. Segons les dades de la Societat Espanyola de Nefrologia, el 15% de la ciutadania ja està afectat per aquesta malaltia, amb un creixement del 30% en els últims deu anys. Aquest augment també s’ha produït en altres països del món. Si aquesta tendència continua, es preveu que per a l’any 2040 passi d’estar entre les deu primeres causes de mortalitat a situar-se entre les cinc primeres.

Funcions del nefròleg

El metge especialista en aquesta matèria és el nefròleg, però sovint es confon el seu paper amb el de l’uròleg. Aquest últim professional està especialitzat en l’aparell urinari i retroperitoneu en ambdós sexes, així com en les malalties relatives a l’aparell genital masculí. En canvi, la nefrologia abasta una regió anatòmica més gran.

Dins de les patologies que tracta aquest especialista destaquen:

  • Infeccions d’orina. Hematúria, que és sang en l’orina, o proteinúria, o presència de proteïnes.
  • Nefritis o inflamació del ronyó o càlculs.
  • HTA i dany vascular.
  • Malalties de diversa índole que afecten els ronyons.
  • Alteracions de la funció renal alterada.
  • Insuficiència renal crònica.
  • Tractaments de diàlisi i altres de depuració de sang.

Quan consultar un nefròleg?

La visita al nefròleg vindrà indicada pel metge d’atenció primària. Aquesta persona serà l’encarregada d’identificar els problemes que es pateixen en la funció renal o aquelles patologies que estan afectant els ronyons i el seu funcionament. Un cop es detectin, es derivarà el pacient a l’especialitat de nefrologia, on es revisarà la simptomatologia, es realitzarà el diagnòstic concret i es marcaran les pautes per al tractament pertinent.

Diagnòstic i tractament en nefrologia

Per poder procedir amb un diagnòstic, l’especialista realitzarà diferents proves. Per exemple, una exploració física inicial; anàlisis de sang per valorar els nivells de creatinina, urea, sucre, colesterol i electròlits, així com la filtració dels ronyons; anàlisis d’orina, per mesurar l’albumina, que és la proteïna; tomografies o ressonàncies magnètiques dels ronyons, o biòpsies, per estudiar possibles anomalies.

La combinació de proves permet identificar una possible fallada renal i el grau d’aquesta i els nivells de filtració, que són imprescindibles per a l’eliminació correcta de residus i líquid. Amb aquests resultats, es marcarà el tractament adequat per a cada persona en particular.

Malalties renals comunes

Les malalties renals o nefropaties són aquelles condicions que afecten l’estructura i el funcionament dels ronyons, concretament les nefrones. La seva funció és filtrar la sang, de manera que quan es veuen alterades, apareixen diferents patologies. Aquelles persones que pateixen diabetis, hipertensió arterial o antecedents familiars de problemes renals tenen major predisposició a patir malalties dels ronyons. Les més habituals són les següents:

  • Malaltia o insuficiència renal crònica, que és la pèrdua de filtració glomerular. És degenerativa i irreversible i afecta ja més del 20% de les persones majors de 60 anys. Les causes solen ser l’hipertensió i la diabetis, però també trastorns autoimmunitaris.
  • Càncer de ronyó. En la seva etapa inicial no dóna símptomes, però a mesura que avança la neoplàsia maligna, pot haver-hi sang a l’orina, dolor constant en un costat, febre, fatiga i pèrdua d’apetit.
  • Càlculs renals o pedres al ronyó. Es tracta de masses formades per sals i minerals, que en grans concentracions, es cristal·litzen i s’acumulen al tracte urinari. Poden arribar a mesurar 2 cm. Si són petits, s’expulsen per l’orina, però si són més grans es necessiten fàrmacs o una intervenció quirúrgica.
  • Glomerulonefritis. Afecta els glomèruls, que són vasos sanguinis dins dels ronyons. Produeix sang i escuma a l’orina, així com inflor en el cos. Sol requerir diàlisi i trasplantament.

Símptomes de problemes renals

La simptomatologia dels problemes renals variarà en funció de la patologia que es pateixi. En general, sol haver-hi sang a l’orina, canvis en la seva freqüència i aparença, inflor en les extremitats, dolor lumbar, fatiga i pressió arterial elevada, entre d’altres.

Davant de qualsevol anomalia, cal dirigir-se al metge de capçalera perquè faci una avaluació i derivi als especialistes en nefrologia.

Bibliografia

https://www.riojasalud.es/servicios/nefrologia/articulos/que-es-la-nefrologi

https://vivolabs.es/enfermedades-renales/

Son i cognició: com el son afecta el nostre cervell

El son és el nostre recurs natural per mantenir l’organisme en plenes facultats. Un descans saludable permet que el nostre cos i ment es recuperin, ens deixa renovats i en estat d’alerta un cop ens despertem. En canvi, si no dormim prou, ja sigui per una mala qualitat o per una durada insuficient del son, l’endemà el cervell no pot funcionar correctament. Això pot afectar la capacitat de concentració, resolució i memòria.

Una mala nit de son tindrà efectes immediats l’endemà i disminuirà temporalment les nostres capacitats cognitives. En canvi, si aquesta manca de son es cronifica, podrem notar alteracions que perdurin en el temps, que posen en risc la nostra salut i augmenten el risc de deteriorament cognitiu i demència.

Què li passa al nostre cervell després d’una mala nit de son?

Dormir malament pot perjudicar el rendiment intel·lectual, acadèmic i laboral, i afectar la nostra creativitat i memòria. A més, aquesta disminució de capacitats cognitives pot suposar un risc per a la nostra salut. Per exemple, hi ha més risc de patir accidents de trànsit en persones que condueixen després de no haver dormit prou. Els possibles efectes a curt termini de la manca de son són molt variats:

  • Somnolència excessiva: la somnolència i la fatiga són efectes diürns comuns d’una nit de dormir malament. En resposta a això, una persona es pot quedar adormida sense adonar-se’n durant uns segons, el que es coneix com microson.
  • Baixa capacitat d’atenció: la manca de son redueix l’atenció d’una persona, així com el seu aprenentatge i processament.
  • Menor adaptabilitat: alguns estudis han trobat que la manca de son dificulta la flexibilitat cognitiva, redueix la capacitat d’adaptar-se en circumstàncies incertes o canviants.
  • Capacitat emocional reduïda: dormir malament també pot alterar el nostre estat d’ànim i personalitat, i ens torna més irritables i irascibles.
  • Judici deteriorat: en alguns casos, aquesta resposta emocional desregulada perjudica el judici. Les persones que no dormen prou tenen més probabilitats de prendre decisions arriscades i poden centrar-se en una possible recompensa en lloc de centrar-se en els desavantatges.

El son insuficient de manera perllongada, com afecta el nostre cervell?

El son insuficient i la fragmentació del son s’associen freqüentment amb deteriorament cognitiu i demència. A més, en persones ja diagnosticades amb demència, dormir malament s’ha relacionat amb un pitjor pronòstic de la malaltia. Alguns efectes cognitius de dormir malament es poden notar immediatament, però l’evidència científica ens trasllada que la privació de son a llarg termini pot comportar els següents problemes cognitius:

  • Deteriorament de la memòria: tant el son no REM com el REM semblen ser importants per a una consolidació més àmplia de la memòria, cosa que ajuda a reforçar la informació al cervell perquè puguem recordar-la quan faci falta. El son no REM s’ha relacionat amb la memòria declarativa, que inclou coses com fets bàsics o estadístiques, i el son REM millora la memòria procedimental, com recordar una seqüència de passos. La manca de son afecta la consolidació de la memòria en alterar el procés normal que recorre tant al son NREM com al REM per construir i retenir records. A més, diversos estudis han descobert que les persones privades de son corren el risc de formar records falsos.
  • Malaltia d’Alzheimer: la ciència mostra que el son ajuda el cervell a fer tasques importants, com eliminar proteïnes beta amiloides potencialment perilloses. En la malaltia d’Alzheimer, el beta amiloide es forma en grups, anomenats plaques, que empitjoren la funció cognitiva. Els estudis han descobert que fins i tot una sola nit de privació de son pot augmentar la quantitat de beta amiloide al cervell. Una anàlisi va trobar un risc considerablement més alt de malaltia d’Alzheimer en persones amb problemes de son; es va calcular que fins al 15 % dels casos de malaltia d’Alzheimer eren atribuïbles a la falta de son.

Com podem potenciar el nostre son per millorar la nostra capacitat cognitiva?

Per millorar la teva cognició i garantir un son saludable, aquí tens algunes recomanacions:

  • Estableix una rutina de son. Intenta anar a dormir i aixecar-te a la mateixa hora cada dia, fins i tot els caps de setmana. Aquesta regularitat ajudarà a sincronitzar el teu rellotge biològic.
  • Crea un entorn de son tranquil. Mantén l’habitació fosca, silenciosa i a una temperatura agradable per a un son òptim.
  • Evita els estimulants abans de dormir. Limita la cafeïna i altres substàncies estimulants diverses hores abans de la teva hora de dormir.
  • Estableix una rutina de relaxació. Tracta de fer activitats relaxants com llegir o prendre un bany calent abans de dormir per ajudar a preparar el teu cos per al son.
  • Controla la teva dieta. Evita menjars pesants o picants abans de dormir i limita el consum d’alcohol.

En conclusió, el son i la cognició estan estretament relacionats, i la manca de son pot tenir efectes negatius en el teu cervell. Prioritzar el son adequat i adoptar hàbits de descans saludables pot millorar la teva capacitat cognitiva i benestar general. No subestimis mai el poder del son per a la teva ment.

Herpes zòster o cíngara: Tot el que has de saber

El herpes zòster o cíngara és una erupció cutània dolorosa que està causada pel virus de la varicel·la. Es caracteritza per la seva capacitat per reactivar-se en múltiples ocasions un cop el virus ja està present en l’organisme. En aquest article, et contem totes les característiques d’aquesta afecció i com es tracta.

Què és la cíngara o herpes zòster?

La cíngara o herpes zòster és una erupció que apareix a la pell i que causa dolor, i es produeix per la reactivació del virus de la varicel·la en el cos. Un cop es pateix aquesta malaltia, el virus es queda per sempre en el cos.

Tot i que pot romandre anys sense tornar a donar símptomes, quan el sistema immunològic està feble, ja sigui per èpoques d’estrès, patologies mèdiques o per l’envelliment natural, es reactiva i torna a presentar la seva molesta sintomatologia.

Quin és el perill de la cíngara?

La cíngara no presenta cap perill en la seva aparició inicial, més enllà del dolor causat per les berrugues o perquè aquest es manté a llarg termini un cop ha remès la erupció (neuralgia postherpètica).

Les complicacions poden aparèixer quan les úlceres estan situades al front i a la zona propera a l’ull. En aquests casos, hi ha un risc que es pugui infectar el nervi que condueix a l’ull. Aquesta infecció es diu herpes zòster oftàlmic i pot arribar a afectar la visió. L’herpes zòster auditiu o síndrome de Ramsay Hunt funciona de manera similar, però a l’orella. Pot causar berrugues al conducte auditiu, paràlisi parcial del rostre, xiulets, pèrdua de l’audició i vertigen.

És contagiosa la cíngara?

El herpes zòster o cíngara no és contagiosa, ja que el que es contagia és el virus de la varicel·la. Aquest sí que es pot contraure si es té contacte directe amb el líquid de les berrugues de la cíngara. No obstant això, aquesta situació és anòmala i, per tant, el risc és molt baix. A més, passats uns dies, les berrugues creen una crosta, la qual cosa dificulta encara més la contagi.

Símptomes de l’herpes zòster

Abans que es presenti l’erupció, apareix picor o prurit en la zona afectada. Sol presentar-se en un sol costat de la cara o del cos, i en alguns casos pot haver-hi febre. Transcorreguts uns dies, apareix l’erupció, que es pot veure acompanyada de mal de cap, escalofríos i molèsties estomacals. Després d’una setmana, les berrugues creen una crosta i acaben desapareixent entre dues i quatre setmanes després.

Tractament de l’herpes zòster

Com que es tracta d’un virus, no hi ha cap tractament que sigui eficaç per guarir la cíngara. L’únic que es pot recetar per frenar l’expansió de les berrugues són els medicaments antivirals. Aquests es poden prendre per via oral, la seva eficàcia augmenta si s’utilitzen en els tres primers dies des de l’aparició de l’erupció, o bé consistir en una loció que s’aplica sobre la zona afectada. Per a les molèsties, es poden recetar analgèsics.

En l’actualitat, existeixen dues vacunes per a l’herpes zòster. La primera és recombinant nova, amb petits fragments del virus, i la segona, una més antiga amb virus viu debilitat. Aquesta última només està disponible en alguns països. La recombinant sol utilitzar-se en persones saludables de més de 50 anys, hagin patit o no la varicel·la. Consisteix en dues dosis per via intramuscular amb una separació d’entre dos i sis mesos.

Quant de temps dura la malaltia de la cíngara?

L’herpes zòster o cíngara sol desaparèixer al voltant d’un mes després dels primers símptomes. Com hem dit, després del picor inicial, apareixen en uns dies les primeres berrugues, que després començaran a assecar-se entre set i deu dies després. Amb la crosta formada, van desapareixent al cap de dues setmanes. No obstant això, la seva aparició pot tornar a tenir lloc, ja que el virus de la varicel·la no marxa del cos.

On pot sortir la cíngara?

La cíngara apareix en forma de ratlles, amb berrugues plenes de líquid i envoltades per una zona vermella. Solen aparèixer en un costat de la cara o del tronc, com ara al pit. No obstant això, també hi ha casos de persones amb berrugues en altres parts del cos.

Qui és més susceptible de contraure la cíngara?

La cíngara apareix amb més freqüència en persones majors de 50 anys, degut a que el sistema immunològic s’afebleix. També en aquelles en les quals aquest sistema està debilitat per altres patologies, com ara el VIH; persones amb càncer; aquelles que prenen medicaments com corticoides o que s’han sotmès a un trasplantament d’òrgans.

Com prevenir l’herpes zòster

L’única forma de prevenir l’herpes zòster o cíngara és a través de la vacuna per a la varicel·la o evitant el contacte directe amb aquelles persones que la estan patint. També s’ha de limitar el contacte amb qui té activa la cíngara, tot i que com indiquem, el risc de contagi pel líquid de les berrugues és mínim. Per a qui ja té el virus de la varicel·la en el cos, es recomana reforçar el sistema immunològic sempre que sigui possible per evitar l’aparició de la cíngara.

Bibliografia

https://www.cdc.gov/shingles/about/symptoms-sp.html#:~:text=La%20culebrilla%20(herpes%20z%C3%B3ster)%20es,en%202%20a%204%20semanas.

https://medlineplus.gov/spanish/shingles.html

https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/infecciones/infecciones-por-el-virus-del-herpes/herpes-z%C3%B3ster-culebrilla