Per què tenim estrès: les hormones causants

Anomenem estrès a una reacció de l’organisme en una situació de tensió anòmala que percebem com a potencialment perillosa. En aquesta situació, l’organisme secreta una quantitat més elevada de dues hormones a la sang, que són les responsables que el cos es posi en guàrdia per plantar cara a l’amenaça potencial. Ens referim a l’adrenalina i al cortisol, i totes dues són cabdals per respondre com cal en aquests casos.

El problema és quan el nivell de totes dues hormones es manté elevat, perquè s’arriba a un estat d’estrès crònic indesitjable que és perjudicial per a la salut.

Les principals hormones de l’estrès

L’adrenalina

També coneguda com a epinefrina, és segregada per l’organisme per mitjà de les glàndules suprarenals, que se situen per sobre dels ronyons. Aquesta hormona té com a efecte elevar la freqüència cardíaca i la pressió sanguínia, la qual cosa, al seu torn, fa créixer la reserva d’energia. Des d’un punt de vista primari, el mecanisme serveix per evitar una situació perillosa, com l’atac d’una bèstia en temps remots. El cervell s’adona del perill i envia a les glàndules suprarenals l’ordre d’alliberar l’hormona. L’adrenalina és la responsable de les reaccions immediates contra una amenaça, que són conegudes com a descàrregues d’adrenalina.

L’efecte en l’organisme pot produir cert benestar, com els passa als aficionats a les activitats de risc, als esports extrems o a les pel·lícules de por.

L’adrenalina es fa servir com a medicament per pal·liar les reaccions al·lèrgiques greus, les crisis asmàtiques igual de perilloses, les al·lèrgies extremes (anafilaxi) i en cas d’una caiguda important de la pressió arterial o, fins i tot, d’una aturada cardíaca.

El cortisol

Per dir-ho d’una manera gràfica i planera, hem vist que l’adrenalina actua quan el cervell identifica una situació d’alarma. Tot seguit se secreta cortisol, perquè té uns efectes que “complementen” els de l’adrenalina.

El cortisol és una hormona esteroide que el cos allibera per centrar-se en aquesta situació, augmentant la concentració de sucre a la sang i deturant els processos corporals que no són necessaris de manera immediata: el sistema digestiu, el sistema reproductiu o el creixement. També en secreten les glàndules suprarenals. Té un efecte més lent que l’adrenalina.

L’impacte de l’estrès en la salut

Els lectors d’aquest blog saben prou bé que és molt perjudicial per a la salut d’estar sotmès a un estrès constant.

En una situació normal, després que s’hagin alliberat les hormones associades a l’estrès a causa d’una amenaça concreta i s’hagi resolt el problema, totes dues hormones tornen als nivells normals, i això deixa una sensació plaent. Malauradament, en la vida moderna, cada vegada és més freqüent d’estar sotmès a l’estrès constant.

Aquesta situació d’estrès implica molts perills per a la salut: malaltia cardíaca, insomni, problemes digestius, depressió, ansietat, hipertensió, pujada de la glucèmia (sucre a la sang), trastorns intestinals, disminució o pèrdua de la libido, pèrdua de memòria i augment de pes.

Què caldria fer per reduir l’estrès

Hi ha diverses coses que podem fer per mirar de reduir els nivells d’adrenalina i de cortisol.

Per pal·liar els efectes de l’adrenalina:

  • Fes exercicis de respiració profunda.
  • Practica l’atenció plena o el mindfulness.
  • Cerca records agradables i evita els pensaments negatius.
  • Practica la relaxació muscular, contraient i relaxant alternativament els diferents grups de músculs corporals.

Per mitigar els efectes del cortisol:

  • Fes exercici moderat de manera regular. En realitat, durant l’exercici, l’índex de cortisol augmenta, però només temporalment i, a curt termini, és beneficiós per combatre l’estrès.
  • Dorm bé. La manca d’un son de qualitat eleva la secreció de cortisol. Així doncs, ves-te’n més d’hora al llit, evita la cafeïna i l’alcohol i enretira l’ordinador, les tauletes i els mòbils de l’habitació, i també elimina-hi qualsevol font de llum.
  • Passa-t’ho bé! Segons diversos estudis, quan riem se secreta menys cortisol; per tant, diverteix-te amb els amics i la família.
  • Adopta una mascota. També hi ha estudis que afirmen que tenir cura d’un animal fa minvar els nivells de cortisol.
  • Segueix una dieta saludable. Recorda la regla de cinc al dia (entre peces de fruita i porcions de verdura). Redueix el consum de sucre i incorpora a la dieta aliments com el iogurt, els plàtans i la xocolata negra, tots són bons per mantenir-ne estables els nivells.

Convocatòria Assemblea General Ordinària i Extraordinària

En compliment del que estableixen els articles 16 i 17 dels Estatuts Socials, el Consell d’Administració de MGC Insurance, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija, en sessió celebrada el dia 11 de maig de 2022 va acordar convocar els mutualistes de l’entitat a l’Assemblea General Ordinària que tindrà lloc el proper dia 29 de juny de 2022, a les 11:00h, en primera convocatòria i, si escau, a les 12:00h en segona convocatòria, i a l’Assemblea General Extraordinària prevista per al mateix dia, a les 12:00h, en primera convocatòria i, si escau, a les 13:00h en segona convocatòria, a la “Sala d’Actes Manel Aran” de la seva seu social, situada al carrer Tuset 5-11, de Barcelona.

Consulta l’Ordre del dia

Què són els unit linked? | Descobreix-ho!

Els unit linked, també coneguts com a assegurances de vida amb capitalització, són productes financers que combinen la protecció i cobertura d’una assegurança de vida amb les oportunitats d’inversió que ofereixen els fons d’inversió. Aquests productes s’han tornat cada vegada més populars entre inversors i els qui busquen maximitzar el capital a llarg termini. En aquest article, explorarem detalladament què són, com tributen i els seus avantatges i desavantatges.

Què són els unit linked?

Els unit linked són productes financers que permeten als assegurats invertir en una varietat d’actius financers, com ara accions, bons, fons mutus i més. En contractar-los, la persona assegurada adquireix una pòlissa d’assegurança de vida que li brinda protecció i beneficis addicionals en cas de defunció o invalidesa.

Però la seva particularitat és que, a més a més de la cobertura de l’assegurança de vida, es té l’opció de destinar una part de les primes a la inversió en diferents fons, d’acord amb el perfil de risc i els objectius financers que es tinguin.

A diferència d’altres productes d’inversió, els unit linked ofereixen una gran flexibilitat i transparència. A més, es poden realitzar aportacions addicionals al llarg del temps i canviar l’assignació dels actius en funció de les necessitats que es tinguin i del rendiment que hi hagi en el mercat. D’aquesta manera, es permet adaptar l’estratègia d’inversió a mesura que evolucionen les circumstàncies personals i econòmiques de la persona assegurada.

No obstant això, com en qualsevol inversió financera, mai hi ha una garantia al 100% que es vagi a aconseguir una rendibilitat mínima, sinó que sempre hi ha un risc associat. D’altra banda, les companyies asseguradores solen establir un límit màxim en les modificacions anuals que es poden realitzar sense comissió. Superat aquest límit, s’afegiria un cost.

Com tributen?

Pel que fa a la fiscalitat, els unit linked compten amb un tractament tributari particularment atractiu. Els guanys generats per la inversió en aquests productes no es graven immediatament, la qual cosa permet aprofitar l’efecte de l’interès compost a llarg termini.

A l’hora de tributar pels guanys, poden donar-se dues situacions. La primera és que la persona assegurada rescati el capital en algun moment concret. En aquest escenari, la diferència entre l’aportació en la contractació i el valor que finalment s’obté és la quantitat que tributarà en la declaració de l’IRPF, dins de l’apartat del rendiment de capital mobiliari. La segona opció és que la persona assegurada mori. Aquí la tributació és diferent, ja que els beneficiaris declararien els beneficis en l’Impost de Successions.

Tanmateix, aquesta manera d’operar no és la que hi ha hagut sempre, i de no conèixer l’actual regulació, es podria contractar aquest producte financer amb una idea errònia. Fins a 2017, les persones prenedores d’aquestes pòlisses declaraven en l’Impost sobre el Patrimoni, però es recorria a estratègies per a no tributar. Per exemple, establir un beneficiari irrevocable; una acció que està penalitzada.

Avantatges i desavantatges d’aquest producte financer

Com tot producte financer, els unit linked tenen els seus avantatges i desavantatges, i és necessari conèixer ambdós abans de contractar-ho. A continuació, analitzarem alguns aspectes importants a considerar abans de decidir-se a invertir en aquesta mena d’assegurança de vida amb capitalització.

Avantatges

Potencial de creixement

El potencial de creixement és superior en comparació amb els productes d’estalvi tradicionals, ja que permeten la inversió en una varietat d’actius financers, com el mercat d’accions, bons, fons mutus i altres instruments per a augmentar els guanys.

Diversificació i flexibilitat

La possibilitat de diversificar les inversions ajuda a reduir el risc associat amb la volatilitat dels mercats financers. Si un sector o una regió geogràfica específica es veu afectada, les altres inversions poden equilibrar el rendiment general de la teva cartera. A més, es poden realitzar aportacions addicionals i ajustar la distribució.

Preparació de l’herència

Com a assegurança de vida, permet triar a una persona beneficiària en particular, en lloc de repartir-se el benefici entre els hereus legals. Els unit linked no formen part de l’herència en si mateixa, per la qual cosa se solen utilitzar també per a evitar de la rigidesa del sistema espanyol i poder deixar-li uns diners a qui es desitgi fora de la família.

Desavantatges

Risc de mercat

Encara que la diversificació ajuda a mitigar el risc, estan subjectes a les fluctuacions i la volatilitat del mercat, i el valor de les inversions pot disminuir en moments de caigudes. És recomanable avaluar la tolerància al risc i diversificar adequadament per a mitigar-lo.

Costos associats

Com en qualsevol producte financer, hi ha comissions de gestió, càrrecs per administració i altres despeses relacionades. És essencial comprendre com poden afectar el rendiment de les teves inversions al llarg del temps.

Contractar una assegurança d’estalvi unit linked és una manera de fer créixer els teus estalvis, ja que disposes d’assessorament personalitzat, diversificació en les inversions i liquiditat immediata, en ser gestionats per professionals experts. Encara que sempre hi ha un cert risc associat, el seu nivell màxim es pot establir per a ajustar-se al perfil de la persona inversora.

AvantatgesDesavantatges
Potencial de creixement. Possibilitat d’invertir en diferents actius financers.Risc de mercat. Subjectes a les fluctuacions i la volatilitat del mercat.
Diversificació i flexibilitat. Es pot equilibrar el rendiment entre inversions i fer aportacions addicionals.Costos associats. Comissions de gestió, càrrecs per administració i altres despeses relacionades.
Preparació de l’herència. Permet triar persona beneficiària fos del que estableix la normativa espanyola en matèria d’herències.

Problemes hormonals en les dones de 40 anys

Quatre o cinc anys abans que es retiri la regla, les dones passen per un període durant el qual les coses canvien gradualment, fins que no arriba la menopausa, que té com a símptoma principal la desaparició de la menstruació.

Durant aquests anys la funció ovàrica es redueix. Arriba un punt que els ovaris, que produeixen òvuls de manera limitada, són incapaços d’obeir l’ordre del cervell d’alliberar un òvul. Aquesta incapacitat fa minvar la secreció d’hormones femenines: els estrògens i la progesterona. Es coneix aquesta etapa com a perimenopausa.

Símptomes i efectes de la perimenopausa

Poden ser molt variables, i no totes les dones manifesten els mateixos símptomes durant aquest període. Els més habituals són:

Fogots

Tot i que fins a la menopausa no arriben a la màxima intensitat, en aquesta etapa es comencen a tenir fogots, a banda de suar més del compte, sobretot a la nit, i de patir més problemes del son.

Regles irregulars

La irregularitat en el cicle menstrual no segueix pautes concretes. Considerem que la perimenopausa és precoç si la regla s’endarrereix o s’avança més de set dies; en canvi, si desapareix durant un parell de mesos o hi ha un interval de 60 dies entre dos cicles, diem que la perimenopausa és tardana.

Síndrome premenstrual

Es tenen símptomes com els que es manifesten abans de la regla, com ara dolor als pits, inflor de la zona abdominal, mal d’ovaris, cansament, mals de cap i, fins i tot, basques.

Canvis en l’estat d’ànim

En aquesta etapa et podries irritar més fàcilment o mostrar-te més sensible per qualsevol cosa que abans semblava una fotesa, i tenir el plor a flor de pell. En general, sovintegen els canvis d’humor inesperats.

Problemes sexuals

De vegades es comença a tenir manca de desig sexual. Normalment va acompanyat de més sequedat vaginal, amb lubrificació deficient i, fins i tot, de coïssor i d’irritació vaginal o vulvar.

Pèrdues d’orina

Hi ha petites “fuites” quan tossim, esternudem o, fins i tot, durant un atac de riure. Són conseqüència, per regla general, de la feblesa del sòl pelvià, i aquesta propensió és més elevada en les dones que han tingut diversos embarassos. Es pot pal·liar amb els exercicis de Kegel.

fruit and vegetables

Disminució dels estrògens

La davallada en el nivell d’estrògens pot causar una redistribució del greix corporal, que tendeix a acumular-se a la cintura, cosa que, al seu torn, fa augmentar el risc de patir la síndrome metabòlica amb:

  • Tensió arterial alta (hipertensió).
  • Creixement del nombre de triglicèrids.
  • Disminució del colesterol d’HDL, és a dir, del colesterol “bo”.
  • Augment de la glucèmia, que és la quantitat de sucre o de glucosa a la sang. En cas que la concentració sigui excessiva, es pot arribar a patir diabetis.
  • Més perill de tenir problemes cardiovasculars.

Què cal fer quan es manifesten els símptomes perimenopàusics

Primer de tot, recomanem que et visiti el ginecòleg, que et prescriurà el tractament adequat.

El metge mirarà de reajustar els nivells d’hormones. Hi ha tractaments que poden fer reaparèixer la menstruació, però també hi ha medicaments que no tenen aquest efecte.

Aquest tractament, que s’anomena TSH (tractament o teràpia hormonal substitutiva), consisteix a administrar diàriament petites dosis d’estrògens i de progesterona. És eficaç per tractar els fogots i les sudoracions desmesurades, i les dones, en general noten com millora el seu estat. Es pren durant un període de sis mesos o d’un any, tot i que hi ha estudis recents que demostren que, si s’administren durant un parell d’anys o més temps, es redueix el risc cardiovascular i s’enforteixen els ossos.

Què es pot fer a casa

A banda del tractament prescrit pel ginecòleg, pots seguir aquestes recomanacions:

  • Fes exercici de manera regular. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana de caminar mitja hora a un pas una mica ràpid tres o quatre cops a la setmana. No únicament és aconsellable en aquesta situació, sinó que sempre va bé per tenir cura de la salut cardiovascular i, a més, enforteix els ossos, ajuda a conciliar el son i augmenta la qualitat de vida.
  • Menja com cal, és a dir, segueix una dieta equilibrada, que inclogui prou productes lactis per garantir una ingesta de calci d’1,5 grams diaris.
  • Aplica la regla de “cinc al dia”: menja cinc peces de fruita o les porcions equivalents de verdura.
  • No fumis i, si beus, modera el consum d’alcohol.
  • Adopta una actitud positiva: aconseguiràs que el canvi que s’anuncia, la menopausa, sigui més passador.

¿Què és la prima d’una assegurança de salut?

El món de les assegurances de salut  està ple de termes que potser no aconsegueixes comprendre. Per a evitar-ho, avui t’expliquem què és la prima d’una assegurança de salut, de què depèn el seu import i quan s’ha de pagar.

primas seguros de salud

Què és exactament la prima de salut?      

Com que es tracta d’un concepte bàsic a l’hora de contractar una pòlissa, és convenient tenir ben clar què és la prima d’una assegurança de salut. Ve a ser la quantitat de diners que s’abona de manera periòdica a la companyia asseguradora per a poder obtenir a canvi la cobertura del risc que s’ha signat en el contracte.

Aquesta quantitat ha de ser abonada per la persona prenedora de l’assegurança, que és la que figura en la pòlissa com a responsable dels pagaments i de les comunicacions relatives als canvis que puguin afectar el risc. Des del moment en què es cobra, l’asseguradora està obligada a complir amb el que s’estableix a la pòlissa.

En el cas d’una assegurança mèdica de salut, amb la prima s’inclouen diferents serveis i prestacions, que seran variables en funció de les cobertures que s’hagin contractat. D’aquesta manera, són els mateixos que pots trobar a la sanitat pública, però amb la diferència que s’eviten les llistes d’espera i es té l’opció de triar al centre i al professional.

En funció d’aquestes cobertures determinades que tria la persona prenedora, l’import de la prima, o cosa equivalent, el preu de la pòlissa serà més baix o més elevat. Dit d’altra manera, l’import o prima que es paga el que fa és comprar l’accés a aquests serveis.

Cada quant pot augmentar la prima d’una assegurança de salut

Ara que ja coneixes què és la prima d’una assegurança de salut, has de saber també que aquesta no roman constant cada any, sinó que amb cada renovació té lloc un petit increment respecte a l’anterior.

I per què es produeix aquest increment? En primer lloc, per la pujada de l’índex de preus al consum o IPC. Però, a més, per altres motius que revaloren la prima, com és el cas de l’edat. Com més grans siguem, major serà també l’import, atès que es considera que el risc relatiu a la salut augmenta.         

Però aquest augment no es calcula a l’atzar, sinó que es tenen en compte les estadístiques relatives a la mortalitat al país, en les quals figuren l’edat o la causa de la defunció. D’aquí ve que contractar una assegurança de salut durant la joventut permeti obtenir notables avantatges a llarg termini, en partir d’una quantitat molt reduïda que anirà augmentant progressivament.

Hi ha un tercer motiu responsable que la prima de salut augmenti cada any i és la professió que s’exerceix. Encara que és molt probable que mai hi hagis pensat, hi ha treballs que impliquen un risc més alt que d’altres, com és el cas de la mineria, els cossos de seguretat com la policia, els pilots d’avions o l’exèrcit.

En qualsevol d’aquestes professions, l’import serà superior que en les altres. Si s’exerceix un d’aquests treballs, caldrà tenir en compte quant pot augmentar la prima d’una assegurança de salut per a ells. Tanmateix, se sol recomanar comptar amb proteccions específiques que tinguin en compte possibles eventualitats i riscos en aquests sectors.

primas seguros de salud

Quan s’ha de pagar la prima de salut i què passa si no la pago

Per a saber quan s’ha de pagar la prima de salut, cal consultar la pòlissa, ja que la periodicitat s’estableix en el moment de signar el contracte. Podem distingir entre diferents tipus:

  • Única. Aquesta prima és molt poc habitual, car consisteix en un sol pagament i l’habitual és que siguin periòdics.
  • Periòdica. A diferència de l’anterior, els pagaments són repetitius durant un període de temps.
  • Anual. La cobertura es paga una sola vegada a l’any i cobreix els dotze mesos.
  • Fraccionada. La cobertura es cobreix en diversos pagaments, amb un import total més reduït que quan es paga d’un sol cop. Si es produís un sinistre, la companyia pot reclamar la resta de pagaments pendents.
  • Fraccionària. El càlcul de la prima abasta un període que no arriba a l’any. Com en el tipus anterior, es poden reclamar la resta de pagaments per completar l’any si hi ha un sinistre.

El moment del primer pagament de la prima serà quan es formalitzi el contracte i se signi. Una vegada fet aquell, la cobertura serà efectiva en les següents 24 hores. Quan arribi el venciment, segons la mena de freqüència, es produirà el següent pagament. Per això, se solen domiciliar els pagaments, perquè es facin automàticament.

Quan no s’efectuï el pagament el dia que correspon, es concedeix un mes de gràcia. És a dir, que durant trenta dies es manté la cobertura en espera que es faci l’ingrés. Finalitzat aquest termini, se suspèn la cobertura i sol comunicar-se mitjançant un avís. Per a evitar la suspensió s’ha de negociar amb la companyia, però si la situació continua, es rescindeix el contracte i la companyia deixa de fer-se’n càrrec si es produeix un sinistre.

A MGC Mútua comptem amb les millors cobertures d’assegurances de salut del mercat. Ens esforcem diàriament perquè els nostres mutualistes tinguin tot el que necessitin i puguin triar entre un ampli quadre mèdic amb els millors hospitals i professionals del sector. Vols saber-ne més? Doncs posa’t en contacte amb nosaltres i t’informarem sobre qualsevol aspecte que pugui generar-te dubtes. Pagaments, cobertures, quadre mèdic… I molt més!

L’èczema: símptomes, causes i tractaments

Què és l’èczema?

Anomenem èczema a un conjunt de reaccions de la pell com a conseqüència de substàncies o d’agents que hi entren en contacte.

Es tracta d’un procés evolutiu amb diferents etapes: de primer apareixen vesícules a la pell que secreten un líquid transparent quan esclaten; tot seguit, es fan crostes i escames de manera crònica fins que la pell es torna gruixuda. No tots els èczemes passen necessàriament per totes les etapes.

L’èczema és una de les manifestacions més freqüents de la dermatitis atòpica. El símptoma principal n’és la picor.

Què és la dermatitis atòpica?

La dermatitis atòpica és una malaltia inflamatòria de la pell que causa pruïja. Es caracteritza per la classe de lesions que produeix, que solen ser cròniques i cícliques, és a dir reapareixen de vegades quan la malaltia remet.

Sovint hi influeix si hi ha antecedents familiars amb atòpies, que són reaccions més enèrgiques que no tocaria contra diferents estímuls. Exemples: la rinitis, l’asma o les conjuntivitis al·lèrgiques.

Afecten entre el 0,7 % i el 2,4 % de la població i, sobretot, els infants; fins al 8 % de criatures en poden patir.

Què causa la dermatitis atòpica?

La dermatitis atòpica és fruit d’una combinació de factors genètics i ambientals.

Factors genètics

Hi ha una certa relació de diversos gens amb la dermatitis atòpica, però encara no se’n tenen prou proves.

En aquests casos, el trastorn afecta un o diversos membres de la mateixa família; un nen amb dermatitis en pot manifestar altres símptomes (asma o rinitis).

Factors ambientals

Entre aquests factors trobem:

  • Els àcars (aràcnids minúsculs) que trobem a la pols
  • Infeccions causades per bacteris o bé per virus
  • Factors psicològics i socials, per exemple l’estrès
  • Alguns aliments, com ara la llet de vaca, els ous o el gluten
  • El pol·len
  • Substàncies irritants que actuen sobre la pell

Quins símptomes té?

Els símptomes varien força i, fins i tot, poden ser diferents en una mateixa persona en les diferents etapes. Cal classificar-ne les manifestacions en tres fases:

Fase del lactant, fins als dos anys d’edat.

Fase infantil, entre els quatre i els deu anys d’edat.

Fase de l’adolescent o de l’adult jove, a partir dels dotze anys i fins a la tercera o quarta dècada de la vida. És excepcional en edats més avançades.

El símptoma principal n’és la coïssor i, ben sovint, es produeixen lesions per haver-se gratat amb desfici. En la fase del lactant són més freqüents les lesions eczematoses i, normalment, la zona més afectada és la cara, per bé que no és l’única.

En les fases infantil i de l’adult predominen les lesions que anomenem prurigen; es tracta de pàpules petites i arrodonides que sobresurten una mica, amb una vesícula o una crosta central, i fan molta picor. També tornen més gruixuda la pell. Les lesions es localitzen principalment en els plecs dels colzes i dels genolls.

D’altra banda, hi ha altres classes més lleus de dermatitis atòpica, que poden formar part del quadre de la malaltia o bé aparèixer com una única manifestació. Es relacionen amb la dermatitis atòpica si s’hi poden associar altres trets atòpics.

La pell dels pacients amb dermatitis atòpica sol ser resseca, tant en les fases actives com quan l’erupció perd intensitat. Sovintegen les infeccions cutànies causades per bacteris (Staphylococcus aureus), virus (herpes simple, Moluscus contagiosum o el virus del papil·loma humà) i fongs.

Com es diagnostica?

La forma i la distribució de les lesions i l’historial clínic del pacient permeten de fer-ne un diagnòstic. De vegades potser cal fer certes proves per identificar-ne els factors desencadenants, si n’hi ha.

Es pot confondre amb altres classes d’èczema, com ara la dermatitis seborreica, les infeccions per fongs, la sarna, etc.

Com es tracta?

La dermatitis atòpica no té cura. Tots els tractaments, incloent-hi les mesures d’higiene, miren d’eliminar els factors desencadenants i d’alleujar-ne els símptomes (inflamació, sequedat i coïssor). Solen ser remeis tòpics, que s’apliquen directament sobre la pell, o bé sistèmics.

Per controlar la inflamació, triarem un tractament amb corticoides tòpics. Al cap de pocs dies solen fer efecte i n’inhibeixen els efectes nocius. Es poden combinar amb agents antibacterians si sospitem que hi ha cap infecció associada.

La picor es tracta amb antihistamínics. Són efectius quan contenen un agent sedant.

La sequedat de la pell es combat amb substàncies emol·lients (civada, vaselina i urea), que formen una pel·lícula oliosa sobre la pell per retenir l’aigua. També disminueixen la inflamació i augmenten l’efectivitat d’altres tractaments, per exemple dels corticoides.

Altres tractaments (en general per als casos greus):

Fototeràpia: els raigs UVA i PUVA són del tot eficaços. Se’n limita l’ús per raó dels efectes secundaris tan nocius.

Immunosupressors: inhibeixen la resposta immunitària. També cal controlar-ne de manera exhaustiva els efectes secundaris.

Immunomoduladors: fàrmacs com el Protopic, amb una base de tacrolimús, s’ha desenvolupat específicament per guarir la dermatitis atòpica. Es fa servir quan el pacient no respon als tractaments convencionals, o en casos d’intolerància.

Altres tractaments

Antibiòtics, com ara la penicil·lina o l’eritromicina. Es fan servir per tractar les infeccions bacterianes que s’hi associen. El bacteri que es combat sol ser l’Staphylococcus aureus, que causa l’aparició d’unes crostes groguenques a les zones afectades.

Antivirals, com ara l’aciclovir o els derivats. Són emprats en les infeccions víriques (normalment per herpes simple).

Foments (o cataplasmes), quan hi ha lesions exsudatives en forma de crosta. Per elaborar-los es fan servir diferents concentracions de sulfat de coure, de sulfat de zinc, de permanganat de potassi…

Què pots fer a casa

Realment hi ha un ventall extens de petites accions que pots fer per alleujar i prevenir nous brots de dermatitis:

  • Si tens la pell seca, hidrata-la bé amb una crema emol·lient (parla’n amb el farmacèutic).
  • Evita la calor o el fred extrems i els ambients eixuts. Els canvis de temperatura també són perjudicials.
  • Aireja bé la casa i evita, tant com puguis, les mascotes. De manera ideal, hauries d’enretirar del dormitori els coixins, les cortines, els peluixos i altres objectes que puguin retenir els àcars domèstics. No escombris, fes servir la aspiradora.
  • Defuig les situacions que puguin causar estrès, perquè és un possible factor desencadenant.
  • Eixuga’t bé després de rentar-te, aplicant-te una crema emol·lient a la pell.
  • Si t’has d’exposar al sol, fes servir un filtre solar adequat.
  • No et vesteixis amb teixits sintètics; val més que facis servir roba de cotó, fins i tot per als mitjons i la roba de llit. Evita també de portar calçat esportiu gaire estona al llarg del dia.
  • Fes la bugada amb detergents suaus i no facis servir lleixiu ni suavitzants.
  • No et banyis amb aigua gaire calenta ni t’estiguis gaire estona a l’aigua.
  • No facis servir sabó, sinó productes suaus. El farmacèutic t’ajudarà a fer-ne la tria. Eixuga’t amb delicadesa, sense refregar-te la pell.
  • Després de banyar-te, posa’t crema emol·lient.
  • Mira d’evitar les activitats que fan suar.
  • Si pot ser no et maquillis.
  • Fes servir guants de cotó per a les feines de casa.
  • Si has descobert que hi ha aliments que la propicien, suprimeix-los de la dieta. Els que es toleren menys són els ous, la xocolata, els plàtans, la llet de vaca, les taronges, els préssecs, el peix blau, la fruita seca i els picants.

MGC Mútua, 40 anys cuidant la salut de les famílies

Des del 9 de maig, i fins al 27 de juny, es pot veure el nou espot de la Mútua a TV3, dins el marc de la celebració del 40 aniversari de la Mútua. L’anunci posa en valor la trajectòria de la nostra entitat fent un paral·lelisme amb la vida d’una dona, que també fa 40 anys, i que desitja la millor protecció per als seus fills: “Quan era petita, el meu desig era volar… Avui, que faig quaranta anys, el meu desig és que els meus fills siguin feliços i, si decideixen volar, que estiguin sempre ben protegits.”

Aquest 2022 MGC Mútua cel·lebra el seu 40 aniversari, cuidant la salut de les famílies amb les assegurances millor valorades per mutualistes i metges.

Per a què s’usa l’assegurança en l’embaràs?

Hi ha assegurances que són obligatòries, com la del cotxe o la de l’habitatge, mentre que d’altres es converteixen en una necessitat sobtada davant d’un canvi en la nostra vida. Un exemple d’això és quan descobrim que ampliarem la família. Una situació delicada que, encara que porta alegria, també comporta preocupacions. Des de MGC Mútua, experts en assegurances de salut, assegurances de vida i altres tipus d’assegurança, t’expliquem per a què s’usa l’assegurança en l’embaràs.

para que se usa el seguro en el embarazo

Puc contractar una assegurança estant embarassada?      

Tant si n’ets conscient com si no, les assegurances tenen una sèrie de característiques i condicions, que s’especifiquen en la signatura del contracte. En aquestes, es detallen aquelles situacions que queden cobertes i els requisits que han de complir-se perquè la companyia asseguradora se’n faci responsable.

Tot i això, en el cas de les assegurances relatives a la salut, hi ha certes restriccions. Una d’elles és l’anomenat període de carència. Es tracta d’un termini de temps que ha de complir-se des de la contractació de la pòlissa fins quan ja es pot accedir als serveis o l’atenció mèdica contractada.

La finalitat que es persegueix amb la seva aplicació, que sol tenir una durada d’entre sis i deu mesos, és evitar que algú contracti una pòlissa quan ja existeix una patologia prèvia o perquè necessita realitzar alguna prova mèdica concreta. Si fos així, es podria accedir a una atenció mèdica directa, sense esperes i per un cost reduït.

Un cop s’hauria obtingut l’accés a aquestes proves o a un tractament, es podria procedir a cancel·lar l’assegurança. Aquesta situació es considera frau des del punt de vista de les companyies asseguradores i, per això, existeix el període de carència.

D’altra banda, i tornant a la pregunta de si puc contractar una assegurança estant embarassada, la resposta és que sí. Però heus aquí l’important: per a poder accedir a les visites al ginecòleg, dur a terme proves com les ecografies o rebre assistència en el part, la pòlissa ha d’haver-se contractat abans d’estar en estat.

El període de carència en aquestes assegurances privades sol ser de vuit mesos. Això es deu al fet que el preu d’un part en les clíniques privades té un cost aproximat de 6.000 €, sempre que no hi hagi complicacions. Si es tracta d’una nova clienta, el pagament de la prima que s’hagi fet fins a aquest moment no cobreix els costos.

Per a què es fa servir l’assegurança en l’embaràs?

Si ja comptaves amb una assegurança mèdica privada, el correcte és continuar amb aquesta companyia asseguradora encara que no tinguessis aquest servei contractat, ja que com hem explicat, és pràcticament impossible trobar cobertura immediata com a client nou. El pagament d’una prima no cobreix tots els costos que implica el part.

Però, per a què s’usa l’assegurança en l’embaràs? El que sempre s’espera i desitja és que l’embaràs transcorri tranquil i sense problemes de cap mena. Tanmateix, el simple fet d’estar en estat comporta la necessitat de dur a terme una sèrie de proves, la finalitat de les quals és controlar en tot moment l’estat de salut de la mare i del seu futur nadó.

Aquestes proves mèdiques inclouen les següents:

  • Seguiment durant tot l’embaràs
  • Realització d’ecografies
  • Cursos de preparació al part
  • Hospitalització
  • Assistència en el part i postpart i al bebè després del naixement
  • Visites ginecològiques i obstètriques.

Aquestes són les cobertures bàsiques generals que qualsevol companyia asseguradora ofereix, però també es pot accedir a d’altres complementàries si es contracten. Algunes de les més destacades són aquestes:

  • Analítica de sang a la mare per a conèixer el sexe del bebè.
  • Ecografies en 4D.
  • Anestèsia epidural.
  • Amniocentesis en embarassos amb risc.
  • Habitació individual amb llit extra per a la persona acompanyant.
  • Incubadora.
  • Tractaments requerits durant la gestació.
  • Conservació de cèl·lules mare del cordó umbilical.

Avantatges de disposar d’una assegurança mèdica durant l’embaràs

Un embaràs suposa una situació de vulnerabilitat tant per a la mare com per al nadó. Per tant, si es produís alguna emergència, és possible rebre atenció immediata per part de la sanitat pública. Però com ja és ben sabut, aquesta té les seves limitacions, i a causa de l’alta demanda i de l’escassetat de personal i recursos, no sempre s’accedeix a la informació adequada com a pacients ni es rep el tracte mèdic que s’espera.

Quan es disposa d’una assegurança de salut privada, les cobertures s’adapten a les necessitats que tingui la mare i augmenten els beneficis que s’obtenen respecte a la salut pública. Per exemple, l’atenció gaudeix d’una major flexibilitat i rapidesa, amb un nombre més elevat de professionals disponibles.

D’altra banda, també és més còmode, en accedir a una habitació individual on també pot quedar-se la persona que acompanya a la mare.

A MGC Mútua disposem de les millors pòlisses d’assegurança de salut. Si vols estar coberta davant qualsevol situació, posa’t en contacte amb nosaltres i informa’t sobre les nostres assegurances. Et donarem tota la informació que necessitis sense cap mena de compromís.

Consells per millorar la convivència amb la gent gran

A mesura que envellim comencem a tenir malalties que, poc o molt, ens fan disminuir les capacitats cognitives, conductuals i la mobilitat. Aquestes malalties demanaran cures i atencions diverses, fet que condiciona força la convivència.

Malalties més freqüents a la tercera edat

Les estadístiques diuen que les més habituals són:

Artrosi i artritis: no únicament dificulten en diferents graus la mobilitat del pacient, sinó que també causen dolors que exigeixen tractaments amb analgèsics supervisats periòdicament per un metge.

Hipertensió: no se’n manifesten símptomes, però demana un control periòdic de la pressió arterial i un seguiment exhaustiu de la medicació potencial.

Parkinson: causa tremolors, rigidesa de les extremitats, alentiment del moviment i inestabilitat quan caminem. Demana un tractament constant i, perquè el pacient pugui tenir una qualitat de vida acceptable, hi han de col·laborar de manera estreta l’afectat mateix, la família i el personal mèdic, a banda que cal seguir amb rigor el possible tractament farmacològic.

Osteoporosi: pot causar trencament d’ossos i se sol prevenir amb una dieta adequada. El tractament potser demana d’afegir suplements minerals (calci) i vitamínics (vitamina D) a la dieta.

Sordesa: aïlla de manera gradual el pacient de l’entorn.

Problemes de la vista: no tan sols inclou la pèrdua de visió o les cataractes, sinó també malalties greus com ara la degeneració macular o el glaucoma que, en cas de no tractar-se com cal, acaben en ceguesa parcial o total del pacient.

Demències senils: deterioren de mica en mica les capacitats cognitives i conductuals del pacient. La temuda malaltia d’Alzheimer és la més greu i freqüent de les demències, i ben poc hi podem afegir que no sapiguem ja. És un trastorn inexorable que anul·la la memòria i enfonsa el malalt en un pou d’on no és capaç de sortir-ne si no és puntualment, segons com avança la malaltia.

Ictus i infarts: si no s’actua immediatament poden causar lesions irreparables en el pacient. També demanen de prendre medicació diària.

Depressió: condemna el pacient a un estat d’apatia que li pot impedir de dur a terme les feines quotidianes més elementals.

Els efectes de les malalties són tan diversos com els que hem descrit. Conviure amb gent gran vol dir que ens hem d’implicar en els tractaments de totes les malalties, que poden aparèixer aïlladament o bé, com és habitual, més d’una alhora.

Actituds que cal adoptar per conviure amb gent gran

L’envelliment implica una inversió total dels papers. Els avis van tenir cura de nosaltres, ens van educar, ens van dur a cal metge, ens van donar tota l’estimació i van procurar que creixéssim sans de cos i de ment. Quan envelleixen, però, es gira la truita. Som nosaltres els qui ens hem de fer càrrec d’ells, i això no és sempre fàcil, ni per al jovent ni per a la gent gran. Als cuidadors perquè els ve de nou, i se’ls fa estrany haver d’assumir aquest paper. Als grans perquè sovint els costa d’assimilar que no es valen per ells mateixos i de reconèixer que, sense l’atenció que reben, oblidarien que han de prendre els medicaments, fer un passeig diari o seguir la dieta que els han recomanat. A més a més, potser no poden fer ni les ablucions diàries sense ajut, fet que els pot fer una vergonya immensa.

Conviure amb la gent gran implica tenir una bona predisposició i tenir les següents virtuts com a guia:

Estima

No farem res bé si el pacient no se sent estimat; convé de no oblidar que de seguida s’adonarà si la nostra actitud és fruit d’una obligació i prou, en comptes del resultat de l’estima que els tenim.

Respecte

Els avis ens van inculcar allò de “l’experiència és un grau”. Quan en tens cura no pots cometre l’error de perdre’ls el respecte. Són de la família i que s’hagin fet grans no vol dir que siguin rucs. Sovint tenen la sensibilitat a flor de pell i una manca de respecte continuada els colpirà o, fins i tot, els farà empipar. D’altra banda, tingues present que tenen més experiència en la vida que tu; així doncs, escolta-te’ls. Segur que t’aporten molt més que no et penses.

Paciència

Fes compte que els hauràs de repetir les coses constantment, fins i tot uns quants cops el mateix dia. I, de retruc, hauràs de sentir a tota hora la mateixa història de la seva joventut o infantesa… o de la teva. Tingues paciència.

Tolerància

Has d’entendre que són ben conscients del seu estat i potser reaccionen de mala manera quan els vols ajudar, per exemple al bany. Fins i tot poden respondre amb agressivitat o tenir un rampell que, probablement, lamentaran; cal doncs que et preparis per fer-hi front.

Comprensió

Hi ha un aforisme antic que diu que quan entenem les coses les sabem perdonar. Pensa, per exemple, que si l’avi crida és perquè no parles prou fort i no et sent. Vol estar al cas del que dieu; si no, es troba marginat i, com es natural, mira resistir-s’hi. Tingues en compte, per posar un altre exemple, que són tan conscients de la seva intimitat com tu de la teva, i t’has de fer càrrec que no els agradar de renunciar-hi, encara que sigui de manera esporàdica. S’hi podrien afegir moltes situacions que demanen una actitud comprensiva.

No has d’oblidar que són persones i que les has de tractar com pertoca, seguint les recomanacions que t’acabem de detallar. Tingues en compte, també, aquest altre aforisme que fa “tu ets com jo era, jo soc com tu seràs”.

El certificat d’últimes voluntats i les assegurances: Què és i com se sol·licita?

La defunció d’una persona no sols suposa una pèrdua, sinó que, desafortunadament, també implica un elevat nivell de burocràcia. El certificat d’últimes voluntats és un dels documents dels quals serà necessari disposar per a conèixer si aquella va deixar testament i poder accedir a ell. Saps com se sol·licita?

certificado ultimas voluntades y seguros

Què és el certificat d’últimes voluntats i per a què serveix?

El testament és un document que, llevat d’excepcions, li pot resultar conegut a qualsevol persona. Tanmateix, ja que és una cosa molt personal, no sempre la família té la certesa que aquest existeixi, o de saber que és així, de saber on es troba una còpia per a poder accedir al contingut.

Així és com entra en joc el certificat d’últimes voluntats; un document testamentari on figura l’última voluntat d’una persona. Però atès que no s’hi pot recollir tota la informació detallada sobre aquesta, el que s’esmenta és si hi ha o no un testament i, en cas que n’hi hagi, s’indica quin és el notari on es va dipositar. Quan es redacta un testament en una notaria, aquest queda automàticament anotat en el Registre d’Últimes Voluntats.

Sol·licitar aquest document és també útil per a verificar si es va presentar algun testament posterior al que es pugui conèixer i per a facilitar els tràmits de les herències que, amb una certa freqüència, també són origen de nombrosos maldecaps. L’avantatge que presenta és que té un preu econòmic i, a més, és molt senzill de tramitar.

Però, pot accedir qualsevol al certificat d’últimes voluntats? Sí, sempre que es presenti la documentació sol·licitada per a poder realitzar el tràmit. No és necessari que hi hagi una relació de parentiu, ja que el registre on es troba és públic i accessible per a tota la ciutadania. D’aquesta manera, es pot conèixer si existeix un testament i en quina notaria està l’últim.

Malgrat això, conèixer-ne l’existència no dona accés al seu contingut, perquè la notaria pot denegar el lliurament del testament a qualsevol persona que no figuri entre les hereves forçoses o que no pugui demostrar que hi hagi un interès legítim. Si es tracta dels qui heretaran, el procediment de la divisió s’agilita considerablement, ja que només s’ha de seguir la voluntat de la persona morta.

Com sol·licitar el certificat de voluntats   

Per a poder procedir amb la sol·licitud del certificat de voluntats, cal esperar que transcorrin quinze dies hàbils des que es produeix la defunció. Per a realitzar el tràmit, hi ha un model específic, el 790, que està disponible en diversos punts.

El primer és de la mateixa web del Ministeri de Justícia. També està disponible en les Gerències Territorials que aquest ministeri té en tot el territori espanyol o en l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de Madrid.

Un cop s’ha obtingut aquest imprès i s’ha emplenat, és necessari procedir amb el pagament de la taxa pertinent. Aquest pot gestionar-se en qualsevol caixa o entitat col·laboradora. Només cal presentar el document i abonar la taxa, que no arriba als 4 €.

Amb el justificant del pagament de les taxes i el Model 790, s’ha de sol·licitar al Registre Civil de la localitat on la persona va morir, el Certificat Literal de Defunció, sempre que hagi mort després del 2 d’abril de 2009; si va ser abans, caldria dirigir-se al Jutjat de pau. Aquest és el document que acredita el decés. Són vàlids tant el document original com una còpia compulsada.

Des del moment en què es rep la sol·licitud, que ha de dirigir-se al Ministeri de Justícia, el termini per a l’emissió és de deu dies hàbils quan es realitza per correu postal o presencial i de cinc si es realitza telemàticament a la Seu Electrònica del Ministeri.

Certificat de voluntats i assegurança de vida

A més a més de conèixer si existeix un testament per a tramitar l’herència, quan algú mor s’ha de verificar també l’existència d’una assegurança de vida perquè les persones beneficiàries puguin cobrar la indemnització.

Per aquest motiu, es realitza simultàniament la sol·licitud del certificat d’últimes voluntats i assegurances. Els familiars, o qualsevol persona en possessió de la documentació que es requereix, poden accedir també a aquest document relatiu a les cobertures. Juntament amb el Model 790 i el certificat de defunció, cal presentar algun document acreditatiu de la persona morta.

El certificat d’assegurances de vida es tramita transcorregudes entre 24 i 48 hores des de la sol·licitud per via telemàtica i en un màxim de set dies si es va dur a terme de manera presencial.

Encara que es tracti d’una situació delicada per a la família, es recomana recopilar tota la documentació com més aviat millor i tramitar els certificats pertinents. En cas contrari, el procés podrà demorar-se i fins i tot provocar alteracions en l’herència.

A MGC Mútua no només disposem de les millors cobertures per a assegurances de vida i més tipus d’assegurances, sinó que comptem amb un equip humà que t’acompanya i t’assessora davant qualsevol situació o problema que pugui sorgir-te. Posa’t en contacte amb nosaltres i t’atendrem sense cap mena de compromís!

Com sé si tinc hipotiroïdisme o hipertiroïdisme

Tots dos trastorns són causats per un funcionament anòmal de la glàndula tiroide i afecten el metabolisme, que és un conjunt molt ampli de processos que tenen lloc en el cos i que fan servir o produeixen energia: comprenen de la respiració a l’absorció dels aliments.

Què és la tiroide

La tiroide és una petita glàndula situada al coll, just per sota de la nou. Segrega una sèrie de substàncies, les hormones tiroidals, que són clau per regular el metabolisme corporal, perquè estimulen el metabolisme basal cel·lular i, de retruc, l’alliberament d’energia. Són la tiroxina, o T4, i la triiodotironina, o T3.

Si la tiroide és incapaç de secretar la quantitat d’hormones tiroidals necessàries, el cos pateix un seguit de trastorns que anomenem hipotiroïdisme.

Si, en canvi, la tiroide en produeix massa, el cos té un conjunt de trastorns i diem que el malalt pateix hipertiroïdisme.

Què és l’hipertiroïdisme i què el causa

Tal com hem explicat, l’hipotiroïdisme és la incapacitat de la tiroide de secretar prou hormones tiroidals. El trastorn té causes diverses:

  • La inflamació de la glàndula tiroide per una disfunció del sistema autoimmunitari (quan el cos no reconeix com a pròpies algunes cèl·lules i les ataca). Se’n diu tiroïditis de Hashimoto.
  • Complicacions com a conseqüència del tractament de l’hipertiroïdisme. Aquest tractament pot incloure iode radioactiu o una intervenció quirúrgica.
  • Un trastorn hereditari que no permet que es desenvolupi del tot la glàndula tiroide.
  • Efectes secundaris d’alguns medicaments, com ara el liti i d’altres.
  • Ingesta desmesurada de iode, per exemple de xarops per a la tos o d’alguns suplements dietètics que en contenen.

Quins símptomes manifesta

L’hipotiroïdisme pot afectar tots els òrgans del cos, del cervell fins als músculs. Els símptomes es manifesten gradualment.

Els més freqüents són:

  • Intolerància al fred
  • Estat letàrgic i, fins i tot, depressiu
  • Guany de pes
  • Restrenyiment
  • Pell aspra i seca
  • Veu greu
  • Enduriment dels trets facials
  • Cabells prims i ressecs
  • Pèrdua de memòria
  • En casos greus, demència

Diagnòstic i tractament de l’hipertiroïdisme

En cas de sospitar que es té hipertiroïdisme, n’hi sol haver prou fent una anàlisi de sang específica per confirmar-ho, perquè revela l’augment de l’hormona estimulant de la tiroide, la TSH. Quan l’organisme identifica una davallada de les hormones tiroidals, mira d’estimular-ne la producció per mitjà de la TSH, que ordena a la tiroide que treballi més i secreti un nombre superior d’hormones. Un augment de la TSH indica un mal funcionament de la tiroide.

Es tracta amb levotiroxina (una hormona de substitució per a l’organisme). Es comença amb dosis petites i se n’augmenta la quantitat progressivament fins que se n’encerta la proporció.

Què és l’hipertiroïdisme i què el causa

Parlem d’hipertiroïdisme quan, com explicat més amunt, hi ha un excés d’hormones tiroides a l’organisme. En uns quants pacients s’observa un augment visible de la mida de la glàndula, i això és conegut com a goll.

No és del tot clar què causa aquest trastorn. Hom pensa que hi poden influir factors hereditaris; malgrat tot, també s’hi han atribuït factors ambientals, com ara el consum de tabac, l’estrès, alguns medicaments o una ingesta excessiva de iode.

Es diferencies tres classes d’hipertiroïdisme:

  • Goll tòxic difús, que és el més freqüent, també conegut com a malaltia de Graves-Basedow. Afecta sobretot els joves. Se sol manifestar amb símptomes oculars que inclouen: sequedat o irritació, visió doble o un dels ulls que sobresurt.
  • Goll tòxic nodular, més propi de la gent gran. De vegades és causat per un tumor, gairebé sempre benigne, a la glàndula tiroide.
  • Tiroïditis subaguda, o tiroïditis de De Quervain, originada per una infecció, en general vírica. Normalment remet al cap d’uns quants mesos.

Símptomes de l’hipertiroïdisme

Els símptomes habituals de l’hipertiroïdisme són:

  • Neguit i inquietud
  • Tremolor de mans
  • Taquicàrdies
  • Intolerància a l’escalfor
  • Pell calenta i sudoració excessiva
  • Augment de la gana, però amb pèrdua de pes
  • Cansament
  • Dolors musculars i fatiga
  • Femta sovint líquida
  • Alteracions del cicle menstrual

Hi ha símptomes que es poden pal·liar mitjançant:

  • Una dieta variada, amb dosis abundants de peix
  • Deixant de fumar
  • Evitant medicaments que continguin iode

Diagnòstic i tractament de l’hipertiroïdisme

En cas de sospitar que es pateix d’hipertiroïdisme, el metge explorarà el coll del pacient per saber si ha crescut la mida de la glàndula (goll) i examinarà si es tenen problemes oculars.

Posteriorment, una anàlisi de sang determinarà el nivell de la TSH, igual com fèiem amb l”hipotiroïdisme. En aquest cas, però, si el valor de TSH és molt baix indica que la hipòfisi ha detectat dosis elevades d’hormones tiroides i, per aquesta raó, no se segrega TSH.

La causa de l’hipertiroïdisme defineix quin tractament cal seguir.

Per al goll difús la producció d’hormones tiroides es redueix o s’anul·la amb fàrmacs antitiroidals. Per regla general, el metabolisme es normalitza al cap de dos o tres mesos, segons quina en sigui la causa.

En el cas del goll tòxic difús el tractament és més llarg, també amb medicaments, i pot durar un o, fins i tot, un parell d’anys.

Per al goll tòxic nodular cal seguir un tractament durant tota la vida, i fer-ne controls periòdics per supervisar-ne l’evolució i determinar la medicació necessària.

El tractament amb iode radioactiu és una opció còmoda i segura. Les dones postmenopàusiques i els homes de més de 40 o 50 anys són els grups amb més propensió de seguir el tractament amb iode. El tractament és ambulatori i consisteix a beure’s una solució amb iode radioactiu, cosa que implica prendre certes precaucions per raó de la radiació. Al cap de pocs mesos, o fins i tot de setmanes, el metabolisme es normalitza. Després de rebre el tractament amb iode, cal fer un seguiment (normalment amb periodicitat anual) dels nivells hormonals.