Diabetis: tot el que n’hauries de saber

Hi ha dues classes de diabetis, com ja deus saber: diabetis de tipus 1 i diabetis de tipus 2. Totes dues estan relacionades amb el metabolisme del sucre i són malalties que cal prendre’s molt seriosament. A Espanya hi ha probablement més de cinc milions de diabètics (diabètics de tipus 2, sobretot), dos dels quals no saben que ho són.

En els darrers trenta anys ha augmentat de manera considerable la diabetis infantil. És força alarmant en el cas d’infants i adolescents amb diabetis de tipus 2, que abans només patien, o gairebé, gent de més edat. Aquesta tendència reflecteix que hi ha més obesitat infantil. També han crescut lleument els casos d’infants amb diabetis de tipus 1; no és del tot clar per què passa aquest fenomen.

En aquest article t’expliquem què has de saber sobre aquestes malalties.

Què és la diabetis

És una malaltia de llarga durada en la qual el tant per cent de sucre a la sang és més alt que no és normal. N’hi ha de dos tipus principalment:

  • La diabetis de tipus 1, o insulinodependent. Normalment es manifesta a la infantesa o en la primera joventut (tot i que no sempre és així).
  • La diabetis de tipus 2, o no insulinodependent, que se sol manifestar en persones de més de quaranta anys, i també en persones que tenen excés de pes, si bé cada cop es detecta en pacients més joves.

Hi ha, també, altres classes de diabetis:

Diabetis durant l’embaràs (o gestacional)

Les dones poden desenvolupar diabetis quan estan prenyades. Normalment el trastorn desapareix després del part, però si n’han patit, tenen més probabilitats que se’ls diagnostiqui diabetis de tipus 2 més endavant.

Les prenyades amb diabetis del tipus 1 es troben que la malaltia empitjora habitualment durant l’embaràs.

Diabetis secundària

Es diu així la diabetis que apareix com a conseqüència d’una altra malaltia, per exemple la inflamació del pàncrees, o per haver pres certs medicaments com ara diürètics o esteroides (la causa més comuna).

Què causa la diabetis

La glucosa és sucre, per la qual cosa parlar de concentració de glucosa a la sang (o glucèmia) equival a dir nivell de sucre en sang. El pàncrees secreta una hormona, anomenada insulina, que en regula la quantitat.

El nivell de glucosa en sang augmenta quan:

  • El pàncrees produeix poca insulina o gens. Això dona lloc a la diabetis de tipus 1.
  • El pàncrees secreta insulina, però no prou per a les necessitats del cos, i això és causa de la diabetis de tipus 2.

Hom pensa que la diabetis del tipus 2 es relaciona amb l’estil de vida occidental, cada vegada més sedentari, i amb la dieta, atès que el trastorn és més usual en la gent sedentària i amb excés de pes.

La diabetis gestacional s’origina com a conseqüència dels nombrosos canvis hormonals durant l’embaràs i de la major demanda d’insulina que comporta.

La diabetis secundària s’assembla força a la diabetis del tipus 2. En pot ser la causa un pàncrees danyat (per exemple, fruit d’un consum excessiu d’alcohol) o fàrmacs com els esteroides o els diürètics, que poden afectar la secreció d’insulina pel pàncrees.

Símptomes comuns de la diabetis

La glucosa és un dels principals combustibles del cos. Si aquest no en produeix prou, augmenta el nivell de sucre en sang i la glucosa s’elimina per l’orina.

Si tens de manera regular cap dels símptomes que enumerem, parla’n amb el metge de família perquè et faci passar una prova de diabetis:

  • Més set que no és habitual
  • Ganes d’orinar amb freqüència
  • Cansament
  • Pèrdua de pes, encara que sovint es té més gana (especialment en els casos de diabetis de tipus 1)
  • Picor, sobretot a la zona genital
  • Infeccions cutànies recurrents, com ara furóncols o infeccions d’orina.

Els pacients amb diabetis del tipus 1 tenen habitualment aquests símptomes al cap de dies o setmanes de contreure-la. En el cas del tipus 2, pot ser que aquests símptomes no apareguin durant anys. Hi ha nombrosos casos en què la diabetis del tipus 2 es troba amb anàlisis rutinàries.

La genètica hi té un paper important: cap al 10 % dels diabètics de tipus 1 reporten antecedents familiars de la malaltia, mentre que en els casos de tipus 2, els antecedents familiars arriben fins al 30 %.

Diagnòstic de la diabetis

Tot sovint els pacients amb diabetis de tipus 2 tenen:

  • Antecedents familiars amb diabetis
  • Obesitat
  • Pressió arterial elevada
  • Problemes vasculars prematurs, com ara atacs de cor i ictus
  • Nivell alt de triacilglicèrids (un tipus de greix) a la sang
  • Disfunció erèctil (impotència).

El nivell de glucosa es mesura amb una anàlisi de sang:

Prova aleatòria de la glucosa

En mesura el percentatge en dues ocasions triades aleatòriament. Un resultat igual o superior a 11,1 mmol/L (mil·limols per litre) o, dit en termes equivalents, a 200 mg/dl (mil·ligrams per decilitre) suggereixen un diagnòstic de diabetis de tipus 2.

Anàlisi de la glucosa en dejú

Se n’examina el nivell dos dies diferents al matí. Més de 7,0 mmol/L o 125 mg/dl indiquen un diagnòstic de diabetis.

Examen d’hemoglobina glicosilada (HbA1c)

És una prova per controlar la diabetis, però també pot determinar si el pacient té el trastorn o no. Valors d’HbA1c entre el 5,7 % i el 6,4 % es consideren prediabetis. Si els valors superen el 6,5 %, es corrobora el diagnòstic de diabetis.

Prova de tolerància a la glucosa

Si el diagnòstic no és del tot clar amb les proves anteriors, es pot fer una anàlisi per saber si som tolerants a la glucosa, en la qual es dona al pacient, en dejú, una potinga amb una quantitat estàndard de glucosa (75 g). S’agafen mostres de sang abans de la ingesta i dues hores després. Els paràmetres de la prova són:

  • Al cap de dues hores, un nivell igual o superior a 200 mg/dl suggereix un diagnòstic de diabetis
  • Una concentració inferior a 140 mg/dl és considerada normal

Si el nivell se situa entre els valors esmentats, es considera que ha decrescut la tolerància a la glucosa i que es té prediabetis.

En aquests casos, els pacients corren més perill de patir els trastorns associats a la diabetis, com ara la malaltia cardíaca. Les dones en aquesta situació estan més exposades a tenir un avortament espontani o que el fetus mori.

Si tens intolerància a la glucosa, hauries de prendre mesures semblants als diabètics:

  • Aprima’t, si tens sobrepès: una reducció del 6 % o el 7 % en el pes limitarà les probabilitats de patir diabetis aproximadament en un 58 % en els pròxims cinc anys
  • Fes més exercici
  • Deixa de fumar

També t’hauries de sotmetre a analítiques anuals per controlar la manifestació del trastorn.

Tractament contra la diabetis

La diabetis es tracta de dues maneres diferents:

 Dieta

Una part important del tractament és aprimar-se.

Hi ha dietes especialment recomanades per a aquests casos, però ja va bé una dieta equilibrada i saludable, que vigili el consum de calories.

A més, hauries de:

  • Combinar l’exercici i la dieta sana, reduint el consum de sal, greixos i sucres, i menjar més fruita, verdura i aliments amb un índex glucèmic baix. Caldria que dediquessin un mínim de 150 minuts setmanals a fer exercici.
  • Prendre medicació amb pastilles i/o insulina.

Les injeccions d’insulina fan augmentar el percentatge d’aquesta hormona al cos i, en contrapartida, redueixen la concentració de sucre a la sang. Es prescriuen per tractar la diabetis de tipus 1 i, en alguns casos, la del tipus 2.

Les injeccions s’acostumen a donar dos cops al dia, però és més convenient d’administrar-ne quatre de diàries, sempre en funció de cada pacient. Si cal, es poden combinar amb un tractament que inclogui pastilles (tractament per via oral).

Tractaments per via oral

Hi ha diversos tractaments per via oral, segons quin sigui l’objectiu concret:

  • Tractaments que fan augmentar la quantitat d’insulina que secreta el pàncrees
  • Els que intensifiquen l’acció de la insulina al cos
  • D’altres que endarrereixen l’absorció de glucosa en el sistema digestiu
  • N’hi ha que suprimeixen una hormona anomenada glucagó secretada pel pàncrees que impedeix que la insulina faci la funció que li correspon
  • D’altres fan créixer el tant per cent de glucosa a l’orina i, per tant, en fan baixar la concentració a la sang (això contribueix a la pèrdua de pes)

El tractament que s’hi aplica depèn de cada cas.

Vigilància de la diabetis

Els diabètics de tipus 1 poden controlar fàcilment la glucosa en sang a casa amb un petit dispositiu. Segons el resultat, s’hauria d’ajustar la dieta, fer més exercici o canviar les dosis d’insulina.

Per als diabètics de tipus 2, només cal fer-se la prova de la glucosa si el pacient s’injecta insulina.

La diabetis es controla a llarg termini amb revisions rutinàries a la consulta de l’especialista. L’objectiu és determinar si s’ha encertat el tractament i avaluar si hi ha cap indici que pugin sorgir complicacions, com ara problemes renals o oculars.

Les proves per detectar complicacions s’acostumen a dur a terme amb periodicitat anual, mentre que els controls rutinaris es fan cada tres o sis mesos, segons prescrigui el metge.

Control rutinari de la diabetis

Durant un control rutinari, normalment se segueix aquest procediment:

  • S’agafa una mostra de sang per monitorar l’HbA1c (l’hemoglobina glicosilada) a la sang
  • S’avalua la dieta seguida
  • Es pren la pressió arterial
  • Es comprova el pes
  • Es fan altres proves (si sembla oportú al metge)

Control anual de la diabetis

Durant el control anual, el metge demana normalment una anàlisi de sang per comprovar:

  • El percentatge de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c). El nivell òptim és variable i depèn de l’edat i d’altres possibles problemes mèdics
  • El nivell de colesterol a la sang
  • Els valors del sodi, el potassi i de diverses sals per controlar la funció renal

A més a més:

  • Ha de mesurar la pressió arterial (idealment un diabètic no hauria de passar de 140/80)
  • Fer anàlisis d’orina per determinar si es troba cap rastre d’una proteïna anomenada albúmina, atès que això indicaria insuficiències renals
  • Examinar els peus, avaluant la circulació sanguínia en diversos punts i les sensacions enregistrades, per si hi hagués cap neuropatia (disfunció dels nervis)
  • Comprovar el pes
  • Revisar si el pacient fa regularment exercici

Per acabar, si sospita que hi ha cap lesió als ulls, demanarà a l’especialista un examen de la retina.

La diabetis a llarg termini

La sèrie de possibles complicacions que pot comportar la diabetis, tant la del tipus 1 com la tipus 2 és llarga (vegeu-ne la descripció a continuació), però el perill de patir-ne es redueix de manera dràstica si es controlen com cal els percentatges de glucosa en sang, el colesterol, la pressió arterial i si el pacient deixa de fumar.

Complicacions agudes de la diabetis

Les complicacions principals són:

  • Un baix nivell de glucosa a la sang (conegut com a hipoglucèmia), a causa del tractament amb insulina o amb fàrmacs hipoglucèmies que fan augmentar la secreció de glucosa en el pàncrees.
  • La cetoacidosi diabètica: es tracta d’una descompensació molt greu que pot causar la mort del pacient. Es produeix per manca d’insulina i quan el cos descompon els greixos massa de pressa; aleshores el fetge els converteix en cetona que torna àcida la sang. Aquest intoxicació s’esdevé habitualment en la diabetis de tipus 1, però també es pot manifestar en la de tipus 2.

Complicacions de la diabetis a llarg termini

Les complicacions més importants inclouen:

  • La retinopatia diabètica, que pot acabar causant ceguesa
  • La nefropatia diabètica, que pot originar una fallida en la funció renal
  • La neuropatia diabètica, que pot provocar úlceres i infeccions als peus
  • Arterioesclerosi (enduriment de les arteries). Es dona particularment en els fumadors i els pacients amb pressió arterial elevada i percentatges alts de greixos (triacilglicèrids) a la sang

Aquestes complicacions no són gaire habituals abans dels 10–15 anys en els diabètics de tipus 1.

Pel que fa als diabètics de tipus 2, els símptomes es poden manifestar immediatament després del diagnòstic (però pot passar molt de temps fins que no es detecta la malaltia).

Hi ha molts estudis recents que demostren que, amb un bon control de la glucosa, s’arriba a reduir, i fins i tot a eliminar, el risc de patir complicacions. Controlar com cal la glucosa implica mantenir-la tan a prop dels paràmetres considerats normals com sigui possible.

De la mateixa manera, nous estudis confirmen que cal reduir de manera imperativa el risc de patir arteriosclerosi. La raó de fons és que els diabètics de tipus 2 s’exposen a un perill entre quatre i cinc cops superior de tenir problemes circulatoris greus, com ara atacs de cor o ictus.

Els factors que en fan créixer el risc són:

  • Fumar
  • Una pressió arterial elevada
  • Valors alts de greixos a la sang (colesterol o triacilglicèrids)

Ara bé, amb un control adequat de la glucèmia i si s’eliminen els factors de risc que hem esmentat, els pacients de diabetis poden fer una vida del tot normal.

Els beneficis d’exercitar el cervell

pareja senior usando tablet

La salut física no és l’única que hem de cuidar per gaudir d’una bona qualitat de vida. El nostre cervell també s’ha d’exercitar, sobretot en l’edat adulta, per mantenir-se en forma i prevenir el deteriorament cerebral associat a l’envelliment. En el Dia Mundial de l’Alzheimer, et convidem a conèixer tots els beneficis d’exercitar el cervell. Continue reading “Els beneficis d’exercitar el cervell”

Deu possibles raons per tenir un regust estrany a la boca

Tens un regust estrany a la boca, com de metall? És un trastorn conegut mèdicament com a disgèusia, i hi ha diversos problemes de salut que el causen. Aquestes alteracions del gust són relativament freqüents en els adults.

La percepció del gust esdevé anòmala amb aquest trastorn, i tot té un sabor dolç, àcid, amarg o fins i tot metàl·lic. Si has tingut cap experiència estranya pel que fa al gust, en aquest article t’exposem deu possibles raons de per què passa.

Malalties de les genives i mala higiene dental

Les gingivitis o periodontitis, els abscessos o les dents corcades poden deixar un regust desagradable a la boca. Un flux sanguini deficient i els residus a la boca afecten de vegades la secreció de saliva, fet que també pot comportar tenir mal gust a la boca.

Cal seguir una bona rutina d’higiene dental, és a dir rentar-se les dents dos cops al dia, fer servir fil dental i anar de manera regular al dentista per passar la revisió de boca. Amb això n’hi hauria d’haver prou per evitar canvis en la percepció dels gust, a banda que es mantindrien les dents i les genives sanes.

Alguns medicaments

Certs medicaments poden tenir com a efecte secundari tot de canvis en el sentit del gust, entre els quals destaquem:

  • Els inhibidors de l’enzim conversiu de l’angiotensina (IECA), que són fàrmacs contra la tensió arterial elevada: captopril i perindopril. Poden deixar un regust metàl·lic a la boca.
  • Antibiòtics com el metronidazole i la claritromicina.
  • La metformina, un fàrmac per tractar la diabetis.
  • El liti, que es fa servir en el tractament del trastorn bipolar.
  • Els antidepressius i els antihistamínics, que poden causar sequedat de boca i alterar-ne el gust.
  • El carbimazole, que s’empra per inhibir l’hipertiroïdisme, és a dir l’excés d’activitat de la glàndula tiroide.

Tractaments contra el càncer

Tant la radiació com la quimioteràpia poden afectar el sentit del gust. Fer àpats de tast fort, com ara menjar plats picants o mastegar xiclets especiats, també hi poden contribuir.

Malalties cròniques

De la mateixa manera, hi ha malalties cròniques que alteren el sentit del gust. Entre d’altres, la malaltia de Parkinson, els danys en el sistema nerviós, la diabetis, les demències, un atac cardíac i, fins i tot, un ictus. Si penses que tens cap de les malalties esmentades, ves de seguida al metge de família (en cas que sospitis que tens un atac cardíac o un ictus, corre immediatament al servei d’urgències).

Suplements vitamínics

Alguns suplements que contenen metalls, com ara el coure, el zinc, el crom o el magnesi, poden afavorir de percebre un gust metàl·lic, que remet quan en deixes de prendre i el metall desapareix del cos.

Tractaments contra el refredat i la grip

Els fàrmacs sense recepta que contenen zinc i vitamina C també poden propiciar el regust metàl·lic, sobretot si venen en forma de pastilles o de preparats efervescents.

Infeccions del nas i la gola

Les infeccions dels sins paranasals poden afectar tant el sentit del gust com el sentit de l’olfacte. La inflamació interfereix en l’evacuació de les mucoses als sins i afebleix la percepció del gust. Això deixa de vegades un regust estrany a la boca, sobretot si prens medicaments per netejar els sins.

Al començament de la gestació

Un senyal primerenc de l’embaràs és l’aversió a certs aliments, i també un possible canvi en el gust. Les hormones del cos fluctuen durant la gestació, cosa que pot afectar tots dos sentits, gust i olfacte. Les alteracions solen desaparèixer a mesura que avança l’embaràs.

Indigestió i acidesa d’estómac

Tots dos trastorns poden alterar el gust. Es descriu habitualment l’acidesa com una sensació de cremor a la part del darrere de la boca que deixa un sabor amarg. N’és la causa l’àcid estomacal i la bilis, que, partint de l’estómac, remunten tot el conducte de l’esòfag. Hi ha diverses patologies que la poden produir, com ara l’hèrnia de hiat o la feblesa de l’esfínter superior de l’estómac.

Menjar de manera regular i en petites quantitats (sobretot a l’hora de sopar) poden ajudar a pal·liar-la. També hi ha fàrmacs antireflux que es venen sense recepta.

Al·lèrgia o febre del fenc

Els símptomes usuals de l’al·lèrgia per pol·len (o febre del fenc) comencen amb la congestió o obstrucció nasal o, ben al contrari, amb una ragera de nas persistent. Tots dos símptomes poden anar acompanyats d’un regust metàl·lic a la boca, a causa de la inflamació de les fosses nasals. Per evitar-ho, val més prevenir l’al·lèrgia defugint, tant com es pugui, les situacions que desencadenen els atacs. Com que no és fàcil, però, també es consultar al metge de família.

Problemes de pròstata

La pròstata és una glàndula reproductiva masculina que participa fonamentalment en la producció de líquid seminal. Amb el pas dels anys pot arribar a desenvolupar alguns problemes i fins i tot càncer. El Dr Roberto Hugo Martínez, especialista en Urologia del Centre Mèdic MGC, ens parla de com prevenir aquests problemes i quin és el seu tractament.

Continue reading “Problemes de pròstata”

Els senyals d’alarma de l’ictus

Actuar ràpidament davant un ictus és fonamental a l’hora de reduir les conseqüències derivades d’aquesta malaltia cerebrovascular. Parlem amb el Dr. Juan Roussos, especialista en neurologia del Centre Mèdic MGC sobre la prevenció de l’ictus, com reconèixer els símptomes previs i la importància que té l’atenció mèdica immediata.

Continue reading “Els senyals d’alarma de l’ictus”

Llum de gas: indicis d’aquest maltractament emocional

Darrerament tens dubtes sobre tu mateix o sobre la teva memòria, i t’has plantejat que potser perds el seny per les accions d’algú? El terme llum de gas designa un tipus de maltractament psicològic que pot causar angoixa i confusió, i que fa que et qüestionis els propis sentiments, opinions i records. Si t’és familiar, aquí t’expliquem què és i com es produeix.

Què és la llum de gas

El terme llum de gas (gaslighting, en anglès) prové de la pel·lícula amb aquest títol, protagonitzada per Ingrid Bergman i Charles Boyer. En Gregory (Charles Boyer) malda per controlar la seva dona, i la manipula per fer que es torni boja. Un dels mètodes que fa servir és atenuar la flama dels llums de casa i persuadir-la que s’ho imagina. A mesura que ella cau en un estat de torbació i d’incertesa, en Gregory la convenç que se l’estima i que en tindrà cura, per la qual cosa ella cada cop és més dependent. Aquest oferiment impedeix que ella s’adoni que ell és la causa dels seus problemes.

No hi ha una única definició per a aquesta expressió, i l’experiència varia d’una persona a una altra. Els psicòlegs han convingut que és “una manera d’abusar i controlar psicològicament en què el manipulador aconsegueix que la víctima dubti de si mateixa, de les percepcions, records i imatge propis, desconfiï d’ella mateixa i no sàpiga si ha perdut el seny”.

El perill és que la víctima perdi l’autoestima i la identitat, es torni apàtica i el maltractador li comenci a controlar la vida.

Soc víctima de la llum de gas?

La llum de gas sovint és un tipus de maltractament més subtil que d’altres i se sol infligir de manera gradual, cosa que en dificulta la detecció. La llista que incloem tot seguit són indicis que potser n’ets víctima.

  1. Amb freqüència el maltractador fa que et qüestionis els records; per exemple, et fa creure que tens mala memòria i no recordes mai les coses tal com van ser. Com més dubta una persona del criteri propi, més propensa és a deixar que el maltractador la controli.
  2. Els teus sentiments són menyspreats o ignorats; per exemple, et fan creure que ets hipersensible, que et manca afecte o que exageres en les reaccions i les respostes.
  3. El maltractador pot negar que certs fets o accions s’esdevinguessin realment, per exemple negant que passés un incident concret, oblidant de manera intencionada projectes prèviament decidits o assegurant que t’ho inventes.
  4. És difícil discutir amb lògica amb el maltractador, perquè modifica la manera d’enfocar el diàleg i, alhora, posa en dubte el teu punt de vista i credibilitat.
  5. Es nega a parlar amb tu quan mires de resoldre la situació, al·legant que no sap de què parles i afirmant que el vols confondre.
  6. Refusa de mostrar-te l’afecte que sap que necessites o demanes, entre d’altres, amb la intenció provocadora que li responguis.
  7. T’acusa sovint de coses que no has fet, sense permetre que li puguis oferir explicacions alternatives. Això pot desencadenar amb facilitat un conflicte més gros, en cas posis en dubte què diu, perquè vol que et tornis una persona submisa i que acceptis que ets culpable.

La llum de gas es pot confondre amb altres conductes; per exemple, quan algú amb una opinió diferent de la teva insisteix a dir que té raó i no escolta els teus arguments. Tot i que capteniments com aquest són desagradables, no es poden qualificar pas de llum de gas. La llum de gas és una pauta de comportament manipulador i repetit, amb la qual el subjecte actiu malda perquè dubtis de tu mateix i t’empeny perquè reaccionis de manera explosiva.

Per què la gent comet llum de gas

Com moltes altres formes de maltractament, és relativament freqüent que l’objectiu sigui controlar l’altra persona. El maltractador potser s’ha adonat, a partir d’experiències anteriors, que és capaç d’influir en els altres fins al punt d’alterar-ne els sentiments i l’autoestima.

El fet més habitual és que es manifesti en relacions de parella; en realitat, però, pot passar en qualsevol mena de relació. El maltractador pot ser el teu cap, un amic, un parent o, fins i tot, el pare o la mare. Al contrari que en el maltractament físic, potser és difícil de detectar, perquè els senyals no són obvis. De fora estant qualsevol pot dir que el maltractador és un bon jan, encantador i angelical.

Els efectes de la llum de gas

Tota classe de maltractament, tant si és físic com psicològic —incloent-hi la llum de gas— pot afectar greument l’autoestima de la víctima i induir-la a un estat d’ansietat, de depressió o de desesperança i tot. Tal vegada és difícil de reconèixer que ets víctima de maltractament, sobretot si confies en el maltractador o si aquest té cap autoritat damunt teu.

Malgrat tot, ho podries aclarir si notes cap d’aquests símptomes:

  • Si canvies la manera d’actuar per por de la reacció de l’altre
  • Si trobes que ataca la teva manera de ser
  • Si dubtes constantment de tu mateix
  • Si tens ansietat, confusió i penses que t’has tornat boig
  • Si t’és difícil de prendre decisions simples sobre coses que no et feien dubtar abans
  • Si li demanes perdó ara i adés per coses que no has fet
  • Si et notes cada cop més insegur
  • Si t’has allunyat dels amics i la família, i els evites
  • Si justifiques la conducta de l’altre amb la família i els amics
  • Si has caigut en la desesperança, la desesma i et sembla que no vals res

És important de subratllar que alguns d’aquests indicis poden tenir altres causes i potser no són conseqüència de la llum de gas.

Què cal fer en cas de patir llum de gas

Si penses que ets víctima de maltractament, tant si és físic com psicològic, has de demanar ajut al més aviat possible. Si bé no perilla la teva integritat física, podria representar una amenaça per a la teva salut mental; per tant, és essencial que tinguis molta cura de tu si continues la relació.

  1. Confia en el teu criteri

Si no perilla la teva integritat física, has de plantar cara al maltractador deixant de banda fins on pot arribar la confrontació. Callar pot intensificar el cicle del maltractament; així doncs, cal que et mantinguis ferm en les decisions. Centra’t en els fets tal com els perceps i evita la tendència a dubtar de tu mateix. Respon amb tranquil·litat si et claven mocs o et fan crítiques o, fins i tot, t’insulten. Quan no t’alteres, d’alguna manera frenes el maltractament.

  • Resposta en lloc de reacció

Probablement et vol provocar perquè esclatis. És natural passar per tot d’emocions com a reacció: por, enuig i tristesa. Ara bé, hi has de respondre i no seguir la veta al maltractador. Argumenta sense perdre el control, i no deixis que les seves provocacions et destarotin. Si pot ser i has arribat al límit, surt de l’habitació; et podria anar bé. Com més tranquil estiguis, més et podràs refiar del teu criteri i veure la situació tal com és.

  • Conserva’n les proves

Deixar constància de les proves del maltractament en un diari, o al mòbil, et farà servei en dos sentits. En primer lloc, sabràs amb més certesa que no t’inventes res. I, en segon lloc, les podries necessitar en cas que s’emprengui cap acció legal. Si tens por que trobi el diari, com a alternativa pots demanar a un bon amic o familiar en qui confiïs que en prengui nota.

En tot cas, si, per exemple, vols enviar per SMS a aquest amic un episodi que s’ha d’apuntar, comprova que tens privadesa total i esborra-ho immediatament del telèfon.

  • Tingues cura de la teva salut mental

És natural que els episodis de maltractament t’afectin. Dona prioritat a protegir la salut mental i l’autoestima tant com puguis. Cal que puguis tornar a confiar en el teu criteri i manera de ser. Parlar-ne amb algú de qui et refiïs, tant si és un amic, un familiar o, fins i tot, un psicoterapeuta és fonamental, com també ho és que mengis de manera saludable i adequadament, dormis com cal, facis exercici amb regularitat i passis estones amb la família i els amics. De la mateixa manera, és convenient que t’esbargeixis a l’aire lliure.

  • Comparteix les experiències amb algú de molta confiança

No únicament serveix perquè et donin suport en la teva situació i per enfortir els lligams amb la gent que et fa costat i t’entén, sinó que també t’ajuda a adonar-te globalment del que passa i et reafirma en la convicció que ni has embogit ni perds la memòria.

Ja hem dit abans que els maltractadors poden semblar als altres persones afectuoses i modèliques i, per tant, potser és difícil de convèncer-los que ets víctima d’un maltractament subtil. Cal doncs, que els facis adonar de la realitat, de manera que puguin jutjar la situació amb els teus ulls i trobis comprensió i suport.

  • Posa fi a la relació

Si el maltractament es produeix dins d’una relació que pots desfer, val més que abandonis el maltractador. És poc probable que ell o ella canviïn la conducta a llarg termini, tret que es comprometin a seguir algun tipus de teràpia amb aquesta finalitat (cosa poc plausible).

Fins i tot si hi ha canalla pel mig, informa’t de quines organitzacions t’hi poden ajudar, de manera que puguis posar fi a la relació amb seguretat.

Quan cal demanar ajut

La llum de gas es pot donar de manera aïllada o en combinació amb altres conductes de maltractament emocional o físic. Cal que demanis ajut immediatament. Si ets una dona, tens a disposició el telèfon 016. Si la víctima del maltractament, en canvi, és un home, no és tan fàcil i haurà de cercar organitzacions de suport contra el maltractament masculí, i n’hi ha.

Tècniques efectives per controlar diàriament l’estrès

Tothom està sotmès a l’estrès en un moment o altre. L’estrès pot aparèixer de manera sobtada, ser intens, aclaparador, en definitiva terrible. Es presenta en situacions puntuals, com ara abans d’un examen, quan passa un accident o en cas d’una discussió forta. Ara bé, també es pot manifestar amb menys intensitat, ser poc aparent i tenir una durada llarga, com si s’infiltrés gradualment en la nostra vida. Aleshores ens consumeix de mica en mica i ens situa en posicions de risc, fins a patir trastorns molt greus, com la depressió, una pressió arterial elevada o una malaltia cardíaca.

L’actual crisi global de salut, que ha causat la pandèmia, ha augmentat el risc de patir-ne fins a cotes que no s’havien vist mai. A continuació apuntem uns quants consells i tècniques per combatre’l en el dia a dia.

Què és l’estrès

Et sorprendrà de saber que l’estrès té una funció cabdal. Sense aquesta alteració de l’organisme, una situació conflictiva o perillosa podria ser fatal. En realitat, et protegeix i t’ajuda a sobreviure. En cas de perill, desencadena la resposta de ‘lluita o fuig’, a partir de la secreció concatenada d’hormones, que et preparen per reaccionar-hi. El cor i la respiració s’acceleren i et mantens alerta i a punt per al que convingui. És estrany que avui dia et trobis en situacions amenaçadores per a la teva vida, però quan el cos detecta circumstàncies de risc potencial, elabora una resposta contra l’estrès.

Amb tot, per què dues persones perceben de manera diferent situacions anàlogues? Una hi reacciona amb aclaparament, mentre que l’altra queda glaçada. I per què un dia el mateix problema t’atabala de mala manera i un altre et deixa completament indiferent?

Cal cercar la resposta en el que passa dins teu i fins on et penses que pots resistir en el teu estat. La teva reacció depèn d’un seguit de factors:

  • Factors genètics
  • Experiències infantils
  • Personalitat
  • Experiències o situacions semblants prèvies
  • Resiliència emocional
  • Situació vital, amb factors com ara si dorms bé, en quina fase del cicle menstrual et trobes i com et va el dia

Indicis i símptomes de l’estrès

L’estrès pot afectar qualsevol part del cos. Potser ni t’ha passat pel cap que el brot de l’intestí irritable o el mal a l’espatlla dreta sigui causa directa de l’estrès. De fet, ocasiona dolor físic real. El metge no pensarà pas que tens un problema al cap, però sí que el resoldrà actuant sobre la teva salut mental. Tenir símptomes d’estrès no és signe de feblesa: vol dir, simplement, que el cos t’avisa que està sotmès a pressió.

Alguns dels símptomes mentals i físics que es poden manifestar com a conseqüència de l’estrès són:

Símptomes mentals de l’estrès

  • Incapacitat de concentració
  • Pensaments accelerats
  • Problemes del son: incapacitat per adormir-se, desvetllar-se sovint o llevar-se massa d’hora
  • Fallades de la memòria
  • Mal humor
  • Sentiments d’angoixa
  • Manca de seguretat en un mateix

Símptomes físics de l’estrès

  • Palpitacions: el cor et batega de manera més “forçada”, més de pressa o, de vegades, de manera irregular
  • Suor
  • Rigidesa del coll
  • Agitació
  • Pèrdua o guany de pes, sovint amb canvis en la gana
  • Pressió arterial elevada
  • Mal de cap
  • Dolor abdominal, de vegades amb diarrea o restrenyiment
  • Indigestió, reflux esofàgic i nàusees
  • Contraccions musculars, per exemple al coll o a les espatlles
  • Manca de desig sexual
  • Problemes de la pell, com ara erupcions, èczema o psoriasi.

Com s’ha de controlar l’estrès

Per sort hi ha moltes coses que pots fer per millorar la situació. És cabdal que t’hi esforcis, tant si passes per un període d’estrès intens com si procures de viure sense estrès.

De bon començament, mira d’evitar l’entorn que et causa estrès i ves sovint a llocs que no t’alterin, encara que sigui poca estona cada vegada. I més important a llarg termini: pensa quines relacions personals et provoquen estrès, com hi fas front, què pots fer per tolerar aquestes relacions i, en general, com has d’actuar perquè les coses inevitables et causin menys estrès.

Les tècniques que enumerem a continuació són simples; es tracta d’operacions que pots dur a terme cada dia per controlar millor l’estrès, i que t’ajudaran a créixer com a persona i a desenvolupar prou confiança perquè les situacions puntuals que afavoreixen l’estrès t’afectin menys.

Canvis interns per controlar l’estrès

No pots evitar l’estrès en conjunt, però pots millorar la capacitat per fer-hi front i canviar la manera en què entomes les diferents situacions. Les onze tècniques que descrivim demanen pràctica i s’han de repetir amb regularitat per enfortir la ment i equipar-la com cal contra l’estrès.

  • Exercici

És una bona eina per combatre l’estrès. Les hormones del benestar que secreta el cervell quan fas exercici intens t’aporten una sensació de calma i confort. Proposa’t un repte i acompleix-lo: et fomentarà l’autoestima i la resiliència, i et trobaràs capaç de plantar cara a situacions difícils de la vida.

El ioga és també un exercici perfecte per controlar el cos, en comptes que el cos et controli a tu. Combina l’exercici amb aquestes dues tècniques de respiració i meditació.

  • Aprèn a respirar

Respirar amb profunditat, directament amb el diafragma, és un mètode instantani per calmar-te. És molt tranquil·litzador saber que pots reduir ràpidament la desagradable sensació d’estrès tancant els ulls i alenant a fons. Et costarà una mica d’aprendre a fer-ho bé; per tant, practica durant un temps cada dia la respiració profunda.

  • Meditació per assolir la consciència plena (mindfulness)

Dit així, sense més ni més, sembla molt difícil de seure i centrar-se en el present quan tens estrès, però la meditació amb atenció plena s’aprèn. Consisteix a buidar la ment de tot aquest remolí de pensaments i preocupacions, encara que només sigui un parell de minuts al dia i, a més, allibera espai mental. Et revifa i t’ajuda a veure les coses més clares. Començar el dia fent una estoneta de meditació contribueix a reduir l’estrès diari.

  • Reafirmació

La gent estressada necessita reconnectar el cervell —o reiniciar-lo, si fem servir termes informàtics— i desempallegar-se de les creences limitadores que tenen d’ells mateixos. Si penses que tens estrès mental, en tindràs. Escriu com et voldries trobar. Per exemple, posa en escrit “estic tranquil i m’encaro a les situacions estressants al meu ritme”. Llegeix-ho en veu alta almenys un cop al dia, creu-t’ho i el cervell ho acabarà assimilant com una veritat. Parla amb tu mateix, amb amabilitat i de manera positiva. Aprendre a controlar els pensaments és un arma molt poderosa.

  • Porta un diari

Tothom té tendència a recordar què vam fer malament en lloc de tenir present què va sortir bé. Escriure un diari per abocar-hi els pensaments i sensacions, a banda de fer-hi constar els èxits i les coses que agraeixes que et passessin, farà que tinguis en compte mentalment els fets positius. També actuarà de recordatori per assenyalar què et causa estrès, les coses bones que et passen i el teu progrés en la vida.

  • Crea contactes

Entrar en una comunitat amb gent que s’ha trobat en situacions semblants t’ajudarà a mantenir la calma. Conforta saber que, quan les coses es capgirin, hi haurà persones que et vindran a salvar, i que tindràs molt menys estrès amb amics, familiars i col·legues que et fan costat. Construeix la teva comunitat donant als altres el que necessiten, i et serà més fàcil de demanar, quan correspongui, el suport que et cal a tu.

  • Aprèn a parlar-ne

Sortosament cada cop és més habitual parlar de salut mental. Tanmateix és difícil d’obrir-se per compartir els sentiments. Aprendre a comunicar els pensaments més íntims pot ser una experiència alliberadora; els altres hi poden aportar perspectives diferents i tu descobriràs que no estàs sol. Així doncs, és vital triar algú en qui confiïs plenament.

També pots recórrer a un professional. La teràpia conversacional és una forma excel·lent d’entendre per què penses com penses, i per què si canvies aquests pensaments també modificaràs, al seu torn, la manera de sentir i de raonar. Al final et trobaràs més bé.

  • Evita els suports inadequats

És fàcil de caure en la temptació de l’alcohol o altres drogues per evadir-te en moments d’estrès. Cal saber, però, que només funcionen a curt termini i, quan en passa l’efecte, et trobes pitjor que abans, sense comptar que pots caure fàcilment en addiccions difícils de superar. Substitueix-los per les propostes que detallem tot seguit.

  • Dorm com cal

La manca de son dificulta la concentració, produeix cansament i altres símptomes que acaben propiciant l’estrès i, al seu torn, l’estrès destorba el son. Un cercle viciós. Fes tant com puguis per dormir bé. Oblida l’ordinador, el mòbil i altres dispositius abans d’anar al llit, respira de la manera que t’hem explicat i adopta tècniques de relaxació. Val més que mantinguis l’habitació fresca i en silenci, perquè es converteixi en una bombolla on només hi has de trobar benestar, ben lluny dels problemes que causen estrès.

  • Dedica’t temps

Sovint l’estrès és conseqüència d’anar just de temps. Organitza’t i prepara amb antelació les coses importants. Cal que prevegis més temps per esmerçar-hi del que, en principi, necessitaries, a fi que els ajornaments i els retards no t’afectin. I dedica temps a relaxar-te. Llegeix els canvis externs que et proposem a continuació.

  • Dona prioritat a les teves necessitats

Assegura’t que al llarg de la setmana et dediques prou temps. Sigues realment estricte amb els límits que et marques en la vida laboral. Has d’esmerçar el temps propi a tenir cura de tu. Mitja hora diària per escriure al diari, meditar i llegir les teves notes és una estona més que ben aprofitada. Reserva temps també per fer les coses que t’agraden: no ho consideris com una concessió, perquè no ho és. És una necessitat que t’infondrà fortalesa, cosa que et permetrà de lluitar contra l’estrès.

Canvis externs per controlar l’estrès

No sempre podem evitar les situacions que et causen estrès a la vida. Fugir-ne o ignorar-les no sol ser aconsellable, però realment cal que passis tant de temps com puguis en entorns que no et causin estrès.

  • Surt a prendre l’aire i que et toqui el sol
  • Ves al carrer i passeja, o simplement estigues-te assegut a ple aire
  • Passa estones amb gent que et faci riure, o mira a la televisió programes que t’entretinguin
  • Escolta música
  • Cuina
  • Deixa que et facin un massatge
  • Menja bé i de manera saludable. Evitar l’alcohol i la cafeïna t’hi ajudarà
  • Dedica temps a la teva mascota i fes-li festes
  • Descansa. Fes una pausa quan et convingui
  • Passa temps amb la gent que estimes. El sexe va molt bé per calmar l’estrès
  • Sigues creatiu: pinta, per exemple, o fes manualitats que t’agradin
  • Distreu-te. Mira de trobar alguna activitat que t’absorbeixi, com ara un bon llibre o una bona pel·lícula
  • Fes exercici, del tipus que sigui, però preferentment a l’aire lliure
  • Evita les situacions angoixoses. Per exemple, si les noticies t’atabalen, no les segueixis

Quan s’ha d’anar al metge

Si l’estrès no remet i et causa problemes reals a la vida diària o simplement et trobes del tot incapaç de plantar cara a la situació, demana hora amb el metge de família. Un estat prolongat d’estrès pot degenerar en problemes greus de salut, com ara hipertensió o malaltia cardíaca.

De la mateixa manera, si a banda d’estrès tens mal humor, sentiments de desesperació o pensaments autodestructius, parla’n amb algú proper.