Pep Sala, una conversa amb ànima

Descobreix l’espai Diàlegs MGC Mútua amb Gloria Montasell, “perquè és dialogant, escoltant i compartint que podem trobar una mica de llum en tot allò que ens preocupa. En moments en què compartim circumstàncies extraordinàries, la Mútua només té un propòsit: acompanyar les persones per fer fàcil el que resulta complex i per expressar amb paraules les emocions.

MGC Mútua es va desplaçar a Santa Eulàlia de Riuprimer, concretament a l’estudi de gravació d’un dels músics més influents dels darrers anys en la música catalana, Pep Sala. Sau30, la banda liderada pel carismàtic cantant i compositor, ha avançat fa pocs dies el single “Trossets de mi” el primer que veu la llum del nou disc que sortirà el 2022.

“Trossets de mi” vol transmetre la idea que “cada cançó, cada concert, cada enregistrament, fins i tot potser cada nota no és res més que un trosset de qui l’ha escrita, de qui l’ha cantada o de qui l’ha interpretada”, explica Pep Sala. Aquesta conversa és, potser també, un “trosset” d’ell que generosament ha compartir amb nosaltres.

Es cobra el 100% estant de baixa per accident laboral?

Una baixa laboral fa referència al període de temps que una persona treballadora necessita per a recuperar la seva salut i poder reincorporar-se al seu lloc. Per a conèixer la quantia que correspon rebre cal tenir en compte diferents aspectes, com el conveni de treball o la causa de la baixa. Avui coneixerem si realment es cobra el 100% estant de baixa per accident laboral. També et recordem que per a aquests casos, el millor és tenir contractat una assegurança d’indemnització per baixa laboral que et mantingui cobert davant qualsevol emergència.

Quant es cobra per estar de baixa laboral?       

Les baixes laborals es classifiquen en dos grups; el primer és el de les anomenades malalties comunes i el segon el que inclou els accidents laborals; els que ocorren in itineri, és a dir quan s’està de camí al treball o de retorn, i les malalties relacionades amb la professió. Aquest segon grup concedeix més drets a la persona treballadora que el primer.

No obstant això, per a conèixer la quantia exacta a percebre, i així conèixer si es cobra el 100% estant de baixa per accident laboral, cal fixar-se en la base de les contingències professionals del lloc en qüestió. Si es desconeix aquesta xifra, pot consultar-se en les nòmines, en les quals sol aparèixer. En cas contrari, pot calcular-se sumant el salari base amb els complements salarials que estiguin subjectes a cotització i el prorrateig de les pagues extres, tant si es cobren mensuals com si es cobren en alguns mesos concrets.

És important parar esment a aquest cobrament prorratejat, ja que farà que quan es cobri la paga extraordinària en el dia corresponent, la quantia serà inferior. La part que falta és la que s’ha cobrat mensualment durant la baixa.

Pel que fa al percentatge a cobrar, la persona treballadora té dret a percebre un 75% de la base de contingències professionals des del primer dia de la baixa. Cosa que no succeeix amb les malalties comunes, en les quals els tres primers dies no es cobra res. A més, el dia de l’accident es cobra de manera íntegra.

I quin mes es té en compte per a calcular la base de contingències comunes? S’utilitza la base del mes anterior, excepte quan s’acabi d’incorporar a un lloc de treball, i en aquest cas es mirarà la que correspongui a aquest mateix mes. D’altra banda, no és necessari haver tingut una cotització prèvia si la baixa es deu a un accident o una malaltia laboral, com sí que succeeix en la malaltia comuna, en la qual s’exigeix una cotització de cent vuitanta dies en els últims cinc anys.

Dit això, i tal com indiquem al començament, la quantia de la baixa per accident laboral pot veure’s modificada pel conveni col·lectiu. Així, existeixen alguns que la incrementen fins al 100% durant un temps determinat de la baixa, com un mes o sis mesos, o durant tota la seva durada.

Qui paga la baixa per accident laboral?

Després de conèixer la quantia, s’ha de saber qui paga la baixa per accident laboral. Quan es tracta d’aquest escenari, és l’empresa la que es fa responsable del pagament íntegre d’aquella, des del mateix dia en què té lloc. Quant a la forma, es pagarà amb la freqüència dels salaris. Això és, que si la nòmina es cobrava mensualment i a final de mes, la paga es percebrà de la mateixa manera.

Si més no, hi ha una excepció en qui paga la baixa laboral, que es dona quan s’ha produït un acomiadament, s’ha extingit la relació laboral per algun motiu o el contracte de treball temporal ha finalitzat. En aquestes tres situacions, el pagament de la baixa laboral s’ha de sol·licitar a la mútua de treball que l’empresa tingui contractada, que ha de reconèixer el dret a la baixa.

Avantatges de tenir una assegurança d’indemnització per baixa laboral

Les baixes són situacions imprevistes i no desitjades, atès que no sols repercuteixen negativament en la salut de la persona, sinó que a més impedeixen que es pugui mantenir l’activitat laboral i, per tant, que es percebin els ingressos mensuals íntegres. Ja hem vist quant es cobra per una baixa laboral, que excepte a les excepcions marcades per conveni, mai arriben al 100% del salari.

Aquesta reducció de la quantitat a percebre és suficient perquè una família experimenti dificultats a l’hora de fer front a les seves despeses i d’arribar a fi de mes. Una assegurança d’indemnització per baixa laboral evita que passi això, en consistir en un subsidi diari que serveix per a compensar la reducció dels ingressos.

Però a més de per a les persones assalariades, aquest subsidi és especialment interessant per a les autònomes. En aquest cas, és la Seguretat Social la que cobreix l’incapacitat temporal, on l’ajuda es regeix per la base reguladora, que sol ser molt baixa per la majoria dels qui treballen per compte propi. A més a més, és possible incloure cobertures addicionals, com la invalidesa permanent, l’hospitalització i fins i tot la defunció. L’assegurança d’indemnització per baixa laboral és, en definitiva, una forma eficaç d’assegurar els ingressos mensuals passi el que passi.

Consulta les nostres pòlisses d’assegurança si estàs interessat en una assegurança d’indemnització per baixa laboral! Només has de posar-te en contacte amb nosaltres i un equip de professionals es posarà en contacte amb tu per a assessorar-te de forma totalment personalitzada.

FANOC premia MGC Mútua com la millor entitat asseguradora per a les famílies nombroses

El 16 de novembre passat, l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) va concedir a MGC Mútua el Premi a la millor empresa de l’any 2021 per a famílies nombroses en la categoria de millor companyia d’assegurances.

FANOC va organitzar un acte amb motiu del seu 30è aniversari al CaixaForum de Barcelona, en col·laboració amb la Plataforma per la Família, durant el qual es van lliurar els premis FANOC a les millors empreses de l’any i als defensors de la família, entre d’altres.

Aquest reconeixement a la Mútua es va atorgar per votació de les famílies associades a FANOC. Entre les empreses finalistes en aquesta categoria hi havia Cover Group, Clínicum i UBICA. Guillermo Padrisa, director de relacions corporatives d’MGC Mútua, va recollir el guardó, i va agrair sincerament el premi. Algunes de les empreses guanyadores en les diferents categories van ser, entre d’altres: Carrefour, el Parc d’atraccions del Tibidabo, l’Abacus o el CaixaForum.

L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) és una entitat sense ànim de lucre, apolítica i aconfessional, que té com a objectiu principal defensar, protegir i promoure els drets i interessos de les famílies nombroses i evitar-ne la penalització i el tracte injust. Així mateix, presten serveis i fan activitats concretes que responen a les seves necessitats específiques.

FANOC es va fundar al 1990 com una iniciativa social d’un grup de pares i mares de famílies nombroses que, de forma totalment voluntària, es van començar a mobilitzar per millorar la situació de les famílies nombroses. Actualment, el que va començar de manera completament voluntària s’ha convertit en una entitat plural i del tot professionalitzada que rep el suport d’un equip de voluntaris format per més de cinquanta membres.

L’ull gandul en els infants: símptomes, causes i tractament

L’ull gandul, o ambliopia en termes mèdics, és un dels trastorns visuals més freqüents durant la infantesa, i afecta un de cada 25 infants. Es produeix quan, com a conseqüència d’un defecte d’agudesa visual en un ull, el cervell dona prioritat als senyals que rep l’ull sa i ignora els que rep l’altre, és a dir l’“ull gandul”. Si no es tracta, pot ocasionar una discapacitat visual permanent.

Tot seguit exposem tot allò que fa referència en aquest problema.

Què és l’ull gandul

És una disfunció de la vista durant la infantesa, per la qual un ull no s’acaba de desenvolupar prou i, per això, té una visió reduïda. Qualsevol problema d’un ull durant la primera infantesa significa que el nen no fa servir aquest ull com cal, i això en perjudica el desenvolupament i s’arriba a patir ambliopia. La maduració visual completa ocorre durant la infantesa, fins cap als 7-8 anys i, si un ull no pot créixer i establir comunicació amb el cervell, se’n ressentirà de manera permanent.

Si, en certa manera, cap patologia afecta l’ull (per exemple una cataracta o l’estrabisme, és a dir, la mirada guerxa) i crea una situació d’un ull bo i un ull gandul, el cervell rep missatges caòtics, amb imatges diferents, i això el confon. En aquest cas, és més fàcil que el cervell processi una sola imatge en comptes de dues de desiguals, i tria la que forneix l’ull sa ignorant l’altra. No agrada a ningú que se’l menystingui i, com passa amb un amic que no ens fa gens de cas i a qui acabem deixant de banda, l’ull s’inhibeix, es torna gandul i deixa de desenvolupar-se de manera adequada, com s’esdevindria en condicions normals.

El resultat és que el camp de visió d’aquest ull s’estreny, no únicament per culpa del trastorn que l’afectava, sinó per manca de maduresa, que anomenem ambliopia. Així doncs, si detectem cap problema visual durant la infantesa, l’hem de tractar com més aviat millor, de manera que l’ull es continuï desenvolupant amb normalitat i faci la feina que toca.

Símptomes de l’ull gandul

L’ambliopia causa una reducció en la visió d’un ull (de vegades en tots dos), però els símptomes no sempre són evidents, i això fa que sigui difícil de diagnosticar. Les criatures més petites potser no saben explicar què és que no acaba de rutllar i, per tant, s’ha d’esbrinar d’aquesta manera:

  • Notes que el nen té problemes per agafar objectes petits
  • Els ulls no miren en la mateixa direcció
  • El nen es mostra inusualment maldestre
  • Té dificultats per llegir, encara que el llibre sigui a tocar dels ulls, o bé perd ara i adés el fil de la lectura
  • S’asseu massa a la vora del televisor
  • Es queixa de mal de cap o de fatiga visual

Malgrat tot, l’afecció passa sovint del tot inadvertida. En cas de no corregir l’ambliopia, a la llarga es redueix de manera permanent la visió d’aquest ull; per tant, si tens cap dubte, ves al metge de família o a un oftalmòleg.

Complicacions de l’ull gandul

L’ambliopia afecta tant el camp de visió com la forma com es processen les imatges tridimensionals. Pel que fa al camp visual, s’ignoren les imatges que provenen d’un ull i pot arribar a escapçar-se’n l’extensió d’un dels costats.

Amb relació a les imatges tridimensionals, se’n ressent la percepció en profunditat: el nen que en pateix pot tenir problemes per fer feines que exigeixen la coordinació de tots dos ulls, com ara enfilar una agulla o llançar una pilota a algú.

Causes i factors de risc

Hi ha diversos factors responsables de l’ull gandul:

  • Estrabisme

És un trastorn pel qual els ulls no apunten en la mateixa direcció i n’és una causa freqüent. Afecta normalment un ull, i la mirada es desvia cap amunt, cap avall o cap a un costat. Pot ser constant o aparèixer només de tant en tant, i és més evident quan l’infant està cansat. Com ja hem dit abans, el cervell tria el senyal de l’ull bo i l’altre es torna gandul, fet pel qual es desenvolupa l’ambliopia.

  • Problemes refractius

Els problemes refractius (miopia, hipermetropia o astigmatisme) són una altra de les causes habituals de l’ambliopia. Aquestes anomalies consisteixen en la incapacitat de la lent de l’ull per enfocar correctament les imatges. Sovint els trastorns de la refracció es manifesten, a grans trets, en tots dos ulls, però de vegades els errors difereixen significativament, fet que es coneix com a anisometropia. Aquesta situació confon també el cervell, que es troba amb dues imatges que no coincideixen, de manera que tria la més ben formada i descarta la de l’altre ull, i com a resultat s’arriba a tenir un ull gandul.

  • Ambliopia per privació d’estímuls (o exanòpsia)

Qualsevol trastorn que implica la mala visió en un ull durant la primera infantesa pot afavorir que no es desenvolupi la connexió de l’ull amb el cervell, una afecció que es designa com a ambliopia per privació d’estímuls. La poden causar una cataracta (el tel que es forma al cristal·lí de l’ull), una cicatriu a la còrnia (que és la superfície de l’ull) o la parpella caiguda i, per aquesta raó, és cabdal tractar qualsevol problema ocular durant la primera infantesa.

És més probable tenir ambliopia si hi ha antecedents familiars, o en el cas de nadons prematurs, que pesen poc quan neixen.

Diagnòstic de l’ull gandul

Si d’alguna manera sospites que el teu fill té cap deficiència visual, convindria que anessis al metge o a un oftalmòleg. Normalment et derivaran a un especialista en patologies que afecten el moviment dels ulls, perquè diagnostiqui si pateix ambliopia amb unes proves específiques. Les proves varien en funció de l’edat i faciliten el diagnòstic fins i tot en criatures molt petites, que son incapaces de llegir o de parlar.

Test per a infants

Els pares no sempre s’adonen si l’infant té ambliopia i, per tant, cal comprovar-ne diversos indicis en funció de l’edat.

  • Nounats: a partir de les 72 hores del part i fins a les sis setmanes del nadó, s’examinen els ulls per si hi ha cap problema físic
  • 1-2 anys d’edat: un altre examen determina qualsevol problema que no s’hagi detectat abans; si cal, es passa un test específic
  • 4-5 anys d’edat: quan comença a l’escola (o en una llar d’infants), tota la canalla hauria de fer un test de visió. En alguns casos, l’escola mateix ofereix revisions mèdiques als alumnes; altrament, els pares han de contactar amb un especialista

Tractament de l’ull gandul

El tractament de l’ambliopia comença per corregir-ne la causa subjacent i, a continuació, procura que l’ull gandul funcioni com cal. Com més aviat se’n comença el tractament, més probable és que s’hi reïxi; si s’inicia abans dels 6-7 anys, pot corregir completament la deficiència visual, però, a partir d’aquesta edat, augmenta el perill de perdre de manera irreversible la visió.

Per regla general es prescriuen ulleres als qui tenen deficiències de refracció, mentre que l’estrabisme es pot tractar quirúrgicament.

  • Oclusió

L’ull gandul es tracta, per regla general, restringint l’ús de l’ull bo, perquè l’ull gandul es pugui recuperar. Els metges en diuen oclusió. El procés passa per tapar l’ull bo unes quantes hores al dia amb un pegat tou i còmode que s’adhereix a la conca de l’ull. La durada del tractament depèn de l’edat de l’infant i del grau d’ambliopia. D’entrada se’n fa un control trimestrali, en general, es fa un seguiment de la visió del nen fins als vuit anys, quan l’ull s’ha desenvolupat del tot.

  • Col·liris

De vegades, els infants troben que el pegat fa nosa o els fa vergonya de dur-lo; en aquest cas, per substituir-lo, es poden fer servir gotes que difuminen la visió de l’ull bo, fet que obliga l’ull gandul a treballar. Aquestes gotes contenen un fàrmac que es diu atropina i, un cop instil·lades, no es poden treure com, en canvi, passa amb el pegat.

  • Ulleres correctores

Una altra opció és fer servir unes ulleres que difuminin o obstrueixin la visió de l’ull bo, amb el mateix objectiu.

Amb independència del mètode triat, és vital destapar l’ull bo perquè hi vegi a intervals regulars; si no, podria desenvolupar al seu torn ambliopia.

  • Teràpia de la vista

Amb l’oclusió de l’ull bo, és important fer treballar l’ull gandul seguint la teràpia de la vista. L’infant haurà de fer feines com ara pintar o altres exercicis de curta distància, i participar en jocs que incloguin certa exigència visual, a fi que es tornin a recompondre les connexions amb el cervell i que l’ull funcioni altra vegada amb normalitat.

Motius legals per a cancel·lar una assegurança i com fer-ho

Existeixen diverses raons per les quals podem prendre la decisió de no continuar amb una pòlissa contractada. Si més no, cal tenir en compte aspectes com la data de venciment, els terminis estipulats en el contracte i les vies que ofereix l’asseguradora. Si estàs valorant aquesta opció, coneix quins són els motius legals per a cancel·lar una assegurança i el procés que has de seguir.

Motius legals per a cancel·lar una assegurança 

Prendre la decisió de cancel·lar una assegurança és totalment factible, ja que la nostra situació personal pot veure’s modificada, volem canviar de companyia o simplement ha desaparegut l’objecte assegurat, entre multitud d’altres possibilitats.

Malgrat això, en funció del motiu i del moment en el qual prenguem la decisió, la mateixa llei estableix uns terminis diferents, així com una via de comunicació determinada. De manera que es protegeixin tant els drets dels consumidors i els de l’asseguradora. Però, quins són llavors els motius legals per a cancel·lar una assegurança? Podem distingir els següents:

Millor oferta o pèrdua d’interès

Potser tenim contractada una assegurança de salut i no hem fet ús d’ell en tot l’any o volem continuar amb la nostra pòlissa, però ens han fet una oferta més interessant. Tots dos casos són motius legals per a cancel·lar una assegurança, encara que en aquestes situacions és necessari esperar a la data de venciment per a poder fer-ho efectiu.

Canvi d’opinió després de la contractació

La llei contempla el que es diu el dret al desistiment, que significa que en els primers dies després de fer una compra, és possible tirar-se enrere i cancel·lar el producte o servei contractat sense que hi hagi una penalització.

Reducció del risc

L’import d’una pòlissa d’assegurances és proporcional al risc associat. Per tant, si les condicions de l’objecte o element a protegir es veuen modificades i el risc és menor, el preu total també hauria de reduir-se. Si se’t presenta aquesta situació, pots sol·licitar la reducció a l’asseguradora, i si ho rebutja, cancel·lar l’assegurança en els terminis que marca la llei. Pots, fins i tot, exigir la devolució de l’excés en la prima pagada després de la comunicació del canvi en el risc.

Canvi en les condicions de l’assegurança

Un augment de la prima o una reducció de la cobertura ha de comunicar-se amb un mínim de dos mesos d’antelació, atès que és necessari que el prenedor estigui d’acord. Si l’asseguradora no respecta el termini o opta per prescindir de la comunicació, pots negar-te i exigir que es mantingui l’import anterior. A més, la llei també et permet cancel·lar l’assegurança si avises amb un mes d’antelació a la data de venciment.

Desapareix el motiu de l’assegurança

Poden donar-se dues situacions que impliquen que el motiu per a la contractació de l’assegurança deixa d’existir, però el procediment no és igual. Si per exemple donem de baixa un vehicle, caldrà continuar pagant les quotes fins al venciment sense poder reclamar res. L’asseguradora és lliure de retornar o de conservar aquesta prima per a una altra assegurança. No obstant això, si es tracta d’un préstec bancari que arriba a la seva fi, pot sol·licitar-se la cancel·lació i l’entitat ha de retornar la prima que no es va utilitzar.

Amb quant temps cal avisar per a cancel·lar una assegurança?          

Ara que ja saps quins són els motius legals per a cancel·lar una assegurança, toca conèixer el més important: els terminis per a cancel·lar. Aquests no són sempre els mateixos, i varien en funció de la raó que determini la nostra decisió.

Si tornem als casos esmentats, quan volem canviar de companyia o deixar d’utilitzar el tipus d’assegurança contractada, la comunicació ha de ser com a mínim de trenta dies abans de la data de venciment. Aquest termini és el mateix per a totes les assegurances vigents, com les de cotxe o moto, la de vida o la de la llar. Si aquestes dues últimes estan vinculades a un préstec bancari, el termini passa a ser de seixanta dies.

Quan es tracta d’una assegurança acabada de contractar i s’aplica el dret al desistiment, el termini legal per a notificar la cancel·lació és de catorze dies. Si és una assegurança de vida, són trenta dies.

¿ Com cancel·lar la pòlissa d’una assegurança?

A més de respectar els terminis, també cal tenir molt clar com cancel·lar la pòlissa d’una assegurança, perquè si no triem la via que marca la llei, la notificació no tindrà cap valor. Tingues en compte també que cada companyia pot tenir la seva pròpia via per a la comunicació.

En general, s’envia una carta per correu certificat a la seu de l’asseguradora. Pots triar qualsevol model de notificació, sempre que indiquis les teves dades personals, com a nom complet i DNI o equivalent, i el motiu de l’escrit amb data. Guarda sempre el justificant de recepció.Algunes permeten l’enviament d’un Burofax.

Altres opcions que algunes companyies ofereixen és la comunicació per via telefònica, a través de l’àrea de clients de la pàgina web, mitjançant un formulari o per correu electrònic. Et recomanem que consultis quines són les que permet la teva asseguradora i que comuniquis la teva decisió amb la suficient antelació.

Què és el trastorn afectivoemocional. Causes, símptomes i tractaments

Amb l’arribada de la tardor, s’escurcen inexorablement els dies, i això afecta l’estat d’ànim d’algunes persones: se’n diu trastorn trastorn afectiu (TAE). En parlem en aquest article.

El TAE és una classe de depressió que va empitjorant a mesura que s’acosta l’hivern i s’escurcen de mica en mica els dies. De vegades s’anomena depressió estacional i afecta fins al 15 % de la població, tot i que hi ha autors que en donen una xifra més alta. És més freqüent en les dones i es caracteritza pel mal humor constant, cosa repercuteix en la vida diària.

Sovint el canvi d’estació altera l’humor i l’estil de vida. Els índexs d’energia disminueixen, els hàbits nutricionals i les pautes de son canvien de manera natural quan fa força fred o calor. Ara bé, si experimentes moments crítics que se solen repetir a les mateixes èpoques de l’any, podria indicar que pateixes el trastorn afectivoemocional.

Què és el trastorn afectivoemocional

Es tracta d’una classe de depressió relacionada amb els canvis estacionals, que se sol produir quan s’acaba l’estiu i ens acostem a l’hivern. Els pacients afectats comencen a tenir-ne símptomes durant la tardor i, ben sovint, no hi noten millora fins a l’entrada de la primavera.

La mitjana d’edat en què es manifesta són els 27 anys.

Les causes

Se’n sap ben poc dels mecanismes que desencadenen el trastorn, però aparentment s’associa a un nombre inferior d’hores de sol per l’escurçament dels dies. La teoria més acceptada diu que davallen els nivells de vitamina D, perquè hi ha menys exposició solar, i això influeix en la disminució de l’activitat d’una part del cervell: l’hipotàlem. L’hipotàlem és el responsable de secretar hormones, de regular les respostes emocionals i de mantenir el rellotge intern del cos, conegut com a ritme circadiari.

La recerca demostra que la poca llum influeix en les hormones i els altres agents químics del cervell. Si no hi ha prou llum solar, se’n ressenten la serotonina i la melatonina (els agents químics responsables dels sentiments d’alegria i felicitat). I, per aquesta raó, durant els dies freds, que són curts i avorrits, els pacients tenen sentiments depressius.

Els símptomes

Hi ha diversos símptomes que s’associen al TAE, amb una intensitat variable (de moderats a greus o bé aguts) i trastoquen significativament el dia a dia. Són:

  • Mal humor persistent
  • Pèrdua d’interès per les activitats habituals
  • Irritabilitat
  • Sentiments de desesperació, de culpa i de poca autoconfiança
  • Baixa autoestima
  • Plor fàcil
  • Ansietat
  • Elusió d’actes socials
  • Libido escassa
  • Letargia
  • Dormir més que no és habitual
  • Més gana, sobretot desig de consumir més hidrats
  • Guany de pes

La depressió i el TAE tenen els mateixos símptomes, però hi ha diferències clau en els factors desencadenants i en la durada. Mentre que el TAE és fruit del canvi estacional, i els pacients veuen com en desapareixen els símptomes durant la primavera i l’estiu, la depressió no té sempre una causa definida i és independent de l’època de l’any.

Quan cal anar al metge

Quan el pacient s’adona que el mal humor s’allarga i que comença a afectar la seva rutina, toca anar al metge, que esbrinarà, a partir de les converses, fins a quin punt s’han trastocat les pautes del son, els hàbits alimentaris i els nivells d’energia; i també si es tenen sentiments de desesperació, sensació de no valer res o, fins i tot, pensaments suïcides.

Probablement farà preguntes més personals al pacient sobre la vida. Tot plegat li permetrà de decidir quina pauta de tractament és més adequada en aquest cas.

Els tractaments contra el TAE

Els tractaments per als pacients amb TAE comencen per recomanacions de canvis en l’estil de vida, seguir una teràpia lleugera o fer teràpia conversacional —per exemple la teràpia cognitivoconductual. I, en els casos més greus, es poden prescriure antidepressius.

Els canvis en l’estil de vida inclouen que el pacient prengui el sol tanta estona com pugui i faci exercici regular per reduir els nivells d’estrès. La teràpia lumínica es basa en l’exposició a la llum del sol gràcies a l’estímul artificial, i pot induir al pacient a trobar-se més bé i a tenir una visió més positiva.

Remeis casolans contra el TAE

Hi ha un seguit de canvis en l’estil de vida simples i efectius que ajuden a tractar el TAE. Com a primera mesura, podem menjar de manera saludable i dormir com cal, perquè això n’alleuja els símptomes. Altres suggeriments vàlids són:

  • Un llum que emet claror natural

Aquests llums imiten la claror del sol i poden ajudar a sintetitzar la vitamina D, que és tan indispensable. Mitja hora al dia davant d’un llum estimula el ritme circadiari i elimina la secreció de melatonina. També és bo augmentar la claror arreu de casa, per crear un ambient airejat i obert.

  • L’aromateràpia

Segons sembla, els olis essencials influeixen en l’àrea del cervell responsable de l’humor. Els estudis indiquen que el gingebre activa el sistema serotoninèrgic en els ratolins i alenteix la secreció d’hormones de l’estrès. D’altra banda, l’espígol i la bergamota són coneguts perquè tenen efectes sedants.

  • Exercici

És un excel·lent remei contra el mal humor i una solució natural per trobar-se bé. Fins i tot una simple passejada de 15 o 30 minuts a l’hora d’un àpat pot implicar diferències notables. L’exercici fa que el cervell secreti hormones del benestar, com ara la serotonina i la dopamina, que de manera natural milloren l’estat d’ànim i els nivells d’energia.

  • Sortir de casa

El pacient ha de procurar passar tant de temps com pugui fora de casa. Naturalment, si treballa moltes hores assegut a l’oficina, no tindrà gaires oportunitats per estar-se al carrer, però sempre es pot fer un tomb curt a l’hora de dinar. I també fer córrer les cortines o les persianes perquè hi entri al màxim la claror.

Torna “1 origami 1 euro”, la campanya de la Fundació MGC amb més èxit a les escoles de Catalunya

Com l’any passat, la IX edició de la campanya solidària impulsada per la Fundació MGC “1 origami, 1 euro” del 2021 es fa completament en línia per evitar qualsevol mena de risc. Enguany els infants de Catalunya descobriran  plegats el món de l’origami, la papiroflèxia i la cultura japonesa. Cada infant gaudirà fent la seva grua de paper i aprenent-ne amb el joc de les preguntes que es formulen en aquesta ocasió.

Enguany tampoc rebrem físicament els origamis, sinó que hem tornat a demanar a les escoles i a les entitats participants que ens enviïn les fotos o els vídeos per publicar-los al nostre blog i a les xarxes socials (#1origami1euro).

Com passa en cada edició, tornarem a destinar 50.000 € a causes solidàries, que habitualment distribuïm entre entitats fortament arrelades al territori. Farem que la solidaritat arribi a les entitats que promouen la recerca mèdica, i també a les que es mobilitzen per ajudar els més desafavorits. Les destinatàries de la donació seran “La Marató de TV3” del 2021, la Fundación HM Obra Socials Nens i Arrels Fundació.

La Marató de TV3” és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3, que se centra a obtenir recursos econòmics per fer recerca científica contra malalties que, ara per ara, no tenen una curació definitiva. Aquesta edició es dedica a la salut mental.

La Fundación HM Obra Social Nens manté les arrels fundacionals de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona, que inspira també la feina de la seva obra social. La Fundació té el compromís ferm de ser capdavantera en l’atenció dels nens que es troben en situació de desigualtat, i en gestiona els recursos de forma eficient a partir del sistema d’excel·lència i de qualitat assistencial que defineix el Grup HM Hospitals i la seva fundació.

Arrels Fundació és una entitat que, d’ençà del 1987, atén i orienta les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona. Les acompanyen perquè tinguin tanta autonomia com sigui possible, en cobreixen les necessitats bàsiques, els proporcionen atenció social i sanitària i garanteixen un allotjament a les persones en una situació de més vulnerabilitat.

L’art de l’origami

L’origami és un art tradicional del Japó que té, com un dels seus més nobles atractius, la versatilitat per crear i recrear el món tal i com el concep l’ésser humà .Tradicionalment, regalar grues de paper s’associa amb el fet de voler desitjar salut, benestar, felicitat i prosperitat. Se’n regalen per celebrar un aniversari, un naixement, un casament…Se’n fan per desitjar-li salut a algú que està malalt, per desitjar sort a un company que ha de passar una prova… o senzillament els ofereixes a algú que t’estimes o que és important per a tu.

Les assegurances privades tenen IVA? Impostos i assegurances

La major part dels productes i serveis que es comercialitzen al nostre país estan subjectes a l’IVA, que és l’Impost sobre el Valor Afegit. Aquest ha de ser pagat pels consumidors quan adquireixen un bé o quan gaudeixen d’un servei. Com que són la majoria, és normal preguntar-se si les assegurances tenen IVA o si, per contra, estan subjectes a altres impostos. T’ho expliquem tot de manera detallada.

Les assegurances privades tenen IVA?

A la pregunta de si les assegurances tenen IVA, la resposta és que no. Simes no, tal com avançàvem, sí que estan subjectes a una altra mena d’impostos. D’acord amb l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, o Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit, les primes de les assegurances no el suporten, i cita textualment que “totes les operacions d’assegurança, reassegurança i capitalització estan exemptes d’IVA”.

Però a més, s’especifica que aquesta exempció s’aplica als següents: “els serveis de mediació, incloent-hi la captació de clients, per a la formalització del contracte entre les parts intervinents en la realització de les anteriors operacions, amb independència de la condició de l’empresari o professional que els presti. Dins de les operacions d’assegurança s’entendran compreses les modalitats de previsió”.

Les assegurances tenen impostos? Quins són?

Encara que ja sapiguem que les assegurances no tenen IVA, sí que estan subjectes a altres tributs i recàrrecs que cal tenir en compte. Aquests són, en concret, tres: l’impost sobre les Primes de l’assegurança, la taxa del Consorci de Compensació d’Assegurances i els recàrrecs pels fraccionaments en el pagament de la pòlissa. Vegem cadascun d’ells amb més detall.

Primes de l’Assegurança

L’Impost sobre les Primes de l’Assegurança s’aplica a aquelles assegurances on el volum de les primes, o aportació econòmica per part de la persona assegurada, és molt elevat. Ascendeix al 8% de l’import net de la prima (increment que va entrar en vigor l’1 de gener de 2021) i es considera indirecte, en pagar-se en el moment del pagament. Afecta les assegurances de la llar, d’accidents, d’automòbils o de responsabilitat civil.

Per contra, queden fora d’aquest pagament les assegurances de vida, les socials obligatòries i les col·lectives, les d’assistència sanitària i malaltia, les de caució i crèdit a l’exportació, les agràries combinades, les operacions relacionades amb el transport internacional de mercaderies i de viatgers o les assegurances per a vaixells i aeronaus de transport internacional, amb l’excepció dels privats d’esbarjo.

Taxa del Consorci de Compensació d’Assegurances

Aquest organisme públic, que depèn del Ministeri d’Economia, abasta els riscos excepcionals que no cobreixen les asseguradores, com les catàstrofes naturals; actua com a fons de garantia en casos d’insolvència o absència d’assegurança, i cobreix la responsabilitat civil dels qui són rebutjats per diverses companyies.

Quan es paga la prima d’una assegurança privada, es destina una part a aquesta taxa. Així, es crea un fons que cobreix les indemnitzacions que queden fora de la cobertura de les companyies. De manera periòdica, la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions audita a les asseguradores per a evitar fraus amb la seva recaptació.

Recàrrecs per fraccionaments

Quan es fracciona un pagament, l’import de cada prima es redueix, però a canvi se li afegeixen uns interessos. Aquest fraccionament també pot realitzar-se en la taxa del Consorci, que es veurà subjecta també a uns interessos.

L’import d’aquests recàrrecs és del 0,15% en el finançament de l’activitat liquidadora de les asseguradores pel Consorci de Compensació d’Assegurances. En el cas de l’Assegurança de Riscos Extraordinaris i Danys Directes, l’import varia, però sol ser el 2% sobre la prima de la majoria de les assegurances, a excepció de la responsabilitat civil (excepte en vehicles de motor), la construcció, crèdits, agraris, caució, muntatge, assistència sanitària i malaltia i la defensa jurídica.

Finalment, s’aplica el recàrrec sobre l’assegurança de responsabilitat civil, obligatori en els vehicles de motor. Amb aquest es finança al Consorci de Compensació d’Assegurances per a les víctimes i altres persones perjudicades pels danys que causin els vehicles no assegurats.

Com afecten els canvis en l’IVA a les assegurances? (article 20 Llei 37/1992)

Amb la pregunta de si les assegurances privades tenen IVA contestada i amb els diferents tributs que s’apliquen clars, existeix un altre dubte que també ens pot sorgir. Aquesta és si els canvis en aquest impost afecten les primes.

En efecte, qualsevol modificació de l’IVA repercuteix en la quantia que s’abona a la companyia asseguradora. El motiu rau en el fet que tots els productes i serveis que aquella s’encarrega de cobrir tindran un cost més elevat per l’augment del recàrrec. És a dir, que la companyia faria un desemborsament major i, per tant, aquest increment es reflectirà també en la quantitat que sol·liciten per a la cobertura.

Si estàs buscant contractar una assegurança, fes un cop d’ull a les assegurances d’MGC Mútua . A la nostra pàgina web podràs consultar totes les assegurances i saber més sobre les nostres pòlisses i condicions exactes de les nostres assegurances.

9 consells per prevenir les malalties dels nens a l’hivern

niña resfriada en la cama

Les baixes temperatures i el sistema immunològic encara immadur dels més petits fa que els processos gripals i catarrals i les dificultats respiratòries siguin molt presents a les consultes de pediatria a l’hivern. Tot i que no podem evitar que es contagiïn d’algunes malalties, sobretot si estan en contacte amb altres nens, sí que podem practicar alguns hàbits –i ensenyar-ne d’altres– per procurar de disminuir les possibilitats que emmalalteixin en aquesta època de l’any. En l’article d’avui et parlarem sobre com prevenir les malalties comunes en nens petits.

Continue reading “9 consells per prevenir les malalties dels nens a l’hivern”

El singlot: remeis casolans per eliminar-lo. Tractaments mèdics

El singlot és una contracció involuntària i incontrolable del diafragma, el principal múscul de la respiració que trobem a sota dels pulmons. Es dona força sovint, i tothom n’ha tingut de tant en tant, però això no vol dir que no sigui empipador. Normalment dura pocs minuts i se’n va tot sol. Ara bé, hi ha casos –molt estranys– en què el singlot dura bastant de temps.

Si tens un singlot que dura 48 hores o més, pot indicar que tens un trastorn subjacent que cal analitzar. Tot seguit te n’expliquem les causes més comunes, els tractaments disponibles i com el pots aturar a casa mateix.

Què és el singlot

El singlot és un moviment reflex i, a diferència d’altres com la tos o els esternuts, no es pot controlar voluntàriament. Això de vegades esdevé frustrant.

El causa una contracció sobtada i involuntària del diafragma, que fa la glotis, la part superior de la tràquea, es tanqui, amb la qual cosa s’emet el característic ‘hip’ que tothom sent o deixa anar algun cop.

Els episodis curts de singlot apareixen i desapareixen sense cap raó aparent.

Desencadena el singlot:

  • L’estrès intens
  • L’excitació
  • Haver menjat més del compte
  • Engolir massa de pressa begudes amb gas
  • Fumar
  • Beure alcohol
  • Els canvis sobtats de temperatura

El singlot crònic

O persistent, és a dir que dura més de 48 hores, és estrany. Amb freqüència no se’n sap la causa, però el problema es torna greu si origina un estat de forta pressió emocional en els qui en pateixen.

Les causes de tenir singlot crònic poden incloure el reflux gastroesofàgic (quan l’àcid de l’estómac surt per l’esòfag, de vegades fruit d’una hèrnia de hiat), certa medicació, com ara analgèsics potents, esteroides o tranquil·litzants i, també, tenir diabetis. Si el singlot esdevé persistent, has d’anar al metge per determinar que la causa no sigui subjacent.

Com s’elimina el singlot

Com sap tothom, bona part dels episodis de singlot se’n van sols al cap de poca estona. Si dura més del compte, però, pot arribar a ser molt carregós.

Hi ha una munió de remeis populars que diuen que funcionen per combatre’l, encara que no tenen gaire base científica. Paga la pena, però, de provar estratègies per aturar-lo.

  • Mira de contenir la respiració tant com puguis
  • Prova de beure aigua molt freda a glopets
  • Xucla una llimona
  • Demana a algú que et clavi un ensurt!
  • Aguanta la respiració mentre empenys, com si fossis al vàter
  • Estira els genolls cap amunt fins a tocar el pit, i doblega’t cap endavant
  • Infla una bossa de paper
  • Beu aigua amb un got, però per la banda de fora, decantant el cap
  • Fes un petó amb llengua (amb autorització!)

Si ets propens a tenir singlot, pots provar les accions següents per prevenir-lo:

  • Evita les begudes alcohòliques, les que són massa calentes o les que tenen gas
  • No masteguis xiclet
  • Deixa de fumar
  • Defuig els plats picants
  • Menja a poc a poc i concentrant-hi (mindfully, en anglès)

Quan s’hauria d’anar al metge

Si el singlot no remet després de 48 hores, ves a cal metge. La primera cosa que farà és descartar que no tinguis cap trastorn que l’origini, o que no sigui conseqüència de la medicació que prens.

Tractar el trastorn que el causa o canviar els medicaments ajuden a eliminar el singlot. El metge pot demanar una anàlisi de sang, un electrocardiograma i una radiografia del tòrax. Potser caldrà fer altres proves, segons els resultats de les primeres i si se sospita que hi ha cap trastorn addicional.

Medicaments contra el singlot

De vegades s’han d’administrar medicaments per aturar el singlot persistent, tot i que això es podria considerar com un cas d’assaig i error, perquè cada pacient amb singlot persistent hi respon de manera diferent.

Enumerem uns quants medicaments per combatre’l:

  • La clorpromazina per relaxar l’estómac
  • Medicaments que inhibeixen l’àcid gàstric, com ara l’omeprazole, la ranitidina o la metoclopramida, que ajuden a buidar més ràpidament l’estómac
  • El baclofèn, que contribueix a relaxar la musculatura (en general)
  • Altres tractaments més nous inclourien la gabapentina, que ajuda a suavitzar la innervació del diafragma, i la ketamina intravenosa, si bé aquests només els prescriuen els especialistes a l’hospital

Dispositius mèdics contra el singlot

Quan tot això que hem exposat no resol el problema, es fan servir marcapassos per influir en els nervis vagues (que uneixen el bulb raquidi amb el tòrax) i els nervis frènics (que connecten la medul·la espinal amb el diafragma). Fins i tot s’ha estudiat de blocar el nervi frènic, però és un procediment d’alt risc perquè pot tenir un impacte negatiu en la respiració.

Hipertensió: la malaltia silenciosa

La hipertensió o tensió arterial alta és una patologia en la qual la força que exerceix la sang contra les parets de les artèries en ser bombejada pel cor és persistentment alta, el que pot danyar-les. Cursa sense símptomes, de manera que també l’anomenen “la malaltia silenciosa”. Parlem d’hipertensió amb la Dra. Juliana Martínez Hernández, especialista en medicina preventiva i medicina general del Centre Mèdic MGC.

Continue reading “Hipertensió: la malaltia silenciosa”

Impost de successions i assegurança de vida: Com funciona?

Les assegurances de vida tenen com a finalitat servir de garantia a la família de la persona assegurada quan té lloc la mort prematura. Simes no, en constituir una entrada de diners, està subjecta a impostos. Perquè coneguis al detall com tributen, avui et parlem de l’Impost de successions i de l’assegurança de vida.

Per què els beneficiaris d’una assegurança de vida han de pagar l’impost de successions?        

La persona beneficiària d’una assegurança de vida és aquella que rebrà la indemnització que s’hagi especificat en les condicions del contracte en el cas de produir-se el sinistre. Ve designada per la persona assegurada i ha d’especificar-se en la documentació. D’aquesta manera, quan aquell té lloc, pot procedir amb la sol·licitud de la indemnització.

Aquesta pot consistir tant en diners al comptat com en una sèrie de rendes que es prolonguen en el temps. En qualsevol cas, tenen la consideració d’un bé o dret que ha estat transmès a títol lucratiu, que ve a ser la definició jurídica de l’Impost de successions i donacions.

Dit d’una altra manera, aquell bé, participació, títol o diners en efectiu que es rep sense donar res com a contraprestació implica el pagament d’aquest tribut. I per a garantir que es procedeix amb el pagament de l’Impost de successions en l’assegurança de vida, les companyies asseguradores sol·liciten que se certifiqui el pagament abans de procedir amb l’abonament de la indemnització, tot i que el termini per al pagament d’aquest impost és de sis mesos.

Atès que la quantia de l’impost pot ser elevada, les asseguradores estan autoritzades per a emetre xecs a nom de l’organisme de recaptació amb la quantia de l’impost que va associat a la prestació. Així s’aconsegueix agilitar el tràmit del pagament de la indemnització.

Fet això, el termini per al cobrament té un límit de trenta dies des que es rep tota la documentació requerida. Malgrat això, en alguns casos pot abonar-se un avançament en qüestió de dies, que permeti fer front a les despeses urgents.

Com tributa una assegurança de vida?

Les assegurances de vida no sempre tributen de la mateixa forma, ja que cal tenir en compte si la persona prenedora i la beneficiària són la mateixa, així com el tipus de sinistre. Perquè no hi hagi dubtes sobre aquest tema, definirem a cada figura implicada.

La persona prenedora de l’assegurança és la que s’encarrega de pagar les primes. L’assegurada és aquella sobre la qual recau el risc i que s’assegura per una quantitat de diners que queda especificada en la pòlissa, i que es coneix com a capital assegurat. En tercer lloc, la beneficiària és la que rep la prestació; és a dir, la indemnització, quan l’anterior sofreix el sinistre que cobria l’assegurança.

Amb aquests conceptes clars, cal distingir entre quatre situacions possibles. Així podrem saber si cal pagar en l’Impost de successions de l’assegurança de vida o si, per contra, es tributarà en l’IRPF.

Quan la persona prenedora i la beneficiària són la mateixa; és a dir, qui paga i qui obté el capital, tant si es tracta de prestacions per supervivència de l’assegurada com per la seva defunció, es tributa en l’IRPF. No obstant això, quan són diferents, que seria, per exemple, quan és l’assegurada qui paga i la seva família qui es beneficia, tant en la supervivència com en la defunció s’aplica l’Impost de successions i donacions.

Tributació per invalidesa

Si la invalidesa és el sinistre que s’ha contemplat en la pòlissa de l’assegurança, el prenedor o el beneficiari obtenen el que es coneix com a Rendiment del Capital Mobiliari o RCM. Aquest tributa en l’IRPF segons una escala que grava les rendes d’estalvi quan el prenedor, l’assegurat i el beneficiari són la mateixa persona.

Tributació per defunció

Quan la persona assegurada mor, la beneficiària ha de procedir amb el pagament de l’Impost de Successions de l’assegurança de vida, en la modalitat de successions, ja que s’inclouen també les donacions, com ja esmentarem anteriorment.

A l’hora de tributar, intervenen tres variables a considerar. La primera és la quantitat de diners que es percebrà. Aquest impost es considera progressiu, cosa que significa que el pagament és proporcional al que es rebi. Com més rebem, més gran serà el pagament a efectuar.

En segon lloc, el grau de parentiu amb la persona que ha mort i, en tercer, la Comunitat Autònoma, ja que és un impost que s’ha cedit a aquestes. El pagament es farà en la que hagi residit durant més temps en els cinc anys anteriors a la data de la defunció.

En cada regió s’aplica una legislació diferent, i en alguns casos, existeixen beneficis fiscals que poden aconseguir el 99%. Per a conèixer els detalls sobre la tributació de l’Impost de successions de l’assegurança de vida, consulta en la teva Comunitat.

Fes un cop d’ull a les assegurances de vida d’MGC Mútua i gaudeix de les màximes cobertures per a tu i per als teus. Tingues la tranquil·litat d’estar cobert davant qualsevol situació que pugui donar-se.