Per què contractar una assegurança de vida?

protección de la familia

Contractar o no una assegurança de vida és una qüestió que molts es plantegen en pensar en el futur. Realment val la pena o pot ser una despesa innecessària? Tot i que no és obligatori i en última instància la decisió és personal, és una manera de protegir els éssers més estimats en cas de malaltia, invalidesa o mort de l’assegurat, i és recomanable quan es té una hipoteca o es vol garantir la formació dels fills. Avui et parlarem sobre per què és necessari contractar una assegurança de vida i els seus principals beneficis. Continue reading “Per què contractar una assegurança de vida?”

Els 10 aliments més rics en proteïnes

Les proteïnes són un dels tres grups indispensables de macronutrients i són imprescindibles en totes les edats. Constitueixen els components bàsics dels òrgans, els músculs, la pell i fins i tot de les hormones; per tant, és evident que cal ingerir-ne prou quantitat en la dieta diària.

Tot seguit explicarem quantes proteïnes necessitem i quins aliments en les proporcionen.

Per què necessitem proteïnes

Les proteïnes, com ja hem dit, són un component bàsic de la vida i són essencials en molts dels processos vitals del cos humà, incloent-hi el creixement de les cèl·lules i la restauració dels teixits. També s’encarreguen de fabricar enzims, hormones i altres substàncies químiques del cos.

Si menges cada dia productes d’origen animal (carn, peix, ous i lactis), per regla general ja hauràs ingerit les proteïnes indispensables. Ara bé, si tens tendències vegetarianes o, encara més, veganes, pot ser més complicat que arribis al límit necessari.

[mautic type=”content” slot=”ebook-02-ca” /]

Quantes en necessitem

Ja sabem, doncs, que és un macronutrient essencial, i un consum que no n’inclogui les proporcions necessàries pot afectar greument la salut, encara que hi ha opinions diverses sobre quines quantitats diàries en cal ingerir. Les guies actuals recomanen que haurien de constituir entre el 10 % i el 15 % del total de calories de la dieta.

Malgrat tot, el tema suscita molt de debat i els científics no s’hi acaben de posar d’acord. Si ens centrem en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’aconsella de consumir entre 0,8 i 1 gram diari de proteïnes per kilogram de pes corporal.

Això vol dir que cal que siguin entre 56 i 90 grams diaris, com a mínim, en un home adult de pes mitjà i que fa activitat física moderada. En el cas de les dones, amb unes condicions físiques anàlogues, el consum s’hauria de situar entre 46 i 75 grams diaris.

Cal tenir en compte que les necessitats canvien al llarg de la vida, i a partir dels 50 anys se n’han d’augmentar les quantitats. Passa igual amb les dones embarassades i lactants, i també durant l’adolescència, en què les dosis de proteïnes han de ser més elevades. De la mateixa manera, durant la recuperació de malalties o de traumatismes el cos en demana quantitats superiors, com, finalment, succeeix en el cas dels atletes i esportistes d’alt rendiment.

10 dels aliments més rics en proteïnes

  • El pollastre

La carn magra del pollastre conté cap a 31 grams de proteïnes per cada ració de 100 grams, cosa que el converteix en un bon substitut de la carn vermella, una font tradicional de proteïna però que no hem de consumir més d’un o un parell de cops al mes.

  • El salmó

Inclou 20 g de proteïna per cada 100 grams. Si, a més, tenim en compte que conté el greix més saludable per al cos, amb més raó ha de formar part de la dieta.

  • El tofu

Conté 8 g de proteïna per cada 100 grams de producte, i és una bona solució per als vegetarians i els vegans —o per a qualsevol que vulgui reduir la ingesta de carn. També inclou fibra, calci i ferro.

  • La quinoa

També és una bona font de proteïnes, i a banda d’això, no té gluten i proporciona vitamines del grup B, ferro, potassi i vitamina E.

  • Els fesols

Els humils fesols no tan sols contenen 24 grams de proteïna per cada 100 g, sinó que aporten ferro, zinc, potassi, folats i vitamines B6 i K. Són, doncs, un altre recurs imprescindible per als vegans.

  • Els ous

Cada ou conté aproximadament 8 g de proteïnes. També són rics en altres vitamines i minerals, com ara la B i D o la colina (o constituent de l’acetilcolina, que és un neurotransmissor).

  • Els cigrons

És un ingredient indispensable de la majoria d’escudelles, olles i potatges espanyols, que conté 19 g de proteïna per cada ració de 100 grams.

  • Les llenties

Més llegums “humils” que, tanmateix, contenen 9 g per cada ració de 100 grams. I, a més a més, aporten ferro, potassi i fibra. Atipen força i si es fan estofades “vídues” o amb vegetals (és a dir sense carn salada o fumada) són la mar de saludables.

  • Mantegues de fruita seca

Com ara la mantega de cacauets o d’ametlles: no únicament són molt bones sinó que aporten 25 grams de proteïna per cada ració de 100.

  • Les pipes de carabassa

Són ideals per fer l’aperitiu, tenen 19 g de proteïna per cada ració de 100 g i, a més a més, inclouen altres nutrients essencials, com ara el zinc, el magnesi, el ferro, el potassi i el calci.

Saps quins beneficis té deixar de fumar?

Continues fumant? Esperem que no. Qualsevol lector d’aquestes pàgines ja es pot haver convençut de fins a quin punt és dolent de fumar. Malgrat tot, si encara fumes, sabent que és tan nociu, potser no estàs al corrent del reguitzell de beneficis que comporta deixar-ho. Quan deixem de fumar, de seguida es noten unes quantes millores físiques que repercuteixen en el benestar general. N’hi ha que es manifesten tan ràpid com al cap de vint minuts!

En un parell dies

En només un parell de dies s’allibera el cos del monòxid de carboni que conté el fum. En conseqüència, augmenta el nivell d’oxigen a la sang, i això fa tenir més bon aspecte físic en general.

Fumar també constreny els vasos sanguinis, de manera que la sang flueix amb més facilitat quan ho deixem. Les persones amb problemes circulatoris noten que els dits de les mans i dels peus es refreden menys.

Un cop desapareix la síndrome d’abstinència inicial, es dorm més bé. Tant el gust com l’olfacte es tornen més sensibles, fins al punt que el fum del tabac dels altres fumadors arriba a irritar, i fastigueja la pudor que deixa a la roba…

Continua llegint, però, a veure si et convencem.

Els beneficis de deixar de fumar

  • Al cap de 20 minuts

La tensió arterial i el pols es normalitzen i augmenta el flux sanguini.

  • Al cap de 8 hores

El nivell de monòxid de carboni a la sang comença a disminuir.

  • Al cap de 48 hores

El monòxid de carboni i la nicotina han desaparegut del tot.

  • Al cap de 2 o 3 dies

Notaràs menys mucositat, o gens, a la gola i als bronquis; i, per tant, tindràs menys dificultats respiratòries.

  • Al cap de 5-7 dies

S’aguditzen els sentits del gust i de l’olfacte, tens un alè més fresc, les dents són més netes i creix el nivell d’energia.

  • Al cap de 2-3 setmanes

La síndrome d’abstinència física s’esfuma, i t’adones que passen hores sense recordar-te del tabac. A més a més, es redueix el risc de tenir una trombosi.

  • Al cap de 3-4 setmanes

Desapareixen la tos i les molèsties als sins nasals i disminueixen els problemes de manca d’alè. De la mateixa manera, tens menys cansament i se’t multiplica l’energia. Els pulmons s’enforteixen contra les infeccions.

  • Al cap de 2-3 mesos

La funció pulmonar millora un 5 %.

  • Al cap d’un any

Es divideix per dos el risc de patir malalties cardiovasculars.

  • Al cap de 2-3 anys

Els riscs d’agafar una pneumònia o la grip són idèntics als d’un no fumador. I continua minvant els risc de tenir atacs de cor, angina de pit o problemes cardiovasculars.

  • Al cap de 5 anys

Es redueix a la meitat el risc de càncer de gola, d’esòfag i de bufeta.

  • Al cap de 5-10 anys

Els riscs de patir malalties cardiovasculars o trombosis són els mateixos que els dels no fumadors.

  • Al cap de 10 anys

Es divideix per dos el risc de tenir càncer de pulmó.

  • Al cap de 15-20 anys

El risc de patir càncer de pulmó, gola, esòfag o bufeta és com el dels no fumadors. Tot i així, el risc de patir càncer de pulmó dels exfumadors empedreïts (20 o més cigarretes cada dia) continua sent del doble la resta de les seves vides.

Altres beneficis

  • Menys estrès

Quan amb prou feines fa uns quants mesos que ho han deixat, els fumadors més empedreïts consideren que no estan tan estressats.

Hi ha proves que demostren que la nicotina, en comptes d’apaivagar l’estrès, en podria ser la causa. La percepció dels fumadors que la nicotina el calma es deu simplement al fet que satisfà l’exigència del cos de més nicotina entre una cigarreta i una altra; la resposta d'”agraïment” de l’organisme després de rebre’n una dosi nova és la que allibera la pressió.

  • Més temps i… més diners

Els exfumadors se sorprenen del temps que guanyen quan deixen el tabac.

La majoria dels fumadors no és conscient del temps que dediquen a pensar en el tabac: on l’han de comprar, quan, els dies festius o a la nit…

I val més que no parlem dels diners que s’hi inverteixen, oi?

  • Sentiment de victòria

És extremament satisfactori fixar un objectiu i assolir-lo, en particular quan el camí és ple d’obstacles inesperats que cal superar.

Molt exfumadors estan legítimament orgullosos d’haver-ho deixat i aquest sentiment pot afermar extraordinàriament la seva autoestima.

És bona idea que les fites que es marquin els primers dies o setmanes després de deixar-ho siguin realistes, i no dir coses com ara “ho deixo ara i serà per sempre”.

Pot augmentar la motivació, si et recompenses en dates assenyalades que tu mateix fixes: un dia sense fumar, després tres, una setmana, dues setmanes, un mes, etc. Moltes victòries d’aquesta mena fan que tinguis més confiança en tu mateix.

  • Recuperació del control

Un dels aspectes més durs de deixar de fumar és resistir l’ansietat que en causa el desig.

Quan es deixa de fumar, els moments d’ansietat es manifesten de manera regular, però habitualment desapareixen al cap d’un parell de minuts.

Aquest desfici és com un múscul ben desenvolupat. Quan no es fa servir s’afebleix, fins al punt que s’atrofia del tot. Cada cop que se supera un moment d’ansietat, fem un pas cap a l’atròfia definitiva.

Quan aprenguis a resistir els moments d’ansietat, hauràs guanyat a tots els fronts. Aquests lapses de desfici s’espaiaran progressivament fins a desaparèixer, i recuperaràs el control sobre l’addicció.

  • Una nova faceta de la personalitat

Deixar de fumar pot fer que sorgeixin aspectes nous de la personalitat.

Com una part del procés de coneixement dels factors que desencadenen el desig de fumar, molts fumadors acaben sabent què els fa enfadar o els trasbalsa, què els fa contents o bé què fa que s’avorreixin.

Aprendre a controlar situacions noves i a superar entrebancs pot afavorir el desenvolupament personal.

Els nens i l’assegurança de salut

Revisión bebé

La qualitat, rapidesa i comoditat que busquem quan contractem una assegurança de salut es fan encara més evidents quan tenim fills. Tot i que la majoria de companyies permeten incloure’ls en una pòlissa familiar, també n’hi ha algunes que ofereixen una modalitat específica per als més petits. Què hem de tenir en compte a l’hora de triar la millor assegurança mèdica per a nens? Continue reading “Els nens i l’assegurança de salut”

Vine al Club MenteActiv a activar les teves neurones

menteActiv

Club MenteActiv és el primer programa d’estimulació cognitiva desenvolupat conjuntament amb la “Sociedad Española de Neurologia”.

Es tracta d’un taller setmanal, d’una hora i mitja de durada, pensat per potenciar aspectes tan importants com la memòria, l’atenció, el llenguatge, el càlcul o l’orientació espacial per a majors de 60 anys. El material es personalitza per a cada cas a través d’un test inicial que indica quines són les capacitats que necessiten ser més reforçades.

Els mutualistes poden accedir als tallers del Club MenteActiv SENSE CAP COST. A més, si ets mutualista i coneixes a algú sense assegurança a MGC Mútua que pugui estar interessat, podrà accedir als tallers en condicions especials.

Més informació
bego@menteactiv.cat / 657 904 419
Begoña Hernando (Coordinadora Club MenteActiv)

Què cal saber sobre les varius

Una variu és una vena dilatada permanentment. Tot i que poden aparèixer a qualsevol part del cos, habitualment ho fan a les extremitats inferiors. La cama o la cuixa queden marcades per unes cintes venoses, sovint entrellaçades, més o menys gruixudes a sota de la pell, que són rígides i fan un recorregut serpentejant.

Són molt freqüents sobretot en les dones a partir dels 30 anys. Segons la Societat Espanyola d’Angiologia i Cirurgia Vascular, en té una de cada tres persones a Espanya. Encara que no solen ser perilloses, causen molèsties a les cames, deixant de banda els problemes estètics que se’n deriven.

Com es desenvolupen les varius

La sang de les cames torna al cor a través de les venes, per ‘recarregar’ oxigen i nutrients. Les venen tenen unes vàlvules que impedeixen que la sang reculi fins als peus, i això ajuda a fer que flueixi contra la força de la gravetat i vers el cor. Quan les vàlvules es deterioren per diverses causes, la sang de les cames no flueix com caldria cap amunt i s’estanca a les venes. Com que augmenta la pressió sanguínia, les venes es dilaten i es tensen, i apareixen les varius sota la pell de cames i cuixes.

Les vàlvules de les venes de les extremitats inferiors es deterioren per:

  • L’envelliment
  • Les hores seguides que passem drets bona part del dia
  • Episodis de trombosi venosa profunda o tromboflebitis
  • La dificultat perquè la sang torni al cor a causa de l’embaràs

Qui corre risc de tenir varius

  • Persones amb antecedents familiars de varius
  • Persones que treballen dretes
  • Embarassades
  • Pacients que han patit una trombosi venosa als membres inferiors

Quins símptomes produeixen

  • Pesadesa, rampes i cansament de les cames, especialment dels peus, al final de la jornada. Habitualment aquests símptomes empitjoren a l’estiu per culpa de la calor. També es poden agreujar a la nit quan anem al llit, i produir inquietud i desfici.
  • Aparició progressiva de cintes de venes dilatades de color blavós, que s’entortolliguen i tiben sota la pell.
  • Són més freqüents a la cara interna de la cama i a les cuixes.
  • Les cames s’arriben a inflar i la pell dels turmells es torna molt prima, fràgil i d’un color marronós (com ara apergaminat).
  • Ocasionalment, una variu es pot esberlar en aquestes zones en què la pell és prima i dessagnar-se de manera molt aparatosa.
  • També es poden fer úlcers a la pell, en general a la part interna dels turmells. Són úlceres que cicatritzen amb dificultat i requereixen atenció mèdica per evitar que s’infectin i s’estenguin.
  • Poden aparèixer trombes superficials quan la sang es coagula dins de la variu. La vena s’endureix, la pell es torna vermella i fa mal. Aquestes trombosis superficials són molt menys perilloses que les profundes, i no solen crear complicacions greus, encara que causin molèsties durant un període de 7 a 15 dies.

Prevenció de les varius

Per prevenir el desenvolupament de les varius, o impedir que s’estenguin, es recomana:

  • Evitar d’estar-se molt de temps dret i quiet.
  • Fer exercicis que activin la circulació de les cames.
  • Dur una mitja elàstica compressiva, sobretot si es treballa a peu dret o durant l’embaràs.
  • Evitar l’obesitat.
Diferencias corazón hombre-mujer

Quan cal tractar les varius

Les varius poc desenvolupades no exigeixen cap més tractament,sinó que se’n previngui l’extensió, amb les mitges que hem recomanat abans. Cal atenció mèdica i tractament en els casos següents:

  • Dolor intens
  • Tromboflebitis de repetició
  • Ulceracions
  • Ruptura de les varius i sagnat
  • Incomoditat estètica

Hi ha diversos medicaments, per via oral, amb un efecte molt lleu que n’alleugen els símptomes (pesadesa i cansament de cames). No fan desaparèixer les varius, però.

Les varius molt petites (aranyes vasculars) poden desaparèixer si s’hi injecten substàncies esclerosants (esclerosi de les varius).

Si les varius són gruixudes o hi ha cap complicació, com ara la ulceració o la trombosi repetida, la millor solució és la intervenció quirúrgica.

Com és la intervenció quirúrgica per a les varius

Cal extirpar les dilatacions varicoses i les venes superficials que han emmalaltit de les extremitats inferiors. En general s’extirpa la vena safena interna (que va del turmell fins a l’engonal), i fent-hi petites incisions, les altres dilatacions venoses, si n’hi ha. L’anestèsia sol ser regional (epidural o raquídia). Es poden dur a terme en règim de cirurgia major ambulatòria o bé amb una hospitalització de curta estada (de 24 a 48 hores).

L’extremitat inferior s’ha de mantenir amb benes elàstiques compressives fins que no se’n retiren els punts, al cap de 7 a 10 dies. Durant aquest temps es pot caminar, tot i que cal evitar estar-se dret de manera prolongada.

Quin resultat té l’operació?

Les dilatacions varicoses desapareixen i els símptomes solen millorar, encara que, de vegades, hi persisteix un cert grau de pesadesa i cansament. Resten cicatrius petites a la zona de les cames on es van extirpar les varius. Les complicacions són excepcionals. Pot ser que es facin hematomes a l’engonal o a la cama, que es resolen de manera espontània. Rarament es nota l’anestèsia o cap formigueig a les regions de la pell afectada, sobretot al turmell. Cal dur una mitja elàstica compressiva durant dos mesos després de la intervenció, i es recomana de fer-la servir de manera continuada.

Prens massa sucre? 7 dades que te’n donaran una pista

azúcar

La majoria de les coses que mengem té sucre, des d’una salsa de tomàquet a un refresc. Quanta sucre? De vegades, quantitats insospitades. Per seguir amb els exemples, el popular quètxup és sucre en un 23% aproximadament; una llauna de refresc de cola pot contenir fins a 35 g, i una de tònica, 28 g. Sorprenent…, si tenim en compte que no estem parlant de pastisseria industrial, en què les xifres són encara més grans, ni de productes considerats globalment “dolços”. Continue reading “Prens massa sucre? 7 dades que te’n donaran una pista”

L’assegurança de salut familiar: La millor opció quan tenim fills

Seguro de salud familiar


La nostra vida i les nostres prioritats canvien de manera radical quan tenim fills. Un dels temes que més ens preocupa és cuidar la seva salut i tenir cobertes totes les seves necessitats mèdiques. Una assegurança de salut familiar és una opció que hem de tenir en compte si volem tenir la millor assistència possible, per a nosaltres i la nostra família, en qualsevol moment i davant qualsevol imprevist de salut que pugui sorgir. T’expliquem què és una assegurança de salut familiar, quins són els seus avantatges i tot el que has de saber.

Continue reading “L’assegurança de salut familiar: La millor opció quan tenim fills”

La colonoscòpia, cada cop més necessària però cada cop més confortable

Segons dades del Pla Director d’Oncologia de Catalunya, el càncer de còlon i recte, també dit colorectal o simplement de còlon, és un tumor molt freqüent a Catalunya. Ocupa el tercer lloc, darrere del càncer de pròstata i del de pulmó, en el homes i el segon, darrere del de mama, en les dones.1La supervivència és del 55% en els homes i del 58% en les dones, molt per sota dels altres càncers més habituals, com el de pròstata i el de mama. Segons la Direcció General de Salut i Seguretat dels Aliments de la Comissió Europea, s’espera que el 2025 augmenti el càncer de còlon en un 10,8% arreud’Espanya.2Paral·lelament a aquesta informació,s’han publicat diferents estudis d’abast mundial que mostren un desplaçament de la forquilla d’edat pel que fa a la incidència del càncer colorectal: fins no fa gaire se situava entre els 50 i els 70 anys, i ara afecta una població més jove. 3,4,5 A Europa el creixement del risc de teniraquest càncer és més alt entre els més joves.6 En resum, els anys vinents s’espera que augmenti el nombre de casos de càncer de còlon en persones més joves. La Societat Americanacontra el Càncer (ACS) recomana d’ençà del 2018 d’avançar el cribratge als 45 anys,7 en comptes de fer-lo als 50 anys com era habitual. Per fer front a aquest problema, la majoria de països occidentals ha endegat programes de cribratge del càncer de còlon.

Els programes de cribratge de càncer, tan si és de còlon, de mama com de pròstata, persegueixen la detecció del càncer en una fase incipient, abans que se’n manifestin símptomes, perquè el càncer és més diminut. Lògicament, com més petit és el tumor, més bon pronòstic té. Això és vàlid per als programes de cribratge del càncer de còlonque es basen en tests de sang oculta en la femta, els qual pretenende detectar càncers de còlon en les fases més primerenques.

Prevenir abans que es desenvolupi

Ara bé, el càncer de còlon té una peculiaritat que no tenen els altres càncers. De fet, el càncer de còlon es pot prevenir i impedir que es desenvolupi. No cal esperar que es diagnostiqui quan ja s’ha format, encara que sigui diminut. El 95% dels càncers de còlon creixen al damunt d’una lesió prèvia benigna: el pòlip de còlon.8 Hi ha diversos tipus de pòlip, i no tots evolucionen cap a tumors malignes. L’adenoma, tal com s’anomena en terminologia mèdica, és el pòlip sobre el qual es desenvolupa el càncer. L’adenoma de còlon és molt freqüent. Fa trenta anys es va trobar que una quarta part de la població del nostre entorn9de més de cinquanta anys era portadora d’adenomes de còlon. És evident amb aquesta dada que no tots els adenomes acaben en un càncer, però cal recordar, a la inversa, que la majoria de càncers de còlon creixen sobre els adenomes. No es pot predir encara quin adenoma evolucionarà capa un càncer. Per tant, la tendència actual és mirard’extirpar tots els adenomes que apareixen. L’extirpació d’un pòlip, sigui del tipus que sigui, rep el nom genèric de polipectomia (del grecamb el mateix significat).

Programes de cribat

Avui dia hi ha dos tipus de programa de cribratge de càncer de còlon.El més utilitzat pels Serveis de Salut es basa en la detecció de sang oculta a la femta. Un resultat positiuindica la presència d’una lesió al còlon.Aleshores cal fer una exploració física per saber de quina lesió es tracta.Es diagnostica un càncer en menys d’un 10% dels casos.10 La resta són lesions benignes.L’altre programa es basa a explorar directament el còlon, iofereix alhora la possibilitat d’identificar adenomes i d’extirpar-los.L’única exploració mèdica que agrupa totes dues possibilitats, el diagnòstic i el tractament, en una solaintervenció és la colonoscòpia associada a la polipectomia. Tots dos programes de cribratge tenen la mateixa eficàcia a l’hora dedeterminar si es té càncer de còlon, però la segona opció multiplica per cinc la detecció d’adenomes11 i ofereix una protecció contra el càncer del 77%.12

Per als neòfits especificarem que, tant la colonoscòpia (del grec mirar el còlon) com la polipectomia, es duen a terme amb un aparell mèdic que s’anomena colonoscopi. El colonoscopi és un tub flexible de 170cm de llargada i 13mm de gruix, que s’articula en l’extrem més distal. Porta incorporat tot un sistema de guiatge, d’enregistrament electrònic d’imatge, d’il·luminació, d’aspiració de líquid, de neteja i de canals per on es pot introduir instrumental de cirurgia menor. Cal considerar aquest instrument mèdic com un prodigi tecnològic. El colonoscopi explora el còlon tot introduint-lo per l’anus.Es tracta d’una exploració incòmoda i potencialment molt dolorosa. A més, com tota la resta d’exploracions mèdiques del còlon, és necessari que no hi hagi cap resta de femta per garantir la visió de tota la superfície interna del còlon, que és on neixen els pòlips i creixen els càncers.

Colonoscopia preventiva

Fins als anys noranta dels segle passat les colonoscòpies tenien diversos inconvenients: el mal que feia la introducció del colonoscopi, el dolor persistent uncop acabada la prova i la incomoditat que representava la neteja del còlon.

La colonoscòpia en mans expertes és molt segura i no causa lesions a les vísceres internes; el risc-benefici és totalment assumible. El dolor és fruit simplement delamanipulació de les nanses del budell i de la inflor com a conseqüència d’insuflar aire per dilatar el còlon. Inicialment les exploracions endoscòpiques digestives es feien amb una sedació mínima o sense. Moltes exploracions no es podien acabar per dolor. El record del dolor feia que una part important dels pacients que se’n havien de fer diverses les rebutgessin. Quan es van desplegar els programes de cribratge,va caldredur a terme colonoscòpies indolores. Des de llavors totes les colonoscòpies es fan sota els efectes de la sedació, sigui controlada pel mateix metge endoscopista o per un anestesiòleg. El record que deixa la sedació actualment és fins i tot agradable i facilita que els pacients acceptin, si cal, colonoscòpies repetides de seguiment.

El budell gestiona molt malamentl’aire perquè difícilment és absorbit i cal expulsar-lo per l’anus. La gent que pateix d’excés de gasos ho sap prou bé. Normalment el còlon està encorbati s’had’inflar per dilatar-lo i poder-lo estudiar en tota l’extensió. Quan s’utilitzava aire per estirar el còlon,l’aire romanent dins del budell, després de la prova, podia causar un dolor intens que no remetia fins que no era expulsat. Aquest problema s’ha solucionat substituint l’aire perl’anhídrid carbònic, que permet també d’explorar perfectament el còlon. El budell absorbeix totalment l’anhídrid carbònic cent vegades més ràpidament que l’aire ambient. Quan s’acaba la prova, el pacient no nota ni dolor ni inflor abdominal.

La neteja del còlon presenta diversos problemes. És incòmoda, complicada i cal fer-la a hores intempestives. A més a més, se n’han d’eliminar totes les restes fecals, perquè una neteja insuficientcomporta exploracions més llargues, repeticions de proves i,encara pitjor, errors diagnòstics. En els pacients provoca angoixa, abstenció laboral i, en alguns casos,malnutrició.

Dieta els dies previs a la prova

La presència de restes fecals pot ocultar lesions importants, fins i tot malignes. Per evitar aquesta possibilitat, s’han projectat una sèrie d’estratègies per aconseguir una neteja del còlon òptima. La primera fita és fer-ne desaparèixer les restes fecals. Les restes que arriben al còlon són integrades per fibra vegetal no absorbible.El costum d’eliminar la fibra de la dieta durant els quatre dies previs a la prova té una tradició que es remunta a cent anys enrere, amb la preparació de les proves radiològiques del còlon. El dia anterior a la prova es proposa, a més,de fer una dieta únicament a base de líquids.Els pacients passen gana i, si estan debilitats, poden tenir problemes de desnutrició.Curiosament aquesta pauta de dieta, universalment acceptada, no té una base científica que l’avali. D’altra banda, molt recentmenthem accedit a dues publicacionsen revistes internacionals de dos hospitals catalans que exposen que cal modificar totalment la dieta perpreparar la colonoscòpia. El primer estudi demostra que la dieta de tres dies sense fibra no millora la neteja del còlon.13El segon estudi demostra que, amb una dieta lliure els quatre dies previs i una dieta sòlida especial, és a dir normocalòrica i sense fibra, el dia anterior,s’obté una depuració més profunda que amb la dieta líquida clàssica.14 Aquesta dieta que ha estat dissenyada per endocrinòlegs i dietistes manté l’estat nutricional, la sensació de sacietat i permet que el pacient toleri millor la quantitat de líquid que s’associa a la presa dels laxants necessaris per fer la preparació. Els autors de l’article l’hanbatejat amb el nom de Dieta Barcelona. Ja l’hem adoptada a la nostra unitat.Els resultats són molt satisfactoris tant per als pacients com per nosaltres, els endoscopistes.

Per conclouredirem que, d’una banda, tenim previsions que creixerà el risc de patir càncer de còlon els anys vinents i, en conseqüència, caldrà fer més colonoscòpies preventives a un major nombre de gent; d’altra banda, però, la bona notícia és que les colonoscòpies, si no hi ha cap altra tècnica diagnòstica que les substitueixi, seran cada cop més agradables.

Agustí Panadès Aran (Institut de Malalties DigestivesClínica Sagrada Família)

Bibliografia

  • 1 – Pla Director d’Oncologia (Catalunya). Pla contra el Càncer a Catalunya 2015-2020. Barcelona: Departament de Salut, 2015.
  • 2 – Cancerscreening in theEuropean Union (2017). Screening Group. International Agency for Research on Cancer. World Health Organization.
  • 3 – Araghi M., Soerjomataram I. et al. “Changes in colorectal cancerincidence in sevenhigh-income countries: a population-basedstudy”. www.thelancet.com/gastrohep Published online May 16, 2019.
  • 4 – Lui R.N., Tsoi K.K.F. et al. “Global increasingincidence of young-onset colorectal canceracross 5 continents: A joinpointregressionanalysis of 1,922,167 cases”. CancerEpidemiolBiomarkers. 2019 Aug28(8):1275-1282.
  • 5 – Loomans-Kropp H.A.,Umar A. “IncreasingIncidenceofColorectal CancerinYoungAdults”.Journal of CancerEpidemioly.2019 Nov 11;2019: 1-9.
  • 6 – Vuik F., Nieuwenburg S. et al. “Increasingincidenceof colorectal cancer in young adults in Europe over thelast 25 years”.Gut 2019;68:1820-1826.
  • 7 – Wolf A.M.D., et al.“Colorectal cancerscreening for average-risk adults: 2018 guidelineupdatefromthe American CancerSociety”.CA: CancerJournal for Clinics. 2018.
  • 8 – Bujanda L.,Cosme A., Gil I.“Malignant colorectal polyps”. WorldJournalof Gastroenteroly.2010 Jul 7;16(25):3103-11.
  • 9 – Bombi J.A. “Polyps of the colon in Barcelona, Spain. Anautopsystudy”.Cancer. 1988 Apr 1;61(7):1472-6.
  • 10 – Courtier R.,Casamitjana M.,Macià F., Panadès A., Castells X.,Gil M.J.,Parés D., Sánchez-Ortega J.M.,Grande L. “Resultados de un estudio de cribado poblacional de neoplasiacolorrectal”. Cirurgía Española.2009 Mar;85(3):152-7.
  • 11 – Quintero E., Castells A., Bujanda L., COLONPREV StudyInvestigators. “Colonoscopy versus fecal immunochemicaltesting in colorectal-cancerscreening”.The New EnglandJournal of Medicine. 2012 Feb 23;366(8):697-706.
  • 12 – Brenner H.,Chang-Claude J.,Seiler C.M.,Rickert A.,Hoffmeister M.“Protectionfrom colorectal canceraftercolonoscopy: a population-based, case-control study”.Annals of InternalMedicine.2011 Jan 4;154(1):22-30.
  • 13 – Machlab S., Martínez-Bauer E., López P., Piqué N., Puig-Diví V., JunqueraF., Lira A., Brullet E., Selva A., García-Iglesias P., Calvet X., Campo R. “Comparable quality of bowelpreparationwith single-day versus three-daylow-residuediet: Randomizedcontrolled trial”.DigestiveEndoscopy. 2020 Oct5.Online ahead of print.
  • 14 – Álvarez-González M.A., Pantaleón M.A., Flores-Le Roux J.A. “RandomizedClinical Trial: A NormocaloricLow-FiberDietthe Day BeforeColonoscopy Is the Most EffectiveApproach to BowelPreparation in Colorectal CancerScreeningColonoscopy”.Diseases of the ColonRectum. 2019 Apr;62(4):491-497.

12 raons per les quals sempre estàs cansat /cansada

T’arrossegues tot el dia de cansament i no saps per què? Una cosa és la fatiga natural de darrera hora, fruit d’una jornada dura de feina, i una altra cosa haver de fer un esforç, volem dir un esforç real, de voluntat per activar-te cada dia.

Un cansament extrem durant períodes relativament llargs de temps tenen un cost, i se’n pot ressentir la teva salut mental, la teva salut física i la teva qualitat de vida. Normalment amb un dia lliure (un dissabte o un diumenge), o un període curt de vacances, es resol el problema. Si això no passa, val més que continuïs llegint, perquè, tard o d’hora, i probablement d’hora, t’interessarà demanar ajuda.

Tot seguit, enumerem 12 possibles causes mèdiques pel teu cansament.

Per què estàs tan cansat/cansada?

  • Esgotament

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ara admet com a trastorn mèdic estar ‘cremat’ (síndrome de burnout o síndrome d’esgotament professional), i el descriu com la síndrome que origina l’estrès crònic a la feina.

Dormir és una funció bàsica del cos, i tothom necessita reposar per estar actiu durant el dia. Tots els animals segueixen rutines d’hores de son i vigília. Sense fer el descans preceptiu, el cos és incapaç de restaurar i regenerar les seves funcions i, com a conseqüència, es tenen problemes físics i mentals.

Si estàs baldat, fes més repòs durant la rutina diària, i procura desconnectar a estones per relaxar-te i recuperar-te.

  • Mala alimentació

Diuen que ‘ets el que menges’, i és ben veritat. Tant si peses més del compte, com si no consumeixes prou calories, pot influir en el fet que et falti energia. Cal que segueixis una alimentació equilibrada i que facis tots els àpats, sense saltar-te’n cap. El motor anirà més fi.

Si te’n vas al llit amb gana, o tens un excés de pes, pot afectar la qualitat del son. Una alimentació convenient per a tu, i un horari regular dels àpats t’ajudaran a dormir més bé.

  • Sedentarisme

No fa gaire es va publicar un estudi que corroborava que el sedentarisme és tan perjudicial com fumar. Alerta, doncs! És important que incloguis a la rutina una mica d’exercici. Qualsevol lector d’aquestes pàgines ja sap que fer exercici és molt bo; en canvi, períodes llargs de sedentarisme s’associen a un son de poca qualitat.

L’OMS recomana mitja hora d’exercici cinc dies a la setmana, en edats compreses entre els 19 i els 64 anys.

Manca de vitamines

El cansament pot revelar manca de determinades vitamines i minerals, com ara la vitamina D, la vitamina B12, el ferro, el magnesi o el potassi:

  • Falta de vitamina D

És essencial per als ossos i les dents, però la ciència ha demostrat que la manca de vitamina D comporta problemes més greus, com ara les malalties cardíaques, la depressió i la síndrome de la fatiga crònica. També es relaciona amb trastorns del son. Els suplements d’aquesta vitamina (de la qualitat més alta!) poden millorar les coses.

  • Falta de ferro

Produeix l’anomenada anèmia ferropènica, que és una de les causes més freqüents del cansament, en particular entre les embarassades o durant la menstruació. Els símptomes habituals que la caracteritzen són pesadesa muscular, les palpitacions i certa insuficiència respiratòria. El metge de família t’hi pot ajudar demanant una anàlisi de sang per determinar-ne el possible dèficit.

  • Falta de magnesi

És un altre mineral essencial per produir energia al cos. Els símptomes clau per saber si se’n té dèficit són el cansament, les rampes, els dolors i els espasmes musculars, la fatiga a les cames i els problemes de son. No és fàcil de determinar si hi ha manca de magnesi, però els símptomes poden ser concloents.

  • Falta de vitamina B12

Causa l’anomenada anèmia per manca d’àcid fòlic, i és també clau per produir energia. Una llista llarga de símptomes en manifesta el dèficit: feblesa, formigueig, visió defectuosa, aftes (que són unes nafres molt doloroses a la boca), problemes de memòria, depressió i pot degenerar en altres trastorns mèdics.

Si en tens símptomes, ves corrents al metge de família, perquè potser algun dels problemes és irreversible si no es tracta.

  • Falta de potassi

El potassi és vital per als músculs i es troba en els aliments que consumim. La fatiga és sovint el primer símptoma que adverteix del dèficit de potassi, a banda dels dolors musculars, les palpitacions i la insuficiència respiratòria. Si el fet et neguiteja, ves al metge de família, perquè la manca de potassi es pot associar a problemes de salut greus, com ara la hipertensió i les malalties renals.

Diagnòstic d’aquestes mancances

Una anàlisi de sang rutinària pot identificar la manca d’alguna vitamina. L’anàlisi inclou el recompte dels glòbuls vermells i blancs de la sang.

La manca de minerals es pot solucionar amb els suplements que et prescrigui el metge de família.

  • Estrès

Afecta el son, tant la seva qualitat com la durada. Si no dorms prou, tindràs més estrès, de manera que et podries trobar atrapat en un cercle viciós. Cal controlar l’estrès per restaurar els nivells d’energia i afavorir el son.

Planteja’t de seguir algun curs de meditació o mindfulness, que t’ajudi a eliminar o controlar l’estrès.

  • Depressió

Tendim a pensar que el cansament és un problema bàsicament físic, però, en realitat, estar sempre rebentat és un símptoma clau de la depressió. Analitza el teu estat de salut mental. Hi ha una relació biunívoca, com en el cas de l’estrès, entre la depressió i el son de poca qualitat. Segons un estudi dut a terme el 2011, patir insomni multiplica per dos el risc de depressió.

El son de mala qualitat i els problemes mentals estan molt connectats. Dormir malament pot contribuir a tenir problemes mentals, i també pot predir-los. Així doncs, cal mantenir unes pautes regulars a l’hora de dormir, perquè és cabdal per a una bona salut mental.

  • Fibromiàlgia

Els pacients amb dolors crònics i fibromiàlgia poden tenir poca qualitat de vida, amb problemes greus del son. Si sospites que t’afecta cap trastorn d’aquesta mena, parla’n amb el metge de família. Dormir malament pot ser un símptoma de fibromiàlgia, la qual està relacionada amb l’insomni i la síndrome de les cames inquietes.

  • Síndrome de Fatiga Crònica

El cansament extrem és el símptoma clau d’aquesta malaltia relativament poc coneguda, fins al punt que li dona nom. Molts pacients amb SFC parlen de problemes per agafar el son i mantenir-lo.

Els canvis en el ritme circadiari poden contribuir a aquest problema. Intenta de sortir amb llum de dia, preferiblement abans del migdia, perquè et podria ajudar a restablir el rellotge circadiari.

  • Medicació

Hi ha medicaments, segons els prospectes, que adverteixen als consumidors que no haurien de conduir ni maniobrar màquines si se’n pren, perquè causen somnolència. De manera inversa, hi ha medicaments que et poden mantenir despert, com ara alguns antihipertensius (per a la pressió alta) i els antiasmàtics.

Si en prens cap i tens insomni, cal que en parlis amb el metge de família.

  • Diabetis

Si darrerament et trobes més cansat, tens set, ganes d’orinar sovint i t’has aprimat sense cap causa aparent, ves al metge de família perquè et faci una prova.

Segons la Fundació del Son, fins a un de cada dos pacients amb diabetis de tipus 2 experimenten problemes del son a causa de la fluctuació del sucre a la sang.

De nou podem trobar-nos atrapats un cercle viciós: el son defectuós (sobretot el son poc profund) pot afectar els nivells d’insulina, i això, al seu torn, fa que es desenvolupi la diabetis.

  • Hipotiroïdisme

Disfunció de la glàndula tiroide, quan és poc activa i no produeix prou hormones. Un dels símptomes del hipotiroïdisme, al marge de causar un augment de pes, és el cansament, fins al punt que s’arriba a passar per estats letàrgics.

La bona notícia és que el hipotiroïdisme es pot tractar sense gaire entrebancs, per tant, parla’n amb el metge de família a fi que et prescrigui el tractament adequat.

  • Fatiga postvírica

És relativament freqüent en pacients que acaben de passar una infecció vírica, com ara la grip. Té com a símptomes el cansament crònic, els dolors musculars, la pèrdua de pes, els vòmits, la diarrea, la febre o les esgarrifances, els dolors toràcics i la insuficiència respiratòria.

Tenir cansament després d’una malaltia és ben normal, excepte si els símptomes es mantenen al cap de setmanes, o fins i tot mesos, i afecten greument la vida diària. En aquest cas, és l’hora d’anar al metge.

Els experts no acaben d’entendre del tot els mecanismes de la fatiga postvírica, cosa que fa que sigui difícil de tractar. Ara bé, reposar i cuidar-se força són un bon punt de partida: els pacients acaben tornant a poc a poc a la normalitat.

Avantatges de les assegurances de salut per a empreses i treballadors

Si des de l’empresa incentivem tant la prevenció com el tractament de la malaltia aconseguirem que els nostres treballadors se sentin més motivats, reduirem l’absentisme laboral i diferenciarem la nostra empresa de la competència. A més, ens beneficiarem dels avantatges fiscals que ens ofereix la contractació d’una assegurança de salut. A continuació, parlarem sobre els avantatges de les assegurances de salut per a empreses.

Continue reading “Avantatges de les assegurances de salut per a empreses i treballadors”