Descobreix com pots saber si estàs prenyada

La regla se t’ha endarrerit un parell de dies, tu que vas com un rellotge, i et demanes si potser estàs prenyada. Tens un humor canviant –no et suportes ni a tu mateixa– i, de cop i volta, no pots ni veure aquella amanida que tant t’agradava. Després de rumiar-hi molt, penses si podries estar embarassada. Has llegit que t’has d’esperar per fer-te una prova i això et neguiteja. Pots saber realment si n’estàs?

De moment, amb dos dies de retard, la resposta és que no; no es pot afirmar pas. A continuació t’explicarem tot el que n’has de saber.

Símptomes de l’embaràs

El primer senyal d’embaràs, i el més significatiu, és la desaparició de la regla. Tanmateix, hi ha una munió d’indicis que t’hi poden ajudar:

  • Tens basques, sobretot al matí. No se’n sap ben bé la causa, però potser és per les hormones de l’embaràs. De vegades s’acaben en vòmits.
  • Els pits se t’endureixen i s’inflen, com unes quantes dones just abans de la regla. Això s’acaba normalitzant, a mesura que el cos s’acostuma al nou equilibri hormonal. També pot ser que l’abdomen s’infli de manera anòmala.
  • Orines amb més freqüència.
  • Estàs més cansada i et sols adormir sovint. Potser és per l’augment de la progesterona.
  • Tens certa congestió nasal.
  • Se’t manifesta un humor variable i impredictible.
  • Tens petites secrecions de sang: s’anomenen hemorràgies d’implantació.
  • Tens una mica de restrenyiment.
  • Experimentes canvis en els gustos alimentaris.
  • I, per descomptat, se’t retira la regla.

Com es confirma l’embaràs

Com ja deus saber, a les farmàcies venen tests sense recepta per comprovar si està embarassada o no. De fet, són el mètode habitual de control. Hauries de vigilar, però, perquè si et fas la prova gaire aviat pot ser que el resultat no sigui fiable. Cal esperar que passin quinze dies de la primera falta.

Si tens cap dubte i vols aclarir la situació, et recomanem que et visitin el metge de família o el ginecòleg.

Quan naixerà la criatura

El test ha sortit positiu i el metge t’ha confirmat l’embaràs. Ara el dubte és com es calcula quan ha de néixer. Això implica saber com funciona el procés.

La concepció es produeix aproximadament durant l’ovulació, és a dir quan l’òvul surt de l’ovari. L’ovulació té lloc a la meitat del cicle menstrual, cap al dia 14 (si prenem com a dia 1 el primer dia de la menstruació).

El començament de l’embaràs es calcula comptant a partir del primer dia de la darrera menstruació. Una gestació normal dura 40 setmanes en total, i no és gaire difícil de calcular la data en què probablement pariràs.

Si, per exemple, el primer dia de l’última regla va ser el 1r d’abril, hi hauràs de sumar una setmana, és a dir el dia 8 d’abril. Després afegeix-hi nou mesos i obtindràs la data del naixement; en aquest cas seria el 8 de gener de l’any vinent. Malgrat tot, aquest resultat és la data hipotètica: pot variar amunt o avall de manera impredictible. Per fer que aquest pronòstic sigui tan exacte com sigui possible, cal que hagis tingut la regla amb una regularitat d’unes quatre setmanes en les dues darreres menstruacions.

Què passa si acabes de deixar la píndola anticonceptiva

Si l’has deixada de prendre fa poc, potser passen diversos mesos (d’un a sis) fins que no es restableixen les ovulacions i els cicles menstruals normals.

Segons aquestes circumstàncies, en cas d’embaràs es difícil de calcular quin dia ha de néixer la criatura de manera fiable. Per tant, la recomanació més útil és fer-te una ecografia, que, practicada durant les 12 primeres setmanes, et dona l’estimació més exacta i segura del naixement del nadó a partir de la mida del fetus. Tots els hospitals amb maternitat l’ofereixen com una exploració rutinària a les dones gestants.

Conclusió

No et podem assegurar amb certesa absoluta si estàs prenyada o no sense un test convencional d’embaràs. Així i tot, probablement ja has observat que el cos t’envia senyals sospitosos.

I recorda: en cas de dubte raonable, ves al metge.

Bibliografia

https://www.federacion-matronas.org/2020/12/08/sintomas-mujeres-embarazada/
https://www.mayoclinic.org/es-es/healthy-lifestyle/getting-pregnant/in-depth/symptoms-of-pregnancy/art-20043853

10 símptomes de la malaltia de tiroide que no has d’ignorar

La tiroide és una petita glàndula en forma de papallona que està situada a la base del coll. Encara que l’habitual és que mai notem la seva presencial al llarg de la nostra vida, quan no funciona com deuria sí que té conseqüències molt accentuades, que poden arribar a posar en compromís a la salut en general. En aquest article, et contem quins són els 10 símptomes de malaltia de tiroide més habituals i les opcions que hi ha per al seu tractament.

Què és la tiroide i per què és important?

Com dèiem en la introducció, la tiroide és una glàndula petita situada al coll. Malgrat les seves reduïdes dimensions, la seva importància per a la salut general és incalculable. I és que es tracta d’una glàndula endocrina la funció principal de la qual és la d’alliberar hormones tiroidals, que són la triiodotironina (T3) i la tiroxina (T4).

Aquestes estan involucrades en el creixement, però també en altres processos del nostre organisme. Per exemple, el metabolisme, la temperatura corporal, el ritme cardíac i el desenvolupament cel·lular. Quan la tiroide no funciona com deuria, es poden desencadenar una sèrie de problemes de salut que cal no prendre’s a la lleugera.

10 Símptomes comuns dels trastorns de la tiroide

Quan els problemes amb aquesta glàndula són lleus, la persona no té per què experimentar cap simptomatologia accentuada. No obstant això, quan la gravetat és major, sí que comença a repercutir en el dia a dia. A continuació t’expliquem els deu símptomes de la malaltia de tiroide més freqüents.

  1. Fatiga constant. La fatiga extrema i persistent pot ser un signe d’hipotiroïdisme, en la qual la tiroide no produeix suficients hormones.
  2. Canvis en el pes. Tant la pèrdua inexplicada com l’augment de pes poden ser indicatius de problemes de tiroide, sigui hipotiroïdisme o hipertiroïdisme.
  3. Canvis en la pell i en el cabell. La pell seca, escatosa, així com el cabell trencadís són símptomes d’un desequilibri tiroidal.
  4. Intolerància al fred o a la calor. Sentir fred intens o calor excessiva sense una causa aparent i sense tenir relació amb la temperatura ambient.
  5. Alteracions de l’estat d’ànim. Una tiroide disfuncional pot fer que es passi de l’eufòria a estats sobtats d’ansietat i depressió.
  6. Problemes digestius. Per exemple, restrenyiment quan es pateix hipotiroïdisme i diarrea quan es tracta d’hipertiroïdisme.
  7. Palpitacions i ritme cardíac irregular. L’hipertiroïdisme pot accelerar el ritme cardíac i augmentar les palpitacions.
  8. Músculs febles i dolorosos. Feblesa muscular i dolors intensos en les articulacions que poden arribar a dificultar la realització d’activitats quotidianes.
  9. Canvis en el cicle menstrual. Les dones poden experimentar períodes més intensos o irregulars pel desequilibri hormonal.
  10.  Inflor al coll. En alguns casos, es presenten nòduls tiroidals, que són bonys o una regió inflada en el coll.

Tipus de trastorns de la tiroide

Com hem esmentat en l’apartat anterior amb els deu símptomes de la malaltia tiroides, aquesta es presenta habitualment en forma de dos trastorns: l’hipotiroïdisme i l’hipertiroïdisme. Quines són les seves diferències?

Hipotiroïdisme

En l’hipotiroïdisme, la tiroide no produeix suficients hormones tiroidals (T3 i T4). En conseqüència, el metabolisme s’alenteix i afecta diverses funcions corporals. Es diagnostica amb una analítica de sang que mesura els nivells hormonals.

Durant l’etapa inicial, els símptomes poden estar poc marcats, però a mesura que passa el temps, s’intensifiquen i poden provocar colesterol alt o problemes cardíacs. Els símptomes més freqüents són fatiga, augment de pes, pell seca, intolerància al fred, depressió i restrenyiment. Algunes de les causes són la malaltia autoimmune de Hashimoto, cirurgies, radioteràpia, tiroïditis i fins i tot l’ús d’alguns medicaments.

Hipertiroïdisme

En l’hipertiroïdisme, succeeix exactament el contrari que en l’anterior, i és que la glàndula tiroide produeix una quantitat excessiva d’hormones tiroidals (T3 i T4). En aquest cas, el metabolisme s’accelera, així com altres funcions corporals. Això pot resultar en símptomes com ara la pèrdua de pes involuntària, irritabilitat, nerviosisme, insomni, augment del ritme cardíac, tremolors, sudoració excessiva i feblesa muscular.

Algunes de les causes són la malaltia de Graves, els nòduls tiroidals hiperactius o la inflamació de la tiroide. Es diagnostica mitjançant proves de sang que avaluen els nivells hormonals. El tractament pot involucrar medicaments per a controlar la producció hormonal, teràpia amb iode radioactiu per a reduir l’activitat de la tiroide o cirurgia per a extirpar part de la glàndula. La detecció precoç i el manejament adequat són essencials per a evitar complicacions greus.

Importància del diagnòstic i tractament primerenc

Amb els deu símptomes de la malaltia de tiroide esmentats, es té un primer acostament a la situació que es produeix davant aquests trastorns. Tanmateix, ja que l’hipotiroïdisme i l’hipertiroïdisme es manifesten de diferent forma i estan relacionades amb causes que també difereixen entre si, en el cas que es presentin diversos d’aquests símptomes, és convenient acudir al metge per a realitzar les proves de sang pertinents. Com més aviat es detecti, menor serà el risc de sofrir complicacions greus.

Pel que fa al tractament, l’habitual són els medicaments que restauren l’equilibri hormonal, i que hauran de mantenir-se per a tota la vida. Alguns pacients poden necessitar teràpies amb iode radioactiu i cirurgia.

Bibliografia

https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/hypothyroidism/symptoms-causes/syc-20350284

https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-trastornos-tiroideos-tratamiento-X0212047X10875655

Què provoca enrampades a les cames? Coneix els desencadenants comuns

Quienes han experimentado los calambres en las piernas, pueden confirmar que se trata de una sensación muy incómoda e incluso dolorosa. Estos espasmos musculares repentinos pueden ocurrir en cualquier momento, por lo que interrumpen las actividades que se están realizando y causan molestias significativas. Comprender qué provoca estos calambres es el primer paso para prevenirlos. Por eso, en este artículo te contamos cuáles son las causas, así como varios consejos para tratarlos y prevenirlos. 

¿Qué son los calambres en las piernas?

Los calambres en las piernas son contracciones musculares bruscas y de gran intensidad, que generan un dolor agudo y una sensación de tensión en la zona afectada. Estos espasmos involuntarios pueden durar desde segundos hasta minutos, y por lo general se producen en los músculos de los gemelos y en los muslos. 

El momento en el que tienen lugar es variable. Puede ser tanto durante la actividad física, como mientras se está en reposo e incluso durante el sueño, lo que significa que provocan una interrupción del sueño. Aunque generalmente son benignos, resultan muy molestos y, de ser muy frecuentes, pueden llegar a interferir en las actividades diarias o en el bienestar general.

Factores desencadenantes comunes

Las causas de los calambres en las piernas son múltiples y no se puede generalizar. Cada persona que los padezca debe valorar cuáles podrían ser los motivos según sus costumbres o hábitos en el día a día, y poner en práctica los consejos que daremos más adelante para su tratamiento. Si no son suficientes para controlarlos, se debería consultar con un médico para descartar patologías, como las distonías, el tétanos, la isquemia muscular o los calambres ilusorios.  

Entre los factores desencadenantes más habituales, podemos citar los siguientes:

Deshidratación

Cuando el cuerpo no recibe la suficiente cantidad de agua, le faltan minerales esenciales, como el potasio y el magnesio. Ante esta carencia, los músculos se vuelven más propensos a los calambres. 

Falta de estiramientos

Si se realiza una actividad física o se permanece en una misma posición durante mucho tiempo, ya sea de pie o sentados, es conveniente realizar una serie de estiramientos para la musculatura. Con ellos, se eliminará la tensión y la musculatura se relajará, lo que reduce el riesgo de padecer calambres en las piernas. 

Escasa actividad física

Cuando el cuerpo no recibe la suficiente cantidad de agua, le faltan minerales esenciales, como el potasio y el magnesio. Ante esta carencia, los músculos se vuelven más propensos a los calambres. 

Realizar deporte y no estirar antes o después de los entrenamientos puede provocar calambres, pero la falta de actividad física tiene la misma consecuencia. Por este y múltiples motivos relacionados con la salud, se recomienda practicar algún deporte o actividad de forma regular. 

Al mismo tiempo, cuando hay un exceso de entrenamiento y no se descansa lo suficiente, el cuerpo también puede reaccionar con estos espasmos. En definitiva, de lo que se trata es de buscar un término medio entre la inactividad total y el sobreentrenamiento. 

Edad

Con el paso de los años, la musculatura va perdiendo firmeza y tamaño, así como flexibilidad. Por esta razón, también pueden aparecer calambres. 

Calzado inadecuado

Si los zapatos que se utilizan con regularidad no ofrecen un buen soporte en los pies y en las piernas, y además se camina con una mala postura o hay una descompensación entre las piernas, también se favorece la aparición de los espasmos. 

Consejos para prevenir los calambres en las piernas

Para la prevención de los calambres en las piernas, se pueden poner en práctica los siguientes consejos:

  • Evitar la práctica de deporte inmediatamente tras las comidas. 
  • Realizar estiramientos suaves de los músculos antes de entrenar, con independencia del deporte que se practique, y antes de irse a la cama, puesto que mientras se duerme es frecuente que aparezcan.
  • Tomar abundante líquido. Como hemos indicado, la deshidratación es una causa común de los calambres; por ello se debe ingerir agua o bebidas ricas en potasio a lo largo del día, pero sobre todo después de entrenar. 
  • Evitar el tabaco y los estimulantes, como la cafeína, la efedrinao la seudoefedrina. 
  • Elegir calzado cómodo, con buen apoyo y ajuste al pie. 

Alivio y tratamiento de los calambres en las piernas

Si a pesar de poner en práctica estas recomendaciones, se continúan experimentando los calambres en las piernas, siguen existiendo una serie de medidas para paliar las molestias y el dolor que causan. 

Estas incluyen hacer un masaje en la zona afectada, que como hemos indicado, suelen ser los gemelos, o realizar un suave estiramiento para ayudar a relajar la zona. Al fin y al cabo, el espasmo es una tensión en la musculatura. También se puede aplicar calor durante algunos minutos. 

En los casos más severos, se pueden tomar alimentos ricos en potasio y magnesio, como los plátanos, los aguacates o los frutos secos, o también suplementos. Para ello, se recomienda consultar con un profesional de la salud. 

Bibliografía

https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/muscle-cramp/symptoms-causes/syc-20350820

https://www.msdmanuals.com/es-es/professional/trastornos-neurol%C3%B3gicos/s%C3%ADntomas-de-los-problemas-neurol%C3%B3gicos/calambres-musculares

Son i estiu: recomanacions per dormir amb calor

Quan hi ha una onada de calor és molt normal que ens costi de dormir, i que ens desvetllem més sovint al llarg de la nit. De fet, una temperatura adequada afavoreix la regulació corporal durant la nit, cosa que millora la qualitat del son.

La calor com afecta el son?

La temperatura del nostre cos no és sempre la mateixa, sinó que augmenta i disminueix en funció del moment del dia, seguint un ritme de 24 hores (ritme circadiari). En general, la temperatura corporal comença a davallar al vespre, fins a arribar a valors mínims durant la matinada. Un dormitori massa càlid pot interferir en la nostra capacitat de regular la temperatura corporal, causar fatiga, incomoditat i impedir que agafem el son. A més a més, un ambient xafogós no afecta el moment d’adormir-se i prou, sinó que també influeix en la qualitat del repòs i la durada de les diferents etapes del son. Com a resultat, es redueix la fase de son profund, anomenat son lent, i augmenten la quantitat i la durada dels desvetllaments nocturns. Aquesta situació pot empitjorar en ambients amb excessiva humitat, perquè la humitat fa més difícil que el cos elimini la calor a través de la superfície de la pell.

D’altra banda, durant la fase de son REM el cos té menys capacitat de regular la temperatura, per la qual cosa som més sensibles als canvis de temperatura ambiental. En conseqüència, si la calor disminueix en plena fase de son REM, l’endemà podem experimentar fatiga i atordiment, atès que el son REM participa en la recuperació corporal, l’equilibri del sistema immunitari i, també, en l’aprenentatge i la memòria.

Tot i que som conscients d’aquests fets, quan arriba l’estiu és difícil evitar que les temperatures altes no ens afectin. Així doncs, us fem unes quantes recomanacions que us poden ajudar a millorar la qualitat i la quantitat de son durant les nits més caloroses.

Consells per reposar durant les nits més caloroses

Prepareu el dormitori

  • Abaixeu les persianes o instal·leu-hi sistemes com ara tendals que, durant el dia, evitaran que la temperatura de la cambra augmenti.
  • Abans d’anar a dormir, ventileu l’habitació. Una manera és afavorint corrents d’aire amb diverses finestres de casa obertes.
  • La humitat de l’ambient impedeix que la suor corporal s’evapori; per tant, pot ser una bona opció fer servir deshumidificadors.
  • Trieu un bon matalàs i renoveu-lo sovint. Si té un costat per a l’estiu, capgireu-lo quan canviem d’estació.

A l’hora d’anar a dormir

  • Trieu roba de llit lleugera o dormiu despullats. Opteu per les fibres naturals, que permeten més transpiració de la pell que les sintètiques. Això ajuda a regular la temperatura del cos.
  • Beveu força aigua durant el dia per mantenir la hidratació corporal.
  • Una dutxa amb aigua tèbia, o humitejar-vos els canells, el clatell i els turmells, us pot ajudar a relaxar-vos, refrescar-vos i a agafar el son. Eviteu les dutxes d’aigua freda, perquè la reacció del cos és d’augmentar la temperatura per compensar el fred.
  • Eviteu sopars copiosos, amb gaires picants o greixos, que poden fer augmentar la temperatura corporal i dificultar el son. Opteu per àpats lleugers, amb força verdura i fruita fresca, que ens ajuden a hidratar-nos.
  • Reduïu o eviteu d’ingerir alcohol abans d’anar a dormir, atès que l’alcohol causa deshidratació i redueix la qualitat del son.
  • Limiteu el consum de cafeïna, perquè, a banda de disminuir la somnolència, interromp el procés d’alliberament de calor a la nit.
  • Si teniu aire condicionat, refredeu abans l’habitació, però apagueu-lo o programeu-ne l’apagada quan aneu a dormir.
  • Els ventiladors són recomanables perquè fan recircular l’aire sense canvis bruscos de temperatura.

D’altra banda, adoptar uns hàbits saludables d’higiene del son, com ara anar-se’n a dormir a la mateixa hora cada nit, exposar-vos a la llum —preferentment natural— i fer exercici regular durant el dia us ajudaran a programar el rellotge biològic i a regular la temperatura corporal perquè s’adapti al vostre ritme circadiari del son.

Tanmateix, si encara teniu problemes o sospiteu que patiu cap trastorn del son, val més que us visiti un especialista en medicina del son, que us podrà diagnosticar i prescriure el tractament adequat.

Article elaborat per Ad Salutem, Instituto del Sueño

Descobreix-ho tot sobre el colesterol d’HDL

Què és el colesterol. Quina importància té

El colesterol és una molècula, de consistència cerosa i semblant al greix, que trobem a totes les cèl·lules del cos. És un dels components de les membranes cel·lulars i és absolutament essencial per a l’organisme, ben al contrari del que pensem.

Al cos intervé:

  • En la producció d’hormones corticoesteroides, com l’aldosterona i el cortisol
  • En la secreció d’hormones sexuals, com ara la progesterona, els estrògens i la testosterona
  • Com a precursor de les sals biliars
  • Com a impulsor de la vitamina D

El cos produeix tot el colesterol que necessita.

Classes de colesterol

Hi ha tres classes de colesterol:

El colesterol d’HDL (lipoproteïnes de densitat alta) o “colesterol bo”; el colesterol d’LDL (lipoproteïnes de densitat baixa) o “colesterol dolent” i el colesterol de VLDL (lipoproteïna de densitat molt baixa) o prebetalipoproteïna. Les proteïnes d’LDL transporten el colesterol i el cedeixen a tots els teixits. Les d’HDL, en canvi, absorbeixen l’excés d’LDL i el tornen al fetge.

L’excés de colesterol fa que s’acumulin plaques a les artèries, i això té com a resultat una malaltia anomenada aterosclerosi. Aquesta malaltia origina una constricció de les artèries i pot afectar qualsevol artèria del cos. Quan afecta les coronaries, les artèries que reguen el múscul cardíac, pot causar una cardiopatia isquèmica o malaltia coronària, que comprèn patologies com l’infart de miocardi i diverses classes d’angina de pit. També pot afectar zones arterials com ara la cerebral (origen de l’ictus), l’aorta i altres artèries perifèriques.

En medicina, la malaltia produïda per lesions arterioescleròtiques se sol anomenar malaltia vascular perifèrica, a banda de malaltia cardiovascular.

Colesterol total. Fraccions del colesterol

El colesterol s’expressa en mil·ligrams per decilitre. Quan parlem de colesterol ras i curt, hem de considerar el valor del total, incloent-hi l’HDL, LDL i el VLDL. Els valors que, en general, s’interpreten com a adequats són:

  • Concentració inferior a 200 mg/dl: aconsellable
  • Entre 200 i 239 mg/dl: límit
  • Superior als 240 mg/dl: es considera d’alt risc

En relació amb el “colesterol dolent” (LDL):

  • Concentració inferior a 100 mg/dl: es considera un valor òptim
  • Entre 100 i 129 mg/dl: bo
  • Entre 130 i 159: límit
  • Entre 160 i 189: alt
  • Igual o superior a 190 mg/dl: molt alt

En termes de colesterol d’HDL, els nivells recomanables són:

  • En els homes, s’estima com a apropiada una concentració d’HDL entre 40 i 50 mg/dl
  • En les dones, la concentració d’HDL aconsellable se situa entre 50 i 60 mg/dl
  • La concentració de colesterol d’HDL inferior a 40 mg/dl és massa baixa i constitueix un factor de risc per a la malaltia coronària

Unes quantes consideracions

S’ha demostrat a bastament que un grau de colesterol elevat (o hipercolesterolèmia en termes mèdics) es relaciona directament amb el perill de patir una malaltia coronària en el futur. És una relació lineal, de manera que, si el colesterol augmenta un 1 %, el risc de complicacions coronàries també es pot elevar d’un 2 % a un 3 %.

A més a més, cal vincular-ho amb l’edat. Un creixement del 10 % en el total s’associa:

  • Als 40 anys, a un augment del risc del 54 %
  • Als 50, del 39 %
  • Als 60, del 27 %
  • Als 70, del 20 %

D’altra banda, no sembla que hi hagi un límit de risc “baix” per al colesterol.

Importància de l’arterioesclerosi

El tractament de les malalties causades per l’arterioesclerosi és tot un repte per als professionals de la salut, sobretot per als qui estan implicats a fer prevenció de la malaltia abans que aparegui. La prevenció primària és l’especialitat de detecció que estableix mesures per evitar que sorgeixin casos nous d’una malaltia. S’estima que més d’una tercera part de totes les morts als països desenvolupats són conseqüència de la malaltia coronària.

Dels anys vuitanta ençà, la mortalitat masculina per culpa de malaltia coronària ha disminuït gradualment gràcies als esforços preventius, però entre les dones, sembla que la presència de la malaltia coronària continua creixent.

Entre els homes, la malaltia cardiovascular apareix abans que en les dones, però aquest efecte primerenc minva notablement a partir dels 60 anys. Després de la menopausa, el risc de malaltia coronària femenina és tres vegades superior. A partir dels 50 anys, sembla que els nivells de colesterol s’estabilitzen entre els homes, mentre que se n’observa un augment en les dones.

Bibliografia

https://revistasanitariadeinvestigacion.com/prevencion-y-mejora-de-hipercolesterolemia/
https://si.easp.es/psiaa/wp-content/uploads/2014/07/cribado_hipercolesterolemia.pdf
https://www.aepap.org/sites/default/files/hipercolesterolemia.pdf

Com prevenir la inflor dels peus i mantenir una bona circulació

Els nostres peus tenen la capacitat de portar-nos allà on volem anar, però hi estem tan acostumats, que la seva cura sol caure en l’oblit. La conseqüència d’aquesta falta d’atenció són els peus inflats, a causa d’una mala circulació. En aquest article, et contem quines són les causes exactes i com has d’actuar tant des de la prevenció com per al tractament.

Per què s’inflen els peus?

La inflor dels peus pot ser causada per diverses raons, però una de les principals és la retenció de líquids, que sol estar vinculada a problemes mèdics com la insuficiència cardíaca, la malaltia renal o fins i tot l’embaràs.

No obstant això, existeixen moltes altres raons per les quals un dia podem adonar-nos que tenim els peus inflats, com les que t’expliquem a continuació. Si després de llegir-les segueixes sense tenir clar quin és el teu cas, seria recomanable consultar un metge.

Passar moltes hores dempeus o sense moure’s. És habitual en aquelles persones que treballen dempeus i en un espai limitat o que passen diverses hores asseguts, com en una oficina o en un viatge.

Canvis hormonals. A més a més de durant l’embaràs, el mateix cicle menstrual o la menopausa poden provocar aquesta afecció.

Alteracions biomecàniques, que es deuen al fet que els turmells i els peus no estan ben alineats.

– Sobrepès. L’excés de pes fa que els peus hagin de fer un esforç major en desplaçar-nos.

Retenció de líquids. Pot ser per causa genètica o per una alimentació inadequada.

Altes temperatures. La calor pot provocar aquesta alteració, però només de manera temporal.

Problemes vasculars. Quan hi ha una insuficiència venosa, la sang té problemes per a tornar en sentit ascendent cap al cor.

Calçat inadequat. Si el calçat és massa atapeït o no proporciona una bona ventilació, també pot ser la causa dels peus inflats.

Consells per a prevenir la inflor dels peus

Si pateixes de peus inflats o vols evitar que et passi, aquí et donem alguns consells per a evitar-ho.

Mantingues els teus peus en moviment

Una de les formes més efectives de prevenir la inflor dels peus és mantenir-los en moviment. Si tens un treball que requereix estar assegut durant hores, assegura’t d’aixecar-te i fer un passeig curt cada hora. Si passes molt temps dempeus, intenta canviar el pes d’un peu a un altre i elevar-los quan sigui possible. L’activitat constant ajuda a estimular la circulació i evitar que els líquids s’acumulin als peus. També és convenient practicar exercici regularment i fer estiraments.

Consumeix una dieta equilibrada

Una dieta alta en sodi pot contribuir significativament a la retenció de líquids i, per tant, a la inflor dels peus. Opta per una dieta equilibrada millora la circulació; ha de ser rica en fruites i verdures fresques, que són naturalment baixes en sal i altes en nutrients essencials i que, en conseqüència, afavoreixen la circulació. També és important beure molta aigua al dia, ja que així eliminem les toxines.

Utilitza calçat còmode

El tipus de calçat que usem pot influir en la salut dels nostres peus i cames. Tria sempre sabates que s’ajustin a la forma del teu peu i que no t’estrenyin. També han d’oferir-te un bon suport en l’arc i en el turmell. El calçat massa ajustat i els talons dificulten la circulació i contribueixen a la inflor.

Controla l’exposició al sol

Durant les hores de més calor, que són les centrals del dia, no es recomana estar en l’exterior perquè pot cremar-nos la pell, fins i tot si portem protecció. Però a més de la pell, les altes temperatures també afecten la circulació, i poden provocar-te inflor de peus.

Millorar la circulació de les cames

La circulació sanguínia és vital si volem gaudir d’una bona salut a les nostres cames. Quan és deficient, és habitual que apareguin venes varicoses o coàguls sanguinis, a més dels peus inflats. Si vols millorar la circulació a les teves cames, prova el següent:

Incorpora exercicis cardiovasculars en la teva rutina, com caminar, nedar o caminar amb bicicleta.

Evita encreuar les cames durant períodes prolongats, ja que això pot obstaculitzar el flux sanguini.

Fes-te massatges a les cames suaument en direcció ascendent per a estimular el flux sanguini.

– Si tens tendència a la inflor o passes moltes hores dempeus, utilitza mitges de compressió.

Cura dels peus

A més a més dels consells esmentats, és important parar esment a la cura dels peus en el dia a dia. Això implica mantenir una bona higiene, com la rentada diària, l’assecat correcte, sobretot entre els dits, que és on s’acumula la humitat i poden aparèixer fongs, i la hidratació, per a evitar la sequedat i les esquerdes.

També és interessant realitzar exàmens ocasionals per a detectar problemes a temps, com ara canvis en la pell, fongs o callositats. Si notes alguna anomalia, consulta a un podòleg per a obtenir un diagnòstic i el tractament adequat.

Bibliografia

https://salusmayores.es/blog/como-prevenir-que-hinchen-piernas/
https://copomur.es/pies-hinchados-por-que-ocurre-y-como-podemos-evitarlo/

Com actuar davant d’un cop de calor: Primers auxilis essencials

L’arribada de l’estiu, amb els seus dies assolellats i altes temperatures, és ben rebuda pels qui fa mesos que esperen unes vacances i gaudir d’activitats a l’aire lliure. Tanmateix, quan els termòmetres es disparen, una realitat cada cop més freqüent, la calor fa aparèixer estats mèdics seriosos que poden arribar a posar en risc la vida d’una persona. Avui et comptem quins són els símptomes d’un cop de calor i com hem d’actuar, tant en aquests casos com per a la prevenció.

Què és un cop de calor?

Un cop de calor és una condició en la qual es produeix un augment de la temperatura interna del cos i aquest no és capaç de regular-la per si mateix. Sol ser la conseqüència d’una exposició prolongada al sol o a temperatures altes, però també pot ser causat per una activitat física intensa en espais amb poca ventilació.

La suor és el mecanisme del qual disposa el nostre organisme per a regular-se i mantenir una temperatura constant. Però en les situacions anteriors, així com quan la humitat és molt elevada, pot tenir dificultats per a fer-ho, i és aquí quan es presenten els símptomes d’un cop de calor.

Si bé pot afectar qualsevol persona, són especialment vulnerables nens i nenes de poca edat, persones d’edat avançada i aquelles amb estats mèdics preexistents. Els últims informes del nostre país revelen que en 2022, durant els mesos de la primavera i estiu en els quals es van registrar màxims històrics en les temperatures, es van produir 122 cops de calor, que suposen un augment del 159% respecte al 2021. Els casos de deshidratació van ser 233, un 113% més que l’any anterior.

Les persones amb patologies cròniques prèvies són les que presenten un risc major, i de fet, les defuncions van afectar principalment persones amb hipertensió, diabetis i trastorns senils i presenils.

Símptomes del cop de calor

Reconèixer els símptomes d’un cop de calor permet actuar amb rapidesa i buscar assistència mèdica. La simptomatologia és la següent:

  • Febre elevada que pot superar els 40°.
  • Mal de cap i marejos.
  • Nàusees i vòmits.
  • Pell calenta, seca i amb una tonalitat vermella.
  • Confusió mental, balboteig, agitació o deliri.
  • Respiració i pols accelerats.
  • Fatiga i hiperventilació.
  • Convulsions i desmais.
  • En casos greus, coma.

La pèrdua del coneixement sol ser el símptoma del cop de calor que alerta de la situació, però com que la intensitat de la simptomatologia varia d’una persona a una altra i també depèn del nivell de deshidratació, cal parar esment a qualsevol dels esmentats. L’ideal és la prevenció, però si ja és massa tard, s’ha d’actuar com més aviat millor.

Mesures d’emergència

Si ens trobem davant una persona que presenta els símptomes del cop de calor, s’ha de contactar ajuda mèdica perquè intervinguin de seguida. Mentre s’espera, s’han de prendre les següents mesures.

  • Buscar un lloc fresc. Atès que l’exposició al sol i la calor són els principals causants dels cops de calor, s’ha de buscar immediatament un lloc que estigui ben ventilat i que tingui ombra. D’aquesta manera, el cos podrà tornar a intentar regular-se.
  • Beure aigua. La ingesta d’aigua en dies de calor és indispensable per a evitar la deshidratació; davant el cop de calor, s’ha d’ingerir en petits xarrups.
  • Retirar roba. Si la persona porta roba d’abrigar o d’algun material que dificulti la transpiració, es recomana retirar-la, així com oferir aire a través d’un ventilador, un ventall o qualsevol altre objecte.
  • Aplicar draps. Per a accelerar el descens de la temperatura corporal, es poden aplicar draps xopats en aigua freda o compreses. Aquestes han de col·locar-se al front, al coll i al clatell; així com en les axil·les o els engonals. Una altra opció, si fos viable, és una dutxa freda.
  • Si la persona ha perdut el coneixement, cal tombar-la panxa enlaire i amb les cames flexionades.

Consells per a prevenir el cop de calor

La prevenció és clau per a evitar l’aparició dels cops de calor. A continuació tens algunes mesures eficaces:

Hidrata’t

Es recomana beure almenys un litre i mig d’aigua en condicions normals per a una persona adulta. En el cas d’altes temperatures, exposició al sol o realització d’activitats físiques, s’ha d’augmentar la quantitat i mantenir una ingesta freqüent.

Vestimenta adequada

Triar una vestimenta apropiada t’ajudarà a mantenir una temperatura corporal adequada. Aquesta mesura és particularment important amb nens de poca edat, ja que es tendeixen a abrigar-los en excés.

Adaptar-se als horaris

Si es duen a terme activitats a l’exterior, es recomana evitar les hores centrals del dia, doncs és quan s’incrementa el risc de patir un cop de calor. Si fos inevitable, cal fer descansos freqüents en zones fresques.

Usar proteccions

Crema solar, barrets i para-sols són elements indispensables per a protegir-se del sol i de la calor.

Evitar els vehicles

La temperatura dins un cotxe estacionat s’eleva amb gran rapidesa i és un de les situacions escenaris fatals en els quals es presenten els cops de calor. S’han d’evitar costi el que costi romandre-hi esperant, sobretot amb menors de poca edat, persones d’edat avançada i animals.