Salut i medicina, Traumatologia, reumatologia i ortopedia

Què són els dits en garra, per què surten i com es corregeixen

Per Revista Interès Mutu - 08/10/26

Índex de continguts

Anomenem dit en garra una deformitat que té lloc als dits del peu. Habitualment es produeix en el segon dit, però també pot aparèixer en el tercer o el quart. La deformació consisteix en el fet que l’articulació més pròxima al peu s’aixeca, mentre que les articulacions finals flexionen cap avall.

Peu amb deformitat en dit en garra, amb l'articulació aixecada i les falanges flexionades

Per què es produeix

El dit en garra és conseqüència d’una extensió anòmala de l’articulació que uneix els metatarsos (ossos del peu que connecten el turmell amb els dits) amb les falanges dels dits.

Les causes d’aparició del dit en garra són diverses i inclouen:

Portar un calçat poc adequat
Tenir juanets (o hallux valgus), pels quals el dit gros pressiona els altres dits, desplaçant-los
El peu cav (el contrari del peu pla), un trastorn en què s’aixeca la part central del peu, carregant el pes sobre els talons i els dits
Lesions al peu
Malalties com l’artritis (fonamentalment l’artritis reumatoide) o la diabetis
Desequilibris musculars
Antecedents familiars

Quins símptomes produeix

La deformitat en un principi pot ser flexible, però amb el temps tornar-se rígida i el dit ja no es pot redreçar amb la mà. Aquestes deformacions sovint van associades a altres lesions, com juanets o metatarsàlgies (inflamació de la zona d’aquests ossos).

Els símptomes més freqüents són:

Durícies, sobretot a l’articulació «aixecada» del dit, que pot ser dolorosa amb el fregament del calçat. També poden aparèixer a la planta del peu
Dolor en caminar
Rigidesa, que pot anar en augment

Com es diagnostica

Per norma general, n’hi ha prou amb una exploració física per diagnosticar el trastorn. El dolor o la manca de mobilitat del dit o dels dits són bons indicadors.

Quin és el tractament

En la fase flexible de la deformació, el tractament es dirigeix fonamentalment a evitar o alentir la progressiva rigidesa, encara que generalment no reverteix una deformitat ja establerta. Es poden prendre mesures com:

Ús de calçat ortopèdic, amb punta ampla i espai per als dits. Ha de ser almenys un centímetre més llarg que el dit més llarg del peu
Evitar els talons alts
Plantilles encoixinades per amortir la càrrega a les plantes dels peus si la pisada està alterada
Coixinets que evitin el fregament
Exercicis específics per enfortir i estirar els músculs dels peus, com recollir objectes amb els dits
Estiraments manuals dels músculs dels dits del peu afectat

Si l’articulació ja és rígida, el dolor és agut i la deformació impedeix caminar amb normalitat, la solució és la cirurgia. És variable en funció de cada cas, però es pot plantejar: