Com funcionen les assegurances dentals?

cómo funcionan los seguros dentales

La cura de la salut bucal i dental té escassa protecció sota la Sanitat Pública del nostre país. Per això, si vols gaudir d’una cobertura completa que abasti totes les teves necessitats, t’interessa conèixer com funcionen les assegurances dentals. En aquest article et deixem tots els detalls.

Com funcionen les assegurances dentals?

Com hem indicat en la introducció, la Sanitat Pública del nostre país cobreix únicament els tractaments més bàsics pel que fa a la salut dental. Aquí entren les extraccions, les cirurgies menors i les revisions orals per a la detecció de lesions premalignes. Això significa que cures tan importants com les neteges bucals o la correcció de la mossegada queden fora de la cobertura pública.

Per aquest motiu, comptar amb una protecció privada és l’única alternativa que queda si es desitja poder accedir a tots els serveis mèdics desitjats, però sense que això suposi un desemborsament excessivament elevat. El cost és particularment rellevant en el cas dels menors i de les persones grans, ja que pot arribar a ser molt elevat.

No obstant això, és convenient comprendre com funcionen les assegurances dentals, que encara que s’assemblen a les mèdiques, tenen les seves pròpies característiques. Sobretot, pel que fa a les cobertures i les limitacions, car aquestes varien d’una companyia asseguradora a una altra.

En qualsevol cas, el funcionament a grans trets és el mateix que en altres cobertures. Consisteixen en una contractació de serveis mèdics que es paguen amb primes que són, en general, mensuals, i a canvi de les quals es pot accedir a aquest especialista.

Què inclou un pla dental?

El pla dental fa referència a les cobertures que s’inclouen dins de l’assegurança dental contractada. Aquestes solen ser bastant similars en totes les companyies. Tanmateix, per a evitar sorpreses i per si es donés el cas que es tenen unes necessitats molt específiques, la idea és consultar-ne diverses per a trobar aquella que millor s’adapta al que es busca. Però sense entrar en particularitats, les cobertures d’un pla dental solen ser les següents:

Odontologia preventiva

L’odontologia preventiva se centra, com el seu nom indica, en la prevenció de patologies bucodentals. Aquí es troben les revisions per a adults i menors, les neteges bucals i el tractament per a les petites esquerdes i fissures que puguin haver aparegut en les dents i que no requereixen empastaments. Tots aquests tractaments persegueixen evitar l’aparició de càries i els problemes en les genives.

Proves per al diagnòstic

Una altra de les cobertures gratuïtes de les assegurances dentals són les proves diagnòstiques que s’hagin de realitzar per a detectar problemes bucals de gravetat. Aquí entren les radiografies, entre les quals l’ortopantomografia és la més coneguda, i els TAC dentals, que són necessaris quan es desitja apostar per tractaments com els implants.

Extraccions i cirurgia

Quan cap tractament és capaç de restaurar el mal en una peça dental i la permanència d’aquestes pot ocasionar altres problemes de gravetat com ara infeccions, l’única opció viable són les extraccions, que poden necessitar o no una cirugia. A més de les peces dentals en mal estat, també figuren aquí els queixals del seny.

Ortodòncies i implants

Si les extraccions són diverses o es troben en una zona visible de la boca, algunes persones poden sol·licitar un estudi implantològic perquè l’estètica no es vegi afectada. Aquests consisteixen a trobar el millor tipus d’implants per a substituir a les peces que hagin estat eliminades.

A més d’aquests estudis, les assegurances dentals cobreixen els destinats a les ortodòncies, que són tractaments amb brackets o altres aparells per a la correcció de la mossegada i de les peces dentals. També es cobreix la primera reposició fruit de la deterioració o perquè s’enlairen del seu lloc.

No obstant això, tal com hem indicat, aquestes són les cobertures generals, però cada asseguradora té les seves pròpies condicions. L’assegurança dental d’MGC Mútua té cobertures completes, en les quals també s’inclouen els implants, l’odontopediatria o l’odontologia d’alta estètica.

Què és una assegurança dental franquiciada?

L’últim aspecte per a entendre com funcionen les assegurances dentals és conèixer els diferents tipus que hi ha. Podem parlar de dos en concret, les assegurances sense copagament i les que tenen copagament. Aquestes últimes són també les que es coneixen com a assegurança dental franquiciada.

I en què consisteixen? En què quan es fa ús de l’assegurança dental coberta, s’ha de pagar una quantitat de diners extres en funció del servei sol·licitat. Com que cada persona o família té les seves pròpies necessitats, en el moment de la contractació s’estableix la modalitat més adequada. Encara que a més del tipus d’assegurança, també existeixen les pòlisses comunes i les que tenen opció a un reemborsament.

Però si tornem a l’assegurança dental franquiciada, aquesta modalitat és idònia per a aquelles persones que desitgen contractar aquesta pòlissa pel que pugui passar o per a gaudir de les neteges i revisions, però que compten amb un estat de salut bucal òptim. El seu avantatge principal és que el cost de la prima es redueix considerablement. I si es donés el cas que necessitessin algun tractament o servei no cobert, pagarien per ell, però continuaria sent a un preu inferior que si s’acudís directament sense assegurança.

Els sis millors exercicis per a la salut mental

Les estadístiques són poc fiables, però entre el 49 % i el 60 % dels espanyols fan exercici amb regularitat. El mal és que n’hi ha un 15 % que són completament sedentaris, fet que representa un problema real de salut. L’Organització Mundial de la Salut recomana de dedicar almenys dues hores i mitja a la setmana a fer alguna mena d’exercici.

Els beneficis físics de l’exercici s’han documentat a bastament: de fer baixar la tensió i el risc de patir malalties greus fins a millorar l’aparença física.

I cada cop es fa més èmfasi en els avantatges que té per a la salut mental: millora l’estat d’humor i el son, alleuja els símptomes de l’estrès, de l’ansietat i també de la depressió.

De fet, ho avala la ciència. Un estudi va demostrar que, si s’augmentava l’activitat física de zero a tres vegades setmanals, es reduïa el risc de patir depressió en un 30 %. A més a més, els individus que feien exercici reportaven un 43 % menys de deteriorament en la salut mental que en el cas dels individus sedentaris.

Tot seguit, et descriurem els sis millors exercicis per a la teva salut mental.

Córrer (o caminar)

Si t’has de motivar per sortir a córrer, o a caminar, demana a un conegut que corri sobre el sentiment d’eufòria que produeix —gràcies a les endorfines— una sessió intensa d’exercici.

Segons certs estudis, l’exercici a l’exterior pot ser tan efectiu per tractar depressions moderades com els antidepressius.

Dos estudis van revelar que el 94 % dels participants que feien exercici a l’exterior, incloent-hi córrer i caminar, explicaven que l’exercici havia beneficiat la seva salut mental. En certs casos n’hi havia que havien començat a córrer per aprimar-se i que, un cop assolida la fita, continuaven corrent perquè feia que es trobessin més bé mentalment.

Practicar la boxa

Això que diuen que etzibar cops al sac de boxa fa desaparèixer l’estrès i el mal humor és ben veritat. Desfogar l’agressivitat pot ser reconfortant i, fins i tot, guaridor. Alguns assalts de boxa, si els alternem amb pauses, ens fan alliberar endorfines.

Si pots combatre una estona amb un altre boxador, potser aconsegueixes de centrar-te exclusivament en l’activitat present, que constitueix la finalitat tant dels atletes com dels monjos budistes.

 Pilates

En general, es tenen poc en compte els beneficis del pilates per a la salut mental, i són tan importants per a la salut de l’esquena com per a la fortalesa global.

Joseph Pilates (el fundador de la disciplina) creia tant a ulls clucs en la connexió entre la salut física i mental que va anomenar originalment el seu sistema “contrologia”: el control del cos amb la ment.

El mètode Pilates és excel·lent per reduir l’estrès i relaxar-se. Paral·lelament al sentiment de benestar que produeix bellugar el cos, la importància que es dona a la respiració i a la relaxació posa en funcionament el sistema nerviós parasimpàtic, que és responsable del son i del repòs de l’organisme.

Ioga

Una de les raons principals per les quals el ioga ajuda a millorar la salut mental és que s’integra el cos i la ment en els exercicis. I és encara més eficaç quan es complementa amb meditació i teràpia.

És una mica paradoxal, perquè sembla una cosa superficial, però funciona en profunditat per a tothom, sobretot per als qui els costa d’asseure’s i mirar endins, en la mesura que el ioga és la porta d’entrada per entendre quines són les necessitats mentals i emocionals de cadascú. La concentració constant en la respiració manté els practicants en el present i indueix una resposta del sistema nerviós parasimpàtic que ajuda a assolir un estat de calma.

Avui hi ha moltes modalitats de ioga i totes es basen en la creença fonamental de l’equilibri entre el yin i el yang (les energies més suaus i més potents, respectivament) i fan treballar el nostre cos per afavorir la salut holística i el benestar.

Ciclisme de sala

No t’has de comprar pas cap bicicleta estàtica, que sempre farà nosa com a moble. Segur que a prop de casa tens un gimnàs que en té diverses on et podràs dedicar a pedalar una estona, seguint el ritme de la música idònia (que es com es practica el ciclisme de sala o l’spinning en anglès).

Els avantatges de pedalar fan que sigui un dels millors exercicis per a la salut, com tothom sap. En el cas concret del ciclisme de sala, a més, és divertit, fet que repercuteix en la salut mental.

L’halterofília

Aixecar pes, o fer altres exercicis que incloguin la força, tenen un paper destacat en l’estat d’ànim i en la pròpia imatge i enforteixen la musculatura i l’autoestima, a banda de reduir l’ansietat.

Diversos estudis recents demostren que aquesta classe d’exercici, si es practica amb una intensitat de baixa a moderada, fa disminuir força l’ansietat. També s’ha confirmat que millora la cognició i el funcionament del sistema nerviós central, i que té una gran influència en l’ànim i en els graus de fatiga.

VPH: símptomes, tractament i vaccins

El virus del papil·loma humà —el VPH— és, en realitat, un grup de virus que es transmet tot sovint per contacte estret, com ara en una relació sexual. El VPH no causa problemes en la majoria dels qui se n’encomanen, però la infecció pot fer sortir berrugues genitals i, fins i tot, degenerar en algunes classes de càncer.

Ara bé, què és exactament el VPH, quins factors de risc s’hi associen i, encara més important, com el prevenim? Hi responem en aquest article.

Què és el VPH

La família de virus coneguts com a VPH afecta la pell i les parts mucoses del cos: la boca, la gola, la vagina, el penis, l’anus i el cèrvix (o coll de l’úter).

Hi ha moltes menes de VPH que afecten diferents parts del cos. La majoria de gent els identifica amb berrugues genitals i amb el càncer de cèrvix. Tanmateix, hi ha classes de VPH que poden fer sortir berrugues a les mans o als peus.

Símptomes del VPH

En realitat, el VPH no produeix cap mena de símptoma en bona part dels casos. És possible ser portador del virus sense saber-ho i conviure-hi de per vida sense tenir cap problema.

Hi ha varietats del VPH que causen alguna infecció a la zona genital en forma de berrugues. Solen ser protuberàncies carnoses visibles a la pell de l’àrea genital: el penis, la vulva, la vagina i al voltant de l’anus. També poden aparèixer al cèrvix, però són difícils de veure excepte durant un examen mèdic.

Hi ha més de trenta classes de VPH que fan sortir berrugues a la zona genital; els més comuns són els tipus VHP6 i VHP11, i se’ls classifica com a VHP de risc baix, perquè no s’associen amb cap càncer.

Quins problemes pot causar el VPH

S’estima que fins al 80 % de les dones (és a dir, quatre de cada cinc) tindrà el VPH en algun moment de la vida, però no ho sabrà. Malgrat tot, el VPH pot causar:

  • Berrugues genitals

Les classes de VPH de risc baix poden fer aparèixer berrugues als genitals. N’hi ha que, tal com hem explicat abans, fan sortir berrugues a les mans i als peus.

  • Càncer

Són estranys els casos en què els VPH de risc elevat acaben degenerant en càncer de coll d’úter (cèrvix) i d’altres classes que afecten l’anus, el penis, la gola, la llengua o les amígdales. Els VHP de risc elevat més freqüents són els tipus 16 i 18, si bé n’hi ha d’altres, com el VHP 11, que també es consideren de risc elevat. A Espanya el nombre d’afectats es manté estable, any rere any, entorn dels 2.000 casos anuals, i és el segon càncer femení més habitual després del càncer de mama.

El nombre de casos d’altres càncers associats al VPH és molt inferior.

Com es diagnostica el VPH

Les berrugues genitals es diagnostiquen a ull nu. L’examen físic fet per un metge determinarà si, en efecte, es tracta de berrugues genitals o d’un altre problema de la pell.

Tot sovint es troben altres infeccions causades per un VPH de risc elevat durant un examen cervical. També es pot fer el test, a casa, que es va llançar a Espanya el 2019 per detectar la presència del virus.

Cal subratllat que ser portadora d’un VPH de risc elevat no necessàriament significa que hagis de desenvolupar càncer cervical. En qualsevol cas, si tens cap dubte, val més que ho consultis al ginecòleg perquè et faci una exploració a fons.

El vaccí contra el VPH

A Espanya disposem de tres vaccins per combatre el virus del papil·loma humà. De fet, s’inclouen en el calendari de vaccinació oficial de totes les comunitats autònomes i, per tant, són gratuïts.

Es recomana de vaccinar les nenes preadolescents i adolescents entre els onze i els catorze anys, sobretot si encara no han tingut relacions sexuals i, per tant, no són portadores de virus.

Els vaccins protegeixen contra els virus que, més sovint, són els causants del càncer.

Prevenció del VPH

Podem prevenir el VPH? El virus s’encomana per contacte cutani, pell amb pell, cosa que significa que no cal tenir relacions sexuals plenes (amb penetració) per infectar-se’n; és a dir, que no és fàcil de prevenir. L’ús de mètodes de barrera (preservatius) en redueix clarament el perill, fins i tot en cas de sexe oral.

Les classes de VPH que fan sortir berrugues genitals es transmeten habitualment quan una de les parts en té. En els casos en què són visibles són més fàcils de prevenir, però, tal com hem explicat, les berrugues no sempre són en zones visibles.

Tractament del VPH

Com que el VPH és un virus, no hi ha cap tractament disponible per fer-hi front. És el nostre organisme qui el combat.

Es poden tractar els símptomes de les berrugues genitals, però únicament eliminarem les berrugues i no farem desaparèixer mai el virus. Hi ha certa varietat de cremes i gels per aplicar a les berrugues; també se segueixen tractaments criogènics (a base de fred) i, en darrer terme, es poden extirpar quirúrgicament. El tractament adequat varia en funció de la localització i la grandària de les berrugues.

VPH i càncer de cèrvix

En els pocs casos en què el VPH causa càncer de cèrvix, el tractament es decideix per la fase que passa el càncer. Els programes d’anàlisi cervical permeten d’observar canvis molt petits en les cèl·lules cervicals, abans que degenerin en càncer. Això vol dir que es poden eliminar sense gaire dificultat perquè no es continuïn desenvolupant. Per això és tan important seguir fil per randa els programes gratuïts que facilita la Seguretat Social a tot Espanya.

Finalment, hauríem de saber quins símptomes potencials té el càncer cervical:

  • Hemorràgies durant les relacions sexuals o després
  • Hemorràgies fora del cicle
  • Dolor durant les relacions sexuals
  • Dolor a sota de l’esquena
  • Descarregues vaginals inusuals
  • Hemorràgies després de la menopausa

Si tens cap dubte sobre el càncer cervical o et neguiteja el tema, consulta-ho al metge de família o al ginecòleg, que són els qui t’ho poden aclarir tot.

La Fundació MGC premia la Fundació HM Obra Social Nens pel seu projecte “Salut dental solidària”

Promoguts per l’INESE, els Premis Solidaris de l’Assegurança són el reflex del compromís social  què posa en valor el suport del sector als que menys tenen, en un intent de pal·liar les desigualtats socials. En aquest sentit, la Fundació MGC s’ha volgut sumar a aquesta iniciativa amb la concessió d’un premi a la Fundació HM Obra Social Nens, pel projecte “Salut dental solidària”. Consisteix a oferir atenció gratuïta d’Odontopediatria per tal de disminuir la incidència i la prevalença de patologies orals, així com millorar la salut bucodental dels nens en risc d’exclusió social o amb diversitat funcional.

A l’esdeveniment el Dr. Oriol Domènech, director de gestió mèdica i sinistralitat de MGC Mútua, en representació de la Fundació MGC, va fer entrega del premi al Dr. José María Castellano, director científic de la Fundación de Investigación HM Hospitals.

En paraules de Dr. Oriol Domènech “amb la concessió d’aquest premi, volem reforçar el compromís de la Fundació MGC, que a través de la campanya solidària “1 origami, 1 euro”, que aquest any ha complert la desena edició, ajuda econòmicament a fundacions i associacions que promouen la investigació mèdica i es mobilitzen per ajudar els més desafavorits”. I va afegir, “per a mi és un orgull que siguin els mateixos nens els qui escullen el projecte al qual volen que es lliuri el donatiu, en aquest cas 9.500 € gràcies a la darrera campanya de “1 origami, 1 euro”.

Cada any, la Fundació MGC fa de corrent transmissora de tots i cadascun dels desitjos solidaris dels nens, i els transforma en donacions econòmiques a diferents fundacions i associacions com, per exemple, la Fundació Josep Carreras, Fundació Catalana Síndrome de Down, Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), Fundació Iván Mañero, Solidaritat Sant Joan de Déu, Amics de la Gent Gran, Fundació Elena Barraquer, Fundació Onada, Fundació Esclerosi Múltiple, Càritas Diocesana de Barcelona, ​​Fundació Enriqueta Vilavecchia, Oncolliga, Fundació HN Obra Social Nens, Arrels Fundació i la Fundació la Marató de TV3.

Pell seca: causes i consells per tractar-la

Woman scratching her arm

És un trastorn en què la pell es torna vermellosa, escamosa i produeix picor. En termes mèdics s’anomena xerosi. El problema s’aguditza generalment a la tardor i a l’hivern, i les parts més freqüentment afectades en són la cara, les mans, els braços i les cames. És més probable que es manifesti amb el pas dels anys.

No és un problema greu, però sí que és incòmode i fa mal efecte. L’edat, viure en ambients secs, freds i amb poca humitat i banyar-se o dutxar-se massa són factors que n’influeixen l’aparició.

Símptomes de la pell seca

Els símptomes depenen de l’edat, del l’estat de salut global, del temps que passes a l’aire lliure i de la causa del trastorn.

Si tens la pell seca, et pot fer l’efecte que et tiba, especialment després de dutxar-te o de banyar-te. La pell pot semblar encongida i deshidratada a l’àrea afectada. També es mostra rugosa, pica molt i s’escama fàcilment. Hi poden aparèixer línies primes, o clivelles, i veure’s la zona envermellida, fins i tot amb petits punts sagnants.

Causes de la pell seca

Entre les causes potencials hi podem trobar:

• Sabons o detergents forts

Molts sabons i detergents que es fan servir molt eliminen els greixos i la hidratació natural de la pell. Els sabons desodorants i antibacterians són els pitjors en aquest sentit, com també uns quants xampús que ressequen el cuir cabellut.

• El temps

En general, la pell és més seca a l’hivern, quan la temperatura i els nivells d’humitat cauen en picat. Durant l’hivern, molts trastorns de la pell empitjoren. També pot passar, però, en condicions contràries, amb temperatures altes i molt poca humitat.

• Calefacció i aire condicionat

Qualsevol dispositiu per climatitzar l’aire sol causar sequedat ambiental: calefaccions, aires condicionats, estufes i xemeneies.

• Banys i dutxes calentes

Les dutxes i banys freqüents, especialment si hi dediqueu gaire estona, malmeten les barreres lipídiques de la pell. També n’és una causa nedar molt de temps, especialment en piscines d’aigua amb força clor.

• La llum del sol

Com qualsevol altra font de calor, el sol resseca la pell. La pell feta malbé pel sol té una aparença eixarreïda.

Causes mèdiques de la pell seca

Els trastorns cutanis que poden causar pell seca són:

• Dermatitis atòpica

És un dels èczemes més freqüents i els pacients que en pateixen tenen pells més sensibles i seques. Molts pacients amb èczemes suaus confonen aquest trastorn amb la sequedat excessiva. Les àrees afectades més habitualment en són la cara, tots dos costats del coll i els plecs dels colzes, els canells, els genolls i els turmells.

• Psoriasi

Aquesta malaltia de la pell es caracteritza per una aparició ràpida de cèl·lules cutànies seques i rugoses, que formen escates gruixudes.

• Trastorns de la glàndula tiroide

L’hipotiroïdisme és una malaltia que es produeix quan la tiroide secreta menys hormones (hormones tiroidals). Això redueix l’activitat de les glàndules sudorípares i lipídiques, cosa que aboca a tenir una pell rugosa i seca.

Consells per tractar la pell seca

La majoria dels casos de pell seca responen bé si adoptem certes mesures domèstiques relatives a l’estil de vida; per exemple, val més que fem servir productes hidratants i evitem els banys i dutxes calentes prolongats. Si tens la pell gaire seca i escamosa, el metge et pot recomanar l’ús de cremes amb àcid làctic i urea (que no necessiten recepta).

Si el teu cas és més greu, i tens, per exemple, dermatitis atòpica, ictiosi (pell seca, escamosa, vermellosa i que fa pruïja) o psoriasi, el metge et prescriurà, a banda de les cremes anteriors, d’altres que sí que necessiten recepta.

Quan s’ha d’anar a la consulta mèdica

Afortunadament, la majoria dels casos de pell seca responen bé als canvis en l’estil de vida. Ara bé, si l’envermelliment és intens (que podria indicar una infecció); si la sequedat i la picor t’impedeixen de dormir, si tens ferides obertes o infeccions causades per gratar-te (cosa molt habitual) o si se’t fan escames en grans extensions de pell, ves al metge de família, o al dermatòleg

Uns quants consells

Recomanacions per pal·liar el problema:

  • Productes hidratants

És cabdal rehidratar la pell. Els productes hidratants són un bon sistema per segellar la pell i evitar que perdi aigua; els més espessos són els que funcionen més bé. Banya’t amb aigua tèbia i no t’hi estiguis gaire estona. Igualment, sigues ràpid a la dutxa i ruixa’t amb aigua tèbia; l’aigua calenta elimina els olis naturals de la pell. Posa’t cremes hidratants immediatament després de sortir-ne.

  •  Fes servir sabons suaus

Evita els sabons i detergents forts i tria sabons molt suaus o netejadors cutanis. Prova’n les diferents marques i opcions fins que trobis la que et convingui més. Una bona regla de mesura és que hauries d’aconseguir una pell suau i llisa, mai tibant o resseca.

  • Prova les compreses fredes

Si la pell seca et pica, aplica-t’hi una compresa freda; t’alleujarà.

  • Tractaments sense recepta

Per reduir-ne la inflamació, mira de fer servir una pomada o crema amb corticoides (que contingui almenys un 1 % de corticoides). Parla’n amb el farmacèutic.

Si no hi ha res d’això que t’ajudi a combatre-la, o si els símptomes empitjoren, no dubtis a demanar hora al metge de família o a l’especialista en dermatologia.

Què és una assegurança mèdica sense carència?

Seguro médico sin carencia

Si estàs buscant una assegurança de salut per a tu o la teva família, és probable que t’estiguis trobant termes que desconeixes que són presents en el sector, com pot ser la carència, el barem o el copagament. Com que és un dubte força habitual, avui parlarem de què és una assegurança mèdica sense carència i de si és possible optar-hi.

Què signifiquen els mesos de carència en una assegurança?

Per a entendre el que és una assegurança mèdica sense carència hem de passar per la definició d’aquests conceptes. La carència és un període de temps que transcorre des que es contracta una pòlissa fins que és possible gaudir de determinats serveis o cobertures. No totes les assegurances ho inclouen ni tampoc totes les companyies asseguradores, però sí que és necessari verificar aquestes limitacions abans de signar un contracte.

No obstant això, l’existència d’aquest període de carència té com a objectiu la protecció d’aquestes companyies. Per què? Doncs perquè són nombrosos els casos de persones que opten per la contractació d’una assegurança sabent a priori que necessiten accedir a una mena de servei específic. La Sanitat Pública compta amb llargues llistes d’espera, mentre que la privada permet parlar amb un metge en qüestió de dies.

Si aquesta visita a l’especialista es realitza de manera directa per aquesta via privada, el cost de la visita i els tractaments posteriors seria molt elevat; sempre en funció de la patologia o la lesió a tractar. Per aquest motiu, hi ha els qui decideixen contractar una assegurança de salut i pagar una prima mensual a canvi de poder optar a aquests tractaments a un preu molt més reduït. Una vegada es completa el tractament que necessiten, cancel·len la pòlissa.

Aquesta situació es considera fraudulenta i, per això, les companyies asseguradores no només fan un qüestionari previ per a identificar totes les patologies existents, sinó que a més a més estableixen aquest període de carència com a garantia i forma de protecció.

Assegurança mèdica sense carència ni copagaments

Amb aquest primer concepte clar, resulta més fàcil d’entendre el següent, que és el del copagament. Aquest fa referència a la quantitat de diners que es paga en fer ús d’un servei mèdic privat. Aquí la qüestió que pot assaltar-te és una altra, i és que si, si ja estàs pagant una prima en la teva assegurança, per què has de pagar pels serveis que utilitzis?

La resposta la trobem, de nou, en la protecció de l’asseguradora, però també en els beneficis que suposa per al mateix client i pacient. Amb aquest pagament extra, o copagament, es pretén conscienciar de l’ús responsable del servei mèdic. És a dir, acudir només quan realment hi ha algun problema.

Quant al benefici per al client, aquest tipus d’assegurança de salut implica una prima menor i està recomanada per a aquelles persones que rares vegades acudeixen al metge, però que quan ho fan, desitgen gaudir d’una atenció de qualitat. A més a més, així s’eviten les pujades genèriques en la prima, en repercutir part del cost al client si fa ús dels serveis.

Aleshores, si tornem a l’assegurança mèdica sense carència ni copagaments; és aquella en la qual no sols no hem d’esperar per a accedir als serveis dels especialistes, sinó que a més tots ells quedarien coberts per la pòlissa contractada, sense que calgués pagar res extra per aquesta atenció mèdica.

És possible trobar una assegurança mèdica sense carència?

I per a acabar, marxem amb una altra qüestió; és realment possible accedir a una assegurança mèdica sense carència ni copagament? La resposta és que, si bé no és impossible perquè és una decisió lliure de cada companyia asseguradora, per sentit comú i per la mateixa experiència, sempre s’opta per la limitació dels accessos fins a haver transcorregut el temps necessari que faci que la prestació del servei es compensi amb la contractació de la pòlissa.

Tanmateix, sí que hi ha diferències entre els períodes de carència d’una companyia a una altra. De fet, mentre que algunes poden no tenir aquest marge en alguns serveis, com les proves diagnòstiques d’alta tecnologia o la psicoteràpia, unes altres sí que fan esperar entre sis i vuit mesos, principalment. Els serveis que sí que solen incloure la carència en pràcticament totes les companyies asseguradores són l’hospitalització i l’embaràs i part, per suposar ambdues un import més elevat.

Respecte al copagament, aquesta és una opció a la qual la persona assegurada pot optar, però no suposa una limitació en les assegurances de salut. En realitat, i tal com expliquem en la seva definició, el copagament és un avantatge per als qui no solen fer ús dels serveis mèdics amb regularitat.Ara que ja saps el que és una assegurança mèdica sense carència i si és possible contractar-la, des de MGC Mútua et recomanem fer una comparativa entre les opcions que valoris i consultar quins serveis i períodes de carència són els que més et convenen.

Tens prou cura de l’esquena a la feina?

Sigui quina sigui la feina que facis, manual o d’oficina, és fonamental que tinguis en compte que tenir cura de l’esquena és determinant, no solament per evitar lesions que poden arribar a ser molt importants, sinó perquè no tinguis problemes d’esquena a mesura que et facis gran.

En aquest article t’expliquem quines són les lesions més freqüents i què has de fer per mirar d’evitar-les amb la “higiene postural”.

Lesions possibles

Les lesions més habituals són, sobretot, de tres classes:

Fractures de vèrtebres

Solen ser conseqüència d’una ensopegada a la feina o bé d’un pes que et cau al damunt. Habitualment es produeixi una flexió cap endavant, de manera que les vèrtebres es comprimeixen i s’aixafen més per davant que per darrere. Aquesta fractura per falcament és, amb diferència, el trencament de vèrtebres més freqüent.

El perill més gran és que la fractura afecti la medul·la espinal, cosa que podria tenir conseqüències molt greus. Per això, cal operar en cas de fractura greu. La tècnica habitual és “fixar” la vèrtebra fracturada a les vèrtebres veïnes, afegint-hi, si cal, un disc o una altra peça metàl·lica per reforçar-ne el conjunt.

Les fractures lleus es tracten amb una cotilla que immobilitza la zona el temps que calgui (fins i tot durant mesos). El tractament es completa amb rehabilitació.

Contractures vertebrals

La columna vertebral és envoltada de músculs i lligaments que controlen les posicions de cadascuna de les vèrtebres. En forçar o mantenir una posició, alguns dels músculs es mantenen contrets contínuament, sense relaxació. Això causa dolor muscular, l’anomenada contractura muscular, que explica bona parts dels trastorns lleus d’esquena.

A més a més, qualsevol lesió traumàtica a l’esquena, fractura o esquinç té com a conseqüència aquest classe de reacció muscular.

Esquinços vertebrals

És un trastorn freqüent en els qui condueixen vehicles. Quan es frena de manera brusca o hi ha una col·lisió frontal, el cap es mou cap endavant i cap endarrere, hi ha un moviment de vaivé que causa una distensió dels músculs i dels lligaments que uneixen les vèrtebres (de vegades es produeix un trencament de lligaments).

Els casos lleus i moderats no demanen més tractament que la immobilització del cap, cosa que s’aconsegueix amb l’ús d’un collaret durant uns quants dies. Després segueix un període de rehabilitació.

Els casos greus es tracten quirúrgicament al quiròfan, pel risc de lesió medul·lar.

Un exercici imprescindible: la natació

Probablement és el millor exercici curatiu. Com que es practica en horitzontal, gairebé no hi ha càrrega sobre la columna vertebral i, a més, el pes dins de l’aigua és compensat per l’embranzida de l’aigua, de manera que les càrregues musculars disminueixen.

Els moviments que es fan quan nedem són harmònics, sense impactes, i s’alternen les contraccions i les relaxacions dels músculs.

Prevenció: la higiene postural

Anomenem higiene postural un conjunt de normes que cal complir per prevenir lesions d’esquena.

Aquest protocol estableix la manera correcta de dur a terme una feina que demani esforç, de manera que depèn de la mena d’activitat o de treball que fem.

En el cas de l’esquena, hi ha dos grans grups d’activitats: les que duem a terme en posició asseguda (oficines o conducció de vehicles) i les que fem drets, que generalment exigeixen esforços importants: la construcció, la mineria, l’agricultura, etc.

“POSICIÓ CORRECTA I INCORRECTA”

Treballs que es fan en posició asseguda

La regulació de la cadira és molt important, per afavorir que l’esquena estigui recta i el maluc flexionat 900, de manera que les cuixes es mantinguin horitzontals (paral·leles a terra) i els avantbraços també. El seient ha de facilitar que la zona lumbar s’arquegi una mica, perquè es mantingui la corba natural de l’esquena.

S’ha de mirar cap endavant, o una mica cap avall i, per tant, no s’han de col·locar els monitors dels ordinadors massa baixos o de costat.

Convé fer pauses cada cert temps i fer exercicis d’estirament muscular. Aquestes aturades s’haurien de fer cada hora o hora i mitja. Els estiraments han de ser suaus i lents, per augmentar-ne progressivament la intensitat, sense que arribin a causar dolor.

Els exercicis del coll consisteixen a moure suaument el cap en cercle, endavant, endarrere i també cap als costats. Durant aquests exercicis, les espatlles s’han de mantenir aixecades.

Feines que impliquen esforç físic

S’han de respectar estrictament les normes, i l’empresa les ha de recordar de manera ben visible a l’entorn laboral: arnesos, si la feina es fa a llocs alts, casc protector, ulleres, etc.

Si la feina inclou aixecar pesos de baix estant, és convenient de fer servir una faixa lumbar ben cenyida, i mantenir, durant l’aixecament, els genolls doblegats a fi que l’esforç es transmeti a les cuixes.