Malalties preexistents: Què passa si ocultes malalties en contractar una assegurança mèdica?

Les malalties preexistents fan referència al quadre mèdic de malalties o patologies que qui desitja contractar un assegurança de salut ha patit amb anterioritat o que encara afecten la seva salut. Conèixer-les és fonamental a l’hora d’elaborar les condicions de la pòlissa. Però, què succeeix si algú opta per ocultar malalties a l’assegurança mèdica?

enfermedades existentes mentir seguro

Què són les malalties preexistents en les assegurances?      

Com dèiem en la introducció, les malalties preexistents són aquelles patologies, malalties o lesions que una persona té o ha tingut abans del moment de la contractació d’una pòlissa de salut. Totes elles són part dels seus antecedents mèdics i, tal com indica el mateix terme, ja existien de manera prèvia.

Els exemples més comuns són la diabetis, les patologies cròniques, l’epilèpsia, la depressió o el càncer. No obstant això, han d’haver estat diagnosticades i haver-se rebut tractament. Però, per què és tan important conèixer aquesta informació per a una companyia asseguradora?

Com que la finalitat d’una assegurança de salut és oferir una cobertura davant els problemes mèdics que puguin aparèixer, en el cas que aquests estiguin directament relacionats amb quelcom que el client ja va patir, en quedarien fora.

Dit d’una altra manera, una pòlissa se centra únicament a donar protecció davant la incertesa del que pugui passar-nos al futur respecte a la salut, i no és una via per a accedir a atenció mèdica i tractaments, per a malalties que ja es patien, a un preu reduït.

Què passa si menteixo en l’assegurança i oculto malalties preexistents?

El problema sorgeix quan algú es planteja ocultar malalties a l’assegurança mèdica; una situació que es considera frau. Per a obtenir el màxim d’informació que sigui possible sobre l’estat de salut previ, les companyies asseguradores realitzen un qüestionari que, a vegades, també pot anar acompanyat d’una anàlisi mèdica.

Haver patit malalties amb anterioritat, no és motiu per a rebutjar una pòlissa, ja que pràcticament qualsevol persona ha sofert alguna lesió o malaltia al llarg de la seva vida. El que passarà és que aquesta patologia preexistent i els tractaments que pugui requerir en el futur quedaran exclosos de la pòlissa.

Si, per contra, s’opta per mentir a l’assegurança mèdica, la situació canvia de manera dràstica. Si l’asseguradora descobreix que s’ha omès la informació intencionadament, podrien succeir dues coses.

La primera és que s’inclogui una clàusula addicional al contracte en la qual s’estableixi que es tractava d’una patologia preexistent i que, per aquest mateix motiu, queda exclosa i no s’assumirà cap cost que estigui relacionat amb ella. La segona situació serà l’anul·lació de la pòlissa contractada.

Una tercera possibilitat seria el que la malaltia preexistent fos asimptomàtica i, per tant, ni tan sols el client sabés de la seva existència. Quan això succeeix, es considera que no s’ha actuat de mala fe i, en conseqüència, s’opta per una negociació.

Hi ha assegurances que cobreixin les malalties preexistents?

Les companyies asseguradores poden assegurar a persones que compten en el seu historial mèdic amb malalties preexistents, ja que, com ja indiquem, el que és poc habitual és que no s’hagi patit mai cap malaltia. Però atès que aquestes patologies poden ser cròniques, el cost del tractament serà molt elevat, per la qual cosa es queden excloses de la cobertura.

Cada companyia estableix les seves pròpies condicions i normes en la contractació. Algunes són considerades de risc exclòs directe, atès que se sap que ocasionaran una despesa contínua. Tanmateix, n’hi ha unes altres que hauran de ser valorades per un metge i, en funció de la seva opinió, es decidirà si són excloses o no.

La pregunta que pot sorgir ara és la de si existeix alguna assegurança de salut que cobreixi aquestes malalties preexistents. La resposta no és un no rotund perquè pot haver-hi alguna excepció. Però la norma dicta que és molt improbable, ja que la companyia estaria ocasionant-se de manera voluntària una despesa molt elevada. Atès que es tracta d’un negoci, l’objectiu és protegir els seus interessos.

En el cas que es tingui alguna malaltia, la recomanació és valorar diferents plans de salut fins a trobar aquell que més s’ajusta al que es necessita o que ofereixi cobertures més grans.

Si bé no es cobrirà la patologia, sí que existeixen algunes pòlisses que donen l’opció de pagar una prima mensual més elevada. A canvi d’aquest increment, es poden cobrir determinats tractaments regulars, així com la cura mèdica o algunes cirurgies.

Des de MGC Mútua, el nostre suggeriment és que, abans d’ocultar malalties preexistents a l’assegurança mèdica, optis per ser clar i negociïs amb diferents companyies, fins que aconsegueixis aquella que t’ofereixi més seguretat per a la teva salut.

Color de l’orina: Què ens diu

L’orina és, per regla general, de color groc palla. Ara bé, hi ha moltes causes que fan que el color en variï. Per exemple, el primer pipí del matí, després de passar tota la nit sense orinar, és més fosc que l’orina de les miccions successives al llarg del dia, perquè, simplement, és més concentrat. Igualment, si per qualsevol motiu ens estem diverses hores sense anar al vàter, l’orina serà més fosca del que tocaria.

Per raons anàlogues, la quantitat d’aigua que beguem hi influirà, i l’orina es tornarà més clara com més elevada sigui la ingesta d’aigua.

Una orina que denoti bona salut ha de ser del color groc palla esmentat, i cal beure prou aigua per mantenir aquest color.

Hi ha diversos aliments que transmeten els pigments a l’orina, com també molts medicaments que la tenyeixen de diferents colors. Tanmateix, el color també pot indicar la presència d’un trastorn o d’una malaltia.

Què és l’orina

L’excreció d’orina és un dels mecanismes del cos per desempallegar-se dels residus. Els ronyons filtren la sang, en retenen les toxines i les deixalles de la circulació sanguínia i les dissolen en aigua, i així s’obté l’orina. Aleshores l’orina és conduïda pels urèters i s’emmagatzema a la bufeta urinària que cal buidar de tant en tant: és la micció. L’orina és aigua en un 95 %.

El 5 % restant es compon de.

  • Sals minerals
  • Urea, que es forma quan es descomponen les proteïnes
  • Creatinina, que és un rebuig dels músculs
  • Amoníac
  • Urobilina, producte del metabolisme de la bilirubina, al seu torn fruit de la degradació de l’hemoglobina (els glòbuls vermells)

El color groc prové de la urobilina, que és una substància que s’obté de la descomposició dels glòbuls vermells vells que no són necessaris.

Colors anòmals de l’orina: què ens volen dir

De vegades l’orina canvia de color, ens agafa amb els pixats al ventre i ens capfiquem per quina en pot ser la causa. Com que l’orina conté les deixalles de la sang que ha circulat pel cos, un canvi de color pot revelar problemes a diversos òrgans i sistemes.

A continuació veurem quins colors són anòmals i què signifiquen.

Orina vermella o rosada

Les causes varien, i pot ser per raó del colorant d’algun aliment que hem ingerit o, fins i tot, un indici de càncer. Així tenim entre els desencadenants:

  • Aliments de color vermellós, com ara la remolatxa o el ruibarbre
  • Una infecció urinària, amb sang que prové dels ronyons o de la bufeta
  • Pedres (càlculs) al ronyó o a la bufeta, que poden esquinçar els teixits tan delicats de tots dos òrgans, o dels urèters quan hi passen
  • Infecció o inflamació de la pròstata (en els homes)
  • Menstruació: quatre gotes de sang poden tenyir l’orina
  • Endometriosi: quan la membrana que cobreix l’úter creix a la bufeta
  • Exercici massa intens: de vegades pot causar pèrdues de sang que provenen del teixit que protegeix l’interior de la bufeta

Orina marró

Pot indicar simplement deshidratació, tot i que en podem enumerar més causes:

  • Aliments com ara el ruibarbre, les faves, les mores i l’àloe
  • La deshidratació pot enfosquir l’orina, tal com hem assenyalat; com a conseqüència d’una excessiva pèrdua de fluids (suor) fent exercici o per manca de líquid
  • Medicaments com ara el metronidazole, que és un antibiòtic, els fàrmacs antimalàrics i uns quants laxants
  • La rabdomiòlisi, que és una desintegració del teixit muscular per un excés d’exercici. També la poden causar trastorns heretats, convulsions i algunes drogues
  • Porfíries, un grup de trastorns metabòlics estranys que origina la secreció excessiva de porfirines a l’orina. Les porfirines són compostos que contribueixen a produir hemoglobina
  • La sang vella o caduca té un color més fosc que la sang fresca, i això pot ser per alguna de les causes d’orina vermella que hem esmentat abans

Orina carbassa

De nou, pot fer palès que no beus prou líquid, o que has menjat alguna cosa de color carbassa, si bé també pot ser un indici de trastorns més greus. La poden causar:

  • Els aliments de color carbassa, com ara les pastanagues
  • La deshidratació
  • Medicaments com ara la warfarina (un anticoagulant), un antibiòtic anomenat rifamicina i uns quants laxants
  • Problemes del fetge: quan el fetge secreta un excés de bilirubina, la pell es pot tornar groguenca i l’orina de color carbassa fosc

Orina verda

El verd és un color més inusual i que sobta, sens dubte. Normalment és provisional i no té gaire importància, però pot estar lligat amb infeccions. Les causes en solen ser:

  • Aliments com els espàrrecs o que contenen colorant verd
  • Colorants que se subministren durant les proves clíniques, com són els exàmens renals
  • Medicaments com els que es fan servir en les anestesies, per exemple el propofol
  • Una infecció d’orina a causa dels bacteris del gènere pseudomònada, que poden tenyir l’orina de color verd

Orina groga

L’orina sempre ha de ser groga, però si, de sobte, es torna d’un color de neó brillant, pot ser perquè es prenen suplements de vitamina B, en particular de la B12. Les vitamines del grup B són solubles en aigua; per tant, si el cos identifica que n’hi ha un excés, s’eliminen amb l’orina.

Orina blanca

L’orina pot ser molt pàl·lida, gairebé incolora (blanca) si has begut prou aigua i es dilueix. Si té una tonalitat lletosa en pot ser l’origen:

  • Una infecció d’orina
  • Una descàrrega anòmala de la vagina (o del penis) amb cèl·lules blanques o mucoses
  • Una infecció per una malaltia de transmissió sexual, com ara la clamídia o la gonorrea
  • Una Infecció o una inflamació de la pròstata

Orina violeta

L’orina pot agafar una tonalitat violeta cridanera si tens un trastorn estrany anomenat síndrome de l’orina violeta (PUBS en anglès). Normalment afecta persones amb infeccions simultànies dels catèters i de l’orina. La combinació de tots dos factors pot fer que l’orina es torni de color porpra.

Orina blava

És un color molt poc habitual de l’orina: els pigments blaus es barregen amb el groc, i dona com a resultat un color verdós. Malgrat tot, pots tenir l’orina blavosa si:

  • Has menjat res que conté colorants blaus
  • Has pres medicaments com la indometacina (un antiinflamatori no esteroidal), l’amitriptilina (un antidepressiu) o el propofol (un anestèsic que hem esmentat més amunt)
  • Tens la síndrome del bolquer blau, un trastorn hereditari força singular a conseqüència d’un error en el metabolisme que comporta nivells elevats de calci a la sang i que, de vegades, tenyeix la sang de blau. Normalment afecta els infants i és per això que el trastorn rep aquest nom
  • Infecció d’orina per pseudomones

Conclusió

Aquest article pot servir de guia per aclarir les causes comunes o externes del color de l’orina. Si tens cap dubte sobre una causa no òbvia de per què en canvia el color, ho hauràs de consultar al metge. L’ajudaràs a determinar-ho si vas a la consulta amb una mostra recent d’orina en el preceptiu recipient estèril, que pots comprar a la farmàcia.

Assegurança per a autònoms amb barem o sense barem: Què és millor?

Si ets una persona autònoma, sabràs que a més de les quotes a la Seguretat Social, també has de pagar una sèrie d’assegurances; algunes obligatòries i altres voluntàries. Un dubte freqüent que sorgeix en el moment de la contractació d’una assegurança per a autònoms és la de si optar per una assegurança amb barem o sense barem. Si tu tampoc ho tens clar, avui et traiem de dubtes.

Quina és la diferència entre les assegurances per a autònoms amb barem o sense barem?

Ser una persona que treballa per compte propi implica contractar una sèrie d’assegurances. D’una banda, aquelles que són obligatòries per a exercir l’activitat i, per l’altre, les que poden proporcionar avantatges addicionals.

Dins d’aquests últims figuren les assegurances de salut o, concretament, els que cobreixen les baixes laborals. Una situació d’extrema complexitat en treballar per compte propi, ja que pot suposar una interrupció completa de l’activitat i, per tant, dels ingressos.

Amb aquesta assegurança, es percep un complement a la indemnització que ofereix la Seguretat Social. I per què és interessant comptar amb un altre ingrés com a suport? Perquè bona part de les persones autònomes al nostre país cotitza per la base mínima. En conseqüència, la xifra d’ingressos per a la indemnització serà també molt reduïda.

Tanmateix, en contractar una assegurança privada també sorgeixen algunes qüestions que cal plantejar-se. La principal és l’elecció entre una assegurança amb barem o sense barem. Però, què significa aquest concepte?.

Assegurança de baixa amb barem

Una assegurança amb indemnització per baixa laboral amb barem és aquella on la prima té un import inferior a l’assegurança estàndard. El motiu es troba en el fet que no es paga la totalitat de la prima, sinó una part que correspon als serveis concrets dels quals es faci ús.

Les característiques de les cobertures són exactament les mateixes; es gaudeix una cobertura mèdica de qualitat i es té dret a l’assistència immediata. La diferència està en el fet que la quota no és fixa, sinó que es redueix al mínim i, a partir d’aquí, cada mes es veurà incrementada segons els serveis que s’hagin utilitzat.

Encara que el preu s’apugi, el cost continuaria sent inferior, excepte en casos puntuals que requereixin múltiples serveis mèdics; tant en comparació amb la pòlissa tradicional com amb l’accés directe a la sanitat privada sense assegurança.

Com a avantatge afegit, l’assegurança amb barem no es veu afectat per cap mena de restriccions, com succeeix en les assegurances de salut tradicionals. En aquestes, les patologies prèvies queden excloses dels serveis que es cobreixen.

En les assegurances amb indemnització per baixa laboral amb barem, en pagar només l’import mínim, caldria pagar per qualsevol consulta o servei mèdic que es requereixi, amb independència de si es tracta d’una patologia que ja existia o d’una nova malaltia. Dit d’una altra manera, l’historial mèdic previ és irrellevant.

En les assegurances tradicionals de salut, l’import a pagar s’incrementaria desorbitadament, atès que es continuaria necessitant l’atenció mèdica per les malalties existents. En aquest cas, es manté en rangs acceptables.

És millor l’assegurança amb barem o sense barem?

Ara que ja coneixes que és l’assegurança amb barem o sense barem per a persones autònomes, la pregunta important és si val la pena o no. Aquí hem de posar el focus en el càlcul de la indemnització en si mateixa, que també té els seus pros i les seves contres, encara que aquestes últimes són menors a l’opció sense barem.

En produir-se un sinistre, en les assegurances amb barem es fan servir unes taules de referència per a conèixer l’import de la indemnització, que és aliena al temps que s’estigui de baixa. En les sense barem, és un perit qui determina l’import i, pel mateix benefici de la companyia asseguradora, es tendeix a la baixa.

No obstant això, en una assegurança amb barem no hi ha una valoració subjectiva, sinó que hi ha una quantitat prèviament establerta per cada mal que se sofreixi i que és progressiva en funció de la gravetat. Això sí, també s’investiguen les causes per a descartar l’existència del dol, tal com passa en les que són sense barem.

Aquestes quantitats van acompanyades d’un nombre específic de dies. Per tant, a diferència de les baixes tradicionals, no hi ha un seguiment perquè es cobra tota la indemnització al començament de la baixa, la qual cosa garanteix una major tranquil·litat.

I quins són els inconvenients que hem de valorar? Que el sinistre ha de figurar en les taules de referència perquè sigui cobert i que, en cas d’haver-hi complicacions, aquestes no seran cobertes. Davant d’aquest panorama, l’única solució possible, per a valorar si és millor una assegurança amb barem o sense barem, és consultar totes les condicions de cada companyia i triar la que ofereixi cobertures més amplies, quanties per cada dany i, en general, més seguretat davant una baixa laboral.

Si ets autònom i estàs buscant una assegurança, dona un cop d’ull a les nostres assegurances especials per a autònoms. Pots consultar les cobertures en la nostra pàgina web i si tens dubtes, pots posar-te en contacte amb nosaltres i el nostre equip de professionals t’atendrà de forma totalment personalitzada..

Dismorfofòbia. Obsessió per la cirurgia plàstica

Sovint ens costa d’acceptar que l’envelliment comporta un deteriorament de l’aparença física i, per exemple, mantenir la cara la “targeta de presentació” o el “mirall de l’ànima” de la persona sense arrugues i amb la pell llisa i resplendent és cada cop més difícil.

La cerca de fórmules per pal·liar el deteriorament que causa l’envelliment ha fet que arreu del món es desenvolupin de manera vertiginosa tècniques que malden per retardar-lo. Diuen que al Brasil, un país amb unes grans desigualtats socials, hi ha més clíniques de cirurgia estètica que centres de salut. Tant si és veritat com fals, certament cada vegada hi ha més gent que se sotmet a alguna intervenció, i en força casos agafa embranzida i va encadenant operacions, quirúrgiques o no, per amagar o mitigar qualsevol defecte. En trobem exemples de famosos a la premsa gràfica gairebé cada dia.

La dismorfofòbia és l’obsessió per un defecte físic, que pot ser real o no. El pacient es veu distorsionat al mirall i es troba defectes que no existeixen. És un trastorn mental i pot tenir conseqüències greus. Una forma extrema de dismorfofòbia és l’anorèxia nerviosa, en què el pacient s’obsedeix perquè hipotèticament està gras. Aquesta obsessió pot degenerar fins a esdevenir una patologia, quan el pacient s’aprima tant que gairebé sembla un sac d’ossos.

Sense que calgui arribar en aquests extrems, com és l’anorèxia, el trastorn dismòrfic corporal de vegades fa que cerquem solucions aparents per pal·liar el defecte. Tot seguit n’enumerem les més habituals:

El bòtox

El bòtox, també anomenat Vistabel, és la toxina botulínica de tipus A, una proteïna que produeix un bacteri: el clostridium botulinum. La toxina és la mateixa que causa una malaltia greu per intoxicació després d’ingerir aliments en mal estat. Aquesta malaltia és perillosa i, ben sovint, mortal.

En medicina se’n fan servir petites dosis per blocar la secreció d’una substància química, produïda en les terminacions nervioses, que es diu acetilcolina i que és responsable de la contracció de la musculatura. Quan s’injecta en les zones afectades, es limita la capacitat de contracció dels músculs de l’àrea, de manera que se’n atenuen les arrugues i, fins i tot, les fa desaparèixer. Les zones on se sol injectar són l’entrecella i el front.

També té altres funcions, com ara tractar el parpelleig incontrolable (o el blefaroespasme), la distonia cervical (una malaltia neurològica que causa contraccions a les espatlles i al coll), la hiperhidrosi, o l’excés de suor (sobretot a les aixelles i a les mans) i el colze de tennis o l’epicondilitis.

La liposucció

És una tècnica quirúrgica que consisteix a aspirar el greix en els punts on se n’acumula massa i que no és fàcil d’eliminar amb exercici o dieta. Es duu a terme amb anestèsia local i fent petites incisions, en les quals s’insereix un tub (o cànula) connectat a una màquina amb un efecte de succió de gran potència. El cirurgià mou el tub per diluir-ne i aspirar-ne el greix.

La liposucció es pot practicar a gairebé totes les zones on s’acumula el greix: la barbeta, el coll, les galtes, la part superior dels braços, els pits, l’abdomen, les natges, els malucs, les cuixes, els genolls, els panxells de les cames i, fins i tot, els turmells.

S’ha donat més d’un cas amb problemes greus després d’una liposucció, però no van practicar les intervencions cirurgians. Insistim, doncs, que és importat que un especialista mèdic es faci càrrec de qualsevol intervenció.

La cirurgia

En aquest article no podem descriure els diferents procediments quirúrgics per raons estètiques, perquè el tema és extens. N’hi hauria prou de saber que, actualment, hi ha intervencions que permeten de millorar (o que tenen la intenció de millorar) gairebé qualsevol part del cos humà, de les parpelles fins a les extremitats.

A qui afecta, causes i diagnòstic

No hi ha estadístiques concloents sobre el nombre d’afectats per la dismorfofòbia, però es calcula que entre l’1 i el 3 % de la població en pot patir poc o molt. Tot i que podríem pensar que el trastorn sovinteja més entre les dones, en realitat hi ha la mateixa proporció entre els homes que entre les dones.

De la mateixa manera, no hi ha causes clares de per què es produeix aquest trastorn. Es fan hipòtesis que es podria tractar d’una barreja de factors d’índole psicològica, biològica i ambiental. També s’estima que els maltractaments i l’assetjament escolar hi podrien influir.

Normalment els primers símptomes es manifesten durant l’adolescència o al començament de l’edat adulta. De vegades és difícil de fer-ne un diagnòstic precoç per prevenir-la, atès que, en general, els pacients són reticents a fer públic el problema, sigui per vergonya, per timidesa o per qualsevol altre motiu.

Més del 95 % dels pacients tenen propensió a aïllar-se i, a mesura que el problema empitjora, poden deixar d’anar a l’escola o a la feina i defugir els amics, segons la tendència general. En els casos extrems poden caure en trastorns com fer massa exercici, alterar l’alimentació (en el cas de l’anorèxia), sotmetre’s constantment a tractaments estètics, consumir alcohol i drogues i, fins i tot, suïcidar-se.

Tractament

El tractament del trastorn dismòrfic corporal pot incloure la teràpia cognitivoconductual i medicaments. És essencial que el pacient rebi tan aviat com sigui possible ajut psicològic. Com a punt de partida se sol prescriure una teràpia cognitivoconductual, cosa que pot donar resultat a mitjà termini. De vegades cal que ens visiti el psiquiatre, que podria optar per un tractament farmacològic, amb antidepressius i ansiolítics.

Per arribar a eliminar del tot la malaltia, el tractament pot durar anys.

Com fer i calcular una assegurança per a autònoms?

Si comences el teu trajecte treballant per compte propi, has de saber que necessitaràs protecció per a exercir la teva activitat. Però atès que les cobertures varien segons les teves circumstàncies personals com a persona emprenedora, avui t’expliquem com fer una assegurança per a autònoms.

como hacer calcular seguro para autonomos

Com fer una assegurança per a autònoms? 

Si et preguntes com fer una assegurança per a autònoms, has de tenir en compte que cada col·lectiu té uns riscos inherents a la seva professió. Per tant, en funció de l’activitat específica que es realitzi, de la teva situació particular i dels riscos associats al treball, el càlcul i l’import final variarà.

D’altra banda, hi ha assegurances que sí que són obligatòries, mentre que unes altres no ho són. Tal com diu un principi del Dret, el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment, cosa que significa que és la teva responsabilitat conèixer quines assegurances has d’abonar més enllà de les que van amb la quota mensual d’autònoms. Per a identificar-les has de fer-te tres preguntes:

Tens empleats?

Si ets una persona autònoma o una pime amb personal contractat, necessites l’assegurança que indiqui el teu conveni col·lectiu. Aquesta pòlissa ofereix protecció en cas que es produeixi un accident, la incapacitat permanent i la mort del treballador/a.

Utilitzes un local comercial?

Si la teva activitat requereix un local comercial, necessites contractar l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria. No hi ha excepcions en aquest cas, ja que sense ella, no podràs aconseguir la llicència d’obertura. La cobertura inclou els danys civils causats pel negoci.

Les professions independents, com l’advocacia, assessories, personal sanitari, instal·lacions, etc., també ho necessiten per a exercir la seva activitat. I si et dediques al sector serveis, la que s’aplica per al local és la multirisc, que cobreix els incendis, els robatoris o les inundacions, entre altres circumstàncies.

Tens cotxe d’empresa?

Si per a desenvolupar la teva activitat comercial, et desplaces amb un vehicle diàriament, també tens l’obligació de contractar una assegurança per a aquest. L’habitual és apostar per la que cobreix tots els riscos.

I recorda, un altre avantatge notable és que es pot desgravar fins a 500 € anuals en la declaració de l’IRPF per les primes satisfetes a nom del professional, del seu cònjuge i dels seus fills, i de fins a 1.500 € en cas de discapacitat.

Tipus d’assegurança per a autònoms

Els tres tipus esmentats són els que has de valorar si et preguntes com fer una assegurança per a autònoms que inclogui totes les cobertures obligatòries segons les teves circumstàncies. Aquestes són les de responsabilitat civil per al local, les assegurances col·lectives d’accidents per a empleats i la del cotxe.

Més enllà d’aquestes tres, n’hi ha uns altres que et convindria contractar, ja que en l’exercici de la teva professió no estàs exempt de córrer riscos. A continuació et mostrem les més destacades.

Baixa laboral

L’assegurança de baixa laboral és especialment interessant per a una persona autònoma, que es troba en una situació de desprotecció molt més alta respecte a una assalariada. En l’actualitat, es pot sol·licitar la prestació per incapacitat temporal com a autònoms, però si es cotitza per la base mínima, la quantitat a rebre serà molt reduïda. En concret, podria no superar els 10 € diaris.

En contractar aquesta pòlissa, s’obté una indemnització extra a la de la Seguretat Social, que permet compensar el temps d’inactivitat i fins i tot valorar la contractació d’una persona substituta. A més, es poden incloure les cobertures a l’estranger o l’opció de rebre una bestreta de la indemnització en determinades circumstàncies.

Aquí es pot distingir entre l’assegurança de baixa laboral amb barem o sense. En la primera, la indemnització és fixa i depèn de la causa, sense importar el nombre de dies de baixa. Amb la segona, és a dir, la baixa sense barem, es cobra en funció dels dies de baixa amb un temps màxim establert. La quota a pagar sol ser més elevada.

Assegurança de salut

La finalitat de l’assegurança de salut no és només la cobertura econòmica durant una baixa per malaltia, sinó que a més a més persegueix la ràpida recuperació. Els seus avantatges principals són l’accés a una assistència sanitària de qualitat i sense llistes d’espera o demora, de manera que es pugui reprendre l’activitat com més aviat millor.

Les cobertures poden incloure l’assistència primària, l’hospitalària, proves diagnòstiques, servei d’urgències, intervencions quirúrgiques o la cobertura sanitària a l’estranger. Un altre avantatge notable és que es pot desgravar fins a 500  anuals per aquest concepte en la declaració de l’IRPF.

Assegurança de jubilació

Un altre de les assegurances que et pot interessar contractar si treballes per compte propi és la relativa a la jubilació. Segons les estadístiques, el 77% de les persones autònomes cotitzen per la base mínima. Això suposa un pagament reduït en les quotes mensuals, però al mateix temps, implica renunciar a altres beneficis.

A més d’import reduït en les prestacions per incapacitat temporal que esmentem, també la pensió per jubilació es veurà afectada. El seu import serà com a màxim d’uns 800 €; una quantitat que pot resultar molt reduïda en comparació amb els ingressos i la qualitat de vida que es gaudia durant la vida laboral.

A MGC Mútua comptem amb un ampli ventall d’assegurances per a autònoms, pensades exclusivament per a beneficiar a aquest col·lectiu. Les millors cobertures en assegurances de salut i baixa laboral que puguis trobar al mercat. Dona un cop d’ull a la nostra pàgina web i posa’t en contacte amb nosaltres si necessites més informació. El nostre equip t’atendrà sense cap mena de compromís.

Dieta paleolítica: Tot el que n’has de saber

La dieta paleolítica es va pensar amb la intenció d’emular els nostres avantpassats més remots, que vivien en temps del paleolític. És rica en proteïnes i fibra i prescindeix del tot dels aliments processats. Ara bé, no únicament evita aquest grup d’aliments, també prohibeix el cafè, els cereals i els lactis, i se centra en allò que menjaven els nostres ancestres: les peces que caçaven i les fruites i les verdures que tenien a l’abast.

Els defensors d’aquesta dieta al·leguen que encara tenim la mateixa genètica que fa 10.000 anys i que reproduir els hàbits dietètics de la prehistòria és bo per a la nostra salut.

D’altra banda, hi ha estudis que asseveren que, tant els nostres cossos com els organismes dels animals i també les plantes que mengem, han evolucionat amb el temps.

Cal que ens demanem doncs: la dieta paleolítica és el secret d’una nutrició perfecta o és perillosament obsoleta? Tot seguit en repassarem els pros i els contres.

Què és la dieta paleolítica

La dieta paleolítica és un règim nutritiu que es basa en els aliments de què es disposava abans de l’agricultura industrial. Així doncs, proposa de menjar igual com feien hipotèticament els avantpassats en el període del paleolític, que situaríem entre 2,5 milions i 10.000 d’anys enrere.

En termes estrictes, es compon exclusivament de la vianda que es podia caçar o recol·lectar: carn, ous, fruita, verdures, arrels i fruita seca. Exclou tota mena d’aliments processats, també els cereals, els llegums, els olis processats, la sal, l’alcohol, el cafè, els sucre, els edulcorants i els lactis (els animals no es van domesticar fins després del paleolític).

Els defensors d’aquesta dieta suggereixen de triar sempre els aliments orgànics, quan sigui possible, i la carn i els ous d’animals que han seguit una dieta ecològica, o que s’han alimentat de pastures i de productes naturals. Hi ha partidaris aferrissats de les regles establertes, però d’altres opinen que es tracta únicament d’una guia, i que no cal cenyir-se de manera tan estricta al programa.

Què es menja en la dieta paleolítica

Depèn del “bàndol” que triïs. Quan el 1975 el Dr. Walter Voegtlin, gastroenteròleg, va escriure el llibre The Stone Age Diet (La dieta de l’edat de pedra), va proposar una dieta basada en la carn i amb dosis baixes de verdures i aliments rics en midó.

Més recentment, el Dr. Loren Cordain, de la Universitat Estatal de Colorado, va publicar el llibre The Paleo Diet (La dieta paleolítica) i va fer èmfasi que els aliments que s’hi haurien d’incorporar eren:

  • Verdures fresques: pebrots, bròquil, pastanagues, all, ceba, patates, etc.
  • Fruita: pomes, alvocats, maduixes, gerds, nabius, llimones, llimes, melons, síndries, etc.
  • Productes animals: bou i vedella (alimentats a les pastures), pollastre (amb una alimentació natural també), caça, peix, mol·luscos i crustacis, ous, etc.
  • Fruita seca i llavors: ametlles, avellanes, anacards, festucs, pinyons, etc.
  • Olis saludables i vinagres: oli d’oliva, de coco, d’alvocat, vinagres balsàmics i de vi blanc o negre, etc.
  • Herbes i espècies: alfàbrega, romaní, anet, gingebre, canyella, vainilla, xocolata negra, etc.
  • Begudes: llet d’ametlles, de coco, te, sucs de fruita acabats d’escórrer, cervesa sense gluten i vi.
  • Aliments envasats: brou, tomàquet de llauna, fruita i verdura congelada, etc.

La polèmica

De bon començament la dieta paleolítica ha estat objecte de controvèrsia. En primer lloc, no tots els humans del paleolític seguien la mateixa dieta, segons explica la Dra. Katharine Miltona Human Diet: Its Origin and Evolution (La dieta humana: origen i evolució). A més a més, no sabem què menjaven en cap moment concret del període.

Fins i tot les actuals tribus caçadores recol·lectores d’avui segueixen dietes ben diverses. Els inuits, per exemple, que viuen a l’Àrtic, mengen sobretot mamífers marins, ocells, mamífers terrestres i peix, atès que la vegetació de la regió es limita als líquens i a les molses. I els hadza, que habiten el nord de Tanzània, obtenen el 70 % de les calories de les plantes.

D’altra banda, el perfil nutricional de gairebé tots els animals i les plantes moderns (és a dir, domesticats o conreats) és dràsticament diferent del dels antecessors. Les vaques s’han seleccionat per fornir la quantitat més alta de carn o de llet. Les ametlles silvestres contenen un grau potencialment mortal de cianur. Al paleolític no hi havia bròquil, cols o coliflors, entre d’altres.

Aleshores l’esperança de vida era molt baixa, i els més longeus no eren pas immunes a les malalties. L’estudi de 147 mòmies d’arreu del món, dut a terme per investigadors de l’Escola de Medicina de la Universitat de Missouri a Kansas City, va demostrar que més d’una tercera part tenia signes d’aterosclerosi (acumulació de dipòsits de greix a les arteries, fet que es considera una malaltia per un estil de vida modern).

fruit and vegetables

Com afecta el cos la dieta paleolítica

La dieta paleolítica es promou com una forma de millorar la salut. Els defensors addueixen que l’home modern no s’ha adaptat als canvis que va introduir l’agricultura, i aquesta inadaptació és la causa d’una incidència més elevada de les malalties cròniques. Si bé és fals que la manera com digerim els aliments no ha canviat (per exemple, hem desenvolupat tolerància a la lactosa que contenen els lactis), les millors pràctiques alimentàries recomanen de menjar menys aliments processats, sucre i sal.

Com que no consumim aliments processats, ingerim menys greixos saturats, sal i sucre, cosa que ajuda a reduir el perill de tenir problemes greus, com ara un ictus o un atac de cor. Cal tenir en compte que aquests aliments solen contenir força calories i un nombre escàs de nutrients, de manera que, si els suprimim de la dieta, és doblement beneficiós per a la nostra salut.

Malgrat que aquesta dieta elimina els aliments processats, també suprimeix un nutrient essencial com els hidrats. Els homes de les cavernes vivien molts menys anys que no pas nosaltres avui dia. Aquesta dieta pot ser bona per aprimar-se, però no és equilibrada. També es pot perdre pes amb un règim ben compensat, que, per exemple, contingui cigrons, lactis i cereals integrals.

Els inconvenients de la dieta paleolítica

Si et planteges de seguir la dieta paleolítica, parla’n abans amb el metge de família o amb un especialista en nutrició, perquè hi ha elements del programa nutricional que et poden perjudicar la salut:

  • Pot ser rica en greixos saturats: menjar amb moderació aliments com ara carn, peix, ous i fruita seca pot ser beneficiós, però si en consumeixes en abundància, pot implicar un excés de greixos saturats que, al cap del temps, pot perjudicar els ronyons i afegir pressió al cor.
  • La dieta paleolítica és restrictiva: potser és difícil d’aplicar a llarg termini i exigeix certa preparació. Molta gent que l’ha incorporada manifesta que té poca energia, mal alè i problemes digestius, fet que complica encara més de seguir-la.
  • Pot comportar deficiències nutricionals: si eliminem els lactis i els cereals integrals de la dieta, prescindim de fonts importants de fibra, calci i vitamina D. Això va en detriment de la salut a llarg termini, a causa de la importància de la vitamina D i del calci per a la salut cardíaca, els ossos i el sistema nerviós.

Què és el barem en les assegurances i les companyies de salut?

Un dels inconvenients que presenten les assegurances de salut és que suposen un cost fix mensual, quan en la majoria dels casos no se’n fa ús. Per tant, no s’obté cap benefici a canvi del pagament. Per a evitar que això succeeixi, existeix l’opció de contractar-ne amb barem. Però, saps què és el barem en les assegurances?

que es el baremo seguros salud
Fashionable mother with daughter. Family in a spring park. Woman in a blue shirt

Què és el barem en les assegurances?

Quan es parla de barem en una assegurança es fa referència a un càlcul que es realitza a l’hora d’establir les condicions de la pòlissa. Però abans d’arribar al que suposa aquest, anem a pams.

Les assegurances de salut amb barem són aquelles la prima de les quals és inferior a la de les assegurances estàndard, ja que, a diferència d’aquestes, es paga únicament per l’ús d’uns serveis determinats. Per tant, les condicions del contracte, així com les dels pagaments, són diferents.

Amb aquesta modalitat, es continua tenint accés a la sanitat privada, però amb un cost més baix, tant en comparació amb les assegurances tradicionals com si s’accedís directament sense cap cobertura a aquestes consultes i tractaments.

D’aquesta manera, la prima deixa de ser una quota fixa i es redueix a la quantitat mínima. A partir d’aquesta, el preu a pagar s’aniria incrementant en funció dels serveis als quals s’accedeixi. L’avantatge que ofereixen és que es disposa d’una bona cobertura mèdica davant qualsevol problema de salut que pugui aparèixer, amb assistència immediata. No obstant això, aquesta disponibilitat del servei no es paga, tret que s’utilitzi.

Però aquest no és l’única avantatge amb la qual compten. La segona és que les assegurances amb barem no tenen restriccions per malalties prèvies o per edat, ja que fins i tot si aquestes existissin, en el moment de fer ús del servei mèdic, es pagaria per ell, de manera que l’import total a pagar en aquesta situació s’elevaria considerablement respecte a les assegurances tradicionals i compensaria a la companyia asseguradora.

Per tant, es converteixen en una opció per a persones amb patologies cròniques o amb edat avançada i que solen veure denegada la seva cobertura, tant en les assegurances amb copagament com sense ell.

Quines són les proteccions d’una assegurança de salut amb barem?

Les proteccions d’una assegurança de salut amb barem respecte als tradicionals són exactament les mateixes, tret que alguna companyia asseguradora apliqui alguna restricció. Així que, tal com hem indicat, l’única cosa que varia és la quota que es paga i el cost de cadascun dels serveis dels quals es faci ús.

Aquests inclouen l’assistència primària i la d’especialistes, les proves de diagnòstic, l’atenció d’urgència, els tractaments, les intervencions quirúrgiques i l’hospitalització. En funció de la companyia, també pot figurar-hi l’assistència dental.

A més, un altre punt a favor és que en les assegurances amb barem no sol haver-hi període de carència. Com ja hem explicat en altres ocasions, aquest és el temps que s’ha d’esperar des de la contractació d’una assegurança per a poder tenir accés a l’assistència sanitària. La finalitat és evitar el frau i que es doni d’alta una pòlissa temporalment només per a cobrir alguna patologia o prova que ja es coneixia o requeria prèviament.

Assegurances amb barem per baixa laboral: Valen la pena?

Dins de les assegurances amb barem, estan les que es coneixen com a assegurança d’indemnització per baixa laboral amb barem. En aquestes, tal com explicàvem al començament, s’utilitza un barem o càlcul per a estandarditzar l’import a pagar en les indemnitzacions per accident o per sinistre mentre es treballa.

Quan aquests es produeixen, és la valoració del perit la que decideix la quantitat de diners que es pagarà. En ser aquesta subjectiva, pot perjudicar la persona assegurada. En aquestes assegurances amb barem, s’estableix una quantitat específica per a cada mal que es pateixi. Aquesta serà progressiva a mesura que els danys s’incrementin, encara que també es valora la causa del succeït o si existeix dol, entre altres aspectes.

La companyia asseguradora estableix una llista de patologies cobertes i el nombre de dies que s’indemnitzaran en una baixa per cadascuna d’elles. En aquest cas, els avantatges són que no hi ha seguiment de la baixa i que es paga tota la indemnització al començament d’aquesta.

Però també hi ha inconvenients, i són que l’accident o sinistre ha d’estar explícitament esmentat perquè es cobreixi i que no es tenen en compte les possibles complicacions. Aleshores, val la pena una assegurança amb barem per baixa laboral? Depèn de les condicions que t’ofereixin.

El nostre consell és que revisis què és el que queda exclòs del barem i el nombre de dies assignats a cada procés. Les diferències entre companyies poden ser de fins i tot mesos per a una mateixa circumstància. Aquella que t’ofereixi majors cobertures i amb un nombre de dies més elevat seran les que més et compensin, en ser menor el risc que assumeixes.

Dolor de l’abdomen inferior en els homes, causes i tractaments

Oi que sembla cosa de dones el mal al baix ventre? Doncs no, i si bé és veritat que hi ha diferències anatòmiques clares cosa que indica que les causes tampoc són les mateixes el dolor en aquesta zona és molt freqüent entre els homes.

Què hem d’entendre per dolor de l’abdomen inferior

Amb abdomen inferior ens referim a la part que hi ha per sota del melic. El mal pot provenir d’algun dels teixits o òrgans que hi ha en aquesta àrea. I com que no són pocs, no sempre serà fàcil de determinar-ne el culpable. En aquest article aprofundirem en el mal de la part més baixa de l’abdomen, que si parlem amb propietat hauríem d’anomenar dolor pelvià.

Primer de tot…

Si tens cap dels símptomes que esmentem a continuació, no provis de saber de què es tracta i ves al metge tan aviat com puguis:

  • Mal intens
  • Dolor que s’aguditza
  • Sang a la femta, tant si és vermella com negrosa
  • Problemes per caminar a causa del dolor
  • Vòmits recurrents, sobretot si contenen sang
  • Un canvi significatiu i persistent en l’hàbit intestinal

Per regla general, el metge et demana pel dolor: On et fa mal? Quant de temps fa que dura? És un mal continuat o bé intermitent? És agut o bé sord? És com una rampa o bé una cremor?

També vol saber si hi ha símptomes associats: nàusees, diarrea, restrenyiment, problemes urinaris… Tot plegat l’ajuda força a deduir la causa del problema.

A continuació trobaràs una petita guia que es fixa en les possibles causes.

On et fa mal

Ens basarem en la localització per saber-ne l’origen.

A la zona umbilical

Es podria atribuir a alguna d’aquestes causes:

  • Un principi d’apendicitis

Al començament se sol notar una inflamació al voltant del melic, tot i que es pot desplaçar gradualment cap al costat dret. El dolor s’agreuja al cap de 24 hores i empitjora quan et bellugues. Pots tenir basques, femta tova de manera lleu i febre. Si penses que el diagnòstic podria ser una apendicitis incipient, no t’esperis a confirmar-ho i fes-t’ho mirar immediatament, perquè potser cal operar amb urgència.

  • Úlcera d’estómac

L’estómac té una capa protectora per evitar que els àcids que intervenen en la descomposició dels aliments ingerits el malmetin. Qualsevol problema en aquest recobriment pot causar dolor, que sovint es manifesta com una sensació de cremor (pirosi o coragre) al centre de l’abdomen. Amb freqüència es tenen nàusees, indigestió, flatulències i, fins i tot, vòmits.

No obstant això, si descobrim sang en el vòmit i la femta té un color negrós, amb una consistència semblant al quitrà, cal anar al metge de seguida perquè valori el problema amb urgència.

A la zona del pubis

Es podria atribuir a alguna d’aquestes causes:

  • Dolor a la bufeta

Els problemes de bufeta es manifesten com un dolor a la part inferior del centre de l’abdomen. Si es tenen rampes o cremor durant la micció o després, potser hi ha infecció. Potser també va acompanyat de més ganes d’orinar, d’aparició de sang en l’orina i d’una sensació de cansament i de malestar. Si bevent molts líquids no n’eliminem els símptomes, caldrà anar al metge.

Els càlculs (pedres) a la bufeta també poden ocasionar un dolor més agut i intens a la zona, a banda de dificultar la micció.

  • Mal als testicles

És habitual que els trastorns en els testicles es manifestin a la part baixa de l’abdomen, entre els quals trobem la inflamació o les infeccions de transmissió sexual.

Si, a banda del dolor abdominal, observes cap bony (o diversos) als testicles, una secreció anòmala pel penis o canvis a la pell, consulta-ho al metge.

  • Prostatitis

La pròstata és una petita glàndula situada entre la bufeta i el penis i segrega la part líquida de l’esperma. Es pot inflamar o infectar, fet que originaria dolor als genitals i també a la part inferior de l’abdomen. Sol anar acompanyat de dificultat per orinar o ejacular.

Si la prostatitis és d’aparició aguda (és a dir, ràpida), normalment és conseqüència d’una infecció bacteriana i caldrà tractar-la amb antibiòtic. Si es manifesta gradualment i és intermitent durant lapses de temps llargs, és difícil de determinar-ne la causa i de prescriure un tractament.

Dolor en un costat

Un mal al costat, on hi ha el melic o l’engonal, es pot atribuir a les causes següents:

  • Apendicitis

La primera manifestació d’una apendicitis, tal com hem dit, es nota a la part central, i més endavant es desplaça cap al costat dret. El dolor augmenta quan es prem la zona o tossim i esternudem, i també quan ens belluguem.

  • Pielonefritis

La pielonefritis és el terme mèdic per fer referència a una infecció renal i es manifesta amb un mal al costat que es pot estendre a l’esquena. La pot acompanyar una micció dolorosa, sang a l’orina i un malestar general. També és habitual tenir basques, vòmits i febre.

Aquesta classe d’infecció sol tenir origen bacterià i demana que es tracti amb antibiòtic; per tant, val més anar al metge al més aviat possible.

  • Pedres (càlculs) al ronyó

Un dolor sobtat i molt intens a l’esquena, a l’abdomen o a l’engonal pot ser conseqüència d’una pedra al ronyó: el còlic nefrític. El cos mirarà d’alliberar-se de la pedra empenyent-la al llarg dels urèters (els conductes que van del ronyó a la bufeta), un procés que causa dolor a intervals. El poden acompanyar nàusees o vòmits.

En general, els càlculs petits s’acaben eliminant amb l’orina, però si són més grossos potser caldrà seguir un tractament hospitalari.

  • Dolor muscular

No hem d’oblidar que una cosa tan simple com una distensió muscular pot causar dolor a l’abdomen, i fins i tot pot arribar a ser força intens perquè es fa treballar el múscul, de manera que l’exercici pot ser l’origen del mal.

Un bany amb aigua tèbia i analgèsics el poden calmar.

  • Hèrnies

Les hèrnies inguinals es poden manifestar amb dolor abdominal. Són conseqüència de l’afebliment d’una zona del múscul abdominal, que fa que el teixit adipós o l’intestí sobresurtin. Poden fer molt de mal i, de vegades, apareix un bony tou o s’infla l’abdomen. Normalment es deuen a algun esforç, per exemple quan s’aixeca un pes important. Els bonys tenen tendència a créixer quan tossim o esternudem. Si tens cap hèrnia val més que evitis el restrenyiment.

El tractament ha de ser quirúrgic per tornar l’intestí a lloc. Si l’hèrnia s’estrangula, el dolor és intens i demana un tractament quirúrgic urgent.

Dolor abdominal difús

Hi ha un seguit de trastorns que produeixen dolors no localitzats en una regió concreta:

  • Restrenyiment

N’és una causa habitual, sovint acompanyat de basques, pèrdua de la gana i inflor abdominal. Quan el mal és fruit del restrenyiment, el dolor és més agut al costat esquerre, en concret al còlon descendent.

El tractament passa per beure molt de líquid, fer exercici i menjar aliments rics en fibra. Si convé, parla’n amb el farmacèutic perquè et recomani un laxant.

  • Síndrome de l’intestí irritable (SII)

El dolor es pot notar a qualsevol part de l’abdomen i, ben sovint, es manifesta amb inflor i restrenyiment, o bé amb diarrea. El SII és un trastorn que sol durar força temps i el tractament se centra a determinar-ne els factors desencadenants —com ara l’estrès— i a aprendre a combatre el trastorn amb una dieta i un estil de vida saludables.

  • Gastroenteritis

Una altra causa de dolor generalitzat pot ser una infecció a l’intestí, bé per culpa d’un virus o bé per una intoxicació alimentària. Pot anar acompanyat d’episodis de diarrea, vòmits o de totes dues coses alhora. Normalment es resolen per si mateixos al cap de pocs dies, i s’evita la deshidratació amb la ingesta de líquids. Si, després d’una setmana, el trastorn no remet, val més que ho consultis al metge.

  • Mal d’esquena

Cal dir que un dolor que s’origina a l’esquena es pot manifestar a l’abdomen. Se sol anomenar “dolor diferit”. El mal empitjora quan et bellugues, t’ajups o aixeques objectes. Normalment es descarten les causes purament abdominals per a aquesta classe de dolors.

Exploracions i proves en cas de dolor abdominal

La conversa i l’exploració simple de l’abdomen, fent pressió en certes àrees per comprovar si et fan mal, donaran al metge pistes de la causa. Potser pot diagnosticar la malaltia i tot i prescriure’t un tractament adequat, però no sempre serà així. En els casos negatius, caldrà fer proves que variaran segons les sospites del metge, i que inclouran anàlisis de sang, d’orina i de la femta o, fins i tot, et pot derivar a l’especialista.

Potser és difícil d’esbrinar la causa d’un dolor a la part inferior de l’abdomen. En tot cas, no dubtis de consultar-ho al metge si els símptomes no remeten.

Què és el quadre mèdic d’una assegurança i els seus avantatges?

Si estàs pensant en la possibilitat de contractar una assegurança de salut privada, hi ha alguns conceptes que has de tenir clars abans de decantar-te per una companyia asseguradora. Avui volem explicar-te un d’aquests conceptes; en concret, què és el quadre mèdic i els avantatges que aquest té per a tu.

que es el cuadro medico de un seguro

Què és el quadre mèdic d’una assegurança de salut?

Quan es parla del quadre mèdic d’una assegurança de salut, es fa referència al conjunt de professionals de la medicina, les clíniques i els hospitals privats concertats amb els quals treballa una companyia asseguradora. Aquests seran, per tant, l’equip mèdic especialista que ens atendrà i els centres als quals haurem d’acudir per a les proves i els diagnòstics.

Aquestes clíniques i hospitals no són propietat de l’entitat, sinó que tenen acords perquè els clients de l’asseguradora puguin acudir a aquells per a ser atesos. Sempre amb la cobertura de la pòlissa i amb les condicions que s’hagin establert en ella.

Per tant, no serà necessària la sol·licitud d’un permís ni el cobrament de cap pagament extra pels serveis que es prestin, tret que es tracti d’una situació de copagament. Tanmateix, aquesta també es veurà contemplada en el contracte de l’assegurança.

A grans trets, conèixer què és el quadre mèdic d’una assegurança de salut o els qui l’integren, et permetrà identificar quin és el que més et convé entre totes les propostes d’asseguradores que estiguis valorant.

Avantatges dels quadres mèdics de les assegurances de salut       

En moltes ocasions, la raó per la qual es contracta una assegurança de salut privada és evitar les llistes d’espera de mesos per a rebre atenció mèdica especialitzada, com succeeix en el cas de la sanitat pública. En aquesta, també pot passar que, després d’aquesta espera, la persona que ens atén no tingui els coneixements necessaris o no posi prou interès en la nostra malaltia, a causa de l’elevat nombre de pacients que també esperen ser atesos.

Un dels principals avantatges dels quadres mèdics de les assegurances de salut, com és sabut, és que comptes amb el personal més qualificat en cadascuna de les especialitats. A més, és possible conèixer aquesta informació abans de la contractació d’una pòlissa en particular. D’aquesta manera, pots triar el que et sembli més adient per a tu.

D’altra banda, i respecte a les clíniques i els hospitals, no tots compten amb la mateixa tecnologia per a la realització de les proves de diagnòstic. Poder triar a una companyia asseguradora en funció del seu quadre mèdic, et donarà garanties de l’atenció que rebràs i de la precisió en els resultats que s’obtinguin d’aquestes proves.

No obstant això, aquest sistema també pot tenir alguns inconvenients. Com per exemple, que la persona que ens agradaria que ens atengués no està inclosa en el quadre i calgui pagar per separat els seus serveis privats.

Però fins i tot en aquest escenari, comptar amb l’assegurança privada pot ser-te d’ajuda i reduir el cost que suposa la consulta d’aquest especialista. Si prèviament has acudit als que et corresponen i t’han realitzat totes les proves mèdiques necessàries, t’hauràs estalviat l’import de totes elles, i podràs acudir al metge privat amb els exàmens en mà.

Com saber si el quadre mèdic d’una assegurança és bo?

Ara que ja saps què és el quadre mèdic d’una assegurança de salut i els avantatges i inconvenients que pot tenir, només et queda conèixer com pots saber si el que t’ofereix una asseguradora és bo. Per a això, et deixem a continuació alguns consells per a la teva elecció.

Consulta l’experiència del personal mèdic

Avui dia, des d’Internet es poden consultar els perfils del personal que t’atendrà. En molts casos, es tracta de metges que presten els seus serveis en les seves pròpies consultes, però també en aquests centres.

Valora la distància

Mai se sap quan es pot presentar una emergència. Per tant, un dels punts a favor del quadre mèdic de l’assegurança que vagis a triar és que estigui a una distància relativament propera a la teva llar. Per molt bo que sigui un en concret, si et queda a una hora de distància, el risc que corres pot incrementar-se considerablement.

Verifica les especialitats incloses

Entre una companyia asseguradora i una altra, pot haver-hi unes certes diferències en les especialitats que s’ofereixen. Per això, et recomanem conèixer en detalls aquelles a les quals podràs accedir i on hauràs de dirigir-te.

Consulta si hi ha copagament

En general, les assegurances de salut tenen incloses les consultes mèdiques i les proves de diagnòstic. Tanmateix, algunes especialitats, així com determinats exàmens, poden implicar un cost extra.

La valoració general de tots aquests aspectes serà el que t’ajudi a triar el millor quadre mèdic de salut per a tu i la teva família. A MGC Mútua comptem amb les millors assegurances de salut, i oferim un ampli quadre mèdic perquè puguis estar cobert davant qualsevol situació. Posa’t en contacte amb  nosaltres  i t’atendrem sense compromís.