Com canviar de companyia la teva assegurança de vida pas a pas

Fa anys que pagues la mateixa prima i cada vegada tens menys clar si el que tens cobreix el que necessites. O potser l’asseguradora triga massa a agafar el telèfon. O simplement has vist que pel mateix capital assegurat una altra assegurança et surt força més barata. Canviar de companyia la teva assegurança de vida és perfectament viable, i fer-ho bé no requereix ser expert en assegurances.

Per què canviar de companyia la teva assegurança de vida?

Els motius més habituals són tres: el preu ha deixat de ser competitiu, les cobertures ja no encaixen amb la teva situació actual o el servei al client no està a l’alçada.

La situació personal canvia. Quan vas contractar la pòlissa potser no tenies fills, ni hipoteca, ni el mateix nivell d’ingressos. Una assegurança de vida que tenia sentit fa deu anys pot estar sobredimensionada o, al contrari, quedar-se curta. Revisar-la és un acte de sentit comú, no de deslleialtat cap a la teva asseguradora.

La por més freqüent és quedar-se sense cobertura durant el canvi. Si segueixes l’ordre correcte de passos, això no passa. La legislació espanyola, concretament la Llei 50/1980 de Contracte d’Assegurança, regula aquest procés i protegeix l’assegurat.

cambiar seguro vida paso a paso

Quan és el millor moment per canviar d’assegurança de vida?

La data clau és el venciment anual de la teva pòlissa. La majoria dels contractes es renoven automàticament si no comuniques el contrari, i la llei estableix que has de notificar la no-renovació amb antelació suficient, habitualment entre un i dos mesos abans del venciment, tot i que el concret depèn de les teves condicions particulars, així que convé revisar-les.

Si no respectes aquest termini, la pòlissa es renova un any més i hauràs d’esperar al següent venciment per fer el canvi sense cost.

Hi ha moments vitals en què revisar la pòlissa és especialment útil: el naixement d’un fill, la compra d’un habitatge amb hipoteca, un canvi de feina o una millora salarial rellevant. Tots ells alteren el que necessites protegir.

Passos per canviar de companyia la teva assegurança de vida sense perdre cobertures

El procés té pocs passos i es pot gestionar en dies. L’important és l’ordre: primer tens la nova pòlissa activa, després cancel·les l’anterior. Mai a l’inrevés.

Pas 1: Revisa la teva pòlissa actual

Abans de comparar res, necessites saber què tens. Localitza el document de la teva pòlissa —al teu correu electrònic, a l’àrea de client de la teva asseguradora o sol·licitant-lo directament— i anota:

  • Capital assegurat (la quantitat que cobrarien els teus beneficiaris).
  • Cobertures incloses: defunció, invalidesa permanent, malalties greus.
  • Beneficiaris designats i si segueixen sent els correctes.
  • Data de venciment i termini de preavís per a la no-renovació.

Amb aquesta informació sobre la taula, la comparació serà real i no t’enduràs sorpreses.

Pas 2: Compara ofertes d’altres asseguradores

Perquè la comparació tingui sentit, fes-la en igualtat de condicions: mateix capital assegurat, mateixes cobertures bàsiques. Si comparem una assegurança amb cobertura d’invalidesa davant d’una que no la inclou, el preu més baix no significa necessàriament millor opció.

Les variables que has de comparar són la prima anual, el capital assegurat, les cobertures addicionals, les exclusions i les condicions de contractació. Els comparadors en línia són útils per tenir una primera visió del mercat. Si prefereixes una anàlisi més personalitzada, un corredor d’assegurances —un intermediari independent que no treballa en exclusiva per a cap companyia— pot ajudar-te a avaluar opcions sense biaix.

Pas 3: Notifica la cancel·lació a la teva asseguradora actual

Un cop has decidit canviar, comunica a la teva asseguradora actual que no vols renovar la pòlissa. La forma més recomanable és mitjançant burofax o carta certificada amb justificant de recepció: així queda constància que la comunicació va arribar i de la data en què ho va fer.

L’escrit ha d’incloure les teves dades com a prenedor de l’assegurança, el número de pòlissa, la data de venciment i la sol·licitud expressa de no-renovació. Desa’n una còpia.

Revisa el termini de preavís a les teves condicions particulars abans d’enviar res. Si la pòlissa venç l’1 de març i el termini és d’un mes, la comunicació ha d’arribar abans de l’1 de febrer.

Pas 4: Contracta la nova pòlissa abans que expiri l’anterior

Aquesta és la regla que no té excepció: la nova pòlissa ha d’estar signada i en vigor abans que l’anterior deixi d’estar-ho. Mai cancel·lis primer i contractis després.

El procés de contractació habitualment inclou un qüestionari de salut (un formulari on declares el teu estat de salut actual i els teus antecedents mèdics), l’aportació de documentació bàsica (DNI, dades bancàries) i la signatura del contracte.

Algunes cobertures poden tenir un període de carència, és a dir, un temps des de la signatura del contracte durant el qual aquesta cobertura concreta no està activa. A les assegurances de vida la defunció per accident sol cobrir-se des del primer dia, però convé revisar si hi ha carències per a altres cobertures específiques.

cambiar compania seguro vida

Pas 5: Confirma que la nova cobertura està activa

Sol·licita la pòlissa per escrit i verifica que totes les dades són correctes: capital assegurat, cobertures contractades i beneficiaris designats. És habitual que els beneficiaris de la pòlissa anterior no es traslladin automàticament a la nova; cal indicar-los expressament.

Desa la documentació en un lloc accessible i, si tens parella o família, comunica’ls on és. Una assegurança de vida només compleix la seva funció si els beneficiaris saben que existeix.

Què passa amb les cobertures en canviar de companyia?

Si segueixes l’ordre descrit, no hi ha cap moment sense cobertura. El risc real no està en el canvi en si, sinó a fer-ho malament.

Hi ha un punt que mereix atenció especial: les malalties preexistents. La nova asseguradora avaluarà el teu estat de salut en el moment de contractar. Si la teva salut ha canviat des que vas signar la pòlissa original —un diagnòstic nou, per exemple—, la nova companyia pot aplicar condicions diferents, incloure exclusions o, en alguns casos, no acceptar la contractació.

Si la teva salut ha empitjorat des que tens la pòlissa actual, pot ser més convenient renegociar les condicions amb la teva asseguradora actual que iniciar un procés de canvi. En aquest cas, consultar amb un assessor abans de prendre cap decisió és el més prudent.

Canviar la teva assegurança de vida pot sortir-te més a compte del que creus

Un canvi ben planificat pot significar pagar menys per les mateixes cobertures, o les mateixes cobertures per un capital més gran. I en alguns casos, simplement tenir una assegurança que s’ajusti millor al que és la teva vida avui, no al que era fa una dècada.

Si vols saber si tens marge de millora, el primer pas és comparar. A MGC Mútua pots sol·licitar informació sobre l’assegurança de vida sense compromís i valorar amb un assessor si el que tens ara és el que necessites. Truca’ns al 931 221 550 o escriu-nos a mgc@mgc.es.

Preguntes freqüents sobre canviar de companyia d’assegurança de vida

Puc canviar de companyia en qualsevol moment?

Tècnicament sí, però si ho fas fora del venciment anual pot haver-hi penalitzacions o perdre la part de prima ja pagada. El més senzill és fer-ho al venciment.

Em retornen la part proporcional de la prima si cancel·lo abans del venciment?

Depèn de la pòlissa. La prima meritada és la part que correspon al temps ja transcorregut de l’assegurança. Algunes asseguradores retornen la diferència; altres no. Revisa les teves condicions particulars.

Canviar de companyia afecta els beneficiaris que tinc designats?

Sí. Els beneficiaris són específics de cada pòlissa. En contractar la nova, els has de designar de nou.

És obligatori fer un nou qüestionari de salut?

En la majoria dels casos, sí.

Les respostes que donis condicionen les cobertures i la prima que t’ofereixin. Respon amb exactitud: una declaració inexacta pot invalidar la pòlissa en el moment del sinistre.

Conjuntivitis al·lèrgica: símptomes, col·liris i tractament

Els ulls piquen sense parar, llagrimegen, estan vermells i ja saps el que significa: la primavera ha arribat i, amb ella, la conjuntivitis al·lèrgica. És una de les afeccions oculars més freqüents durant els mesos de major concentració de pol·lens, i també una de les que més dubtes genera. És contagiosa? Quant dura? Quins col·liris ajuden de debò?

Resposta ràpida:

  • La conjuntivitis al·lèrgica és una inflamació ocular causada per una resposta al·lèrgica, no per un virus ni un bacteri.
  • No és contagiosa.
  • La picor intensa és el símptoma més característic, juntament amb l’envermelliment i el llagrimeig.
  • Hi ha col·liris antihistamínics, estabilitzadors de mastòcits i llàgrimes artificials que alleugen els símptomes.
  • Consulta el metge si els símptomes persisteixen més d’una setmana, empitjoren o afecten la visió.

Què és la conjuntivitis al·lèrgica?

La conjuntiva és la membrana transparent que recobreix la part blanca de l’ull i l’interior de les parpelles. Quan entra en contacte amb un al·lergen, un agent extern que el sistema immunitari identifica erròniament com una amenaça, s’inflama.

A diferència de la conjuntivitis vírica o bacteriana, aquí no hi ha infecció. No hi ha gèrmens per passar a una altra persona. Per això la conjuntivitis al·lèrgica no és contagiosa: ni per contacte directe ni per compartir objectes personals.

Els desencadenants més habituals són:

  • Pol·len (gramínies, olivera, xiprer).
  • Àcars de la pols.
  • Pèl i caspa d’animals.
  • Certs fongs ambientals.

Símptomes principals

El símptoma principal és la picor intensa. No una picor lleu: una que convida a fregar-se els ulls de manera compulsiva, encara que fer-ho empitjori la situació. A aquesta s’hi sumen:

  • Envermelliment de la part blanca de l’ull.
  • Llagrimeig abundant.
  • Sensació de sorra a l’ull o cos estrany.
  • Inflor de parpelles, especialment en despertar-se.
  • Fotofòbia (molèstia davant la llum).

La conjuntivitis al·lèrgica sol anar acompanyada d’altres símptomes d’al·lèrgia, com esternuts, congestió nasal o picor al paladar.

tratamiento conjuntivitis alergica

Quant dura la conjuntivitis al·lèrgica?

La durada depèn totalment del temps d’exposició a l’al·lergen:

  • Conjuntivitis estacional: apareix i desapareix segons la temporada (per exemple, només durant la floració de l’olivera).
  • Conjuntivitis perenne: es manté de manera contínua si el desencadenant és present tot l’any (com els àcars o el pèl de mascota).

Es considera controlada quan desapareixen la picor i l’envermelliment, encara que els símptomes poden tornar si t’exposes de nou a l’al·lergen sense protecció.

Tractament de la conjuntivitis al·lèrgica

El primer pas, sempre, és reduir l’exposició a l’al·lergen. Si el problema és el pol·len, mantén les finestres tancades a les hores de major concentració (matí i migdia), fes servir ulleres de sol al sortir de casa i evita zones amb molta vegetació els dies de major recompte pol·línic.

Altres mesures que alleugen els símptomes:

  • Compreses fredes sobre els ulls tancats: redueixen la inflamació i calmen la picor de manera immediata.
  • No fregar-se els ulls: encara que l’alleujament sigui momentani, fregar allibera més histamina i empitjora la reacció.
  • Antihistamínics orals: útils quan la conjuntivitis s’acompanya de rinitis o altres símptomes sistèmics. Consulta’ls amb el teu metge o farmacèutic.

Si els símptomes persisteixen més d’una setmana, s’intensifiquen o afecten la visió, i no serveixen els remeis casolans per l’al·lèrgia al pol·len, acudeix al metge o a un al·lergòleg. Un diagnòstic precís permet identificar l’al·lergen i plantejar un tractament més específic.

Col·liris per a la conjuntivitis al·lèrgica: tipus i recomanacions

Els col·liris són el tractament local més eficaç. Hi ha diversos tipus segons la seva funció:

Tipus de col·liriFunció principalQuan fer-lo servir
AntihistamínicsBloquegen la histamina que causa la picor.Durant la crisi aguda per a un alleujament ràpid.
Estabilitzadors de mastòcitsEviten l’alliberament de substàncies al·lèrgiques.Com a prevenció setmanes abans de la temporada.
Llàgrimes artificialsRenten l’al·lergen de la superfície ocular.Per a alleujament immediat i neteja diària.
CorticoidesRedueixen inflamacions greus.Només sota prescripció mèdica estricta.

Alguns consells pràctics en fer servir col·liris:

  • Respecta la freqüència indicada al prospecte o pel teu metge.
  • Un cop obert l’envàs, no el comparteixis amb ningú.
  • Comprova la data de caducitat i les instruccions de conservació: alguns requereixen fred.
  • Si fas servir més d’un tipus de col·liri, espera almenys cinc minuts entre aplicacions.
colirios recomendados

Conjuntivitis al·lèrgica en infants

En els infants, els símptomes poden ser més aguts: parpelles molt inflades, plor freqüent i tendència a fregar-se els ulls amb força.

Senyals d’alerta per a pares:

  • Picor ocular intensa que es repeteix cada primavera.
  • Símptomes que apareixen sempre en el mateix entorn (com parcs o cases amb animals).
  • Manca de millora després de 48-72 hores amb mesures bàsiques.

Important: abans d’administrar qualsevol medicament a un infant, consulta sempre amb el seu pediatre o al·lergòleg infantil.

Preguntes freqüents

Es cura definitivament?

Mitjançant la immunoteràpia (vacunes de l’al·lèrgia), el sistema immunitari pot reduir la seva sensibilitat a l’al·lergen, disminuint els símptomes a llarg termini.

Quina diferència hi ha amb la conjuntivitis vírica?

La vírica sol anar acompanyada d’un refredat, produeix secreció aquosa i sí que és molt contagiosa. L’al·lèrgica destaca principalment per la picor persistent.

Davant de símptomes oculars greus, pèrdua de visió o dolor intens, acudeix a urgències o contacta amb un professional mèdic sense demora.

Com mesurar les pulsacions correctament: guia pràctica

Saber com mesurar les pulsacions és un dels controls de salut més senzills que pots fer a casa, sense aparells cars ni formació mèdica. Uns pocs segons d’atenció et donen informació real sobre com treballa el teu cor.

Lo essencial:

  • Les pulsacions són els batecs del cor per minut (ppm).
  • El rang normal en adults en repòs és de 60 a 100 ppm.
  • Pots mesurar-les amb els dits, amb el mòbil o amb una app.
  • Valors fora d’aquest rang de manera persistent mereixen consulta mèdica.
como medir las pulsaciones correctamente guia practica

Què són les pulsacions i per què és important mesurar-les?

Les pulsacions, també anomenades freqüència cardíaca, són el nombre de vegades que el cor batega en un minut. Cada batec expulsa sang cap a les artèries, i aquesta ona de pressió és el que notes com a “pols” quan recolzes els dits sobre una artèria.

Monitoritzar la freqüència cardíaca de manera habitual ajuda a detectar canvis que poden indicar estrès, deshidratació, problemes de tiroide o alteracions del ritme cardíac. No substitueix una revisió mèdica, però sí que aporta context útil sobre la teva salut cardiovascular.

Com mesurar les pulsacions a mà pas a pas

No necessites cap dispositiu. El mètode manual és fiable si segueixes aquests passos:

  1. Seu i descansa almenys 5 minuts abans de mesurar.
  2. Localitza el pols. Tens dues opcions senzilles:
    • Canell (artèria radial): col·loca els dits índex i del mig a la cara interna del canell, just sota el polze.
    • Coll (artèria caròtide): col·loca aquests mateixos dits a un costat de la gola, entre la tràquea i el múscul lateral.
  3. Compta els batecs durant 30 segons i multiplica per 2. Si vols més precisió, compta durant 60 segons complets.
  4. Anota el resultat. Repeteix la mesura dues vegades i calcula’n la mitjana.

Per mesurar pulsacions en repòs amb precisió, fes-ho sempre a la mateixa hora, preferiblement al matí abans d’aixecar-te del llit.

Valors normals de pulsacions per edat

Els rangs de referència varien segons l’etapa de la vida. Aquesta taula és orientativa:

EdatFreqüència cardíaca normal (ppm)
Nadons (0-12 mesos)100-160
Infants (1-10 anys)70-120
Adolescents (11-17 anys)60-100
Adults (18-64 anys)60-100
Majors de 65 anys60-100
  • Bradicàrdia: freqüència cardíaca per sota de 60 ppm. En esportistes és habitual; en altres casos pot requerir revisió.
  • Taquicàrdia: més de 100 ppm en repòs. Pot deure’s a estrès, cafeïna, febre o causes cardíaques.

Consulta el teu metge si detectes pulsacions persistentment fora del rang normal, notes batecs irregulars, o experimentes marejos, falta d’aire o palpitacions.

Com mesurar les pulsacions amb el mòbil

Els telèfons intel·ligents actuals permeten mesurar la freqüència cardíaca de diferents maneres:

  • iPhone: l’app nativa Salut recull dades si tens un Apple Watch. Sense rellotge, hi ha apps de tercers que fan servir la càmera i el flaix per detectar canvis de color al dit.
  • Samsung: els models amb sensor òptic posterior (anteriors al S21) mesuren directament des de Samsung Health. Als models nous s’utilitza el Galaxy Watch.
  • Xiaomi: les polseres Mi Band i els rellotges Redmi inclouen sensors òptics que registren l’historial automàticament a l’app Mi Fitness.
guia practica pulsaciones

Apps i eines en línia per mesurar pulsacions

Si el teu mòbil no té sensor dedicat, les apps que fan servir la càmera són una alternativa raonable per a mesures puntuals.

Com funcionen: en recolzar el dit sobre la càmera amb el flaix encès, l’app detecta les variacions de color que produeix el flux sanguini. Aquesta tècnica s’anomena fotopletismografia (PPG) i és la mateixa base que fan servir els pulsímetres de canell.

Algunes apps populars disponibles a iOS i Android:

  • Cardiograph: senzilla, sense registre obligatori.
  • Heart Rate Monitor: mostra la corba de pols en temps real.
  • Instant Heart Rate: interfície clara, exporta dades.

També hi ha eines en línia que funcionen des del navegador de l’ordinador fent servir la càmera web, encara que la seva precisió és menor.

Limitació important: cap app de càmera té la precisió d’un electrocardiograma ni d’un pulsímetre mèdic certificat. Són útils per orientar-se, no per a diagnòstic.

Consells per obtenir lectures més precises

Independentment del mètode que facis servir, aquests hàbits milloren la fiabilitat:

  • Mesura sempre en repòs, després d’almenys 5 minuts assegut.
  • Evita cafeïna, tabac o exercici intens l’hora prèvia.
  • No mesuris en moments d’estrès agut: la freqüència cardíaca puja amb l’activitat del sistema nerviós simpàtic.
  • Repeteix la mesura dues o tres vegades i queda’t amb la mitjana.
  • Distingeix repòs i exercici: durant l’activitat física, la freqüència cardíaca pot arribar a 150-180 ppm en adults sans. És normal. El que importa és el valor en repòs per al seguiment habitual.

Preguntes freqüents

Amb quina freqüència he de mesurar les pulsacions?

Si no tens antecedents, una mesura setmanal o mensual és suficient per detectar tendències.

Són fiables les apps?

Són útils per a un control orientatiu, però no per a diagnòstics clínics. Cap app substitueix un electrocardiograma.

Quina diferència hi ha amb la pressió arterial?

El pols mesura la freqüència de batecs (ritme); la pressió arterial mesura la força de la sang contra les artèries (tensió).

Finestra anabòlica: quant dura i què menjar després d’entrenar

Què és la finestra anabòlica

Aclarem primer el concepte d’anabolisme, que és el conjunt de processos mitjançant els quals se sintetitzen molècules complexes a partir d’altres de més senzilles. Per dir-ho d’una manera molt assequible, es podria definir com el “cuinat” de plats elaborats a partir de matèries primeres.

La finestra anabòlica és un terme associat a l’exercici i fa referència a la idea que després de fer exercici existeix un lapse de temps —una “finestra”— d’entre hora i mitja i dues hores, en què les proteïnes s’assimilen millor i es produeix una recuperació més ràpida del teixit muscular. Basant-se en aquesta creença, no és estrany veure esportistes que, en acabar un entrenament, prenen immediatament una beguda o una barreta proteica.

No està del tot clar que aquesta finestra existeixi, ni que duri dues hores. Alguns estudis, segons l’Associació Espanyola de Nutrició i Dietètica, suggereixen que la finestra en qüestió pot durar entre 24 i fins a 48 hores.

Aquesta associació destaca dos conceptes:

  • L’aprofitament serà més gran durant les primeres sis hores
  • El temps que el múscul triga a recuperar-se és directament proporcional a l’esforç; dit d’una altra manera, com més gran és l’esforç, més triga el cos a recuperar-se.

Què passa durant la finestra anabòlica

La finestra és el moment en què el cos sintetitza millor i més ràpidament les proteïnes i augmenta la reserva de glicogen (que és una reserva de glucosa que s’emmagatzema al fetge en forma de molècules interconnectades).

Independentment de la seva durada, consumir proteïnes i hidrats després de l’esforç és beneficiós per a l’organisme, però sembla clar que no és necessari ingerir una barreta o un batut proteic just després d’acabar. Aquesta urgència es considera avui en dia un mite.

El més important és la qualitat i quantitat de proteïnes i calories ingerides al llarg del dia, amb independència de si es fa en el període posteriors a l’esforç.

Què cal menjar després de l’exercici

Aclarit ja que no hi ha una urgència real i que el que importa és reposar proteïnes i glicogen, la recomanació dependrà dels teus objectius, ja sigui guanyar massa muscular o perdre pes.

Com a norma general, el cos necessitarà:

Proteïnes, que estimularan la síntesi de massa muscular. Bones fonts de proteïnes:

  • Els ous
  • Les carns, tant vermelles com d’aviram
  • El peix blau

Els làctics, com el iogurt grec

Hidrats de carboni (o carbohidrats), que estimularan la formació de glicogen. Per exemple:

  • Arròs
  • Fruita
  • Pa i pastas integrals
  • Llegums

Greixos. No cal suprimir-los completament, però sí ser prudent amb ells i evitar els greixos d’origen animal. En general, qualsevol greix que sigui sòlid a temperatura ambient.

Bibliografia:

Academia Española de Nutrición y Dietética: La ventana anabólica
SportLife: el mito de la ventana anabólica

Requisits de l’assegurança de vida: què necessites per contractar

Abans de demanar pressupost per a una assegurança de vida, moltes persones es fan la mateixa pregunta: la podré contractar amb la meva edat i el meu estat de salut? La resposta, en la majoria dels casos, és sí. Però convé entendre què valora l’asseguradora i quina documentació necessites tenir a mà.

Què és una assegurança de vida i per a què serveix?

Una assegurança de vida és un contracte pel qual l’asseguradora es compromet a pagar una quantitat econòmica (el capital assegurat) a les persones que tu designis com a beneficiaris si mors o, en algunes modalitats, si pateixes una invalidesa permanent o una malaltia greu.

No és només per a qui té fills. Si tens una hipoteca, dependents al teu càrrec o simplement vols que la teva família no quedi en una situació econòmica compromesa, una assegurança de vida pot ser una eina útil en qualsevol etapa adulta.

Les cobertures més habituals són:

  • Defunció: el capital passa als beneficiaris designats.
  • Invalidesa permanent absoluta: indemnització si una malaltia o accident t’impedeix treballar de forma definitiva.
  • Malalties greus: algunes pòlisses inclouen un pagament anticipat davant diagnòstics com càncer, infart o ictus.

Requisits generals per contractar una assegurança de vida

Els requisits d’entrada són senzills. Necessites:

  • Ser major d’edat (18 anys com a mínim).
  • Residència legal a Espanya.
  • Documentació bàsica: DNI o NIE en vigor i dades bancàries per a la domiciliació de la prima (la quota periòdica de l’assegurança).
  • Designar beneficiaris: les persones que cobraran el capital en cas de sinistre. Pots indicar el teu cònjuge, fills, pares o qualsevol persona. Si no designes ningú, el capital passa als hereus legals.

Edat límit per contractar una assegurança de vida

L’edat és un dels factors que més preguntes genera. El més habitual al mercat és que la contractació estigui oberta entre els 18 i els 65-70 anys, encara que el límit varia segons l’asseguradora i el producte. La cobertura, una vegada contractada, pot estendre’s fins als 70-80 anys depenent de la pòlissa.

Com afecta l’edat a la prima? Com més edat, més risc estadístic per a l’asseguradora, i per tant, més cost. Contractar als 35 anys surt considerablement més barat que fer-ho als 55, amb el mateix capital assegurat.

El consell pràctic és clar: com més aviat contractis, millors condicions obtindràs i més anys pagaràs una prima més baixa.

Requisits de salut: el qüestionari mèdic

Aquí és on moltes persones s’aturen. El qüestionari de salut és un document que l’asseguradora et demana abans d’emetre la pòlissa. El seu objectiu és avaluar el risc que assumeix en assegurar-te.

Les preguntes habituals inclouen:

  • Malalties cròniques diagnosticades (diabetis, hipertensió, patologies cardíaques).
  • Intervencions quirúrgiques recents.
  • Hàbits com el tabaquisme.
  • Historial familiar de malalties greus.
  • Pes i talla (per calcular l’índex de massa corporal).

Respondre amb veracitat és obligatori i té conseqüències directes. Si omets informació rellevant i l’asseguradora ho descobreix en el moment del sinistre, pot reduir o rebutjar la indemnització. La legislació espanyola (Llei 50/1980 de Contracte d’Assegurança) obliga el presonader a declarar totes les circumstàncies que puguin influir en la valoració del risc.

En funció del capital assegurat o del perfil de salut, l’asseguradora pot sol·licitar també una revisió mèdica completa: analítica, electrocardiograma o proves específiques. No és el més habitual per a capitals estàndard, però pot passar.

Quines malalties o condicions poden dificultar la contractació?

Tenir una malaltia preexistent no significa que no puguis contractar una assegurança de vida. Significa que l’asseguradora valorarà el teu cas de forma individualitzada. Les opcions més freqüents són:

  • Exclusió de cobertura: s’exclou de la pòlissa la causa relacionada amb aquella malaltia, però la resta de cobertures romanen.
  • Sobrepreu en la prima: s’accepta el risc, però amb un cost més elevat.
  • Rebuig de la sol·licitud: en perfils de risc molt elevat, l’asseguradora pot declinar la cobertura.

Les condicions que generen més revisió solen ser la diabetis, hipertensió no controlada, antecedents de càncer, malalties cardiovasculars o haver superat recentment una intervenció major.

Existeixen també assegurances de vida sense qüestionari mèdic. Són més accessibles de contractar, però solen tenir capitals assegurats més baixos i primes més altes. Poden ser una opció si tens dificultats per accedir a una assegurança convencional, tot i que convé revisar bé les exclusions abans de signar.

Altres factors que influeixen en la contractació

A més de l’edat i la salut, hi ha altres elements que l’asseguradora té en compte:

  • Professió de risc: feines en alçada, mineria, forces de seguretat o similars poden encarir la prima o generar exclusions específiques.
  • Hàbits de vida: el tabaquisme sol suposar un increment en el cost. La pràctica d’esports de risc (escalada, paracaigudisme, motociclisme de competició) també es valora.
  • Capital assegurat: com més gran sigui el capital que vols deixar als teus beneficiaris, més exhaustiva serà la revisió del teu perfil.

Requisits per cobrar una assegurança de vida: el que han de saber els beneficiaris

Si ets beneficiari d’una pòlissa de vida, necessitaràs presentar:

  • Certificat de defunció de l’assegurat.
  • DNI o NIE del beneficiari.
  • La pòlissa o referència del contracte.
  • En alguns casos, certificat d’últimes voluntats i testament.

El termini per reclamar la indemnització varia segons l’asseguradora, però la prescripció legal a Espanya és de cinc anys des de la defunció.

No saps si ets beneficiari de cap assegurança? Pots consultar-ho al Registre de Contractes d’Assegurances de Cobertura de Defunció, dependent del Ministeri de Justícia. És gratuït i accessible en línia.

Consells per triar l’assegurança de vida que millor s’adapta a tu

Abans de contractar, val la pena dedicar uns minuts a aquestes preguntes:

  • Quines càrregues econòmiques deixaries si faltessis? Hipoteca, fills, persones dependents.
  • Quin capital necessitarien els teus beneficiaris per mantenir-se sense problemes durant un temps raonable?
  • Quines cobertures addicionals t’interessen: invalidesa, malalties greus, accident?

Compara cobertures i condicions, no només el preu de la prima. Una pòlissa més barata pot tenir exclusions que la facin inútil en el moment que més importa. Llegeix les condicions generals i particulars abans de signar.

Si tens dubtes sobre quin producte encaixa amb la teva situació, el més útil és parlar amb un assessor especialitzat. A MGC pots sol·licitar informació sense compromís a través del 931 221 550 o contactant a un dels nostres agents.

Preguntes freqüents sobre els requisits de l’assegurança de vida

Puc contractar una assegurança de vida amb més de 60 anys?

Sí, encara que les opcions es redueixen i la prima serà més alta. Algunes asseguradores tenen el límit de contractació en 65 anys; d’altres arriben fins als 70. Consulta les condicions de cada producte.

Em poden denegar l’assegurança per una malaltia preexistent?

És possible, però no és el més habitual. Abans del rebuig, l’asseguradora sol oferir alternatives: exclusió de la causa relacionada o sobrepreu en la prima.

És obligatori fer una revisió mèdica?

No sempre. Per a capitals estàndard, el qüestionari de salut sol ser suficient. La revisió mèdica s’exigeix en casos concrets segons el capital sol·licitat o el perfil de salut declarat.

Què passa si no declaro una malaltia al qüestionari?

L’asseguradora pot reduir o rebutjar la indemnització si detecta que vas ocultar informació rellevant en el moment de la contractació. Respondre amb honestedat és l’única manera de garantir que la cobertura funcioni quan es necessiti.

Projecte comú de fusió per absorció entre MGC INSURANCE, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA i MONTEPIO DEL COLECTIVO PORTUARIO DE VALENCIA, MUTUALIDAD DE PREVISIÓN SOCIAL

De conformitat amb el que disposa l’article 7 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils (“RDL-LME”), es publica el Projecte comú de fusió per absorció entre MGC Insurance, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija (com a “Entitat Absorbent”) i MONTEPIO DEL COLECTIVO PORTUARIO DE VALENCIA, MUTUALIDAD DE PREVISIÓN SOCIAL (com a “Entitat Absorbida”), redactat i subscrit, en data 26 de març de 2026, per la totalitat dels membres que integren l’òrgan d’administració de l’Entitat Absorbent i per la totalitat dels membres que integren la Junta Directiva de l’Entitat Absorbida.

Així mateix, es publica el corresponent anunci, pel qual s’informa els mutualistes, creditors i representants dels treballadors de l’entitat, del dret que els assisteix a formular, com a molt tard cinc dies hàbils abans de la data de la junta general, observacions relatives al Projecte.

A Barcelona, a 5 de maig de 2026.

Documentació relacionada:

📄 Anunci legal de fusió (article 7 RDL-LME)
📄 Projecte comú de fusió per absorció (document signat)

Beneficiari de l’assegurança de vida: qui pots designar?

Quan contractes una assegurança de vida, una de les decisions més importants no és la cobertura ni la prima mensual: és triar qui rebrà la indemnització si tu faltes. Aquella persona o persones és el que en el món assegurador s’anomena beneficiari. I hi ha més llibertat de la que molta gent imagina per triar-lo.

Què és el beneficiari d’una assegurança de vida?

El beneficiari és la persona o persones que rebran la indemnització de l’assegurança de vida en cas de defunció o invalidesa de l’assegurat. No ha de ser per força un familiar directe ni estar designat en el testament: ho decideixes tu en contractar la pòlissa, i pots canviar-ho després.

Per entendre-ho bé, convé distingir tres figures que de vegades es confonen:

  • Contractant: qui contracta l’assegurança i paga la prima.
  • Assegurat: la persona la vida o salut de la qual està coberta per la pòlissa. En molts casos, presonader i assegurat són la mateixa persona.
  • Beneficiari: qui cobra la indemnització quan es produeix el sinistre cobert.

Aquestes tres figures poden coincidir o no. Un pare pot contractar una assegurança sobre la seva pròpia vida (presonader = assegurat) i designar com a beneficiaris els seus fills. O una empresa pot contractar una assegurança sobre la vida d’un soci clau i ser ella mateixa la beneficiària.

Qui pots designar com a beneficiari?

La resposta curta: gairebé qualsevol persona o entitat. La legislació espanyola no estableix una llista tancada de qui pot ser-ho. Pots designar:

  • El teu cònjuge o parella de fet, registrada o no.
  • Els teus fills, altres familiars directes o fins i tot familiars llunyans.
  • Persones sense vincle familiar: un amic, una persona amb qui conviviu, algú a qui vols protegir encara que no hi hagi parentiu.
  • Persones jurídiques: una empresa, una fundació o una associació sense ànim de lucre.

També pots designar diversos beneficiaris alhora i assignar a cadascun un percentatge de la indemnització. Per exemple, el 50% per a la teva parella i el 25% per a cadascun dels teus dos fills. L’única condició és que els percentatges sumin el 100%.

Tipus de designació de beneficiari

Hi ha dues formes principals de designar un beneficiari, i cadascuna té els seus avantatges.

  • Designació nominal: s’indica el nom i cognoms concrets de la persona. És l’opció més precisa, però requereix mantenir-la actualitzada. Si el teu beneficiari designat mor abans que tu i no has actualitzat la pòlissa, es pot generar un buit que compliqui el cobrament.
  • Designació genèrica: s’utilitzen fórmules com “els meus hereus legals”, “el meu cònjuge en el moment de la defunció” o “els meus fills per parts iguals”. L’avantatge és que s’adapta automàticament als canvis vitals: si et divorcies i et tornes a casar, la fórmula “el meu cònjuge” apuntarà a la persona correcta sense que hagis de modificar res.

L’inconvenient de la designació genèrica és que pot generar ambigüitat si la situació familiar és complexa. En aquests casos, la designació nominal —ben actualitzada— sol ser més segura.

Quants beneficiaris pots designar?

En pots designar un o diversos simultàniament. El més habitual és establir també beneficiaris substituts: persones que cobraran la indemnització si el beneficiari principal ha mort o renuncia al seu dret.

Si designes diversos beneficiaris i no assignes percentatges, la indemnización es reparteix a parts iguals entre ells.

Què passa si no designes ningú? La indemnització passa a formar part de la massa hereditària de l’assegurat i es reparteix segons les regles de l’herència. Això pot retardar el cobrament i generar costos addicionals, així que el més recomanable és no deixar aquest camp en blanc.

Com es designa o es canvia el beneficiari?

En contractar la pòlissa, la designació del beneficiari es recull en el mateix contracte. Però no és una decisió irreversible.

Llevat que la designació sigui irrevocable, una modalitat poc comuna que requereix el consentiment del beneficiari per modificar-se, pots canviar el beneficiari en qualsevol moment. Per fer-ho, n’hi ha prou amb comunicar-ho per escrit a l’asseguradora o, en alguns casos, deixar-ho indicat en el testament.

La recomanació pràctica és revisar la designació cada vegada que canviï alguna cosa important a la teva vida: un divorci, un nou matrimoni, el naixement d’un fill, la defunció de qui tenies designat. Una pòlissa actualitzada evita situacions incòmodes o litigis entre familiars.

Aspectes fiscals que has de conèixer

Un dels aspectes que més sorprèn els qui contracten una assegurança de vida per primera vegada: la indemnització no forma part de l’herència. Va directament al beneficiari designat, al marge del testament i del procés successori.

Això té una implicació fiscal important: el beneficiari tributa per l’Impost de Successions i Donacions, no per l’IRPF. La quantia exacta depèn del parentiu amb l’assegurat i de la comunitat autònoma, ja que les reduccions i bonificacions varien molt d’una a l’altra.

En general, les assegurances de vida ofereixen avantatges fiscals davant d’altres instruments de transmissió de patrimoni, tot i que el detall concret depèn de cada situació. Per optimitzar la designació des del punt de vista fiscal, el més sensat és consultar amb un assessor abans de prendre la decisió.

Consells per triar bé el beneficiari de la teva assegurança de vida

Algunes idees que poden ajudar-te a prendre una decisió més informada:

  • Pensa en qui dependria econòmicament de tu si faltessis. Aquella persona és, gairebé sempre, el punt de partida natural.
  • Designa beneficiaris substituts. Si el teu beneficiari principal mor abans que tu, necessites un pla B.
  • No deixis la designació en blanc ni amb dades desactualitzades. Una pòlissa amb el nom d’un excònjuge o d’algú ja traspassat pot complicar molt el procés de cobrament.
  • Comunica-ho als teus beneficiaris. No estan obligats a acceptar, però saber que estan designats els permet actuar amb rapidesa quan arribi el moment.
  • Revisa la pòlissa davant canvis vitals importants: naixements, divorcis, defuncions, canvis en la teva situació econòmica o familiar.

Protegeix els qui més mestimes amb una assegurança de vida MGC

MGC Mutua ofereix assegurances de vida pensades per adaptar-se a situacions personals diferents: Vida Risc i Vida Risc Professional. Com a mútua sense ànim de lucre, els beneficis es reinverteixen a millorar cobertures i serveis, no a pagar dividends a accionistes.

En contractar, pots indicar qui vols que sigui el teu beneficiari —o beneficiaris— i amb quin percentatge. I si en algun moment necessites actualitzar aquesta informació, el procés és senzill.

Les cobertures exactes es defineixen en les condicions generals i particulars de cada pòlissa. Per a qualsevol dubte sobre el teu cas concret, l’equip d’Atenció al Mutualista pot orientar-te al 931 221 550.