Principals causes del mal alè en nens i nadons

A què es deu el mal alè

L’halitosi, o mal alè, es deu en un alt percentatge (fins al 90%) a problemes a la boca. En menor mesura, el mal alè pot procedir de l’aparell digestiu i de les vies respiratòries altes (nas, sins paranasals).

Problemes a la boca

És, com dèiem, la causa més freqüent del mal alè. L’origen habitual és la mala higiene bucal:

  • Una càries dental, per acumulació de bacteris i restes de la placa, que es descomponen i produeixen la mala olor.
  • Infeccions a les genives, per la mateixa causa.
  • Acumulació de restes de menjar entre les dents.
  • Restes de menjar a la superfície de la llengua.
  • En els nadons, que no tenen dents, la causa pot ser la llet que queda a les genives i la llengua, i acaba fent mala olor.

Igualment, la falta de saliva o la sequedat bucal afavoreixen la mala olor, ja que la saliva ajuda a eliminar bacteris. Les causes poden ser dormir amb la boca oberta, respirar per la boca o no beure prou aigua.

Problemes a l’aparell digestiu

A més de la boca, el problema pot estar en altres parts del sistema digestiu:

  • Reflux gastroesofàgic: es produeix quan el contingut de l’estómac puja cap a l’esòfag. És relativament freqüent en alguns nadons i causa olor àcida i mal alè.
  • Diverticles esofàgics o laringis, petites cavitats que poden omplir-se de menjar i generar halitosi.

Problemes a l’aparell respiratori

Hi ha diverses localitzacions possibles de l’origen del mal alè:

  • Una rinitis o refredat amb infecció i augment de mucositat.
  • Una infecció a les amígdales.
  • Acumulació de mucositat.
  • Una sinusitis, infecció als sins paranasals.
  • Sequedat de les vies respiratòries, que facilita el creixement de microorganismes.
  • Objectes estranys al nas (molt freqüent en nens petits).
  • Pneumònies o bronquitis — per acumulació de secrecions pudents o pus.
  • Bronquièctasis, dilatacions dels bronquis amb infecció i secrecions.

Altres causes menys freqüents

En casos menys habituals, podria ser un signe de malalties com la descompensació diabètica o la insuficiència renal crònica.

Com es tracta el mal alè

Com que la causa més habitual és bucal, el més recomanable és visitar un dentista. No s’ha d’intentar “camuflar” l’olor, perquè pot dificultar el diagnòstic.

La causa de l’halitosi s’ha de tractar, ja sigui d’origen bucal, digestiu o respiratori. En la majoria de casos, el dentista serà qui indicarà si cal consultar el metge de família o un especialista.

Cal visitar el metge si:

  • El mal alè dura més d’1 o 2 setmanes.
  • El nen té febre o símptomes d’infecció.
  • Hi ha dolor dental o gingival.
  • L’olor és molt forta o estranya.
  • Hi ha secreció nasal pudent.

Alguns consells per evitar-lo:

  • Netejar les genives del nadó després de menjar amb una gasa humida.
  • Netejar també la llengua, amb suavitat.
  • Raspallar les dents dues vegades al dia quan apareguin.
  • Mantenir una bona hidratació.
  • Fer les revisions pediàtriques recomanades.

Bibliografia
Acta Pediátrica Española: Halitosis en el niño y el adolescente
KidsHealth: Mal aliento

Convocatòria Assemblea General Ordinària

En compliment del que estableixen els articles 16 i 17 dels Estatuts Socials, el Consell d’Administració d’MGC Insurance, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija, en sessió celebrada el dia 12 de maig de 2026, va acordar convocar els mutualistes de l’entitat a l’Assemblea General Ordinària que tindrà lloc el proper dia 29 de juny de 2026, a les 11:00h, en primera convocatòria i, si escau, a les 12:00h en segona convocatòria, a la “Sala d’Actes Manel Arán” de la seva seu social, situada al carrer Tuset 5-11, de Barcelona.

Consulta l’Anunci de convocatòria, així com els documents sotmesos a aprovació.

El teu fill té tos de gos? Podria ser laringitis

Ha estat tossint tota la nit i la millor manera de descriure aquesta tos és dir que s’assembla al lladruc d’un gos: una tos seca (és a dir, no productiva, sense esputs), profunda i amb un to que fins i tot sembla metàl·lic.

T’has preocupat, és clar, però comproves que el nen respira sense dificultat, només té unes dècimes de febre i està tranquil per la resta. Doncs bé, aquesta tos que tan encertadament has qualificat de “tos de gos” podria indicar una laringitis.

Què és la laringitis

La laringe és la “caixa de la veu” i es troba a la part superior de la tràquea, a la gola. És on hi ha les cordes vocals.

La laringitis és un procés inflamatori de la laringe, generalment lleu, i habitualment associat a una pèrdua més o menys marcada de la veu i a ronquera, causada per la inflamació de les cordes vocals. Gairebé tothom ha patit una laringitis en algun moment de la vida.

És molt més freqüent en infants (sobretot menors de quatre anys) que en adults. El contagi es produeix a través de secrecions respiratòries, la tos i els esternuts.

Pot ser aguda (aparició ràpida i durada curta) o crònica, quan la ronquera es manté durant un període prolongat de temps.

Què la produeix

Normalment les infeccions de les vies respiratòries altes són causades per un virus, encara que en alguns casos poden ser bacterianes. Sovint s’associa a un refredat, grip, sinusitis, al·lèrgies, bronquitis o pneumònies, però també a trastorns com la tos ferina o malalties com el xarampió o la diftèria.

Si apareix durant o després d’una infecció respiratòria, el procés sol durar pocs dies.

Altres factors que predisposen a una laringitis aguda o crònica són:

  • Un mal ús de la veu (cridar, cantar fort, parlar molt en públic).
  • Reaccions al·lèrgiques o inhalació d’agents irritants, com el fum del tabac.

Altres causes inclouen pòlips laríngis, paràlisi laríngia, tumors, exposicions a fred o calor intensos o traumatismes. Algunes formes de laringitis són pròpies dels infants i poden causar obstrucció respiratòria greu, com el crup laríngi, que sovint apareix sobtadament a la nit.

Símptomes

Els símptomes principals són la típica “tos de gos” o “de foca”, que empitjora a la nit, juntament amb un canvi d’intensitat de la veu (baixa, ronca, dèbil), dolor de gola, picor, afonia i la necessitat d’aclarir-se la veu constantment.

Els infants poden fer un soroll fort en inspirar, semblant a un xiulet, anomenat estridor. Segons la gravetat de la inflamació poden aparèixer:

  • Febre
  • Malestar general
  • Nàusees
  • Vòmits
  • Sensació de falta d’aire

Com es diagnostica

Quan portis el nen al metge, et preguntarà pels símptomes i quan van començar. Realitzarà una exploració física i una valoració de la veu. Si cal, el derivarà a un otorinolaringòleg, que pot fer servir un laringoscopi flexible amb una càmera per examinar la laringe.

Com es tracta

L’origen més habitual és víric, de manera que no existeix un tractament específic amb antibiòtics. El tractament més eficaç és el repòs de la veu, juntament amb inhalació de vapor d’aigua per alleujar els símptomes i accelerar la recuperació.

Si la laringitis es relaciona amb sinusitis o bronquitis, el tractament d’aquests processos pot millorar-ne l’evolució. Si cal antibiòtic, sempre ha de ser prescrit per un metge.

La laringitis vírica sol desaparèixer en pocs dies sense medicació. Demana visita si:

  • Es presenta en un nadó de menys de tres mesos o hi ha babeig anormal
  • Dura més de 7 dies en un infant
  • Dura més de 10–15 dies en un adult

Cal descartar altres malalties del tiroides o de les cordes vocals.

En molt pocs casos la laringitis provoca dificultat respiratòria greu que requereixi assistència mèdica.

Alguns consells útils

Durant els primers dies la laringitis és contagiosa i és difícil evitar-ne la transmissió. Per reduir-ne la durada:

  • Deixar de fumar
  • Evitar ambients carregats
  • No respirar irritants com fum, pols o gasos

Cal descansar la veu i mantenir una bona hidratació. Respirar aire humit (humidificador o bany calent amb vapor) ajuda molt.

Si la tos o l’estridor empitjoren a la nit, és útil sortir al balcó perquè el nen respiri aire fred i humit durant deu minuts.

Els infants poden tornar a l’escola quan desaparegui la febre i es trobin millor.

La tos és un mecanisme de defensa. Si no hi ha mucositat, no s’han d’utilitzar antitussígens, i cal limitar l’ús de descongestionants.

Bibliografia
Manual MSD: Laringitis
Mayo Clinic: Laringitis, diagnóstico y tratamiento

Informació sobre la fusió entre MGC INSURANCE, MÚTUA D’ASSEGURANCES I REASSEGURANCES A PRIMA FIXA i MONTEPIO DEL COL·LECTIU PORTUARI DE VALÈNCIA, MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL

De conformitat amb el que disposen els articles 5.6 i 46 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils (“RDL-LME”), es fa constar que la documentació relativa al Projecte comú de fusió per absorció, inclòs el mateix Projecte —la publicació del qual es va efectuar amb anterioritat—, es troba publicada al web corporatiu de l’entitat i a disposició dels mutualistes, creditors i representants dels treballadors.

Barcelona, 21 de maig de 2026.

Documents sobre la fusió.

Informació sobre la fusió entre MGC INSURANCE, MÚTUA D’ASSEGURANCES I REASSEGURANCES A PRIMA FIXA i LA MUTUALITAT DE PREVISIÓ ESCOLAR SANT JOSEP DE CALASSANÇ, MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL A PRIMA FIXA

De conformitat amb el que disposen els articles 5.6 i 46 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils (“RDL-LME”), es fa constar que la documentació relativa al Projecte comú de fusió per absorció, inclòs el mateix Projecte —la publicació del qual es va efectuar amb anterioritat—, es troba publicada al web corporatiu de l’entitat i a disposició dels mutualistes, creditors i representants dels treballadors.

Barcelona, 21 de maig de 2026.

Documents sobre la fusió.

La importància de la llum: com afecta el son i el rellotge biològic

Amb l’arribada de la primavera, els dies s’allarguen i passem més hores exposats a la llum natural. Tot i que això sovint s’associa amb més energia i millor estat d’ànim, també pot influir en la qualitat del son.

La llum és un dels principals reguladors del rellotge biològic, ja que indica al cos quan ha d’estar despert i quan ha de començar a preparar-se per dormir.

Quan hi ha molta llum —especialment a última hora del dia— el cos redueix la producció de melatonina, l’hormona que facilita el son. Per aquest motiu, a la primavera és habitual notar que costa més adormir-se o que el son és més lleuger.

Com influeix la llum en el son?

El cervell interpreta la llum com un senyal d’activitat. Durant el dia, això és positiu: ens ajuda a mantenir-nos desperts, actius i concentrats.

El problema apareix quan l’exposició a la llum es manté elevada al vespre, especialment en relació amb l’ús de pantalles i altres factors que poden afectar el son i el descans.

La llum intensa —especialment la de pantalles— pot retardar la senyal interna que indica que és hora de dormir. Això pot provocar:

  • Dificultat per agafar el son
  • Despertars més freqüents durant la nit
  • Sensació de descans poc reparador
  • Més cansament o irritabilitat durant el dia

Els infants són especialment sensibles a aquests canvis, ja que el seu ritme biològic és més vulnerable a les alteracions ambientals.

Per què la llum altera el rellotge biològic?

El rellotge biològic, o ritme circadiari, regula funcions com el son, la temperatura corporal i la producció hormonal.

  • La llum del matí activa el cos
  • La foscor afavoreix la producció de melatonina
  • L’excés de llum artificial al vespre desajusta aquest equilibri

Quan aquest sistema es descoordina, el descans perd qualitat i pot aparèixer fatiga o dificultat de concentració, sovint relacionat amb una manca de descans adequada.

Què podem fer per dormir millor amb més hores de llum?

Mantenir horaris regulars

Anar a dormir i llevar-se a hores semblants ajuda a mantenir el rellotge biològic sincronitzat.

Exposar-se a la llum natural al matí

Sortir a l’exterior, caminar o simplement estar prop d’una finestra ajuda el cos a diferenciar clarament el dia de la nit.

Reduir la llum al vespre

A partir d’una certa hora, convé disminuir la intensitat lumínica i evitar pantalles o estímuls intensos.

Crear una rutina relaxant abans de dormir

Activitats com llegir, conversar o una il·luminació càlida ajuden a preparar el cos. També poden ser útils alguns hàbits per facilitar l’inici del son.

No forçar el son

Si costa dormir, és millor aixecar-se una estona i tornar-ho a intentar més tard.

Mantenir rutines en infants

En els nens, mantenir horaris i un ambient tranquil és clau per afavorir un bon descans.

Dormir bé també és salut

La qualitat del son influeix directament en el benestar físic i emocional.

  • Regular l’estat d’ànim
  • Millorar la concentració
  • Afavorir la recuperació del cos
  • Mantenir un equilibri hormonal adequat

Per això, cuidar la llum i els hàbits diaris és una manera senzilla però molt efectiva de cuidar la salut.

En resum

La llum no només marca el ritme del dia, sinó també la qualitat del son. Una exposició adequada durant el dia i una reducció progressiva al vespre poden marcar la diferència entre un descans superficial i un son realment reparador.


Bibliografia

American Academy of Sleep Medicine – Circadian Rhythm
National Sleep Foundation – How Light Affects Sleep
MedlinePlus – Trastornos del sueño

Invalidesa permanent absoluta: la cobertura clau de la teva assegurança de vida

Hi ha situacions que ningú espera però que ho canvien tot d’un dia per l’altre. Una malaltia greu, un accident, una pèrdua de visió total. Quan això passa, la primera preocupació sol ser la salut. La segona, gairebé sempre, és econòmica: com mantindré el meu nivell de vida si no puc treballar? Aquí és on la cobertura d’invalidesa permanent absoluta en una assegurança de vida marca la diferència.

Què és la invalidesa permanent absoluta?

La invalidesa permanent absoluta (IPA) és la situació en què una persona queda incapacitada de manera definitiva per fer qualsevol feina o activitat professional, no només la seva habitual. Això la distingeix d’altres figures semblants:

  • Incapacitat permanent total: impedeix exercir la professió habitual, però la persona pot desenvolupar-ne una altra de diferent.
  • Invalidesa permanent absoluta: impedeix qualsevol feina remunerada, sigui quina sigui.
  • Gran invalidesa: a més d’això, la persona necessita ajuda de tercers per a les activitats bàsiques de la vida diària.

El reconeixement oficial correspon a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que emet una resolució després de valorar l’expedient mèdic i laboral del sol·licitant.

Quines malalties o situacions la poden causar?

La IPA no està reservada a feines físiques ni a accidents espectaculars. Pot derivar de situacions molt diverses. Entre les més habituals:

  • Malalties cardíaques greus: insuficiència cardíaca severa o cardiopaties que limiten qualsevol esforç.
  • Càncer avançat: quan els tractaments no aconsegueixen controlar la malaltia o les seqüeles són permanents i incapacitants.
  • Malalties neurològiques: esclerosi múltiple en fases avançades, ELA, Parkinson sever.
  • Pèrdua total de visió: ceguesa bilateral irreversible.
  • Seqüeles greus d’accident: amputacions múltiples, lesió medul·lar amb tetraplegia o paraplegia.
  • Malalties psiquiàtriques greus: quan impedeixen de manera permanent qualsevol activitat laboral.

Un exemple concret: un arquitecte de 45 anys diagnosticat amb esclerosi múltiple progressiva que li impedeix desplaçar-se, concentrar-se i treballar amb eines digitals. No pot exercir la seva professió ni cap altra de manera remunerada. Això és invalidesa permanent absoluta.

La clau és que no importa el tipus de feina: si no en pots fer cap, la IPA es pot reconèixer.

Com es reconeix? El paper de l’INSS

El procés comença amb una sol·licitud formal davant l’INSS. Necessitaràs, entre altres documents, l’historial mèdic complet, els informes dels especialistes, l’informe de vida laboral i el formulari oficial de sol·licitud.

L’INSS té un termini màxim de 135 dies hàbils per resoldre, tot i que a la pràctica els temps varien. Un cop emesa la resolució, es pot recórrer si no s’està d’acord amb el grau reconegut.

Sobre una pregunta freqüent: solen retirar la incapacitat permanent absoluta? La IPA es pot revisar si l’INSS considera que hi ha hagut millora. Tot i això, a la pràctica les revisions que resulten en retirada del grau són poc freqüents quan la causa és una malaltia degenerativa o una lesió irreversible. La resolució pot incloure una data de revisió o declarar-se sense termini de revisió, segons el cas.

Avantatges de la incapacitat permanent absoluta reconeguda per la Seguretat Social

Quan l’INSS reconeix la IPA, es generen diverses prestacions rellevants:

  • Pensió vitalícia del 100% de la base reguladora: és la prestació principal. A diferència de la incapacitat permanent total, que se situa en el 55% (o el 75% en majors de 55 anys amb dificultats de reinserció laboral), la IPA dóna dret al 100%.
  • Exempció a l’IRPF: la pensió per invalidesa permanent absoluta no tributa a l’Impost sobre la Renda, cosa que suposa un avantatge econòmic significatiu respecte a altres rendes.
  • Compatibilitat amb activitats lucratives: a diferència de la incapacitat permanent total en alguns supòsits, la IPA permet compatibilitzar la pensió amb activitats remunerades que no contradiguin el grau reconegut, segons criteri de l’INSS.
  • Prestacions complementàries: algunes comunitats autònomes ofereixen ajuts addicionals compatibles amb la pensió d’IPA. Convé consultar les opcions disponibles a cada territori.

Què passa si no tens prou cotitzacions?

La pensió pública té requisits d’accés. Per a contingències comunes, la normativa de la Seguretat Social exigeix un període mínim de cotització que convé verificar al web oficial de l’INSS o amb un assessor, ja que pot variar segons l’edat i la situació del treballador en el moment del fet causant.

Hi ha perfils per als quals la cobertura pública pot ser insuficient o directament inaccessible:

  • Autònoms amb cotitzacions baixes o interrupcions prolongades.
  • Treballadors joves que encara no han acumulat el període mínim exigit.
  • Persones amb períodes sense cotització per atur, cura de familiars o altres causes.

En aquests casos, una assegurança de vida amb cobertura d’invalidesa permanent absoluta actua com a xarxa de seguretat. El capital assegurat es percep d’un sol cop, amb independència del que s’ha cotitzat, i permet fer front a les despeses immediates: hipoteca, adaptació de la llar, cures mèdiques continuades o pèrdua d’ingressos de la llar.

invalidez permanente absoluta seguro vida

Per què aquesta cobertura és la més important de la teva assegurança de vida

Hi ha un detall que moltes persones passen per alt: quan mors, les teves despeses desapareixen amb tu. Quan pateixes una invalidesa permanent absoluta, continues vivint, però sense ingressos. La hipoteca segueix, els subministraments segueixen, les despeses mèdiques augmenten i, en molts casos, la família necessita reorganitzar-se per donar-te suport.

El capital d’una assegurança de vida amb cobertura d’IPA permet absorbir aquest impacte econòmic sense que la família hagi de prendre decisions precipitades. No és només protecció per a l’assegurat: és estabilitat per a tots els que en depenen.

Què has de mirar a la teva pòlissa?

Abans de donar per fet que la teva assegurança de vida cobreix la invalidesa permanent absoluta, revisa aquests punts:

  • Definició contractual d’IPA: la pòlissa pot fer servir una definició diferent a la de l’INSS. Algunes exigeixen que el reconeixement sigui previ per part de la Seguretat Social; altres tenen criteris propis. Llegeix les condicions generals.
  • Capital assegurat: no hi ha una xifra universal. Depèn de les teves despeses fixes, deutes pendents (hipoteca, préstecs) i ingressos que deixaries de percebre. Un assessor pot ajudar-te a calcular l’import adequat per a la teva situació.
  • Carències i exclusions: algunes pòlisses exclouen malalties preexistents o estableixen períodes de carència per a determinades cobertures. Comprova-ho abans de contractar.

Aquí tens la traducció al català, adaptada al to corporatiu de MGC Mutua:

Protegeix la teva estabilitat i la dels teus amb l’assegurança de vida de MGC Mutua

A MGC Mutua entenem que una assegurança de vida no tracta només de la defunció, sinó de garantir la qualitat de vida davant de qualsevol imprevist. Per això, les nostres pòlisses de Vida Risc i Vida Risc Professional estan dissenyades per oferir-te una xarxa de seguretat sòlida davant la invalidesa permanent absoluta.

Com a entitat sense ànim de lucre, el nostre compromís és amb els nostres mutualistes. No busquem el benefici econòmic d’accionistes, sinó reinvertir els nostres recursos a millorar les teves cobertures i oferir-te una atenció humana i personalitzada quan més la necessites.

  • Capital adaptat a les teves necessitats: Tu tries la protecció que la teva família necessita.
  • Gestió àgil i propera: T’acompanyem en tot el procés de tramitació.
  • Molt més que una pòlissa: Formar part de MGC és comptar amb el suport d’una entitat que prioritza la salut i el benestar per damunt de tot.

Si tens dubtes sobre quin capital et convé contractar o com funcionen les nostres cobertures, el nostre equip d’assessors està a la teva disposició al 931 221 550.

Preguntes freqüents sobre la invalidesa permanent absolu

Es pot cobrar l’assegurança de vida per invalidesa si encara no tinc la resolució de l’INSS?

Generalment, les asseguradores requereixen la resolució ferma de l’Institut Nacional de la Seguretat Social per fer efectiu el pagament del capital. Això no obstant, en alguns casos de lesions irreversibles molt evidents o malalties terminals, es pot agilitzar el procés segons les condicions específiques de la pòlissa.

Què passa si l’INSS em concedeix la invalidesa però amb caràcter revisable? És habitual que la

Seguretat Social inclogui un termini de revisió (normalment de dos anys) per si hi ha millora. En la majoria de contractes d’assegurança de vida, això no impedeix el cobrament de la indemnització, sempre que el grau reconegut sigui la Invalidesa Permanent Absoluta. Una vegada cobrat el capital per una causa irreversible, aquest no sol ser reemborsable encara que el grau canviï en el futur.

La indemnització per invalidesa de l’assegurança de vida tributa a l’IRPF?

A diferència de la pensió pública per IPA (que està exempta), la indemnització que navegues d’una assegurança de vida privada sí que tributa. Si el presonader (tomador) i el beneficiari són la mateixa persona (com passa en la invalidesa), tributa a l’IRPF com a rendiment del capital mobiliari. És important tenir-ho en compte per calcular el capital net real que rebràs.

És compatible el cobrament de l’assegurança de vida amb la indemnització per accident laboral?

Sí, són totalment compatibles. Pots percebre la pensió de la Seguretat Social, la possible indemnització del conveni de la teva empresa (si existeix) i el capital de la teva assegurança de vida privada de MGC Mutua de forma simultània.

Puc contractar la cobertura d’invalidesa si ja tinc alguna patologia prèvia?

Sí, és possible contractar una assegurança de vida, tot i que hauràs de declarar-ho en el qüestionari de salut. L’asseguradora valorarà si accepta el risc, si aplica un sobrepreu o si exclou específicament la invalidesa derivada d’aquella patologia prèvia. El més important és la transparència per garantir que la cobertura sigui vàlida en el futur.

Leishmaniosi en gossos: què és i com prevenir-la

Amb l’arribada de la calor augmenta l’activitat dels insectes que transmeten la leishmaniosi, una de les malalties parasitàries més esteses entre els gossos a Espanya. Conèixer com es contagia, quins senyals vigilar i quines mesures prendre pot marcar una diferència real en la salut de la teva mascota.

Què és la leishmaniosi?

La leishmaniosi —també escrita leishmaniasi, totes dues formes són correctes i reconegudes— és una malaltia parasitària causada per un protozou del gènere Leishmania, concretament Leishmania infantum en el context europeu.

El paràsit no passa directament d’un animal a un altre ni de gos a persona. El vector de transmissió és sempre el flebòtom, un insecte diminut conegut popularment com a mosquit de la sorra, que s’activa en fer-se fosc i en nits càlides. Quan un flebòtom infectat pica el teu gos, li inocula el paràsit a la sang.

A Espanya la malaltia és endèmica en àmplies zones de la conca mediterrània, Castella-la Manxa, Madrid i l’arc llevantí, encara que la seva distribució s’ha anat ampliant els darrers anys. Afecta tant gossos com humans, encara que els mecanismes de contagi són diferents en cada cas.

Símptomes de la leishmaniosi en gossos

Un dels aspectes més complicats d’aquesta malaltia és que molts gossos són portadors asimptomàtics durant mesos o fins i tot anys. El sistema immunitari de cada animal respon de manera diferent, i alguns conviuen amb el paràsit sense mostrar senyals evidents.

Quan els símptomes apareixen, solen ser de tres tipus:

  • Cutanis: pèrdua de pèl (especialment al voltant dels ulls i el morro), descamació, engruiximent de la pell, úlceres que no cicatritzen.
  • Sistèmics: pèrdua de pes progressiva, letargia, ungles llargues i fràgils que creixen de manera anòmala, inflamació dels ganglis limfàtics, anèmia.
  • Oculars: conjuntivitis persistent, lesions al voltant dels ulls.

Si el teu gos viu en una zona endèmica o ha passat l’estiu al camp i presenta algun d’aquests signes, acudeix al veterinari. La detecció precoç millora molt el pronòstic.

leishmaniosis en perros prevenir primavera

Leishmaniosi en humans: em puc contagiar?

Aquesta és la pregunta que més preocupa els amos dels gossos. La resposta és clara: la transmissió directa de gos a persona no existeix. Perquè un humà s’infecti, també necessita ser picat per un flebòtom portador del paràsit.

En humans, la malaltia es pot presentar de tres formes:

  • Cutània: lesions a la pell, la més lleu i freqüent.
  • Mucocutània: afecta mucoses de nas, boca i gola.
  • Visceral o kala-azar: la forma més greu, amb afectació d’òrgans interns com la melsa i el fetge, febre prolongada i pèrdua de pes important.

Els grups amb més risc són les persones immunodeprimides, els infants petits i la gent gran. Si sospites que has pogut estar exposat i presentes febre prolongada sense causa aparent, consulta el teu metge.

Diagnòstic i tractament de la leishmaniosi

El diagnòstic en gossos es fa mitjançant serologia (anàlisi de sang per detectar anticossos), PCR o, en casos més avançats, punció de gangli limfàtic o medul·la òssia. És habitual combinar diverses proves per confirmar el diagnòstic i valorar l’estadi de la malaltia.

El tractament en gossos no cura la infecció de manera definitiva en la majoria dels casos, però la controla i millora la qualitat de vida de l’animal. Els protocols més habituals inclouen antimonials pentavalents, miltefosina i al·lopurinol com a manteniment a llarg termini. Sempre sota supervisió veterinària.

Els gats també poden contraure leishmaniosi, encara que amb molta menys freqüència que els gossos. Si tens gats en una zona endèmica, comenta-ho amb el teu veterinari.

Vacuna contra la leishmaniosi en gossos

Antigament era molt comú que als gossos que agafaven la malaltia se’ls aplicava la eutanasia, peròes de fa anys hi ha a Espanya una vacuna contra la leishmaniosi canina. Les marques disponibles actualment són CaniLeish i LetiFend, i estan indicades per a gossos seronegatius a partir d’una edat mínima establerta.

La vacuna redueix significativament el risc de desenvolupar la malaltia, però no substitueix la resta de mesures preventives. L’ideal és vacunar abans que comenci la temporada de flebòtoms, que a la major part d’Espanya coincideix amb la primavera i l’estiu. Coneix en el nostre post totes les Conoce en nuestro post todas las vacunas obligatorias y recomendadas para perros y gatos en España.

Com prevenir la leishmaniosi de cara a la primavera

La prevenció és el pilar més important. Aquestes són les mesures que combinades ofereixen millor protecció:

  • Repel·lents específics per a gossos: pipetes o collars antiparasitaris amb deltametrina o permetrina. Assegura’t que el producte estigui indicat per a la leishmaniosi.
  • Evita sortides a l’alba i al capvespre: el flebòtom és més actiu en aquestes franges horàries i en nits càlides.
  • Mosquiteres a casa: especialment a les zones on dorm el gos. Han de tenir una malla molt fina.
  • Revisió veterinària anual amb serologia: la prova anual permet detectar infeccions abans que apareguin símptomes.
  • Combina mesures: vacuna + repel·lent + control de l’entorn. Cap mesura per si sola garanteix una protecció completa.

Dona el millor cuidat a la teva mascota amb MGC

Vols saber si el teu gos està protegit davant la leishmaniosi? Consulta amb el nostre equip veterinari i prepara la teva mascota abans que arribi la temporada de risc. A MGC Mútua trobaràs una assegurança per a mascotes que t’ajuda a tenir cura del teu company durant tot l’any.

que es leishmaniosis en perros

Preguntes freqüents sobre la leishmaniosi

Té cura la leishmaniosi en gossos?

Rarament s’elimina el paràsit per complet. Amb un tractament adequat, la majoria dels gossos porten una vida normal durant anys, però el seguiment veterinari és continu.

Quant viu un gos amb leishmaniosi?

Depèn de l’estadi en què es diagnostiqui. Un gos detectat en fase primerenca i ben tractat pot tenir una esperança de vida normal.

La leishmaniosi es contagia entre gossos?

No directament. L’únic mecanisme de transmissió és la picada del flebòtom. Dos gossos que conviuen no es contagien entre si sense la presència del vector.

Els gats poden tenir leishmaniosi?

Sí, encara que és molt menys freqüent. Si el teu gat viu en zona endèmica i presenta símptomes cutanis sense causa clara, comenta-ho amb el veterinari.

Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix la valoració d’un professional veterinari.

Projecte comú de fusió per absorció entre MGC INSURANCE, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA i MONTEPIO DEL COLECTIVO PORTUARIO DE VALENCIA, MUTUALIDAD DE PREVISIÓN SOCIAL

De conformitat amb el que disposa l’article 7 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils (“RDL-LME”), es publica el Projecte comú de fusió per absorció entre MGC Insurance, Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija (com a “Entitat Absorbent”) i MONTEPIO DEL COLECTIVO PORTUARIO DE VALENCIA, MUTUALIDAD DE PREVISIÓN SOCIAL (com a “Entitat Absorbida”), redactat i subscrit, en data 26 de març de 2026, per la totalitat dels membres que integren l’òrgan d’administració de l’Entitat Absorbent i per la totalitat dels membres que integren la Junta Directiva de l’Entitat Absorbida.

Així mateix, es publica el corresponent anunci, pel qual s’informa els mutualistes, creditors i representants dels treballadors de l’entitat, del dret que els assisteix a formular, com a molt tard cinc dies hàbils abans de la data de la junta general, observacions relatives al Projecte.

A Barcelona, a 18 de maig de 2026.

Documentació relacionada:

📄 Anunci legal de fusió (article 7 RDL-LME)
📄 Projecte comú de fusió per absorció (document signat)

Projecte comú de fusió per absorció entre MGC INSURANCE, MÚTUA D’ASSEGURANCES I REASSEGURANCES A PRIMA FIXA i la MUTUALITAT DE PREVISIÓ ESCOLAR SANT JOSEP DE CALASSANÇ, MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL A PRIMA FIXA

De conformitat amb el que disposa l’article 7 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, de transposició de directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils («RDL‑LME»), es publica el Projecte comú de fusió per absorció entre MGC Insurance, Mútua d’Assegurances i Reassegurances a Prima Fixa (com a «Entitat Absorbent») i la MUTUALITAT DE PREVISIÓ ESCOLAR SANT JOSEP DE CALASSANÇ, MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL A PRIMA FIXA (com a «Entitat Absorbida»), redactat i subscrit, en data 26 de març de 2026, per la totalitat dels membres que integren l’òrgan d’administració de l’Entitat Absorbent i per la totalitat dels membres que integren la Junta Directiva de l’Entitat Absorbida.

Així mateix, es publica el corresponent anunci, mitjançant el qual s’informa els mutualistes, els creditors i els representants dels treballadors de l’entitat del dret que els assisteix a formular, com a màxim cinc dies laborables abans de la data de la junta general, observacions relatives al Projecte.

A Barcelona, a 18 de maig de 2026.

Documentació relacionada:
📄 Anunci legal de fusió (article 7 RDL‑LME)
📄 Projecte comú de fusió per absorció (document signat)

Exercicis de memòria diaris per prevenir el deteriorament cognitiu en gent gran

Oblidar on has deixat les claus o el nom d’un veí que coneixes des de fa anys no sempre és senyal d’alarma. Però sí que és un senyal que el cervell agraeix una mica més d’atenció. Aquests exercicis de memòria per a gent gran estan dissenyats per practicar-los a casa, sense material especial, en 15 minuts al dia.

Per què és important entrenar la memòria cada dia

El cervell canvia amb l’edat, igual que la resta del cos. Algunes connexions neuronals es tornen més lentes i certes tasques costen una mica més. És normal. El que també és cert és que el cervell manté una capacitat notable d’adaptació al llarg de tota la vida: l’anomenada plasticitat neuronal.

L’estimulació cognitiva regular (llegir, resoldre problemes, aprendre coses noves, practicar exercicis de memòria) ajuda a mantenir aquestes connexions actives. Diversos estudis publicats en revistes com The Lancet o Neurology assenyalen que l’entrenament cognitiu continuat pot retardar l’aparició o l’avenç del deteriorament cognitiu lleu.

Quina és la diferència entre un oblit normal i un senyal d’alerta?

  • Oblit normal: oblidar on has posat el mòbil, no recordar un nom en el moment però recordar-lo després, perdre el fil d’una conversa per un moment.
  • Senyal d’alerta: perdre’s en llocs coneguts, no reconèixer persones properes, oblidar fets recents de manera repetida, dificultat per gestionar activitats quotidianes bàsiques.

Nota important: si identifiques senyals d’alerta en tu o en algú proper, consulta el teu metge. Els exercicis d’aquest article són una eina de prevenció i estimulació, no un tractament.

Exercicis de memòria per a gent gran: com començar

No necessites cap material especial. Paper, llapis i entre 10 i 20 minuts al dia són suficients per començar. El més important no és la intensitat dels exercicis sinó la constància: millor 15 minuts cada dia que dues hores el dissabte.

Adapta sempre el nivell al teu punt de partida. Si un exercici et resulta massa fàcil, puja la dificultat. Si et genera frustració, baixa un graó. L’objectiu és que el cervell treballi amb un esforç moderat, no que es bloquegi.

prevenir deterioro cognitivo

Exercicis de memòria amb solucions per practicar a casa

Els tres exercicis següents els pots copiar en una llibreta. Són aptes per a ús personal, per practicar en família o per a professionals d’atenció a la gent gran que busquen fitxes de memòria.

Exercici 1: Memoritza i recorda llistes de paraules

Com fer-ho:

  1. Llegeix la llista de paraules una sola vegada, a poc a poc.
  2. Espera 5 minuts (pots fer una altra cosa durant aquest temps).
  3. Sense mirar la llista, escriu totes les paraules que recordis.

Llista de paraules: paraigua · taronja · escala · rellotge · jardí · cadira · finestra · cançó

Solució: Les 8 paraules són les que apareixen a la llista. Considera un bon resultat recordar-ne 5 o més. Amb pràctica diària, la xifra puja.

Exercici 2: Troba les diferències entre dos textos

Llegeix els dos paràgrafs i troba les 3 diferències:

  • Versió A: “L’Anna va sortir de casa a les nou del matí. Portava un abric blau i una bossa de tela. Va anar al mercat, va comprar tomàquets i pa, i va tornar abans que comencés a ploure.”
  • Versió B: “L’Anna va sortir de casa a les deu del matí. Portava un abric verd i una bossa de tela. Va anar al mercat, va comprar tomàquets i llet, i va tornar abans que comencés a ploure.”

Solució: Les diferències són: (1) l’hora: nou vs. deu; (2) el color de l’abric: blau vs. verd; (3) el que va comprar: pa vs. llet.

Exercici 3: Recorda detalls d’una història curta

Llegeix la història una sola vegada i respon les preguntes sense tornar a mirar el text.

Història: “En Lluís té 68 anys i viu en un poble de muntanya. Cada dimarts va al mercat amb la seva veïna Carme. Aquesta setmana va oblidar la llista de la compra a casa, però va recordar gairebé tot: oli, cigrons, pomes i sabó. Només se li va oblidar el cafè.”

Preguntes:

  1. Quants anys té en Lluís?
  2. Quin dia va al mercat?
  3. Quin producte va oblidar comprar?
  4. Amb qui va al mercat?

Respostes: 1. 68 anys. 2. Els dimarts. 3. El cafè. 4. Amb la seva veïna Carme.

Rutina diària d’exercicis de memòria

DiaExercici principalActivitat quotidiana complementària
DillunsLlista de paraulesCuinar una recepta nova
DimartsHistòria + preguntesLlegir el diari en veu alta
DimecresDiferències entre textosTrucar a algú i explicar-li alguna cosa
DijousSeqüència numèricaEscriure a la llibreta de progrés
DivendresExercici a triarPasseig i observació de l’entorn
ejercicios memoria diarios

El dissabte i el diumenge són per descansar i dormir. El son és fonamental per consolidar la memòria.

Porta una llibreta de progrés. Anota quins exercicis vas fer, quantes respostes vas encertar i com et vas sentir. Veure l’evolució setmana a setmana és motivador.

Altres hàbits que complementen els exercicis

Els exercicis cognitius funcionen millor amb un estil de vida actiu:

  1. Activitat física moderada: caminar 30 minuts millora el reg sanguini cerebral.
  2. Alimentació equilibrada: peix blau, fruits secs i oli d’oliva són “benzina” per al cervell.
  3. Vida social activa: conversar o quedar amb amics estimula el cervell de manera natural.

Preguntes freqüents

A partir de quina edat és recomanable començar?

Com més aviat, millor. Tot i que ens enfoquem en majors de 55 anys, l’estimulació és beneficiosa a qualsevol edat.

Quant de temps es triga a notar millores?

Amb constància, se solen notar avenços en l’agilitat mental (recordar noms o llistes) en un període de 4 a 6 setmanes.

Els exercicis de memòria poden prevenir l’Alzheimer?

No hi ha evidència que el previnguin de manera definitiva l’alzheimer, però la investigació indica que l’estimulació cognitiva pot retardar l’aparició de símptomes en persones amb risc.

Sarna en infants: com es contagia i quins són els seus símptomes

Què és la sarna

És una malaltia infecciosa produïda per un àcar (una mena d’aranya minúscula) anomenat Sarcoptes scabiei. Es transmet a través de les femelles fecundades mitjançant contacte físic íntim (contacte sexual, roba o llençols compartits). Actualment, però, s’accepta que pot contagiar-se sense necessitat d’intimitat, sobretot si es conviu amb persones que presenten sarna noruega, que és la sarna de pacients amb un sistema immunitari molt deprimit i que presenten centenars de sarcòpters (o sigui, d’aranyetes) a la pell i són molt contagiosos. La sarna és una erupció que pica molt, però es cura sense massa complicacions.

És especialment freqüent en infants, ja que els seus jocs impliquen sovint un contacte estret. Tanmateix, un infant contagiat a casa és, amb tota probabilitat, un focus d’infestació per a tots els convivents.

Les femelles mesuren aproximadament entre 0,4 i 0,45 mm de llarg, i els mascles fan la meitat.

Com es contagia

La sarna es contagia per la penetració a la pell de les femelles fecundades. ExCaven un túnel a la capa més superficial de la pell (la capa còrnia) pel qual avancen fins al punt final, on dipositen els ous (2 o 3 al dia) durant unes setmanes. Al cap d’uns 20 dies, els ous eclosionen i donen lloc a una nova generació d’àcars, llestos per continuar contagiant.

La sarna produeix un picor intens, sobretot a la nit (ja que l’escalfor del llit l’accentua), fins al punt que el pacient pot arribar a causar-se ferides.

Les zones on acostuma a aparèixer són els espais entre els dits de mans i peus, els canells, les aixelles, la cintura, el melic i els mugrons en les dones. El cap i el coll només solen afectar-se en lactants i en pacients immunodeprimits. En els lactants també es poden veure afectades les palmes de les mans i les plantes dels peus, ja que presenten una capa còrnia més fina que la dels adults.

Com es diagnostica

Per diagnosticar-la amb total seguretat cal visualitzar l’àcar al microscopi. Per això s’han d’examinar les zones esmentades anteriorment. El dermatòleg rasparà el solc acarí (que consisteix en línies vermelloses a les zones afectades pel picor) per localitzar-hi el sarcòpter, els seus ous o bé els seus excrements.

Com es tracta

La sarna no desapareix per si sola i requereix tractament. Existeix el risc de desenvolupar un èczema o altres problemes cutanis crònics si no es tracta adequadament.

El tractament és simple i eficaç. El metge indicarà una sèrie de mesures generals i un tractament segons la situació del pacient (lactants, infants, dones embarassades, etc.).

Per eradicar completament els àcars, considerant la toxicitat i eficàcia dels tractaments disponibles, la crema de permetrina tòpica al 5% i la ivermectina oral són els tractaments principals. Altres tractaments tòpics per a casos resistents inclouen el benzoat de benzil, el cotamitó, el lindà, el malatió o preparats de sofre.

Tots els convivents han de tractar-se simultàniament i, en adults que utilitzen tractaments tòpics, cal assegurar-se que s’apliquin el medicament des del cuir cabellut fins a la punta dels peus, inclosos els espais sota les ungles.

La permetrina al 5% aplicada a tot el cos una sola vegada és tan eficaç com el lindà al 1%, però amb menys toxicitat neurològica —especialment en infants—, motiu pel qual és el tractament preferent.

Després de l’aplicació en tota la superfície corporal, cal deixar-la actuar entre 8 i 14 hores i posteriorment retirar-la amb una dutxa o bany. Sovint una sola aplicació és suficient.

L’ivermectina, un antiparasitari oral, també pot ser eficaç en el tractament de la sarna. Una dosi única de 200 mcg per quilo de pes és tan eficaç com una aplicació de lindà al 1%, però menys que una aplicació de permetrina. S’ha vist que dues dosis d’ivermectina aconsegueixen índexs de curació equivalents a una sola aplicació de permetrina.

A casa…

Ja hem comentat que tots els convivents del pacient s’han de tractar simultàniament. A més, cal rentar les tovalloles i els llençols utilitzats els darrers 3-5 dies amb aigua ben calenta i assecar-los a temperatura alta. Els objectes no rentables han de guardar-se en bosses tancades durant una setmana. Finalment, cal aspirar a fons tota la casa.

Bibliografia
Clínica Mayo: Sarna, diagnosi i tractament
Clínica Universidad de Navarra