Mes: gener de 2022

Vivim en una era en la qual l’estètica i la bona presència es valoren per sobre d’altres característiques. Per això, més enllà de la qüestió sanitària, és important cuidar el somriure. Malgrat això, encara que al nostre país disposem d’una sanitat pública de qualitat, són molt pocs els tractaments que s’hi inclouen. L’alternativa, sense incórrer en un desemborsament elevat, són les assegurances privades, i en aquest cas les assegurances dentals. Però, saps què cobreix una assegurança dental? Aquí et deixem totes les respostes.

La cura dental en la sanitat pública

El nostre sistema sanitari ofereix cobertura per a pràcticament totes les especialitats, amb la finalitat de realitzar diagnòstics i proporcionar tractaments que posin fi a les diferents patologies que sofrim.

Així i tot per motius de sostenibilitat, ja que aquella es manté amb la recaptació d’impostos, la cobertura dental queda fora dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Les úniques excepcions són les extraccions dentals d’urgència, les revisions de les lesions mucoses premalignes, l’atenció a dones embarassades i l’odontopediatria.

Per tant, les neteges, les ortodòncies, els empastaments, les endodòncies o les pròtesis queden fora de joc. La conseqüència és que més del 20% de la ciutadania no visiti a aquest especialista per motius econòmics.

Per a què serveix una assegurança dental? Què cobreix i què no cobreix

L’alternativa disponible i que permet cuidar la salut dental sense necessitat de realitzar un desemborsament elevat és la de la sanitat privada, a través de la contractació d’una pòlissa. Però, què entra en una assegurança dental?

Si bé pot haver-hi diferències d’una companyia asseguradora a una altra o entre la pròpia cartera de productes d’una en particular, la majoria de serveis que cobreix una assegurança dental són els següents:

Odontologia de prevenció

La prevenció és sempre la millor eina per a evitar patologies greus. D’aquí ve que l’odontologia preventiva, tant d’adults com pediàtrica, s’inclogui sense cap cost en l’assegurança dental.

Els serveis que formen part d’aquesta són les neteges dentals, les revisions periòdiques, els segellats de fissures, els tractaments per a la sensibilitat o la correcció de petites esquerdes que no requereixin un empastament. També els diagnòstics i els pressupostos i, en alguns casos, les radiografies completes de la boca.

Implants i ortodòncies

Les ortodòncies són els tractaments que corregeixen els problemes de mossegada i que coneixem comunament com bràquets. La posició correcta de les dents no només és una qüestió estètica, sinó que és imprescindible per a evitar danys a la mandíbula.

Pel que fa als implants; els accidents, la qualitat de la dentadura o el pas dels anys són els motius principals pels quals pot ser necessari substituir les peces naturals deteriorades o que s’han perdut.

Proves per al diagnòstic

A més a més de les radiografies bucals, que ja vam dir que cobreix una assegurança dental sense cap cost, també pot ser necessari realitzar-ne d’altres més complexes com la lateral del crani, el TAC dental o les ortopantomografies. Aquestes seran necessàries per a dur a terme un diagnòstic i procedir amb l’elecció del tractament adient.

Cirurgies i extraccions

La conservació de totes les peces dentals naturals és l’objectiu de qualsevol persona. Això és precisament per al que serveix una assegurança dental. Tanmateix, quan la deterioració està molt avançada o la mateixa peça dental està causant un dany, com és el cas dels queixals del seny, és imprescindible extreure-les. En algunes ocasions, la complexitat fa que derivi en una cirurgia. Amb una pòlissa, es podrà accedir amb total comoditat a aquest servei.

Per què invertir en una assegurança dental?

A més a més dels ja esmentats, existeixen altres serveis que poden constar a la pòlissa dental contractada. Tot depèn del nombre de cobertures que la persona assegurada hi vulgui incloure o de les que prefereixi deixar fora per no considerar-les necessàries.

Però, per què invertir en una assegurança dental? La cura de la salut s’estén a la bucodental, malgrat que enguany encara no es consideri com una primera necessitat. Atès que, com hem indicat, la sanitat pública no la inclou, és recomanable buscar alternatives que la garanteixin.

Amb la contractació d’una assegurança dental, s’aconsegueix un estalvi que pot assolir el 50% del cost d’una consulta i el posterior tractament. Com que evitar la consulta del dentista pot conduir a problemes greus, es tracta d’una inversió en salut amb una excel·lent rendibilitat.

Cal tenir en compte que la deterioració de la cavitat bucal amb el pas dels anys és irremeiable. Amb una pòlissa d’aquest tipus, no sols es gaudirà d’un somriure sa per molt de temps. A més, s’evitaran les molèsties i les patologies i s’estalviarà una quantitat molt elevada de diners, ja que són tractaments amb un cost que també és alt.

A MGC Mútua treballem diàriament per a millorar el servei ofert als nostres mutualistes. Si estàs buscant una assegurança dental privada amb les màximes cobertures, fes un ull a les nostres pòlisses i de segur que trobes el que vols. Posa’t en contacte amb nosaltres i si tens dubtes un equip de professionals t’atendrà de forma personalitzada per a informar-te o ajudar-te en qualsevol cosa. I sense compromís!

Gaudir de bona salut és una de les prioritats de qualsevol persona, i encara més als temps que corren. Una forma eficaç de garantir aquest dret és l’accés a l’assistència sanitària, que al nostre país compta amb un gran suport per part de l’Estat. No obstant això, també implica unes certes limitacions que convé tenir en compte per a valorar altres alternatives com la sanitat privada. Si et sorgeixen dubtes respecte a les diferències entre la salut pública i la privada i aquestes determinen la teva elecció, aquí pots trobar una explicació detallada.

Diferències entre salut pública i privada

La sanitat pública és aquella que depèn dels programes de cada govern i de la inversió en salut que es contempli en els seus pressupostos. Per tant, la seva gestió no es manté constant, sinó que pot veure’s sotmesa a modificacions cada cert temps.

Però atès que la salut és un dret universal al qual té accés tota la ciutadania, al nostre país es garanteix l’atenció gratuïta i de qualitat, amb independència que s’estigui afiliat o no a la seguretat social o del poder adquisitiu que es tingui.

Les funcions establertes per a la sanitat pública són promoure i gestionar la salut, protegir el medi ambient i reduir la contaminació d’aquest, fomentar la recerca i reduir l’impacte de les emergències i els desastres en el pla sanitari.

La sanitat privada, per contra, és aquella que no depèn de l’Estat. És a dir, que el seu finançament no es basa en els impostos que es recapten cada any, sinó que són fruit de la inversió d’empreses, que presten els serveis d’assistència. Per a poder accedir a aquests serveis privats i convertir-se en beneficiari d’aquests, és necessari contractar una assegurança de salut i pagar les corresponents pòlisses.

Una altra de les diferències entre la salut pública i la privada és que els serveis als quals s’accedeixen sí que poden variar d’una persona a una altra, ja que tot depèn de la cobertura triada. En funció d’aquesta, així com de l’edat de la persona assegurada o del seu estat de salut, la quota a pagar també varia.

La sanitat privada com a complement de la pública

Amb la diferència entre la salut pública i la privada present, cal demanar-se quina de les dues és millor o en quin moment s’hauria d’optar per l’una o l’altra. La realitat és que cadascuna té els seus avantatges i inconvenients i que, per les seves pròpies característiques, l’ideal és utilitzar la sanitat privada com a complement de la pública.

Per què? Per les pròpies limitacions d’aquesta última i que constitueixen els seus desavantatges respecte a la privada. Encara que a Espanya s’ha perdut alguna posició en longevitat respecte a la resta de països de la Unió Europea, la nostra sanitat és una de les més eficients, amb un cost relativament baix i accessible per a qualsevol persona.

Però aquesta característica favorable es converteix en el seu propi inconvenient, ja que implica una demanda de serveis molt elevada que col·lapsa el sistema i equival a llargues llistes d’espera i a una atenció poc personalitzada.

Aquestes deficiències es veuen compensades per la sanitat privada, amb un accés a l’atenció sanitària més ràpid i que, en la mesura que sigui possible, pot triar el client. D’aquí ve que, en l’actualitat, siguin ja una de cada cinc persones les que compten amb una assegurança de salut privada, sigui individual o col·lectiva.

Avantatges de la sanitat privada

No és d’estranyar que el nombre de contractacions de pòlisses d’assegurances continuï incrementant-se any rere any, i més en situacions com l’actual en la qual la sanitat pública està abocada al control de les emergències i de la pandèmia i les seves conseqüències.

Però si ens centrem en els avantatges de la sanitat privada, una d’elles és que la seva demanda encara és menor que la pública. En conseqüència, rebre atenció sanitària per part d’especialistes es redueix a una qüestió de dies, en lloc de mesos, i fins i tot menys, del que s’acostuma a tenir en la pública. A més, de manera directa, sense haver de passar primer pel metge de capçalera.

D’altra banda, el client pot triar quan li convé la seva cita, sempre dins de la disponibilitat de cada centre, i també el centre que prefereixi i els especialistes que l’atendran. Cosa que no succeeix a la sanitat pública.

Però, els avantatges no acaben aquí, perquè una altra de les diferències entre la salut pública i la privada és el tipus d’atenció que es rep. En aquesta última, es personalitza a cada pacient i es dedica un major temps a l’estudi del seu historial i del seu perfil. Si bé hem dit que l’assistència és un dret, l’elevada demanda redueix considerablement el temps que se li pot dedicar a cada pacient. El mer fet de saber que enfront de qualsevol dubte o complicació que pugui sorgir estarem coberts i tindrem atenció garantida ens dona una tranquil·litat sense igual.

En conclusió, la sanitat pública i la privada no són excloents, sinó que la combinació d’ambdues és la que permet gaudir de la millor i més completa assistència sanitària. És per això que a MGC Mútua treballem per a portar fins tu les millors pòlisses d’assegurança de salut. Comptem amb diferents pòlisses perquè trobis la que més s’adapta a tu: Per a una persona en solitari, per a famílies, per a treballadors, etc. Sigui el que sigui el que estàs buscant ho trobaràs a MGC Mútua!

La preocupació per la salut és una qüestió que cada vegada entén menys d’edats. En els últims anys, hem comprovat que els imprevistos poden afectar a qualsevol, amb independència fins i tot de la seva condició física. Per això, creiem convenient que tinguis clar què cobreix una assegurança mèdica i els avantatges que t’ofereix comptar amb una.

Què és una assegurança mèdica i per a què serveix?

Les assegurances mèdiques són un contracte privat entre una companyia asseguradora i la persona assegurada, a través del qual, a canvi del pagament d’una prima periòdica la primera es fa càrrec de les despeses relatives a la salut que afectin la segona.

Així, s’entén que el que cobreix una assegurança mèdica són les diferents proves que sigui necessari realitzar, els tractaments i la medicació que es prescrigui, bé íntegrament o bé en part. Malgrat això, cal tenir en compte que no totes les pòlisses són iguals, per la qual cosa les cobertures que s’ofereixen varien d’una companyia a una altra.

Per aquest motiu, a l’hora de triar una pòlissa s’han de valorar aquestes cobertures i posar-les en relació amb les necessitats que es tinguin. Mentre que algunes se centren en l’assistència primària, d’altres abasten una atenció més especialitzada.

Sigui com sigui, el que fa una assegurança mèdica és proporcionar cobertura sanitària davant d’unes certes patologies o malalties que puguin suposar un cost elevat. Així, no només podràs accedir a l’assistència mèdica que sigui necessària, sinó que gaudiràs amb la tranquil·litat que estigui coberta.

Què cobreix una assegurança mèdica?

Si tenies dubtes sobre aquesta mena de pòlissa, ara ja saps per a què serveix una assegurança mèdica. Tanmateix, i tal com dèiem, l’assistència o les cobertures que abasta són específiques, però alhora variables d’una companyia a una altra. En general, les més comunes són les següents:

• Assistència primària, en la qual s’inclou el metge de capçalera, l’atenció d’infermeria i de pediatria i el servei d’ambulància.
• Especialitats mèdiques. Accés a l’atenció específica en dermatologia, ginecologia, cardiologia, traumatologia i tractaments dentals bàsics, principalment.
• Proves diagnòstiques. Realització d’anàlisi de sang i d’orina, radiografies, ecografies i ressonàncies magnètiques.
• Intervencions quirúrgiques, tant amb ingrés hospitalari com sense ell.
• Assistència en el part i hospitalització.
• Servei d’urgències les 24 hores i hospitalitzacions, amb cobertura de despeses durant un dia com a mínim.
• Rehabilitació muscular i altres mètodes terapèutics.
• Servei d’atenció telefònica i en línia per a gestions.

Excepcions en les cobertures

Volem posar èmfasi en el fet que les cobertures incloses en cada pòlissa són variables, tant entre entitats com entre els propis tipus d’assegurances mèdiques. A més, per a poder accedir a aquests serveis, ha de tractar-se de patologies que no existissin prèviament. Per això, abans de la contractació, el client ha d’emplenar un qüestionari amb preguntes relatives a la seva salut i al seu estil de vida.

Si bé no és obligatori passar per una revisió mèdica per a accedir a l’assegurança, sí que és recomanable, encara que aquesta sí que podria sol·licitar-se quan es tracta de la primera contractació i l’edat del client sigui avançada o quan el capital que es vulgui assegurar sigui alt. En cas d’ocultar informació a la companyia asseguradora, com ara malalties prèvies o existents, es considera estafa i el client perd el seu dret d’accedir a la indemnització pertinent.

D’altra banda, és important tenir present també que les assegurances de salut impliquen un període de carència. És a dir, que per a accedir a determinats serveis, com l’assistència en el part o la realització de proves específiques, és necessari haver estat client durant un temps mínim. El termini marcat pel contracte sol oscil·lar entre els sis i els deu mesos.

Com triar una assegurança mèdica?

Arribats a aquest punt, només et resta conèixer què has de valorar a l’hora de triar una pòlissa en particular. En primer lloc, saber què cobreix una assegurança mèdica amb cada companyia i l’import que suposa. Si les prestacions que una ofereix s’adapten millor a les teves necessitats, encara que el valor de la prima sigui més elevat, a la llarga et serà el més rendible.

En segon lloc, informa’t sobre qui seran els professionals que t’atenguin en cas de necessitat, però també dels centres de salut associats, que seran als que tindràs d’acudir. El d’urgència ha d’estar situat relativament a prop de l’habitatge de la persona beneficiària, perquè el trajecte sigui el més curt possible si calgués acudir. Valora també l’assistència a domicili.

El tercer punt a valorar és el període de manca que s’estableix en el contracte. Encara que no s’hi amagui una mala intenció, potser tinguis al cap ampliar la família o accedir a determinats especialistes en un termini pròxim i el temps d’espera requerit sigui massa llarg.

A MGC Mútua treballem diàriament per a oferir als nostres mutualistes les millors pòlisses d’assegurança mèdica. És per això que les nostres assegurances compten amb un ampli quadre mèdic, amb més de 40.000 especialistes repartits per tota Espanya i amb una cobertura àmplia. Si vols saber més sobre les nostres pòlisses, només has de posar-te en contacte amb nosaltres i un equip de professionals t’atendrà de forma totalment personalitzada i sense cap mena de compromís.

Per a aquelles coses a les quals els tenim afecte o que tenen un valor molt alt per a nosaltres, tota protecció ens sembla insuficient. Una cosa similar succeeix quan es tracta de l’habitatge, del cotxe i fins i tot de la nostra vida. D’aquí ve que una pregunta freqüent en aquest sector sigui la de si es poden tenir dues assegurances alhora. Avui t’expliquem si és possible i si val la pena.

Per a què serveix una assegurança?

Quan es contracta una assegurança, el que es busca és la prevenció del risc o la compensació enfront de les conseqüències que puguin tenir lloc. És a dir, que de produir-se un imprevist que causi danys materials o personals, sigui la companyia asseguradora la que cobreixi el cost econòmic o la que ofereixi una indemnització. Sempre que el sinistre que s’hagi produït estigui inclòs en les condicions de la pòlissa i es compleixin tots els requisits associats.

Així, existeixen assegurances per als vehicles, els habitatges, el mòbil, els accidents laborals i fins i tot la vida. Els riscos a cobrir varien en cadascun d’ells, però la finalitat és sempre la de gaudir de la tranquil·litat de tenir una cobertura i una protecció si una cosa dolenta succeeix.

Quantes assegurances puc tenir?

La normativa que regula al sector de les assegurances és la Ley de Contrato de Seguro. En ella, no s’estableix cap limitació respecte al nombre de contractacions que es puguin tenir per a un mateix objecte, però sí respecte als cobraments si es produís el sinistre cobert.

Les pòlisses mai poden utilitzar-se com una forma d’enriquiment. Això és, que la contractació d’aquelles serveix per a compensar els danys econòmics derivats d’un sinistre, però no com una via per a guanyar diners. El sol intent ja es considera un delicte.

Per a evitar que pugui produir-se aquest benefici, s’estableix que la compensació econòmica a percebre mai pot ser superior al valor que tingui el ben assegurat. L’única excepció són les assegurances de vida. Doncs com que no és possible posar-li preu a aquesta, sí que es permet el cobrament de totes les assegurances.

Però si tornem a la qüestió de quantes assegurances puc tenir, la resposta és que varies. Simes no, cal plantejar-se si realment té sentit. La contractació d’una assegurança implica el pagament d’una prima, en general mensual, així que suposa un desemborsament econòmic.

A més, com hem dit, la mateixa llei limita l’enriquiment en establir el límit del bé. Per tant, fins i tot quan es tenen diverses assegurances contractades per a la mateixa finalitat, no es cobraria la totalitat de la indemnització en cadascuna d’elles. El motiu l’expliquem a continuació.

La coassegurança i la concurrència d’assegurances

Per a entendre millor què passaria si tenim contractades dues assegurances, cal conèixer el significat de dos conceptes: la coassegurança i la concurrència d’assegurances.

La coassegurança és un contracte en el qual dues o més companyies asseguradores cobreixen un mateix risc. A través d’aquesta, es permet que cada asseguradora respongui amb una quantitat o proporció determinada quan es produeix el sinistre, en funció de la participació que hagi assumit en el moment de la signatura. D’aquesta manera, el risc queda distribuït entre totes les participants.

Pot tractar-se d’una única pòlissa que totes les coaseguradores han de signar el seu percentatge de participació, o bé vàries, amb una participació individual del risc. El més freqüent és que el client només pagui o cobri la indemnització d’una única companyia. I que aquesta sigui la que s’encarregui de les gestions de les participacions amb les altres coaseguradores.

En la concurrència d’assegurances el que passa és que davant una mateixa situació, hi ha dues companyies cobrint el mateix bé o a la mateixa persona, sense que prèviament hagi tingut lloc un acord entre elles.

Què passa si tinc dues assegurances alhora i hi ha un sinistre?

Encara que qualsevol persona pot contractar tantes pòlisses com desitgi, sí que existeix l’obligació d’informar les companyies que ja n’existeix una prèvia que cobreix el mateix objecte, com per exemple l’habitatge.

Quan no es realitza aquesta comunicació, es considera que hi ha un frau, i que la finalitat és el cobrament de diverses indemnitzacions en produir-se el sinistre. De tenir consciència d’aquesta circumstància, no només s’arrisca el fet de rebre la indemnització que correspongui, sinó que fins i tot es podria anar a la presó.

En les assegurances de salut, també es poden tenir dues assegurances, per a accedir a diferents tractaments que en una clínica es cobreixin i en una altra no. Malgrat això, pel desemborsament que suposa, és preferible triar una única pòlissa que sigui completa.

Finalment, les assegurances de vida són l’excepció, com ja hem explicat. Atès que no se li pot donar un valor, si n’existeixen dues, es cobraran totes dues pòlisses completes i sense limitacions. Aquest és l’únic cas en el qual podria ser més rendible tenir-ne dues amb una compensació menor que una única que ofereixi una quantia elevada, ja que la compensació va subjecta a l’import de cada prima.