Consells per triar una assegurança mèdica barata i alhora segura

Trobar una assegurança mèdica que sigui assequible i que al mateix temps doni tranquil·litat no sempre és senzill. Avui dia podem trobar multitud d’ofertes al mercat, cadascuna amb condicions diferents i amb una lletra petita que sempre és recomanable llegir. La bona notícia és que, amb alguns consells que serveixin d’orientació, és possible trobar una assegurança de salut barata que s’adapti al que realment es necessita, sense pagar de més ni renunciar a cobertures útils.

Per què és important comparar assegurances mèdiques?

Abans de fer el pas de signar un contracte, sigui del tipus que sigui, cal fer una anàlisi prèvia que valori tant les seves pròpies condicions com en relació amb les d’altres ofertes. Les diferències entre pòlisses poden ser molt grans; algunes inclouen hospitalització completa, altres se centren en consultes i proves, i d’altres limiten l’accés a especialistes.

Si no es fa una comparació, es corre el risc d’acabar amb una assegurança poc pràctica o amb una prima mensual massa alta. Això és especialment rellevant si es busca una assegurança de salut familiar barata, ja que cada persona pot necessitar serveis diferents, com pediatria, ginecologia, rehabilitació, etc. Comparar ens dona una visió més clara del que ofereix cada companyia i de quant costa realment.

A més, dins de les assegurances hi ha opcions variades. Per exemple, una assegurança de salut econòmica amb copagaments petits o una altra sense copagaments, ideal si se sol anar sovint al metge. Analitzar aquestes diferències abans de decidir és la millor manera de no pagar de més i d’assegurar una atenció adequada i d’acord amb les necessitats.

Factors clau per triar una assegurança mèdica barata i fiable

Més enllà del preu en si, a l’hora d’escollir la millor assegurança convé fixar-se en altres aspectes que marquen l’experiència d’ús:

  • Cobertures: hospitalització, urgències, especialistes i proves. Quantes més opcions tingui, menys despeses extra apareixeran.
  • Xarxa mèdica: una assegurança mèdica privada amb una bona llista d’hospitals i metges a prop de casa estalvia desplaçaments i esperes.
  • Modalitat amb o sense copagament: si gairebé no s’utilitza l’assegurança, un pla amb copagaments baixos pot resultar econòmic. Si es va sovint al metge, és preferible pagar una mica més al mes i oblidar-se dels copagaments.
  • Gestió digital: les autoritzacions i les cites en línia simplifiquen l’atenció mèdica.
  • Carències: alguns tractaments tenen terminis d’espera; convé revisar-los abans de signar.

Trucs per estalviar en la teva assegurança mèdica sense perdre qualitat

Si busques una assegurança de salut barata sense copagaments o amb aquests, però no vols renunciar a cobertures importants, segueix aquests consells:

  • Utilitza comparadors i simuladors per calcular el preu de l’assegurança amb diferents configuracions.
  • Aprofita descomptes familiars: moltes asseguradores rebaixen la quota en assegurar diversos membres.
  • Estigues atent a promocions de benvinguda, que de vegades inclouen mesos gratuïts.
  • Revisa les necessitats reals: potser no cal una cobertura internacional si no es viatja sovint a l’estranger.
  • Valora bé els copagaments: si l’assegurança s’utilitza poc, és preferible pagar una mica cada vegada en lloc de tenir una quota més alta sense copagaments.

Quines són les assegurances més econòmiques de MGC i quines cobertures ofereixen?

A MGC Mútua comptem amb diverses opcions que s’adapten a diferents perfils. Una de les més conegudes és l’assegurança de salut Èxit, pensada per a qui vol un preu ajustat sense perdre prestacions essencials. Inclou especialistes, proves, hospitalització i urgències.

Si busques l’assegurança de salut més barata, hi ha modalitats que redueixen el cost mensual amb copagaments baixos. O, si ho prefereixes, hi ha pòlisses sense copagaments que resulten rendibles si s’utilitza sovint l’assegurança. Per a les famílies, una assegurança de salut familiar barata permet cobrir tots els membres en una sola pòlissa, amb tarifes ajustades.

La millor manera de saber quina s’adapta a tu és calcular el preu de la teva assegurança al nostre web i comprovar la diferència entre modalitats. D’aquesta manera, sabràs amb exactitud quant pagaries i què rebries a canvi.

Preguntes freqüents sobre assegurances mèdiques barates

És segur contractar una assegurança mèdica en línia?

Sí. Les companyies actuals compten amb sistemes de pagament protegits i plataformes segures. A més, la contractació en línia permet revisar totes les condicions abans d’acceptar i rebre la documentació a l’instant. És còmode i evita paperassa.

Com canviar de companyia sense perdre cobertures?

Només cal avisar l’asseguradora amb almenys un mes d’antelació abans de la renovació anual. Abans de signar amb la nova companyia, convé revisar que inclogui cobertures iguals o millors i comprovar els terminis de carència. D’aquesta manera, el canvi es fa sense interrupcions en l’assistència.

Triar una assegurança de salut barata no ha de ser complicat ni implicar renunciar a bones prestacions. Comparar, fixar-se en els detalls i aprofitar les opcions d’estalvi són els passos clau per tenir una bona cobertura mèdica sense que la butxaca ho noti massa.

Què és la balanitis

Què és la balanitis

Anomenem balanitis a la inflamació de la pell que recobreix el cap (gland o balà) del penis.

Per què es produeix

Les causes més freqüents són les següents:

Irritacions

Una higiene descuidada i un prepuci (la pell que cobreix el gland) que no es pot retreure, presents sobretot en joves, afavoreixen la irritació provocada per l’esmegma. L’esmegma és una secreció blanquinosa i d’aspecte greixós que s’acumula sota el prepuci. El trastorn que impedeix la retracció del prepuci es coneix com a fimosi.

Dermatitis seborreica

És una erupció inflamatòria, d’origen desconegut, que sol aparèixer al cuir cabellut, darrere les orelles i als plecs de la pell. També pot afectar la zona del gland.

Infecció per càndides (fongs)

Quan apareix, generalment la parella ha tingut episodis previs de candidiasi. L’home pot actuar com a reservori i possible font d’infecció per a la parella. La candidiasi representa fins al 30% de totes les balanitis.

Al·lèrgia per contacte

Pot estar causada per al·lèrgia a cosmètics (usats per un mateix o per la parella) o a components determinats, com el làtex dels preservatius.

Balanitis xeròtica esclerosa

La BXE, també anomenada esclerosi liquenoide, afecta principalment el prepuci, provocant pèrdua de color de la pell, cicatrius i tensió. També pot provocar fimosi, fet que pot requerir una circumcisió. En ocasions, és necessària una intervenció quirúrgica per evitar l’estrenyiment de la uretra.

Les cremes amb corticoides poden alleujar la irritació, però cal un seguiment mèdic a llarg termini per evitar recurrències. La circumcisió, tanmateix, és el tractament definitiu.

Balanitis circinada

És la manifestació cutània del síndrome de Reiter, una malaltia articular que provoca artritis (inflamació i dolor a les articulacions, sobretot als genolls), uretritis (inflamació de la uretra) i conjuntivitis.

Anomalies cutànies generalitzades

Altres trastorns que poden afectar el penis són:

  • El liquen pla, que produeix una erupció a la pell o la boca amb picor intensa
  • La psoriasi, una malaltia autoimmune amb taques vermelles escamoses i picor. És crònica i sense cura
  • L’eritema exsudatiu multiforme, una reacció al·lèrgica que sol resoldre’s sola
  • L’eritema fix, una irritació causada per certs medicaments (com la tetraciclina) que reapareix sempre a les mateixes zones
  • L’eritoplàsia de Queyrat, una malaltia precancerosa del gland; és poc freqüent

Diabetis

Les persones amb diabetis tenen més risc de patir balanitis per bacteris o per fongs.

La balanitis en els joves

Sol estar associada a la fimosi (prepuci no retirable). Aquesta impedeix una higiene correcta i afavoreix el contacte persistent d’orina i esmegma amb la mucosa del gland. Els casos lleus solen millorar amb pomades antibiòtiques i mesures higièniques.

La inflamació ocasional del gland pot deure’s a una parafimosi, que apareix quan el prepuci es retreu cap al solc balano-prepucial i queda allà. La pressió impedeix el drenatge venós, inflant el gland i impedint la retracció del prepuci.

Aquest trastorn pot arribar a obstruir la circulació sanguínia del gland i cal atenció mèdica urgent. A vegades, el metge pot reposicionar el prepuci manualment; si no, es necessita cirurgia amb anestèsia local, incisió dorsal del prepuci o circumcisió.

Quines proves són necessàries

En molts casos, el diagnòstic es fa amb els antecedents i l’exploració física del pacient.

  • Per confirmar o descartar al·lèrgies cal fer proves d’al·lèrgens (proves amb pegats a la pell que contenen substàncies freqüents)
  • Si es sospita d’eritoplàsia de Queyrat o BXE, pot caldre una biòpsia (mostra de teixit per analitzar)
  • Per descartar diabetis, cal fer analítiques de sang i orina
  • Cal recollir mostres de la zona inflamada per fer cultius i detectar infeccions bacterianes o fúngiques
  • Si es sospita d’infecció urinària, cal analitzar una mostra d’orina al microscopi i fer-ne cultiu

Com es tracta la balanitis

El tractament depèn de la causa. Cal consultar sempre amb un metge abans de prendre mesures, ja que les opcions varien molt segons el cas.

Les mesures més freqüents són:

  • Mesures higièniques bàsiques, especialment en casos de fimosi
  • Rentar el penis amb permanganat potàssic diluït (1/10.000), que pot tenyir la pell de color violeta temporalment
  • Cremes amb esteroides de potència mitjana i ús breu, per tractar inflamacions no infeccioses
  • Els casos de BXE o altres anomalies menys freqüents han de ser derivats a l’uròleg o dermatòleg
  • La fimosi i la parafimosi poden requerir circumcisió per evitar balanitis recurrents

Bibliografia:

Balanitis (Universitat de Navarra)

Què és la balanitis (Redacció Mèdica)

La píndola del dia després

Què és la píndola de l’endemà, o postcoital

És l’anticonceptiu d’emergència més habitual. Tot i que normalment es pren en una sola dosi, hi ha algunes marques que requereixen dues preses.

La píndola consisteix en dosis altes d’estrògens i gestàgens per evitar l’embaràs no desitjat. Hi ha altres tractaments que només inclouen estrògens o una hormona anomenada levonorgestrel.

L’any 2009 es va aprovar a Espanya la venda lliure d’aquest fàrmac, obviant la necessitat d’acudir al metge o al centre de salut.

Tipus de píndoles de l’endemà

A Espanya disposem de dues diferents píndoles:

  • Levonorgestrel (Norlevo o Postinor). És efectiva si es pren dins de les 72 hores després de la relació de risc.
  • Ulipristal (Ellaone). Efectiva si es pren dins de les 120 hores (és a dir cinc dies) després de la relació sexual sense protecció.

És important tenir en compte que encara que la píndola és de venda lliure a farmàcies (o sigui sense recepta) és sempre recomanable consultar amb un metge o un professional de la salut per afrontar els dubtes sobre el seu bon ús i efectes secundaris.

Igualment, és relativament freqüent fer-la servir com a mètode anticonceptiu no d’urgència. No s’ha de fer, ja que les dosis de fàrmac que contenen són molt més elevades que les píndoles anticonceptives normals i poden causar efectes secundaris seriosos.

Quan s’ha de prendre la píndola de l’endemà

La píndola s’ha de prendre quan s’ha mantingut una relació sexual sense protecció després d’un possible trencament del preservatiu o si s’ha produït un oblit d’una pastilla d’un anticonceptiu oral. També es pot sol·licitar en els casos de violació consumada.

El termini d’administració és de fins 120 hores després del coit, però els millors resultats s’obtenen quan es pren les primeres 48 hores.

Quina seguretat ofereix la píndola postcoital

La píndola amb altes dosis d’estrògens o amb levonorgestrel té una taxa de fracàs d’un 1%, mentre que el tractament amb anticonceptius combinats és del 2-3%. És a dir, que el mètode anticonceptiu és efectiu en aproximadament el 98% dels casos.

Com actua la píndola

No es coneix amb exactitud quin és el mecanisme d’acció , però es creu que combina el retard de l’ovulació amb un efecte local a l’endometri, que és la capa interna de l’úter, cosa que dificulta la nidificació de l’ovòcit fecundat.

Efectes secundaris

Els més habituals són:

  • Malestar d’estómac. Vòmits
  • Marejos
  • Cansament
  • Mal de cap
  • Mames sensibles
  • Sagnats lleus entre regles o sagnat menstrual més abundant del normal
  • Dolors d’estómac o rampes abdominals.

Per evitar els vòmits, cal administrar un tractament conjunt amb antiemètics, o sigui un fàrmac per cohibir els vòmits. Cal tenir en compte que si pateix vòmits abundants al cap de dues hores després d’haver ingerit la píndola, l’efecte pot disminuir o anul·lar-se. En aquest cas, el millor és anar al metge.

El levonorgestrel produeix menys vòmits, però pot provocar una sensibilitat anormal a les mames, sensació de cansament i mal de cap.

La poden prendre totes les dones?

L’ideal seria que la prescrigués un metge, ja que hi ha situacions que la contraindiquen; per exemple, quan la pacient té tendència a patir fenòmens trombòtics (formació de coàguls a les cames o en altres parts del cos) o si té parents propers que els pateixin. També està contraindicada en cas de patir trastorns hepàtics greus.

Hi ha altres mètodes d’anticoncepció d’urgència?

Sí, encara que és menys utilitzat, hi ha la possibilitat d’inserir un DIU (dispositiu intrauterí) de coure a l’interior de l’úter en el termini dels cinc dies següents al coit sense protecció. Aquest mètode té una taxa de fracassos molt baixa, al voltant del 0,1%, però no és aconsellable per a dones amb diversos companys sexuals diferents o que han estat víctimes de violació.

Bibliografia

Píndola del dia després (Clínica Maig)
Anticoncepció d’urgència (OMS)
Ministeri de Sanitat