Em fan mal els malucs, tinc xoc femoroacetabular (XFA)?

El Dr. Juan Miguel Rodríguez Roiz, metge traumatòleg amb doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona amb activitat privada a Clinica Sagrada Familia de Barcelona, ens parla sobre aquesta patologia força desconeguda fa alguns anys.

Fa cap a deu anys no es diagnosticava el xoc femoroacetabular o pinçament femoroacetabular, també anomenat impingement de maluc, perquè es desconeixia aquesta patologia.

El xoc femoroacetabular és una síndrome que afecta el 15 % de la població, sobretot les persones que practiquen esport sovint. Els pacients amb aquesta afecció solen tenir menys de cinquanta anys.

Els símptomes són múltiples, però habitualment fa mal a la zona dels malucs, específicament a l’engonal, que s’accentua quan caminem i mentre fem activitats esportives. Moltes vegades es diagnostica amb retard, perquè es confon fàcilment amb altres classes de lesions, com ara les pubàlgies, el fals piramidal, la síndrome piriforme, etc.

Què és el xoc femoroacetabular?

El xoc femoroacetabular és una síndrome causada per una relació anòmala entre les estructures dels malucs i el fèmur, que dona lloc a una fricció i a una degeneració precoç del làbrum (l’amortidor natural dels malucs) i del cartílag articular. Si aquesta fricció dura gaire i és dolorosa, s’origina un desgast progressiu dels malucs i, al cap del temps, s’acaba patint artrosi; per tant, es podria necessitar una pròtesi total de malucs.

El làbrum fa un efecte “de segellat” en l’articulació, que permet que el moviment dels malucs sigui uniforme i no hi hagi cap fuita del líquid articular que els lubrica.

El diagnòstic és clínic, i és important destacar que no tot el dolor de malucs es per causa del XFA; de la mateixa manera, cal fer exploracions complementàries clau, com una radiografia de la pelvis i una ressonància magnètica dels malucs.

No volem pas crear una alarma innecessària sobre aquesta afecció. En destacarem tres punts clau per aclarir-ho una mica:

1) Actualment encara no s’ha demostrat que el tractament quirúrgic contra el xoc femoroacetabular previngui l’evolució de l’artrosi en els pacients sense símptomes.

2) Molts pacients amb xoc femoroacetabular o una ressonància que indica una trencament del làbrum no tenen mai dolor als malucs ni hi desenvolupen artrosi.

3) El punt essencial per començar un tractament ha de passar sempre per una rehabilitació correcta; així doncs, la intervenció quirúrgica ha de ser la darrera alternativa.

Hi ha tres classes de xoc: CAM, PINCER i MIXT.

El CAM, que és un sobrecreixement ossi entre el cap i el coll del fèmur que fa que aquest percudeixi el làbrum i l’acetàbul (la deformació té forma de mànec de pistola o pistolgrip). Pot causar desgast articular.

El PINCER, que és també un sobrecreixement ossi que afecta les vores de l’acetàbul, i crea fricció en el cap del fèmur i el seu cartílag. Pot originar un trencament del làbrum i lesions condrals articulars.

El tercer xoc o MIXT és la suma de totes dues lesions i, amb diferència, el més freqüent.

Em fa mal el maluc secundari pel xoc femoroacetabular i la rehabilitació no m’ha anat bé. Ara què he de fer?

El tractament s’orienta a eliminar quirúrgicament les causes del XFA, i es coneix com a osteocondroplàsia o osteoplàstia femoroacetabular. Actualment el patró d’or del tractament és l’artroscòpia de malucs.

L’artroscòpia de malucs és una tècnica quirúrgica que consisteix a fer petites incisions quirúrgiques (d’1 a 2 cm) amb les quals es penetra en els malucs per “ressecar l’os sobrant” responsable del xoc, i encara més important, es repara el “menisc dels malucs” i es recompon el làbrum, que funciona com a amortidor de l’articulació. És força habitual que, quan es pateix XFA, especialment en els casos amb un temps d’evolució llarg, hi hagi lesions.

Els avantatges respecte de les tècniques convencionals són les incisions lleugeres, una dissecció limitada dels teixits tous, la definició superior de la patologia i una teràpia postoperatòria agressiva més tolerable.

És important de valorar cada cas de manera integral i individualitzada a la consulta, perquè hi ha pacients que tenen alteracions morfològiques dels ossos de la pelvis que demanen una alineació quirúrgica abans o durant l’artroscòpia de malucs, a fi que la intervenció sigui reeixida. Per èxit hem d’entendre que es pot reprendre l’activitat esportiva, laboral i quotidiana amb uns malucs que conserven la mobilitat i no fan mal.