Tinc al·lèrgia

L’al·lèrgia al pol·len afecta cada any el 20% de la població espanyola, i les xifres s’han duplicat aquests últims anys. El Dr. Ricard Bargués, especialista en otorrinolaringologia del Centre Mèdic MGC, ens parla sobre l’al·lèrgia i ens explica algunes recomanacions per reduir les molèsties d’aquesta malaltia estacional.

Què és una al·lèrgia i, en concret, l’al·lèrgia al pol·len?

Qualsevol al·lèrgia és una resposta exagerada del sistema immunològic, que considera perjudicial un element extern a què està exposat l’organisme o que entra dins de l’organisme, però que en realitat no ho és. L’al·lèrgia al pol·len es produeix quan les llavors de les plantes (el pol·len), que estan en suspensió en l’aire per la pol·linització, provoquen una reacció del sistema immunològic. Si el pol·len entra en contacte amb l’aparell respiratori, els ulls o la pell, l’organisme es defensa alliberant al torrent sanguini substàncies químiques com ara la histamina, que és la responsable dels símptomes comuns de l’al·lèrgia. Quan afecten principalment el nas, en otorinolaringologia parlem de rinitis al·lèrgica, també anomenada febre del fenc o al·lèrgia estacional.

Què determina la intensitat de les al·lèrgies cada any?

La intensitat de l’al·lèrgia depèn de la sensibilitat de cada individu, del seu sistema immunològic i de la concentració de pol·len a l’ambient. El pol·len s’allibera en èpoques específiques de l’any, sobretot a la primavera, però també hi ha al·lèrgies que poden produir-se tot l’any, segons les espècies. Les plantes que més al·lèrgia al pol·len causen a Europa són les gramínies, encara que també destaquen el plàtan d’ombra, l’olivera, el bedoll, la parietària i la palmera.

La quantitat de pol·len a l’atmosfera durant el període de pol·linització augmenta en els dies secs i assolellats i disminueix en els dies humits i més freds, ja que el pol·len absorbeix la humitat i, com que pesa més, és més difícil que sigui transportat per l’aire. Els dies calorosos i ventosos són els pitjors per a les al·lèrgies.

Quins símptomes comporta?

El símptoma principal és la congestió i el degoteig nasal. També es pot produir picor al nas, esternuts freqüents, irritació, picor i llagrimeig ocular, asma, mal de cap, cansament, irritabilitat… Aquests símptomes poden complicar-se amb altres derivats d’altres patologies.

Com la diferenciem d’un refredat?

Tot i que els símptomes són molt similars perquè tots dos afecten principalment el nas, un refredat comú pot aparèixer en qualsevol època de l’any i habitualment dura una setmana o deu dies. L’al·lèrgia estacional sol aparèixer cada any en la mateixa època i és un procés que pot allargar-se setmanes o mesos.

Com es diagnostica?

La història clínica, és a dir, els símptomes, és el primer que s’avalua i sol ser suficient per al diagnòstic de l’al·lèrgia al pol·len. Si es vol conèixer exactament a quin tipus de planta s’és al·lèrgic o quin element és el que desencadena aquesta reacció, l’al·lergòleg fa una prova cutània anomenada prick test, que consisteix a inocular a la pell els al·lèrgens sospitosos amb d’una petita punxada i observar si es produeix la reacció inflamatòria característica de l’al·lèrgia.

També es pot fer una anàlisi de sang per determinar la presència d’anticossos específics enfront a l’al·lergen. I a partir d’aquests resultats s’ha d’establir un tractament.

Quin és el tractament per a l’al·lèrgia?

El tractament habitual per al procés agut immediat, que és molt estacional i sol durar poc temps, és amb antihistamínics, que bloquegen la reacció al·lèrgica i controlen bona part dels símptomes. Si són processos més llargs o al·lèrgies a altres substàncies presents de forma habitual en l’entorn, com ara els àcars, es poden utilitzar corticoides inhalats en forma d’esprai per bloquejar les respostes del sistema immunològic.

Quines mesures hem de prendre per reduir els símptomes?

El tractament preventiu és evitar en la mesura possible l’exposició al pol·len, sobretot els dies en què la concentració és elevada. Algunes recomanacions són: evitar les sortides a l’aire lliure i a la natura (i si es fa, dutxar-se i canviar-se de roba en arribar a casa), utilitzar ulleres de sol i, si cal, una màscara per sortir, mantenir les finestres de casa tancades durant el dia, un ambient humit i utilitzar purificadors d’aire, aspirar la pols o netejar amb una baieta humida, pujar les finestretes del cotxe mentre viatgem, refrescar mans i cara sovint, no sortir a fer exercici al carrer, evitar estendre la roba fora…

I sempre, cal consultar amb un metge quan apareixen símptomes d’al·lèrgia, perquè es faci una avaluació i s’estableixi un tractament quan sigui necessari.