Salut i medicina
Descobrim els símptomes del còlon irritable: Com n’identifiquem i n’alleugem les molèsties
Índex de continguts
Què és la síndrome de l’intestí irritable?
La síndrome de l’intestí irritable és un trastorn caracteritzat per una combinació de símptomes que se solen atribuir a una anomalia de la funció motora intestinal.
La funció motora consisteix a mobilitzar el contingut de l’intestí mitjançant contraccions musculars seqüencials, que s’alternen amb zones d’interrupció. En conjunt s’anomenen moviments peristàltics, o simplement peristaltisme. Quan rutlla amb normalitat, ni tan sols ens n’adonem. El control del peristaltisme és complex i cal atribuir la causa de la síndrome a la pèrdua de coordinació d’aquestes contraccions.
És el procés que tracten més sovint els gastroenteròlegs. El trastorn del tub digestiu en pot afectar qualsevol segment, de la boca fins al recte, la qual cosa justifica la gran variabilitat de símptomes associats en aquesta síndrome, que sovinteja més entre les dones que els homes.
Què causa la síndrome de l’intestí irritable
Per bé que se’n desconeix la causa, aproximadament la meitat dels malalts afirma que l’aparició dels símptomes va coincidir amb un esdeveniment important en les seves vides, com ara un canvi de residència o de feina, o un episodi luctuós. Aquest fet suggereix que potser hi va haver un desencadenant psicològic en pacients susceptibles. Una proporció inferior de malalts explica que el començament dels símptomes va coincidir amb la manifestació d’una gastroenteritis aguda. En altres casos no se n’ha identificat cap factor desencadenant.
És normal de trobar les alteracions del peristaltisme abans esmentades en persones que no pateixen aquesta malaltia, i també en parents pròxims, però sembla clar que probablement hi ha una certa susceptibilitat de base genètica en l’afectat perquè, segons el factor desencadenant, es desenvolupi la malaltia amb tots els símptomes associats.
Quins símptomes es manifesten amb la síndrome de l’intestí irritable
Els símptomes apareixen a qualsevol edat i varien d’un malalt a l’altre. De tota manera, l’edat en què se sol començar a manifestar és entre els 15 i els 25 anys. Els símptomes depenen de quina part del tub digestiu n’és afectada i, en general, coincideixen símptomes originats en diferents zones. Hi ha pacients que únicament tenen trastorns atribuïbles a una part del tub digestiu, mentre que en d’altres les regions afectades són diverses. A més a més, els símptomes es poden modificar al llarg del temps.
Si concretem en les diferents parts de l’aparell digestiu:
Esòfag
- Sensació de tenir una pilota al coll entre els àpats, que no interfereix amb l’acte d’empassar-se els aliments (bol histèric).
- Sensació de cremor (pirosi o coragre).
- Deglució dolorosa (mal quan ens empassem aliments o odinofàgia) però sense problemes per engolir.
- Interrupció del pas del menjar (disfàgia). Aquest símptoma demana estudis complementaris.
Estómac
- Dispèpsia (sensació de pesadesa o de plenitud) no ulcerosa.
- Efecte de plenitud o de sadollament després d’ingerir petites quantitats de menjar. Això pot impedir que el pacient s’acabi els plats.
- Distensió abdominal al final dels àpats.
Intestí prim
- Augment dels sorolls intestinals, que poden ser molt intensos i, fins i tot, crear problemes socials.
- Distensió abdominal. Pot ser tan aguda que certes dones diuen que se senten com si estiguessin prenyades. La distensió abdominal se sol apaivagar durant la nit, però reapareix l’endemà.
- Dolor abdominal generalitzat associat a la distensió.
Intestí gros
- Dolor abdominal, localitzat normalment a la part esquerra o baixa de l’abdomen i que, en general, s’alleuja quan es defeca.
- Dolor al costat dret de l’abdomen, a la part baixa o bé a sota de les costelles inferiors dretes, que no sempre millora en fer de ventre.
- Dolor localitzat a sota de les costelles inferiors del costat esquerra, que es pot estendre fins a la aixella esquerra.
- Ritme intestinal variable i aleatori en què s’alternen el restrenyiment i la diarrea.
Exacerbació del reflex gastrocòlic
- És la reaparició del reflex infantil amb què l’entrada d’aliments a l’estómac estimula l’activitat del còlon i obliga a fer una deposició.
- Dolors breus però intensos i punyents al recte.
Altres òrgans
- Sovint es té mal de cap.
- Hi ha dones que tenen dolor a la banda esquerra de l’abdomen durant les relacions sexuals.
- És habitual que el pacient orini més sovint.
- Cansament i fatiga freqüents, com també trastorns del son.
- Alteracions de la gana i basques.
- Fins a un terç dels pacients presenta símptomes de depressió.
Quins símptomes no s’han d’atribuir a la síndrome de l’intestí irritable?
Com que la síndrome de l’intestí irritable s’associa a símptomes semblants a molts altres trastorns del tub digestiu, és important d’identificar quins símptomes s’han de consultar al metge.
- Dificultat per empassar-se aliments sòlids
- Dolor abdominal que ens desvetlla a la nit
- Distensió abdominal que no millora durant la nit
- Pèrdua de pes inexplicable i significativa
- Sang a la femta
- Diarrea crònica i indolora
Aquesta llista no és exhaustiva, i si se’t manifesta cap altre símptoma alarmant, l’hauries de consultar al metge. En general, els símptomes que apareixen per primera vegada en una persona de més de 40 anys, encara que siguin comuns de la síndrome de l’intestí irritable, necessiten un estudi mèdic.
Com es diagnostica
No hi ha cap anàlisi o estudi d’imatge que per si sol permeti de diagnosticar-la, tot i que certes proves (disponibles només a les unitats especialitzades) fan possible d’avaluar les respostes motores de l’intestí a diversos estímuls.
Ben sovint s’arriba al diagnòstic a partir de l’anàlisi dels símptomes típics, sobretot en el cas dels pacients més joves. Cal fer una anàlisi de sang per excloure’n altres processos i, esporàdicament, s’han de dur a terme altres estudis.
Quan els pacients amb la síndrome són grans, el diagnòstic s’estableix per exclusió, cosa que obliga a fer més estudis amb la finalitat de garantir que el diagnòstic és correcte. Segons els símptomes potser cal practicar una gastroscòpia (exploració endoscòpica de l’esòfag, l’estómac i el duodè), un estudi ecogràfic amb ultrasons, estudis radiològics amb suspensió de bari (tant de l’estómac i de l’intestí prim com de l’intestí gros) i, de vegades, una colonoscòpia (exploració endoscòpica de l’intestí gros).
Uns quants consells sobre l’alimentació
- Beu força aigua, si pot ser tres litres al dia.
- Una dieta rica en fibra millora la digestió. La quantitat de fibra s’ha d’augmentar gradualment a fi que l’estómac s’hi adapti.
- Evita plats o begudes que n’empitjorin els símptomes. Sovint el cafè i la llet no són ben tolerats. Et pot fer servei tenir un diari en què anotis quins aliments et reprenen.
- Evita les espècies fortes i els aliments que et fan gasos.
- No t’atipis gaire i procura seguir un horari regular per als àpats.
- Redueix el consum d’alcohol.
Altres recomanacions
- L’activitat física i la pràctica d’exercici poden millorar la digestió i reduir l’estrès.
- Els símptomes es poden pal·liar si apliquem escalfor a la zona amb bosses d’aigua calenta o una manta elèctrica.
- Procura defugir les situacions que et causen estrès. T’hi pot ajudar provar diferents tècniques de relaxació, com ara la meditació.
- També et pot anar bé d’anotar en un diari les circumstàncies, si n’hi ha, que n’empitjoren els símptomes.
Quin pronòstic cal fer
Els símptomes se solen manifestar de manera cíclica al llarg de la vida, i poden millorar, empitjorar i, fins i tot, desaparèixer a temporades.
Tingues en compte que la síndrome de l’intestí irritable no és pas un trastorn que posi en perill la vida, ni fa créixer el risc de càncer ni d’infeccions intestinals cròniques.
El tractament sol alleujar-ne els símptomes.
Quins medicaments es prescriuen
En funció dels símptomes del pacient, el metge pot disposar tractaments amb:
- Antiespasmòdics contra els espasmes de l’estómac i de l’intestí.
- Laxants, si el restrenyiment és intens.
- Medicaments per reduir els gasos i els moviments intestinals, quan aquest trastorn representa un inconvenient important.
- Tranquil·litzants.
Bibliografia:
