Mes: gener de 2026

Què és la grip

La grip és una malaltia vírica, causada per un tipus de virus anomenat Influenza. Generalment, es presenta entre octubre i maig, i sol durar de tres a cinc dies, encara que pot anar seguida de cansament durant dues o tres setmanes. Provoca dolors musculars i a les articulacions, mal de cap i de gola, tos i febre entre 38,5º i 40º C.

Tot i que les complicacions són rares, pot convertir-se en una malaltia molt més greu, sobretot si es produeix una sobreinfecció per bacteris, que provoquen principalment pneumònia, i amb menys freqüència, danys nerviosos i cerebrals, i fins i tot la mort.

Com que és una infecció vírica, no es pot tractar amb antibiòtics. El millor remei és descansar i beure molts líquids.

És possible vacunar-se contra la grip; això es recomana especialment en persones grans i en persones amb malalties de cor i pulmó. És aconsellable consultar al seu metge de capçalera a finals de setembre, per tal de ponderar la necessitat de ser vacunat, o no.

Quins són els símptomes

Els símptomes habituals són:

• Cefalàlgia (mal de cap), i pesantor als ulls
• Febre alta (de 38,5º a 40º C)
• Dolors musculars i de les articulacions, sobretot a l’esquena i les cames
• Dolor als costats
• Falta d’apetit
• Cansament i debilitat
• Degoteig nasal (rinorrea) i mal de gola (no sempre)
• Tos seca
• Son irregular o insomni
• Sensació de refredament i calfreds
• Indigestió
• Vòmits o diarrea, sobretot en nens

Com alleujar els símptomes

En general, les mesures a prendre són sintomàtiques, amb repòs al llit i bona hidratació:

• Beure abundantment (es perd molt líquid per la febre)
• Descansar, quedant-se preferentment al llit
• Intentar dormir molt. Prova de no fumar, ni beure alcohol
• Si ho necessites, pren un analgèsic antipirètic: es recomana paracetamol 500-650mg cada 6 hores, que reduirà la febre i els dolors musculars. Cal utilitzar-lo amb precaució, en casos d’alcoholisme i malalts de fetge i ronyó. En el cas dels nens fins als 16 anys no és aconsellable l’ús d’aspirina perquè pot afavorir l’aparició d’una malaltia del fetge molt greu, anomenada síndrome de Reye.

És recomanable acudir a la consulta en els casos següents:

• Si els pacients són grans i si tenen alguna malaltia crònica, o de risc, sobretot respiratòria i/o cardíaca.
• Si després de 3 o 4 dies, no s’ha produït millora
• Si els símptomes empitjoren amb rapidesa (febre alta i mantinguda, mucositat espessa en els esputs, tos que no cedeix), per risc a que es produeixin altres infeccions.
• Si fos necessari, el teu metge prescriurà medicaments (antibiòtics, antitusius per la tos, mucolítics i expectorants, descongestionants nasals).

Com es propaga la grip

La grip és una malaltia vírica, que passa d’una persona a una altra a través de l’aire. La malaltia infecta el nas, la gola o els pulmons. Amb freqüència, es propaga com una epidèmia que afecta ràpidament a molta gent, de ciutat en ciutat i de país en país. Normalment, solen establir-se epidèmies durant els mesos de tardor-hivern, amb un o dos pics d’incidència entre mig en general.

Diferents tipus de grip

Hi ha tres tipus de grip, segons el tipus de virus influenza: A, B i C.

Tipus A

El tipus més greu, amb els símptomes més aguts. També és la forma més freqüent, apareixent cíclicament, cada dos o tres anys.

Tipus B

Símptomes semblants al tipus A, però no tan greus. El brot apareix cada quatre o cinc anys.

Tipus C

El tipus més lleu, amb símptomes semblants als d’un refredat.

Quant de temps durarà la grip

La recuperació és la norma en la grip. Normalment, la malaltia dura de tres a sis dies. Si dura més de quatre dies sense millora, o si els símptomes són molt greus, s’aconsella consultar el metge. Un cas greu de grip té el potencial d’evolucionar a un estat més greu, com la pneumònia, i encara que amb poca freqüència, pot existir perill de mort en persones vulnerables.

Qui està en situació de risc

La grip pot ser perillosa per a les persones grans, especialment per a les que viuen en residències de gent gran on hi ha un major risc de contagi, a través del contacte amb els altres. Les persones amb malalties de pulmó i cor, també tenen més possibilitats de desenvolupar complicacions provocades per la grip. També s’ha de tenir en compte els nens petits i les persones al llit. Si tens algun dubte, consulta al teu metge.

Altres fets importants

Tant el refredat com la grip estan causats per un virus, però els símptomes de la grip normalment són més característics (dolors musculars generalitzats, febre alta…).

Els antibiòtics no tenen cap efecte contra la grip, atès que està ocasionada per un virus, i els antibiòtics només actuen contra els bacteris.

La humitat o el fred no poden causar la grip. No obstant això, els canvis sobtats de temperatura poden provocar que els símptomes es potencialitzin o apareguin més ràpid.

Les persones rarament s’infecten dues vegades pel mateix tipus de grip, perquè la immunitat es desenvolupa en un termini de dues a quatre setmanes. No obstant això, el virus influenza muta (canvia) constantment a formes lleugerament diferents de si mateix, per la qual cosa les vacunes a vegades resulten ineficaces; a causa d’això s’han d’administrar anualment per mantenir elevat el nivell d’immunitat.

En resum: Per què tots hauríem de vacunar-nos contra la grip estacional

Allò explicat adalt pot resumir-se en cinc punts clau:

La grip no és un simple refredat

La infecció causa anualment milions d’infeccions i centenars de milers de morts a tot el món. Fins i tot persones joves i sanes poden emmalaltir seriosament. Vacunar-se redueix notablement la probabilitat de passar per això. La grip no és un refredat.

La vacuna protegeix, encara que el virus canviï

El virus influenza canvia constantment i això és la causa que la vacuna s’actualitzi cada any. Encara que no sigui perfecta, redueix entre un 40 i un 70% el risc d’emmalaltir greument i, si es contrau la grip, la infecció és més lleu. La vacuna estimula les defenses perquè el cos estigui preparat si el virus entra en contacte amb nosaltres.

Vacunar-se és un acte de responsabilitat col·lectiva

A mesura que es vacuna més gent, el virus té més dificultats per circular. D’aquesta manera, s’està protegint indirectament a qui no es pot vacunar (alguns nadons, persones immunodeprimides), en el que s’anomena immunització comunitària. Dit d’una altra manera, vacunar-te no només et protegeix a tu, sinó també als altres.

Redueix la càrrega sobre el sistema sanitari

Tots els hiverns, la grip omple consultes i hospitals. Com més gent es vacuna, hi ha menys casos greus, menys hospitalitzacions i més recursos disponibles per a altres urgències. A més, evita la coincidència amb altres virus respiratoris, com la COVID-19 o el virus respiratori sincitial.

Un gest senzill amb gran impacte

La vacuna davant de la grip és segura, gratuïta per als grups de risc i amb prou feines requereix uns minuts. Els efectes secundaris solen ser lleus i passatgers, molt inferiors als símptomes de la grip real. És probablement una de les maneres més senzilles de cuidar la nostra salut i la de qui ens envolta. Vacunar-se és un acte de solidaritat amb la comunitat.

Bibliografia

Clínica Mayo: La grip, símptomes i tractament
Ministeri de Sanitat: vacunació davant de la grip

La inseminació artificial és un dels tractaments de reproducció assistida més coneguts i també un dels més accessibles. S’hi recorre quan no és possible aconseguir un embaràs de manera natural o quan existeixen determinades condicions mèdiques o personals. En aquest article, veurem què és la inseminació artificial, com es realitza, quant costa i quines són les seves probabilitats d’èxit.

Què és la inseminació artificial i com es fa?

Per explicar en què consisteix la inseminació artificial, cal partir del seu objectiu: facilitar la trobada entre l’espermatozoide i l’òvul sense recórrer a tècniques complexes. Consisteix a introduir el semen directament a l’úter de la dona en el moment més proper a l’ovulació.

El procediment d’inseminació artificial és ràpid, ambulatori i no requereix anestèsia. Per al procés, se segueixen diversos passos: control del cicle menstrual, estimulació ovàrica suau en alguns casos, preparació del semen al laboratori i la pròpia inseminació.

Tipus d’inseminació artificial

Existeixen diferents tipus d’inseminació artificial segons l’origen del semen. La més habitual és la inseminació amb semen de la parella, quan la qualitat seminal ho permet. En el cas que no se’n tingui o no sigui viable per diferents raons, es pot recórrer a un banc de semen. Tanmateix, la inseminació artificial amb donant té un cost més elevat, ja que se solen necessitar també proves addicionals.

Diferències entre inseminació artificial i fecundació in vitro

És habitual no distingir quan és fecundació in vitro o inseminació artificial. La principal diferència és que, en la inseminació, la fecundació ocorre dins del cos de la dona, mentre que en la fecundació in vitro es produeix al laboratori. La inseminació és menys invasiva, més econòmica i sol ser el primer esglaó terapèutic.

En quins casos es recomana cadascuna?

La inseminació sol indicar-se en casos d’esterilitat lleu, alteracions ovulatòries, problemes cervicals o quan no es té parella masculina. La fecundació in vitro es recomana quan existeixen problemes més complexos, com trompes obstruïdes o fallades repetides d’inseminació.

Preu de la inseminació artificial a Espanya

Una pregunta freqüent abans d’apostar per aquest procés és quant costa una inseminació artificial a Espanya. Els preus varien segons la clínica i el tipus de tractament. De forma orientativa, una inseminació amb semen de la parella pot costar entre 600 i 1.200 euros per intent. En el cas d’inseminació amb donant, el preu sol estar entre 900 i 1.800 euros.

Factors que influeixen en el preu

El cost final depèn de diversos factors: si es requereix medicació hormonal, el nombre de controls ecogràfics, l’ús de semen de donant, proves complementàries i si es realitzen diversos intents. També influeix si es tracta de la primera inseminació artificial o de cicles posteriors, ja que algunes clíniques ajusten preus en paquets.

La inseminació artificial està coberta per la sanitat pública?

A Espanya, la sanitat pública cobreix la inseminació artificial en determinats supòsits. Per exemple, quan la parella no té fills en comú. No obstant això, hi ha limitacions en l’edat, que és de 40 anys per a la dona i 50 per a l’home, i es poden fer excepcions per criteris mèdics concrets. La cobertura i el nombre d’intents varien segons la comunitat autònoma.

Llista d’espera a la Seguretat Social

Un dels principals inconvenients és la llista d’espera, que pot allargar-se diversos mesos o fins i tot més d’un any. Per aquest motiu, moltes persones opten per la via privada per no retardar el tractament.

Probabilitats d’èxit i nombre d’intents habituals

El percentatge d’èxit de la inseminació artificial depèn de l’edat de la dona, la causa d’infertilitat i la resposta ovàrica. De mitjana, la taxa d’èxit per cicle se situa entre el 10% i el 20%. En casos concrets, com una inseminació artificial amb 3 fol·licles, el percentatge pot augmentar, tot i que també s’incrementa el risc d’embaràs múltiple.

El més habitual és realitzar entre tres i quatre intents abans de valorar altres tècniques. Per augmentar l’èxit de la inseminació artificial, s’han de seguir les indicacions mèdiques i mantenir hàbits saludables.

Símptomes després d’una inseminació artificial

Després de la inseminació poden aparèixer molèsties lleus. Per exemple, sensació d’inflor, petites pèrdues o símptomes similars als premenstruals. Aquests símptomes no indiquen necessàriament èxit o fracàs. Quant a si fa mal la inseminació artificial, no és dolorosa, però sí que pot resultar una mica incòmoda durant uns minuts.

Reproducció assistida i acompanyament mèdic a MGC

L’acompanyament mèdic durant un procés de reproducció assistida és fonamental. A MGC, la nostra assegurança mèdica familiar se centra en el seguiment proper, l’accés a especialistes i proves diagnòstiques, i en l’orientació durant tot el tractament, gràcies a les cobertures en reproducció assistida. D’aquesta manera, podem resoldre tots els dubtes i ajudar a triar l’opció més adequada en cada cas.

Preguntes freqüents sobre la inseminació artificial

Fa mal la inseminació artificial? 

No sol fer mal; és un procediment ràpid i poc invasiu.

Quants intents solen ser necessaris? 

Entre tres i quatre intents és el més habitual abans de canviar de tècnica.

Es pot triar el sexe del bebè? Què es pot triar? 

En la inseminació no es pot triar el sexe. El que sí que es controla és el moment del cicle i el tipus de semen.

Quina probabilitat hi ha de tenir bessons per inseminació artificial? 

Existeix un risc baix, que augmenta si hi ha estimulació ovàrica amb diversos fol·licles.

Quins riscos té el tractament? 

Són mínims, principalment relacionats amb la medicació hormonal.

És compatible amb la vida laboral normal? 

Sí, la majoria de persones manté la seva rutina diària amb normalitat.

Què és la cirrosi hepàtica?

La cirrosi és una malaltia crònica del fetge, que consisteix en un increment del teixit fibrós i en l’aparició de nòduls (bonyes), amb alteració de l’estructura normal de l’òrgan. És la conseqüència final de diverses causes que han anat lesionant el fetge durant molt de temps. L’origen més freqüent a Espanya, i a la majoria dels països del nostre entorn, és el consum excessiu d’alcohol, però hi ha altres causes importants que s’expliquen més endavant.

La destrucció de l’estructura normal i la disminució del nombre de cèl·lules hepàtiques comporten un deteriorament en el funcionament normal de l’òrgan. El fetge intervé de forma important en la digestió dels aliments, però a més és la peça fonamental en el metabolisme dels medicaments i en la síntesi de les proteïnes, entre elles les que intervenen en els fenòmens de coagulació de la sang.

La cirrosi és una malaltia greu, encara que el pronòstic individual depèn de la fase de la seva evolució en què es realitzi el diagnòstic. Els malalts amb cirrosi “compensada” (sense complicacions greus) tenen una probabilitat del 50% de seguir vius als 10 anys, però els malalts “descompensats” tenen una mortalitat del 70% al cap de 3 anys. En tot cas, el pronòstic empitjora si la cirrosi és alcohòlica i el malalt segueix bevent.

Quines són les causes de la inflamació que produeix la cirrosi hepàtica?

• Consum excessiu d’alcohol: la incidència de cirrosi en un país està en relació directa amb el consum d’alcohol per càpita. A Espanya, aproximadament la meitat dels casos de cirrosi es deuen a l’alcohol.
• Hepatitis vírica crònica: a l’hepatitis vírica crònica els dos virus involucrats són els de l’hepatitis B i l’hepatitis C. La cirrosi produïda pel virus B és freqüent a Àfrica i Àsia. La importància del virus C és gran a Europa i als EE.UU., i segueix en augment. A Espanya, el 40% dels adults amb cirrosi hepàtica estan infectats pel virus de l’hepatitis C. L’abús d’alcohol incrementa l’agressivitat del virus C sobre el fetge.
• Cirrosi biliar primària: La cirrosi biliar primària és una malaltia poc freqüent que afecta sobretot a dones. No es deu a l’abús d’alcohol. En aquests pacients és l’organisme el que, per raons poc conegudes, desencadena un atac contra el seu propi fetge.
• Hepatitis autoimmunitària crònica activa: malaltia encara més rara que l’anterior, en què l’acció empresa de l’organisme en contra del propi fetge és desencadenada pel sistema immunitari.
• Medicaments i compostos químics: encara que hi ha bastants medicaments i productes químics que poden lesionar el fetge, pocs arriben a produir cirrosi. No obstant això, alguns medicaments específics s’han d’administrar sota vigilància, perquè danyen el fetge.
• Trastorns metabòlics i hereditaris: hi ha diferents malalties, poc freqüents, que originen l’acumulació de productes tòxics al fetge. La més habitual és l’hemocromatosi, en què el ferro és el tòxic acumulat en excés al fetge.

Quins són els símptomes de la cirrosi hepàtica?

La seva presència i intensitat depenen del grau de lesió patit pel fetge. En les fases inicials de la malaltia, pot no haver-hi símptomes, en aquest cas la malaltia es descobreix com a conseqüència d’un estudiat motivat per un altre procés.

A mesura que avança la malaltia, poden aparèixer cansament, debilitat, pèrdua d’apetit, nàusees i disminució de pes.

En les fases més avançades de la malaltia, el fetge té dificultats per desenvolupar totes les seves funcions i pot presentar-se una combinació variable dels següents símptomes:

• Icterícia: és un color groc de la pell i de l’escleròtica (el “blanc” dels ulls), a causa de la incapacitat del fetge per eliminar de la sang una substància denominada bilirrubina.
• Alteracions de les ungles: la forma i l’aspecte de les ungles poden modificar-se, es pot incrementar la seva curvatura (ungles en vidre de rellotge) o mostrar un color blanquinós opac, en lloc de rosat.
• Alteracions de la pell: aproximadament la quarta part dels malalts desenvolupen enfosquiment de la pell.
• Retenció de líquids: és un trastorn habitual en algun moment al llarg de l’evolució de la malaltia. Encara que el fetge no intervé directament en l’eliminació de líquids per l’organisme, col·labora de forma decisiva en la seva distribució, i en la seva adequada excreció, a través dels ronyons. Quan la seva funció es deteriora, pot acumular-se líquid a les cames (edema), o a l’abdomen (ascites).
• Alteracions dels vasos sanguinis: el trastorn més freqüent són els nevus en aranya o aranyes vasculars, que consisteixen en un punt vermell central, és a dir, un vas que aflora perpendicularment sota la pell (el “cos”) i del que parteixen petits vasos de forma radial (les “potes”). També és freqüent l’envermelliment de la cara i de les palmes de les mans.
• Fragilitat de pell i mucoses: les hemorràgies nasals són freqüents i també els blaus i les erosions cutànies, a causa de les alteracions dels vasos sanguinis i del deteriorament de la coagulació, perquè disminueixen la síntesi hepàtica de les proteïnes que intervenen en aquesta.
• Creixement de les mames en el mascle: aquest signe s’anomena ginecomàstia, i es deu a que el fetge malalt no destrueix les hormones sexuals femenines que produeix l’organisme masculí. Per la mateixa raó disminueix la mida dels testicles.

En les fases finals de la malaltia, poden aparèixer complicacions greus com les hemorràgies digestives amb vòmits de sang, que poden deure’s a la ruptura de dilatacions venoses a la part baixa de l’esòfag (vàrices esofàgiques), o procedir d’una úlcera d’estómac. Això pot ser molt greu i requereix tractament hospitalari.

Una de les funcions del fetge és eliminar les substàncies tòxiques de la sang. En la cirrosi, la sang pot no travessar el fetge a causa del trastorn de la seva estructura, i aquestes substàncies tòxiques poden arribar al cervell, donant lloc a un trastorn de la seva funció que es diu encefalopatia hepàtica, i que es manifesta amb confusió, trastorns de conducta, somnolència i finalment, coma. Aquesta complicació també és greu i precisa tractament hospitalari.

En qui es donen els majors riscos?

El risc és proporcional al consum d’alcohol. Com més beu una persona, més propensa és a desenvolupar una cirrosi. Les dones semblen ser més susceptibles que els mascles. Per tant, és recomanable reduir el consum d’alcohol a 28 unitats de beguda per setmana en els homes, i a 21 en les dones. Una unitat de beguda és una consumició normal de qualsevol beguda alcohòlica: 250 ml de cervesa (la “canya” té 200 ml), un got de vi de 150 ml, o una copa de licor de 40 ml.

• Persones amb infecció crònica i progressiva pels virus de l’hepatitis B o de l’hepatitis C.
• Pacients amb cirrosi biliar primària (que només és una autèntica cirrosi en les fases més avançades de la seva evolució), o amb hepatitis autoimmunitària crònica activa.
• Persones amb alteracions metabòliques o hereditàries.

Com es pot prevenir la cirrosi hepàtica?

• Reduint el consum d’alcohol (vegeu més amunt)
• Cercant ajuda per deixar de beure en el cas dels alcohòlics
• Prenent precaucions per no contreure hepatitis, i en cas de contraure-la, tractant-la adequadament
• Evitant el contacte amb productes tòxics en el mitjà laboral

Com es diagnostica la cirrosi hepàtica?

Si en el curs d’un examen mèdic sorgeixen sospites d’una cirrosi hepàtica, les anàlisis de sang poden reforçar-les. Encara que una prova d’imatge amb ultrasons del fetge (ecografia hepàtica) pot confirmar-les, a vegades cal realitzar una biòpsia per obtenir mostres de teixit hepàtic. La biòpsia proporciona també informació sobre la causa de la cirrosi.

Un bon consell

Si el consum excessiu i la dependència de l’alcohol són la causa de la teva malaltia del fetge has de deixar de beure alcohol immediatament, i per complet. Un cop l’alcohol ha lesionat el fetge, les cèl·lules hepàtiques es fan vulnerables fins i tot a petites quantitats d’alcohol.

Cerca ajuda d’amics i familiars, i de qualsevol de les organitzacions especialitzades a ajudar les persones que tenen problemes amb l’alcohol. El teu metge et podrà ajudar.

Activitat

Intenta dur una vida activa. Això pot resultar-te difícil a causa del cansament i de la sensació de debilitat, però compensa perseverar-hi. Si se’t inflamen les cames pot ser convenient mantenir-les elevades mentre descanses.

Alimentació

• Segueix una dieta ben equilibrada, rica en proteïnes (consulta sempre amb el teu metge).
• No afegeixis sal als menjars. Si el teu metge ho autoritza, pots utilitzar petites quantitats de sal per cuinar. Tingues en compte que la majoria dels aliments precuinats o en conserva contenen prou sal.
• En fases més avançades de la malaltia, i sempre per consell del teu metge, pot ser convenient reduir el consum de proteïnes (fonamentalment carns i peixos).
• Poden ser necessaris suplements vitamínics i minerals.

Possibles complicacions de la cirrosi hepàtica

• Impotència en el mascle, deguda a l’efecte combinat de l’alcohol i de la pròpia cirrosi.
• Hemorràgia interna greu per ruptura de venes varicoses a l’esòfag o l’estómac. És una complicació greu que requereix tractament hospitalari.
• Càncer de fetge. Desenvolupat en alguns pacients amb cirrosi avançada. El risc és major en malalts amb hemocromatosi o infecció crònica pels virus de les hepatitis B o C.
• Infecció del líquid acumulat a l’abdomen (ascites), que origina una peritonitis i, secundàriament, una infecció generalitzada (sepsi) per entrada de gèrmens o toxines a la sang. Aquest quadre és extremadament greu.

Perspectives

És possible detenir la destrucció progressiva del fetge eliminant la causa. Això reforça el consell d’abandonar l’alcohol. Es disposa de tractaments per a la infecció crònica pels virus de les hepatitis B i C. La sobrecàrrega de ferro pot corregir-se realitzant sagnies periòdiques (fins i tot de mig litre de sang per setmana!). L’hepatitis autoimmunitària crònica activa pot tractar-se amb esteroides (glucocorticoides).

Fins i tot si la lesió no és curable, els símptomes sí poden alleujar-se i controlar-se. Si el tractament s’inicia aviat, és possible que el malalt pugui dur una vida gairebé normal. No obstant això, si no s’elimina la causa, la formació de teixit cicatricial i la destrucció de l’estructura hepàtica progressaran i finalment conduiran a la insuficiència hepàtica i a la mort.

Com es tracta la cirrosi hepàtica?

En el moment actual no hi ha tractament curatiu per a la cirrosi hepàtica establerta, encara que sempre cal tractar d’eliminar la causa. Per tant, cal fer èmfasi en tractar i alleujar les complicacions de la malaltia.

Es disposa de les següents opcions de tractament:

• Medicaments que incrementen la producció d’orina (diürètics), per tractar la retenció de líquids a les cames (edema), o a l’abdomen (ascites)
• Suplements vitamínics i minerals
• Suplements calòrics (normalment begudes ensucrades), per mantenir un bon estat de nutrició
• Laxants (habitualment un xarop a base de lactulosa), per impedir l’estrinyiment i reduir el risc que els productes tòxics generats a l’intestí penetrin a l’organisme i arribin al cervell, després d’evitar el seu pas pel fetge. Aquest és el mecanisme de l’encefalopatia hepàtica, caracteritzada per somnolència, confusió i finalment coma.
• Alguns pacients que han sagnat per la ruptura de vàrices a la zona inferior de l’esòfag poden seguir tractament amb un medicament anomenat propranolol, que redueix la pressió dins de les vàrices i amb això les probabilitats de tornar a sagnar.
• Finalment, pot plantejar-se la indicació de realitzar un trasplantament de fetge en malalts amb cirrosi terminal. Aquest tractament sí pot ser curatiu, però només pot oferir-se a una minoria de pacients que compleixin uns criteris molt determinats.

Bibliografia

Associació Espanyola de Gastroenterologia: Cirrosi hepàticaUniversitat de Navarra: Cirrosi

Els ulls de poll i durícies als peus són un problema habitual, que apareix amb més freqüència en aquells qui passen moltes hores dempeus o usen calçat ajustat. A més de resultar antiestètics, poden causar dolor, irritació i dificultat per caminar. En aquest article, veurem com treure els ulls de poll dels peus i quan és convenient recórrer a un professional per mantenir els peus sans.

Què són els ulls de poll i les durícies i per què apareixen?

Els ulls de poll són àrees de pell endurecida que es formen per la pressió o la fricció constant. Solen aparèixer a la planta, especialment en els punts on el peu suporta més pes, com els talons o metatarsos. En alguns casos, no resulten molestos. Tanmateix, una planta del peu amb ulls de poll dolorosos pot ser un obstacle per a activitats bàsiques, com caminar o estar dempeus durant molt de temps.

Les durícies, per contra, són zones en les quals la pell es torna més gruixuda. Apareixen per protegir la pell davant la fricció, però quan s’engrosseixen massa, també poden produir molèsties. En tots dos casos, es tracta d’un mecanisme de defensa de la pell. No obstant això, s’han de tractar quan són doloroses o hi ha risc d’infecció.

Principals causes dels ulls de poll als peus

Els ulls de poll a la planta del peu són els més dolorosos, sobretot els que apareixen al metatars o al taló. També apareixen entre els dits del peu, perquè la fricció és constant. Les principals causes de la seva aparició són les següents:

• Calçat inapropiat: L’ús de sabates estretes, talons alts o massa rígids augmenten la pressió en zones concretes del peu.
• Activitat física intensa: Córrer, ballar o practicar esports amb impacte constant en fovoreix l’aparició.
• Alteracions en la petjada: Els peus plans o amb arcs molt alts concentren la pressió en punts específics.
• Edat i pell seca: Amb els anys, la pell perd elasticitat i es va endurent.

És segur treure els ulls de poll a casa?

Existeixen multitud de remeis casolans per als ulls de poll dels peus, com llimes, pedra pómex o cremes exfoliants. Tanmateix, aquests mètodes poden ser útils per a ulls de poll superficials, però no aconsegueixen eliminar els ulls de poll profunds ni el dolor intens. Quan s’intenta tallar o raspar un ull de poll profund, es poden fer ferides i aparèixer infeccions o complicacions. La freqüència és major en persones amb peu diabètic.

Els pegats per treure ulls de poll dels peus són una altra opció que pot ser eficaç. Tot depèn del gruix de l’ull de poll i del temps d’ús. Cal seguir les instruccions d’ús i deixar d’utilitzar-los si apareix irritació.

Tractaments professionals per eliminar ulls de poll i durícies

El tractament més segur i eficaç és el que ofereixen els especialistes. En treure els ulls de poll de peus al podòleg, s’utilitzen tècniques concretes que l’eliminen de forma completa i sense riscos. Els mètodes més usats són els següents:

Quiropòdia: en què consisteix

La quiropòdia és el procediment més usat. Consisteix a afilar l’ull de poll amb bisturís estèrils, polir la pell i aplicar cremes específiques per suavitzar i prevenir que tornin a aparèixer. Si es combina amb mesures preventives, és una tècnica que aconsegueix eliminar els ulls de poll de peus per a sempre.

Freqüència recomanada del tractament

La freqüència depèn del tipus de pell, la pressió que suporten els peus i l’activitat diària. Algunes persones necessiten una visita mensual i unes altres cada tres mesos. El més important és que es realitzi un seguiment regular per evitar que els ulls de poll tornin a aparèixer.

Quan acudir al podòleg sí o sí?

Es recomana anar al podòleg si l’ull de poll és dolorós, sagna, té signes d’infecció o apareix en persones amb peu diabètic, problemes de circulació o poca sensibilitat. Com més aviat s’intervingui per eliminar-lo, menors seran les complicacions.

Com prevenir l’aparició d’ulls de poll als peus?

La prevenció és tan important com el tractament dels ulls de poll dels peus. Alguns consells que poden ser d’utilitat per reduir la pressió constant i la fricció són:

• Usar calçat còmode, ajustat i transpirable.
• Canviar de calçat segons l’activitat que es realitzi.
• Aplicar crema hidratant cada dia per evitar sequedat.
• Tallar les ungles correctament i mantenir els peus nets.
• Evitar caminar descalç en superfícies dures durant molt de temps.

Atenció podològica a MGC

A MGC Mútua, oferim tractaments podològics adaptats a cada necessitat. Els nostres especialistes utilitzen tècniques de quiropòdia amb revisions periòdiques que prevenen complicacions i milloren la salut del peu. També comptem amb programes de seguiment per a esportistes, integrant la podologia en l’esport, i assessorament per a persones amb condicions específiques com la diabetis.Quan es compta amb una pòlissa, es facilita l’accés al podòleg amb regularitat i es poden tractar els problemes abans que esdevinguin dolorosos o crònics. A més, en contractar la nostra assegurança mèdica, s’inclouen opcions per cuidar els peus de tota la família.

Preguntes freqüents sobre ulls de poll i durícies

Per què em surten sempre ulls de poll al mateix lloc? 

Els ulls de poll reapareixen en zones de pressió constant. Si s’ajusta el calçat i es cuida la petjada, es redueix la recurrència.

Els pegats per a ulls de poll són recomanables? 

Poden ajudar en ulls de poll superficials, però no substitueixen la visita al podòleg per a ulls de poll profunds o dolorosos.

Les persones amb diabetis poden treure’s ulls de poll? 

No ho han de fer a casa; han d’acudir a un especialitzat, sobretot si tenen peu diabètic.

Caminar descalç empitjora les durícies? 

Pot augmentar la fricció i la pressió en algunes zones, per la qual cosa s’afavoreix la formació d’ulls de poll.

Com treure un ull de poll dolorós del peu? 

El més segur és acudir al podòleg, qui realitzarà quiropòdia i aplicarà mesures preventives.

Com treure’ls d’entre els dits dels peus? 

Els ulls de poll interdigitals requereixen atenció professional, ja que són zones de difícil accés i risc d’infecció. El podòleg té eines específiques per eliminar-los de forma segura.

L’artrosi lumbar és una de les causes més habituals del dolor d’esquena en adults, especialment a partir de certa edat. Els símptomes no sempre són intensos, però sí que poden limitar la mobilitat i afectar la qualitat de vida. En aquest article, veurem què la provoca, com es manifesta i quines opcions de tractament hi ha.

Què és l’artrosi lumbar i per què apareix?

Per entendre què és l’artrosi lumbar, cal saber que es tracta d’un desgast progressiu del cartílag que protegeix les articulacions de la zona baixa de la columna. Amb el temps, aquest deteriorament acaba provocant una fricció entre les vèrtebres, que causa inflamació i rigidesa.

Diferència entre artrosi lumbar i altres dolors d’esquena

El dolor lumbar pot aparèixer per una contractura muscular o per una lumbàlgia aguda. L’artrosi sol ser crònica, apareix de forma gradual i empitjora amb el moviment prolongat o al final del dia. Sol confondre’s amb el mal d’esquena tradicional, però el seu origen és articular i degeneratiu.

Com evoluciona l’artrosi lumbar amb l’edat?

El desgast avança lentament. En les fases inicials, no sempre apareixen símptomes, però amb el pas dels anys, poden aparèixer brots de dolor i pèrdua de mobilitat. L’evolució varia d’una persona a una altra i no sempre guarda relació directa amb l’edat biològica.

Símptomes més freqüents de l’artrosi lumbar

Dins dels símptomes de l’artrosi lumbar, els més habituals són el dolor localitzat a la part baixa de l’esquena, rigidesa en aixecar-se al matí i sensació de bloqueig després d’estar molt de temps assegut. En alguns casos, el dolor s’irradia cap a glutis o cames.

És freqüent preguntar-se quant dura un brot d’artrosi lumbar quan apareix. La resposta és variable, ja que pot estendre’s des d’uns dies fins a diverses setmanes. Tot depèn del nivell d’inflamació i del tractament que s’utilitzi. Si el dolor és persistent i limita les activitats bàsiques, podria valorar-se la incapacitat per artrosi lumbar, però requereix una avaluació mèdica.

Causes i factors de risc

La causa principal de l’artrosi és l’envelliment articular. Tanmateix, existeixen factors que acceleren el desgast, com el sobrepès, feines físiques exigents, sedentarisme, males postures mantingudes i antecedents de lesions a la columna. També hi pot influir la genètica i determinades alteracions en l’alineació vertebral.

Com es diagnostica l’artrosi lumbar?

Per al diagnòstic, es té en compte la història clínica, l’exploració física i proves d’imatge. Amb una radiografia d’artrosi lumbar, es pot observar si l’espai articular s’ha reduït o si hi ha osteòfits i altres signes de desgast. En alguns casos, es pot completar l’estudi amb una ressonància magnètica, per valorar teixits tous i descartar altres patologies.

Tractament de l’artrosi lumbar: quines opcions existeixen

El tractament per a l’artrosi lumbar sol ser conservador i es personalitza per a cada pacient. El més habitual és que es receptin analgèsics, antiinflamatoris, fisioteràpia i exercici terapèutic. En alguns casos, es recorre a infiltracions per controlar el dolor. També es poden utilitzar teràpies complementàries com l’acupuntura, que poden ajudar a alleujar la simptomatologia en determinades persones. No obstant això, ha de ser un suport al tractament mèdic convencional.

Cirurgia: quan està indicada (i quan no)

La cirurgia d’artrosi lumbar no és l’opció habitual. Només es planteja quan el dolor és molt intens, hi ha un compromís neurològic o els tractaments conservadors no són eficaços. En general, no se sol recórrer a la intervenció quirúrgica.

Consells per alleujar el dolor lumbar en el dia a dia

Per frenar la progressió i reduir molèsties associades a l’artrosi o al dolor lumbar, es recomana mantenir una rutina activa, adaptar els moviments i cuidar l’esquena.

Exercicis recomanats i moviments a evitar

Els exercicis recomanats per a l’artrosi lumbar són els estiraments suaus, exercicis per enfortir la zona abdominal i les activitats de baix impacte. També es pot optar per exercicis de ioga o pilates per a l’artrosi lumbar, ja que ajuden a millorar l’estabilitat i la mobilitat sense sobrecarregar la columna. Els millors exercicis per a l’esquena són els que s’adapten al nivell de cada persona. En qualsevol cas, es recomana evitar els moviments bruscos, càrregues excessives i girs forçats.

Postures correctes en dormir i treballar

Dormir de costat amb un coixí entre les cames o de bocaterrosa amb suport sota els genolls redueix la tensió lumbar. A la feina, es pot mantenir una postura corporal correcta i aprendre a cuidar-se l’esquena en assegure-se o aixecar pes.

Hàbits que ajuden a frenar l’avenç de l’artrosi

Per reduir l’avanç i millorar el benestar general, és convenient controlar el pes, mantenir-se actiu, evitar el tabac i respectar els temps de descans articular.

Com pot ajudar-te MGC en el tractament de l’artrosi lumbar?

Comptar amb una assegurança mèdica privada facilita l’accés a especialistes, proves diagnòstiques, fisioteràpia i un seguiment continuat. En el cas de l’artrosi lumbar, resulta més senzill personalitzar el tractament segons l’evolució del dolor i prevenir complicacions com la ciàtica, que pot aparèixer quan hi ha compressió nerviosa.

Preguntes freqüents sobre l’artrosi lumbar

L’artrosi lumbar pot curar-se o només alleujar-se? 

Davant el dubte de si té cura l’artrosi lumbar, la resposta és que no en existeix cap de definitiva. Els tractaments actuals s’enfoquen a alleujar el dolor i mantenir la funcionalitat.

És recomanable caminar cada dia amb artrosi lumbar? 

Sí, caminar a ritme moderat sol ser beneficiós si no provoca dolor.

El fred o la calor són millors per al dolor lumbar? 

La calor sol alleujar la rigidesa; el fred pot ajudar en fases inflamatòries agudes.

L’artrosi lumbar pot causar ciàtica? 

Sí, en alguns casos el desgast pot afectar els nervis i provocar dolor irradiat.

Dormir malament empitjora l’artrosi lumbar? 

Un descans deficient augmenta la percepció del dolor i dificulta la recuperació.