Salut i medicina
La màcula: degeneració associada a l’edat
Índex de continguts
Què és la degeneració macular associada a l’edat?
La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) representa una de les causes més freqüents de poca agudesa visual als països desenvolupats. La màcula és la part de la retina que s’encarrega de transmetre al cervell les imatges que ocupen el centre del nostre camp visual, és a dir les imatges en què fixem la vista. Aquesta part de la retina és la més desenvolupada i la que té més capacitat de reconèixer els detalls, els colors, etc. La degeneració de la màcula, que s’associa a l’edat dels pacients, és l’envelliment d’aquesta regió de la retina que, en general, no es tradueix en una pèrdua de tota la visió, sinó únicament de la visió central, la més important, sense que s’alteri la visió lateral o perifèrica, que és molt menys precisa.
Com es desenvolupa la degeneració macular associada a l’edat?
Es tracta d’un canvi causat per l’envelliment i pel desgast de la regió macular. Els materials de rebuig s’acumulen en aquesta part dels ulls i, alhora, les cèl·lules de la zona van perdent la capacitat d’eliminar-los.
Qui té més perill de patir degeneració de la retina associada a l’edat?
- Aquesta malaltia afecta generalment a gent gran de més de 60 anys, tot i que hi ha persones joves que hi poden ser més propenses, sobretot si són força miops.
- Les dones en solen ser més perjudicades que els homes.
- El principal factor de risc per patir una DMAE és genètic, però també hi ha factors de risc ambientals, com ara l’alimentació o el tabaquisme.
Quines són les diferents classes de degeneració macular?
Hi ha dues classes principals de DMAE: la seca i la humida.
Degeneració macular seca
És la forma més comuna de DMAE i afecta gairebé el 80 % dels qui en pateixen. Al començament progressa amb lentitud i sol atacar tots dos ulls de manera simètrica.
Degeneració macular humida
Aquesta classe de degeneració és menys comuna, però té un efecte més greu i ràpid sobre l’àrea central de la visió. En aquesta afecció els vasos sanguinis d’una capa del fons de l’ull creixen de manera anòmala a l’àrea macular. Aquests vasos sanguinis poden tenir fuites o hemorràgies que causen una reducció ràpida i significativa de la visió central.
Quins símptomes té la degeneració macular associada a l’edat?
La degeneració macular seca causa una reducció gradual de la visió central. Aquest fet tendeix més a afectar la capacitat per llegir i percebre detalls que la visió a distància.
Els primers símptomes de la degeneració macular humida poden ser una distorsió de la visió anomenada metamorfòpsia. Ben sovint això fa que les línies rectes semblin corbes o inclinades. La percepció visual es deteriora i, al final, es pot perdre del tot la visió central, que deixa una àrea central fosca amb visió feble (la patologia s’anomena escotoma central). És habitual d’adonar-se per primera vegada del trastorn quan es llegeix i s’esdevé el fenomen curiós que les lletres del final de cada ratlla comencen a ballar, literalment, cosa que impedeix la lectura.
De quins tractaments disposem?
Degeneració macular seca
La visió se sol deteriorar gradualment i la pèrdua d’agudesa visual no sempre és greu. El tractament implica dur una graduació correcta i fer servir llums resplendents per ajudar el pacient a veure les coses amb més nitidesa. Amb freqüència cal optar per llibres amb lletra grossa i prescriure ulleres d’augment (ajuts en cas de baixa visió).
Degeneració macular humida
A diferència de la DMAE seca, que no té cap tractament farmacològic, la DMAE humida actualment es tracta amb fàrmacs antiangiogènics (antiFCEV). Aquests fàrmacs inhibeixen la proliferació dels vasos sanguinis, amb la qual cosa es redueixen els nivells dels factors de creixement de l’endoteli vascular (FCEV). S’administren amb una injecció al cos vitri i tenen un efecte de durada que depèn de cada pacient; en conseqüència, es reben més o menys injeccions en funció de la resposta.
El fet més habitual és mantenir el tractament de manera crònica, perquè l’afecció no es pot guarir del tot. Actualment es venen dos fàrmacs per combatre la DMAE, el ranibizumab (Lucentis) i l’aflibercept (Eylea), i encara en trobem un tercer emprat en els tractaments oncològics: el bevacizumab (Avastin), que també s’injecta per via intravítria perquè és un antiFCEV. En els casos en què aquests fàrmacs no responguin, es podria provar un tractament de segona línia, com ara el làser o la teràpia fotodinàmica.
Què es pot fer per evitar una degeneració macular associada a l’edat?
S’ha debatut molt sobre el paper d’ingerir altes dosis de vitamines per evitar aquest trastorn, però no hi ha cap evidència que ho corrobori.
Cal que un oftalmòleg examini periòdicament el pacient amb una degeneració macular humida en un ull perquè la malaltia no afecti l’altre ull. Paral·lelament, el mateix pacient se’n pot fer un control periòdic i si, en cap moment, nota que les línies rectes es distorsionen quan les mira, ho ha de consultar immediatament a un especialista. Per dur a terme aquests controls, el metge li pot fer passar la prova d’Amsler, amb un diagrama en forma de xarxa quadrada que ajuda a diagnosticar de manera precoç l’aparició d’alteracions en la visió central.
La degeneració macular causa ceguesa?
La degeneració macular associada a l’edat és una causa comuna de disminució visual. Si teniu degeneració macular associada a l’edat amb una visió central greument malmesa, l’oftalmòleg us pot inscriure en el registre com a cecs. Això no vol dir que sigueu cecs o us hi hàgiu de tornar; significa que teniu un problema de visió central tan important que cal que us reconeguin les dificultats per veure-us-hi. Com que sempre es conserva la visió perifèrica (lateral), la majoria de persones amb aquesta afecció té garantida una bona mobilitat i independència personal.
