Salut i medicina

Principals avantatges de les facetes dentals

Tenim diverses alternatives contra els problemes dentals inevitables que s’associen a l’edat: els implants, que són cars i comporten un procés llarg; les pròtesis, que poden ser extraïbles o fixes, i les facetes dentals.

Què són les facetes dentals

Són petites làmines que s’adhereixen a les dents, per amagar un possible problema estètic. Parlem, per tant, d’un tractament estètic i no pas mèdic.

Les facetes dentals van aparèixer als Estats Units als anys trenta, i era una solució d’emergència molt poc resistent. No va ser fins als anys vuitanta del segle xx quan se’n va perfeccionar la tècnica i es va aconseguir que duressin més.

Hi ha dues classes principals de facetes dentals: les de ceràmica i les de materials sintètics, com ara el compòsit. Cadascuna té avantatges i inconvenients, com veurem més avall.

Avantatges de les facetes dentals

En conjunt, tant les facetes de ceràmica com les de compòsit tenen avantatges innegables:

  1. Amaguen les irregularitats o imperfeccions estètiques, que inclouen d’un color indesitjable de les dents fins a una forma defectuosa de certes peces.
  2. No es diferencien de les dents pròpies. Es pot reproduir la forma i el color naturals de cada dentadura, atès que les facetes dentals són versàtils, i per això semblen naturals.
  3. Fomenten l’autoestima, perquè eliminen complexos potencials en cas d’un somriure poc afavoridor.
  4. Són gairebé permanents. Si se segueixen uns quants consells elementals pel que fa a la higiene i la cura dental, les facetes duren molt de temps, tant com les dents a què van adherides.
  5. No impliquen cap perill per a les dents ni per a les genives; de fet, és un tractament molt poc invasiu.

Les facetes dentals de ceràmica

Són fetes de ceràmica i s’elaboren al laboratori, segons la mida de la dentadura que han de recobrir. Es fixen a les dents amb un adhesiu ben fort i molt estable. Tot i que són d’un material fràgil, quan s’han col·locat correctament són molt sòlides i aguanten bé les fractures i, encara, augmenten la resistència pròpia de les dents. Ofereixen els avantatges següents:

  1. Color inalterable a llarg termini.
  2. Resistència a tenyir-se. Són inalterables fins i tot contra agents potents com el cafè, el te, el vi, el tabac, etc., perquè tenen una superfície completament llisa i sense els porus que retenen els productes colorants.
  3. Reforçament de les dents, cosa que en redueix la possibilitat de fractura. En certs casos, fins i tot poden modificar una mossegada defectuosa.
  4. Un tractament ràpid i amb prou feines invasiu; poc temps després d’adherir-hi les facetes, es poden fer servir les dents plenament.

Els desavantatges de les facetes de ceràmica respecte a les de compòsit són:

  1. Tenen un cost més alt.
  2. Són definitives, de manera que no es poden modificar una vegada s’han col·locat.
  3. Cal diverses sessions de fixació perquè s’ajustin perfectament.
  4. No tots els pacients les admeten; n’hi ha que hi són incompatibles, perquè mosseguen d’una manera que poden malmetre les facetes.

Les facetes dentals de compòsit

Són una barreja d’una resina amb partícules de ceràmica. Quan s’ha adherit la làmina a la dent, el dentista la modela, o l’“esculpeix”, per satisfer les preferències del pacient. Tot seguit, una llum ultraviolada les endureix. Tenen els avantatges següents:

  1. No són definitives i, per tant, es poden retocar quan s’han fixat.
  2. No són tan cares com les de ceràmica.
  3. És més ràpid de col·locar-les que les de ceràmica.
  4. Són, també, menys agressives perquè tenen l’esmalt original de les dents.

Per la seva banda, els desavantatges de les facetes de compòsit respecte de les de ceràmica són:

  1. Duren menys.
  2. Demanen la intervenció d’un especialista ben qualificat per modelar-les com cal.
  3. Com que es fan amb un material més porós, és més fàcil que es tenyeixin si el pacient beu molt te o cafè, o si fuma.
  4. Són menys resistents que les facetes de ceràmica.