Salut i medicina

Tens prou cura de l’esquena a la feina?

Sigui quina sigui la feina que facis, manual o d’oficina, és fonamental que tinguis en compte que tenir cura de l’esquena és determinant, no solament per evitar lesions que poden arribar a ser molt importants, sinó perquè no tinguis problemes d’esquena a mesura que et facis gran.

En aquest article t’expliquem quines són les lesions més freqüents i què has de fer per mirar d’evitar-les amb la “higiene postural”.

Lesions possibles

Les lesions més habituals són, sobretot, de tres classes:

Fractures de vèrtebres

Solen ser conseqüència d’una ensopegada a la feina o bé d’un pes que et cau al damunt. Habitualment es produeixi una flexió cap endavant, de manera que les vèrtebres es comprimeixen i s’aixafen més per davant que per darrere. Aquesta fractura per falcament és, amb diferència, el trencament de vèrtebres més freqüent.

El perill més gran és que la fractura afecti la medul·la espinal, cosa que podria tenir conseqüències molt greus. Per això, cal operar en cas de fractura greu. La tècnica habitual és “fixar” la vèrtebra fracturada a les vèrtebres veïnes, afegint-hi, si cal, un disc o una altra peça metàl·lica per reforçar-ne el conjunt.

Les fractures lleus es tracten amb una cotilla que immobilitza la zona el temps que calgui (fins i tot durant mesos). El tractament es completa amb rehabilitació.

Contractures vertebrals

La columna vertebral és envoltada de músculs i lligaments que controlen les posicions de cadascuna de les vèrtebres. En forçar o mantenir una posició, alguns dels músculs es mantenen contrets contínuament, sense relaxació. Això causa dolor muscular, l’anomenada contractura muscular, que explica bona parts dels trastorns lleus d’esquena.

A més a més, qualsevol lesió traumàtica a l’esquena, fractura o esquinç té com a conseqüència aquest classe de reacció muscular.

Esquinços vertebrals

És un trastorn freqüent en els qui condueixen vehicles. Quan es frena de manera brusca o hi ha una col·lisió frontal, el cap es mou cap endavant i cap endarrere, hi ha un moviment de vaivé que causa una distensió dels músculs i dels lligaments que uneixen les vèrtebres (de vegades es produeix un trencament de lligaments).

Els casos lleus i moderats no demanen més tractament que la immobilització del cap, cosa que s’aconsegueix amb l’ús d’un collaret durant uns quants dies. Després segueix un període de rehabilitació.

Els casos greus es tracten quirúrgicament al quiròfan, pel risc de lesió medul·lar.

Un exercici imprescindible: la natació

Probablement és el millor exercici curatiu. Com que es practica en horitzontal, gairebé no hi ha càrrega sobre la columna vertebral i, a més, el pes dins de l’aigua és compensat per l’embranzida de l’aigua, de manera que les càrregues musculars disminueixen.

Els moviments que es fan quan nedem són harmònics, sense impactes, i s’alternen les contraccions i les relaxacions dels músculs.

Prevenció: la higiene postural

Anomenem higiene postural un conjunt de normes que cal complir per prevenir lesions d’esquena.

Aquest protocol estableix la manera correcta de dur a terme una feina que demani esforç, de manera que depèn de la mena d’activitat o de treball que fem.

En el cas de l’esquena, hi ha dos grans grups d’activitats: les que duem a terme en posició asseguda (oficines o conducció de vehicles) i les que fem drets, que generalment exigeixen esforços importants: la construcció, la mineria, l’agricultura, etc.

“POSICIÓ CORRECTA I INCORRECTA”

Treballs que es fan en posició asseguda

La regulació de la cadira és molt important, per afavorir que l’esquena estigui recta i el maluc flexionat 900, de manera que les cuixes es mantinguin horitzontals (paral·leles a terra) i els avantbraços també. El seient ha de facilitar que la zona lumbar s’arquegi una mica, perquè es mantingui la corba natural de l’esquena.

S’ha de mirar cap endavant, o una mica cap avall i, per tant, no s’han de col·locar els monitors dels ordinadors massa baixos o de costat.

Convé fer pauses cada cert temps i fer exercicis d’estirament muscular. Aquestes aturades s’haurien de fer cada hora o hora i mitja. Els estiraments han de ser suaus i lents, per augmentar-ne progressivament la intensitat, sense que arribin a causar dolor.

Els exercicis del coll consisteixen a moure suaument el cap en cercle, endavant, endarrere i també cap als costats. Durant aquests exercicis, les espatlles s’han de mantenir aixecades.

Feines que impliquen esforç físic

S’han de respectar estrictament les normes, i l’empresa les ha de recordar de manera ben visible a l’entorn laboral: arnesos, si la feina es fa a llocs alts, casc protector, ulleres, etc.

Si la feina inclou aixecar pesos de baix estant, és convenient de fer servir una faixa lumbar ben cenyida, i mantenir, durant l’aixecament, els genolls doblegats a fi que l’esforç es transmeti a les cuixes.