Sector assegurances

Què és carència en una assegurança?

Si estàs buscant informació sobre assegurances per a la seva contractació, és bastant probable que hagis vist esmentar en nombroses ocasions el concepte de carència; un període de temps que convé valorar abans de prendre la decisió final. Si no tens clar què és la carència d’una assegurança, avui t’expliquem en què consisteix.

Què és una carència?

Es tracta període de temps durant el qual no és possible beneficiar-se dels serveis que s’hagin contractat amb la pòlissa. És a dir, que fins i tot si es presentés alguna malaltia o patologia de manera inesperada caldria esperar que transcorri el termini que marca el contracte per a poder accedir a unes certes cobertures o serveis d’assistència.

Però, s’aplica la carència a qualsevol classe d’assegurança? La resposta és no. De fet, aquest període sol aplicar-se principalment a les assegurances de salut. En el cas de les de cotxe, per exemple, no s’aplica, atès que la probabilitat de sofrir algun tipus de sinistre o avaria és més elevada i són completament imprevisibles.

Dit això, és probable que et preguntis per què s’aplica als serveis de salut, si també poden sorgir imprevistos. El motiu resideix en què existeix la possibilitat que aquesta es contracti perquè ja es coneix l’existència d’alguna patologia o la necessitat de realitzar proves. La intenció en aquests casos és la d’estalviar el cost que puguin suposar la patologia, així com per a reduir el temps d’espera per a accedir a les proves.

D’aquesta manera, les companyies asseguradores tenen la garantia que la finalitat de la contractació no és la de cobrir una situació puntual per a procedir amb la cancel·lació de l’assegurança un cop coberta la patologia.

Les carències més habituals en les assegurances

Ja sabem què és la carència en una assegurança, però… Quant dura? En general, se situa entre els sis i els deu mesos. Això significa que fins que no transcorri aquest termini, l’atenció que es rebi, en general mèdica com hem indicat, no serà completa per a la persona assegurada.

Amb poques paraules, les consultes d’atenció mèdica primària, així com les especialitats, no solen tenir un període de carència. Per contra, les intervencions quirúrgiques, l’assistència al part, les proves d’alta tecnologia o la psicologia sí que solen tenir-ne un.

Però a més de tenir clar què és una carència, també cal conèixer quines són les més comunes, ja que sovint són similars en totes les companyies. Així, per exemple, dins de les intervencions quirúrgiques que esmentem, se sol diferenciar entre les ambulatòries, amb una durada d’uns tres mesos, i les que requereixen hospitalització, que poden assolir els deu mesos.

També, les proves, les radiografies o les analítiques no solen tenir temps d’espera, mentre que una ressonància, que requereix tecnologia específica, sí que la inclou, i sol ser de tres mesos. En els tractaments de rehabilitació de sòl pelvià, pot ascendir fins als dotze mesos, mentre que en els serveis de reproducció assistida es dispara i pot assolir els quatre anys.

Malgrat tot, quan es contracta una assegurança de salut amb una companyia, però es procedeix d’una altra, existeix la possibilitat que no hi hagi un període de carència. Això es deu al fet que la persona assegurada ja va esperar aquest temps amb la companyia anterior i el canvi de l’una a l’altra està relacionat amb les característiques específiques de la pòlissa. En els tractaments que esmentem amb una carència llarga, aquesta pot continuar mantenint-se.

Quina diferència hi ha entre una assegurança amb carències i sense i quina és millor?

Una assegurança sense carència seria aquell que manca del temps d’espera inicial, però a l’hora de plantejar-se si triar entre aquestes i les que la inclouen, cal preguntar-se si realment existeixen. La resposta és que sí, però l’absència de la carència acostuma a donar-se únicament en els traspassos de pòlissa que esmentem, així com en les anomenades urgències vitals. Aquestes són situacions d’emergència en les quals la vida de la persona assegurada es posa en compromís. Per tant, tret que el primer sigui el teu cas, hauràs d’optar a una assegurança amb carència.

Simes no, a més a més del significat de la carència, convé conèixer el d’un altre concepte, que encara que també compta amb aquesta, té característiques diferents: el copagament. En aquests, la quantia de la prima és inferior, però a canvi, la persona assegurada ha de pagar un percentatge del cost dels serveis mèdics que requereixi, per la qual cosa convé conèixer l’import d’aquests. La idea és que s’acudeixi a les consultes únicament quan realment sigui necessari.

Aquí sí que cal preguntar-se si és millor optar per una pòlissa sense o amb aquesta opció. El copagament està pensat com a complement a la sanitat pública i per als qui només acudeixen al metge en moments puntuals, ja que així els serà rendible el pagament puntual de part de les proves. Si per contra les visites són regulars, és preferible optar per un contracte sense copagament; encara que les quotes mensuals siguin més elevades, les proves, que seran més freqüents, quedaran incloses.