Mes: maig de 2025

Què és la medicina regenerativa

La medicina regenerativa és una especialitat mèdica que cerca la regeneració dels teixits corporals, mitjançant l’estimulació dels mecanismes naturals del propi cos. Aquesta regeneració suposaria la reparació dels teixits de l’òrgan afectat i, en última instància, allargaria el temps de funcionament correcte de l’òrgan en qüestió.

Es val de diferents tècniques biomèdiques, com ara la impressió en 3D aplicada a la biologia, l’enginyeria de teixits i les teràpies cel·lulars.

Tècniques de què es val

Constantment es publiquen investigacions i estudis sobre noves possibilitats tècniques i, encara que la seva arribada als hospitals no és immediata, articles com poden quedar obsolets ràpidament per l’aparició de noves tècniques.

Les cèl·lules mare

Són cèl·lules amb una capacitat única, que consisteix que poden diferenciar-se i assemblar-se per complet a les cèl·lules veïnes. És a dir, es poden convertir en molts tipus diferents de cèl·lules.

En funció del seu origen, les cèl·lules mare poden ser

• Cèl·lules mare adultes, o pluripotencials, que poden generar els tipus cel·lulars del mateix teixit.
• Cèl·lules mare embrionàries, que provenen d’embrions que, o bé no es van arribar a utilitzar en un possible tractament de fertilització in vitro (FIV) i que són les que generen més controvèrsia respecte a l’ètica del seu ús.
• Cèl·lules mare ja existents, procedents de cultius cel·lulars.

Hi ha també una classificació en funció de la capacitat d’imitació de les diferents cèl·lules mare.

En principi, la teràpia de cèl·lules mare és teòricament aplicable a qualsevol òrgan del cos, però es comprova que són menys efectives en la regeneració tant del sistema nerviós com del cor.

Enginyeria de teixits

L’enginyeria de teixits consisteix a crear teixits i òrgans artificials mitjançant la utilització de cèl·lules i materials de caràcter biològic. Utilitza una combinació de “bastides”, molècules i cèl·lules per crear teixits completament funcionals, capaços de restaurar, mantenir o fins i tot millorar un òrgan danyat per qualsevol causa.

Bioimpressió 3D

Es basa en sofisticades impressores en tres dimensions, capaces de crear estructures de diferents teixits mitjançant cèl·lules i biomaterials. Són capaços d’imprimir en capes seguint patrons donats, de manera que copiïn l’estructura i la funció d’òrgans complets.

Teràpia gènica

Es basa en la modificació de les cèl·lules mitjançant la introducció a la cèl·lula d’un o diversos gens de manera que substitueixin gens defectuosos o danyats. La tècnica cerca modificar la informació genètica de la cèl·lula del pacient responsable de la malaltia.

Aquesta tècnica és aplicable tant en malalties hereditàries com en trastorns adquirits, com en immunodeficiències primàries.

Nanotecnologia

Hi ha tècniques de producció de materials a escala nano lògica. Un nanòmetre equival a una milmilionèsima part d’un metre, o 1 dividit per 10 elevat a menys de nou. Pensar en aquestes dimensions és pensar a escala atòmica.

L’aplicació de la nanotecnologia a la medicina permet actuar des de l’interior de l’organisme i detectar i identificar les cèl·lules alterades. A més, permetria administrar els fàrmacs només a les cèl·lules que ho requerissin, sense afectar les cèl·lules sanes.

Estimulació elèctrica i magnètica

És una tècnica que cerca la reparació i regeneració de teixits mitjançant l’administració de corrents elèctrics i de camps electromagnètics

Actualment, es fa servir en el tractament de pacients amb danys cerebrals i el procediment permet la valoració i el tractament de determinats danys cerebrals.

Aplicacions de la medicina regenerativa

Aquestes tècniques estan en fase de desenvolupament. Els avenços són constants i les àrees d’aplicació es multipliquen. A hores d’ara les àrees de medicina en què més s’investiga són:

• Traumatologia: lesions òssies i articulars. Aquesta és una de les àrees on més èxits s’han obtingut en medicina regenerativa.
• Malalties cardiovasculars
• Malalties neuronals i degeneratives, com ara el Parkinson, l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple i altres.

Futur de la medicina regenerativa

La comunitat científica es mostra unànime en la predicció que aquestes tecnologies són el futur de la medicina. Les possibilitats que ofereixen les cèl·lules mare, la bioimpressió 3D, la nanotecnologia i les possibles combinacions de totes seran un pas de gegant cap a la medicina personalitzada, a mida de cada pacient.

Bibliografia:

Enginyeria de teixits
Trasplantament cèl·lules mare

Què és la immunoteràpia

És un tractament que es basa a potenciar el mateix sistema immunitari del pacient per tractar les malalties. Per això s’usen compostos o substàncies produïdes pel cos, encara que també poden ser elaborades al laboratori.

El sistema immunitari és una funció clau del cos i en condicions normals és el que ens protegeix davant de la malaltia, fent front a infeccions i altres problemes, com ara el creixement descontrolat de cèl·lules anòmales. El càncer ha desenvolupat sistemes d’invisibilitat, ocultant-lo al sistema immunitari, que no identifica com a nocives les cèl·lules canceroses. Aquestes generen a la seva superfície determinades proteïnes, que bloquegen un receptor dels limfòcits T, les cèl·lules encarregades de la destrucció de les “intruses”.

En aquestes ocasions, el sistema és incapaç de matar-les i és quan parlem de càncer. La immunoteràpia intenta millorar o restaurar el sistema immunitari, de manera que pugui destruir aquestes cèl·lules i evitant, per tant, el creixement i la disseminació del càncer.

La immunoteràpia –o les diferents immunoteràpies– són el resultat de molts anys de recerca i assaigs i, encara que teòricament es pot fer servir davant de qualsevol tipus de càncer, no ha demostrat ser eficaç per a tots ells, de la mateixa manera que una pacient pot no respondre a una teràpia que sí que ha donat resultat en un altre. Així mateix, pot tenir efectes secundaris seriosos, com veurem més tard.

En realitat encara no es coneix la capacitat del sistema immunitari, però el més indiscutible és que ja hi ha molts pacients que s’han curat gràcies a ella. Ha estat en els darrers quinze anys quan els estudis han començat a cristal·litzar, mostrant efectes tangibles.

Tipus d’immunoteràpia

Anticossos monoclonals , que són proteïnes del sistema immunitari creades al laboratori. Estan elaborats a mida i van dirigits a blancs específics, com els anticossos del pacient. El funcionament és que els anticossos ajuden el sistema a reconèixer els bacteris i virus i els marquen per ser destruïts per les defenses del cos. Els anticossos monoclonals reconeixen els objectius específics.

S’utilitzen en molts tumors, com el de cervell, pulmó, còlon, ovari, mama, pròstata i d’altres.

Vacunes específiques contra determinats virus, com el de l’hepatitis B (que produeix un tipus de càncer de fetge (hepatocarcinoma) o el virus papil·loma humà (VPH), causant de diversos càncers de l’aparell genital (femení i masculí). Funcionen sota el mateix principi que qualsevol altra vacuna.

Inhibidors de punts de control immunològic , que ataquen el mecanisme que usen els tumors per debilitar o anul·lar la resposta autoimmune del cos. El fàrmac bloqueja la molècula que anul·la les cèl·lules immunitàries, les cèl·lules T, perquè aquestes reconeguin i ataquin el tumor.

Teràpia cel·lular. Consisteix a utilitzar les mateixes cèl·lules del pacient. Aquestes s’extreuen, es potencien al laboratori i es tornen al cos, activades específicament per atacar el tumor en qüestió.

Immunomoduladors, que són medicaments destinats a intensificar la resposta del sistema immunitari contra el càncer. Poden anar dirigides a parts específiques del sistema immunitari o globalment al sistema.

Avantatges de la immunoteràpia

A diferència dels tractaments habituals del càncer, com la quimioteràpia, la immunoteràpia cal, és a dir, que ataca exclusivament les cèl·lules tumorals, respectant les cèl·lules sanes.

Igualment, la immunoteràpia és com una vacuna, i causa que el sistema immunitari recordi les cèl·lules canceroses i actuï directament si el càncer es reprodueix.

Convé assenyalar que hi ha moltes línies de recerca en curs i nombrosos estudis en marxa que auguren avenços importants, com els que s’han produït els darrers anys.

Efectes secundaris

Com ja hem dit, la immunoteràpia pot tenir efectes secundaris greus, encara que no és habitual. Els més habituals són:

• Febre i calfreds
• Debilitat
• Marejos i nàusees
• Fatiga
• Símptomes semblants als d’una grip
• Reacció en el punt de la injecció, com inflor, pruïja, granellades.

Si es produeix un alliberament elevat de cèl·lules autoimmunes el sistema podria actuar actuï contra els teixits sans del pacient. Normalment, es produeixen malalties que afecten la pell, el sistema digestiu, les articulacions i moltes altres.

Però, en rares ocasions, es pot produir un quadre clínic semblant a una septicèmia, per l’alliberament massiu de substàncies immunològiques. En aquestes ocasions, podria generar-se una fallada orgànica, primerament als pulmons i als ronyons, però que s’estén a tots els òrgans, o sigui que pot ser mortal.

Bibliografia:

https://www.cancer.org/es/cancer/como-sobrellevar-el-cancer/tipos-de-tratamiento/inmunoterapia.html

https://www.cnio.es/noticias/que-es-en-que-casos-funciona-y-como-mejorara-la-inmunoterapia-del-cancer/