Mes: febrer de 2026

Què són els acúfens

És la percepció d’un so no real, que s’origina al cap del pacient i que per tant ningú més sent. En cada cas es poden percebre sons diferents, com ara un timbre, un brunzit o sons més complexos.

L’acúfen (o tinnitus) pot igualment variar en intensitat i ser constant o intermitent. A vegades pot descriure’s com un so pulsàtil (com batecs). L’acúfen en general sol estar associat a la pèrdua d’audició.

Tipus d’acúfens i què pot produir-los

Hi ha dos tipus fonamentals d’acúfens: subjectius i objectius

Acúfens subjectius, que són els més freqüents amb gran diferència. Es deuen a una activitat cerebral anormal i poden ser un símptoma d’algun problema a l’oïda.

Actualment no sabem per què es produeixen, però hi ha molts trastorns que produeixen acúfens com a símptoma, com són:

• Exposició a sorolls forts o sobtats, com una explosió. És el que s’anomena traumatisme acústic
• La presbicúsia, o envelliment auditiu
• La malaltia de Ménière, que és un problema de l’oïda interna que en general causa vèrtigs i marejos
• Migranyes
• Infeccions de l’oïda mitjana
• Bloquejos del conducte auditiu extern
• Problemes a la trompa d’Eustaqui
• Otosclerosi, o creixement anòmal d’algun estructura òssia de l’oïda mitjana
• Trastorns temporomandibulars
• Un neuroma acústic, que és un tumor benigne del nervi que surt de l’oïda interna
• Alguns medicaments (ens referim a ells com a ototòxics).

Acúfens objectius, molt menys habituals i són reals, és a dir que poden sentir-se amb un fonendoscopi, no només són percebuts pel pacient. Poden anar acompassats amb el batec cardíac, però en general és un soroll generat pel flux de la sang a les venes i artèries. Les causes són:

• Disminució dels glòbuls vermells (anèmia)
• Obstrucció de les artèries (arterioesclerosi)
• Hipertensió
• Alguns tumors molt petits situats a prop de l’estructura de l’oïda que percep els sons
• Malformacions ocasionals dels vasos sanguinis localitzats a la duramàter, la membrana que recobreix l’encèfal.

Quan acudir al metge

Certs símptomes han de desencadenar l’alarma:

• Quan l’acúfen es produeix en un sol oïda
• Qualsevol problema neurològic, com ara trastorns de l’equilibri, problemes per caminar, vèrtigs i dificultats per veure, parlar o empassar

Els pacients amb aquests símptomes han d’anar al seu metge o a un otorrinolaringòleg sense falta. També han d’acudir els pacients que pateixen d’acúfens recentment, o si són pulsàtils.

El metge examinarà les orelles i auscultarà amb un fonendoscopi a la zona auricular, per detectar qualsevol possible acúfen objectiu. Igualment, el sotmetrà a una prova d’audició.

Si l’acúfen afecta a un sol oïda i hi ha pèrdua d’audició, s’ha de realitzar una ressonància magnètica i una angiografia.

Es poden tractar els acúfens?

No hi ha cura per als acúfens, però pot prescriure’s un tractament destinat almenys a mitigar-los.

• Quan existeix una disminució de l’audició, és possible disminuir aquests sons fent servir un audífon (pròtesi auditiva). Aquesta solució millora els acúfens fins a un 50% dels pacients
• També pot ser útil un aparell enmascarador de l’acúfen. La seva eficàcia es deu a l’emissió d’un “soroll blanc” (un so constant, repetitiu, que permet atenuar l’acúfen)
• Alguns pacients assenyalen que una mica de soroll extern (soroll de fons) ajuda a ocultar l’acúfen i a conciliar el son
• Altres tractaments no farmacològics com la teràpia de readaptació a l’acúfen poden ajudar també en el tractament
• Els pacients de sordesa molt important, un implant a la còclea redueix la percepció de l’acúfen
• En alguns casos, l’acúfen pot desaparèixer per si sol, sense tractament.

Què es pot fer amb els acúfens

L’otorrinolaringòleg és l’especialista indicat per descobrir la causa de l’acúfen, mitjançant una exploració adequada del conducte auditiu extern i el timpà. L’otorrinolaringòleg també haurà de comprovar el nivell d’audició de la persona que pateix d’acúfens, com ja hem assenyalat.

Altres professionals com el psicòleg poden ser de gran ajuda. L’objecte del tractament psicològic seria disminuir la consciència que tenim de l’acúfen.

Existeixen especialistes experimentats en l’ús de la teràpia de readaptació la meta principal de la qual és aconseguir que l’acúfen sigui menys molest. Finalment, existeixen associacions d’ajuda als pacients d’acúfens, on es pot trobar consells per viure amb ells, com l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (APAT).

“`

L’artrosi de maluc és una de les causes més freqüents de dolor i limitació de mobilitat en persones adultes, sobretot a partir d’una certa edat. Afecta de forma directa activitats del dia a dia, com caminar, pujar escales o aixecar-se d’una cadira. En aquest article, veurem com evoluciona, quines opcions de tractament existeixen i com adaptar-se per mantenir una bona qualitat de vida.

Què és l’artrosi de maluc?

L’artrosi de maluc és una malaltia degenerativa que afecta el cartílag que recobreix l’articulació d’aquesta zona. Amb el pas del temps, aquest cartílag es va desgastant, perd capacitat d’esmorteïment i provoca fricció entre els ossos. Aquesta és la causant del dolor, la sensació de rigidesa i la pèrdua de mobilitat.

Cal tenir clar que no es tracta d’una inflamació puntual. Sinó que, per contra, és un procés progressiu que avança a diferents velocitats en funció de cada cas. En algunes persones ho fa molt lentament, mentre que en altres, el desgast és més ràpid.

Tipus d’artrosi de maluc

L’artrosi de maluc es classifica en dos tipus diferents. El primer és l’artrosi primària, que és quan apareix sense una causa clara associada. I el segon tipus és l’artrosi secundària, que se sol vincular a factors com traumatismes previs, malformacions congènites o sobrecàrregues repetides en el temps. Dins d’aquest últim grup, s’inclouen els diferents tipus d’artrosi, que afecten diferents articulacions i presenten evolucions variables.

Per què es produeix l’artrosi al maluc?

L’edat és un dels factors més influents, però no l’únic. En existeixen d’altres com el sobrepès, certes activitats laborals, els esports d’impacte, alteracions en la petjada o antecedents familiars. Tots ells poden afavorir la seva aparició. També influeixen les lesions antigues que, encara que semblessin superades, alteren la biomecànica de l’articulació.

Símptomes més freqüents i com es diagnostica

El símptoma principal és el dolor a l’engonal, el gluti o la part lateral de la cuixa, que sol augmentar en caminar o quan s’està molt de temps dempeus. També és comú que aparegui la rigidesa després de períodes de repòs i la sensació de pèrdua de força. El diagnòstic es confirma amb una exploració clínica i proves d’imatge. La radiografia de maluc amb artrosi és l’eina més habitual per valorar el grau de desgast articular.

Tractament per a l’artrosi de maluc

El tractament per a l’artrosi de maluc s’adapta al grau d’afectació i als símptomes de cada persona. El més freqüent és apostar per mesures com fisioteràpia, exercici terapèutic, control del pes, analgèsics o antiinflamatoris i, en alguns casos, infiltracions. L’objectiu és alleujar el dolor, millorar la mobilitat i frenar la progressió de l’artrosi.

Es pot curar l’artrosi de maluc?

Actualment, no existeix una cura definitiva, ja que el cartílag no es regenera de forma natural. Tot i això, amb un abordatge adequat es pot controlar el dolor, millorar la funcionalitat i retardar l’evolució durant anys.

Quan s’ha d’operar l’artrosi de maluc?

La cirurgia es valora quan el dolor és persistent, limita greument la vida diària i no respon al tractament conservador. Per saber quan cal operar l’artrosi de maluc, l’especialista haurà de valorar la intensitat dels símptomes, el grau de deteriorament i la repercussió funcional. En aquests casos, la col·locació d’una pròtesi de maluc sol oferir una millora significativa.

Vida diària amb artrosi de maluc

Viure amb artrosi sol significar haver d’adaptar certs hàbits en el dia a dia per mantenir-se actius dins de les possibilitats de cada persona. Per exemple, ajustar ritmes, evitar sobrecàrregues i mantenir la musculatura forta pot contribuir a reduir l’impacte de la malaltia. Moltes persones que descobreixen que pateixen aquesta malaltia es pregunten si es pot treballar amb artrosi de maluc. La resposta és que, en la majoria de casos sí, encara que pot ser necessari adaptar algunes tasques o valorar agafar baixes laborals temporals.

Exercicis aptes i prohibits per a l’artrosi de maluc

Existeixen exercicis per a l’artrosi de maluc que se centren a millorar la mobilitat i enfortir la musculatura. Solen ser de baix impacte, com caminar, nedar o el treball de força controlat. Aquestes són bones opcions d’exercici a la tercera edat.

Al mateix temps, hi ha exercicis prohibits per a l’artrosi de maluc, o almenys, poc recomanables, com els salts, curses intenses o esports amb girs bruscos. Tots ells augmenten el desgast.

Baixa laboral amb artrosi de maluc

La baixa laboral pot ser necessària en fases de dolor agut o després de determinats tractaments. En casos avançats, es pot valorar un grau de discapacitat per artrosi de maluc, sempre amb una avaluació mèdica i funcional individualitzada.

Com et pot ajudar MGC

MGC ofereix accés a especialistes, proves diagnòstiques i tractaments personalitzats per tractar l’artrosi de maluc. A través d’una assegurança de salut, podràs gaudir d’un seguiment mèdic continu, fisioteràpia i opcions quirúrgiques quan estan indicades. Per tant, tindràs una atenció integral adaptada a cada etapa de la malaltia.

Preguntes freqüents sobre l’artrosi de maluc

L’artrosi de maluc és invalidant? 

No sempre. Depèn del grau d’afectació i de com es gestioni el tractament i l’activitat diària.

És bo caminar amb artrosi de maluc? 

Sí, és bo caminar amb artrosi de maluc sempre que es faci de forma controlada, amb calçat adequat i sense dolor intens.

Es pot ballar amb artrosi de maluc? 

Depèn del tipus de ball. Moviments suaus i sense impacte solen ser més ben tolerats que estils exigents.

És bo pujar escales amb artrosi de maluc? 

Pot fer-se amb moderació, però evitant sobreesforços i usant suport si és necessari.