Salut i medicina

Prendre la tensió a casa: quan i com fer-ho correctament

Per Revista Interès Mutu - 30/04/26

Índex de continguts

Què és prendre’s la tensió

La tensió és la forma col·loquial de referir-nos a pressió arterial, i prendre’s la tensió és mesurar la pressió amb què la sang circula per les artèries del cos, bombejada pel cor. Hi ha dos valors de tensió:

La màxima, que correspon al moment en què el cor està bategant, o sístole, i
La mínima, que correspon al moment entre batec i batec, amb el cor en repòs, o diàstole.

La tensió es mesura en mil·límetres de mercuri (mmHg) i el resultat d’una mesura són dues xifres: la tensió sistòlica i la tensió diastòlica. Un exemple podria ser 120/80, o simplement 12/8.

Si la tensió és alta, diem que el pacient és hipertens, o que té hipertensió.

La hipertensió

La hipertensió és un trastorn insidiós, és a dir que no provoca cap símptoma. Tanmateix, algunes manifestacions rares però greus són:

Mal de cap, adormiment, confusió o coma
Dificultat greu per respirar (dispnea)
Sagnat nasal, sobretot si va acompanyat d’algun dels anteriors.

Constitueix un factor molt important per a la bona salut del cor (juntament amb l’obesitat, el sedentarisme, el colesterol elevat i el tabaquisme) i d’aquí la importància de mantenir-la controlada.

El cos tendeix a incrementar la tensió a mesura que envelleix. Això ho provoca la pèrdua progressiva d’elasticitat de les artèries. La hipertensió depèn, en part, de l’edat del pacient.

Per exemple, parlem d’hipertensió en un home de 60 anys d’edat si la tensió és superior a 160/90 estant en repòs.

Els pacients hipertensos amb malalties determinades, com els pacients diabètics, han de controlar-la especialment, perquè la hipertensió els pot provocar problemes molt greus.

Què causa la hipertensió

En més del 90% dels casos, la hipertensió no té causa coneguda: és el que anomenem hipertensió idiopàtica, primària o essencial.

En aquest petit percentatge de casos restant hi ha una causa coneguda i parlem llavors d’hipertensió secundària. Entre les malalties que poden provocar hipertensió hi ha

Les malalties cròniques del ronyó
Les malalties de les artèries
L’abús crònic de l’alcohol
Algunes malalties hormonals
Alguns tumors, com el feocromocitoma, que produeix un excés d’hormones.

Qui s’hauria de prendre la tensió a casa

Haurien de mantenir la tensió controlada els pacients amb hipertensió o sospitosos de patir-ne:

Persones amb hipertensió diagnosticada i que segueixen un tractament, per comprovar si aquest funciona. O persones que segueixen un nou tractament.
Persones amb problemes de “bata blanca”: A la consulta pot pujar-los la tensió i ser aquesta normal a casa (hipertensió de bata blanca). I a la inversa, una tensió baixa a la consulta i alta a casa (hipotensió de bata blanca).
Persones amb risc cardiovascular elevat: Diabètics, antecedents d’infart de miocardi o ictus i pacients amb malalties renals
Dones embarassades, si el ginecòleg ho recomana.

La freqüència de la presa de tensió l’ha de determinar el metge.

No cal que es prenguin la tensió les persones joves, sanes, sense altres factors de risc (glucosa elevada, colesterol elevat, sedentarisme, fumadors).

Com es pren la tensió a casa

Hi ha diversos factors importants a l’hora de prendre’s la tensió a casa.

Primer de tot, cal utilitzar un bon tensiòmetre, preferiblement de braç als de canell.
El pacient ha d’estar relaxat, assegut, amb el braç recolzat en un suport de manera que estigui a la mateixa alçada que el cor.
Col·locar el maneguet al voltant del braç, per sobre del colze, i encendre’l.
El maneguet s’inflarà per posteriorment desinflar-se, moment en què apareixeran a la pantalla els valors màxim i mínim de la tensió, i la freqüència cardíaca en forma de batecs per minut (el pols).
L’operació s’ha de realitzar dues vegades seguides, i la mitjana d’ambdues donarà el valor correcte.

És preferible que sigui una altra persona qui faci tota l’operació, i no el propi pacient, sobretot si és gran, té problemes visuals, etc.