Aparell digestiu

Malaltia diverticular del còlon: diverticulitis i diverticulosi

Per Revista Interès Mutu - 13/08/26

Índex de continguts

Què són els diverticles

Són petites hèrnies en forma de sac a la paret de l’intestí gruixut. La majoria són adquirides, encara que alguns casos poden ser congènits. És un procés molt freqüent que augmenta amb l’edat i que afecta pràcticament per igual tots dos sexes.

Bàsicament, es pot manifestar en forma de diverticulosi, o forma no complicada, i diverticulitis, quan apareix inflamació dels diverticles o petites dilatacions de la mucosa de l’intestí gruixut, com veurem més endavant.

Il·lustració del còlon mostrant la formació de diverticles a la seva paret

Per què es produeixen

L’aparició de diverticles al còlon és molt comuna a les societats occidentals i s’atribueix en gran part a una dieta pobra en fibra i rica en hidrats de carboni refinats o d’absorció ràpida.

El mecanisme més probable de desenvolupament dels diverticles del còlon és la presència d’un volum relativament petit de femta a l’intestí gruixut (relacionat presumiblement, com dèiem, amb l’escassa quantitat de fibra a la dieta), la qual cosa provoca un augment de les contraccions del còlon per impulsar la femta cap endavant. Això ocasiona una pressió més gran en certes porcions de l’intestí, que determina la formació de petites hèrnies o dilatacions en forma de sac a les parets del còlon.

Un cop establerts els diverticles, la femta o partícules d’aliment no digerit poden quedar atrapades en ells i bloquejar les seves obertures. Els bacteris proliferen als diverticles i donen lloc a aquesta infecció i inflamació que hem anomenat diverticulitis. El procés pot conduir finalment a la inflamació de tota la paret de l’intestí i a la seva perforació cap a la cavitat abdominal, podent ocasionar una peritonitis, infecció greu de l’abdomen.

Com es manifesta

La majoria dels pacients que presenten diverticles no complicats (diverticulosi) romanen asimptomàtics o presenten símptomes tan lleus (alternança en les deposicions, és a dir, alguns dies presenten diarrea i altres restrenyiment; dolor a la part inferior i esquerra de la panxa que es calma amb la deposició o el ventoseig; sensació d’inflor de l’abdomen o emissió de moc amb la deposició) que mai no acudeixen al metge. Aquests símptomes són, d’altra banda, molt similars als de la síndrome de l’intestí irritable, un altre procés benigne i molt freqüent amb què sovint es confon.

La diverticulitis, però, és la complicació més freqüent de la malaltia diverticular del còlon. Apareix entre el 10% i el 25% de les persones que tenen diverticles. Generalment es manifesta amb un dolor, sovint força sobtat, a la part inferior i esquerra de l’abdomen (on s’ubica la porció d’intestí gruixut anomenada còlon sigmoide, que és la que es veu afectada amb més freqüència per aquest procés). El dolor pot estendre’s a altres parts de l’abdomen, i fins i tot als genitals, i sovint va acompanyat de nàusees, vòmits, pèrdua de gana i febre.

Com es diagnostiquen

La malaltia diverticular no complicada es pot diagnosticar fent una història clínica i un examen físic del pacient, juntament amb la realització d’algunes proves complementàries, entre les quals destacarem el clisteri opac, és a dir, la introducció d’un contrast de bari a través de l’anus per omplir tot l’intestí gruixut i posteriorment fer unes radiografies on podrem observar les contraccions, la formació de saquets a les parets de l’intestí gruixut i la retenció del contrast als diverticles. De vegades, podrà completar-se amb la realització d’una colonoscòpia, tècnica que consisteix en la introducció per l’anus d’un tub amb un llum que permet examinar l’interior de l’intestí gruixut.

En cas de sospita de diverticulitis, es farà una anàlisi de sang per examinar la quantitat de glòbuls blancs, que habitualment estarà elevada com a signe d’infecció. També es poden fer cultius de la sang per detectar una infecció extensa i altres proves d’imatge, com la radiografia de l’abdomen, la tomografia axial computada (TAC) i l’ecografia. En aquests casos, tant el clisteri opac com la colonoscòpia caldria plantejar-los amb cautela a causa del risc de perforació intestinal que podrien comportar.

Es pot prevenir?

Com vèiem abans, existeix una relació inversa entre la presa de fibra insoluble (fruites i verdures, fonamentalment) i el risc de desenvolupar una malaltia diverticular del còlon simptomàtica. En aquest sentit, aconsellarem seguir una dieta rica en fibra per evitar el restrenyiment i, per tant, prevenir l’aparició d’aquesta malaltia.

Com es tracten aquests processos?

En el cas de la diverticulosi no complicada, no existeixen tractaments mèdics eficaços i, com acabem d’explicar, la principal mesura seria prevenir-ne l’aparició seguint una dieta rica en fibra (s’ha recomanat una quantitat d’almenys 32 grams diaris) juntament amb abundants líquids. En algunes ocasions es poden fer servir, a més, laxants de massa ja preparats a base de Plantago ovata (una planta originària del sud d’Àsia que es ven a herboristeries i farmàcies, fins i tot per internet).

Si se sospita diverticulitis, el metge haurà de decidir si el pacient pot ser tractat al seu domicili o, per contra, requereix ingrés a l’hospital. En els casos lleus, en què el pacient no vomita i és capaç de menjar, el tractament consisteix en una dieta líquida, analgèsics i antibiòtics orals. Quan s’han resolt el dolor i la febre i s’han normalitzat les deposicions, el pacient pot anar adoptant progressivament una dieta normal. Posteriorment, es recomanarà una dieta més rica en fibra.

El tractament hospitalari de la diverticulitis aguda no complicada ha d’iniciar-se amb repòs digestiu, instaurant una dieta líquida o absoluta (no prendre res). S’administraran líquids amb antibiòtics i analgèsics a través d’un degoter, fins a controlar la situació.

Aproximadament un de cada cinc pacients amb diverticulitis requerirà una intervenció quirúrgica a causa de les possibles complicacions de la malaltia, que són: