Epistaxi: què fer si et sagna el nas i per què passa

L’epistaxi, coneguda comunament com a sagnat de nas, és una molèstia que pot aparèixer de manera sobtada. Tot i que en la majoria dels casos no representa cap risc per a la salut, és important conèixer-ne les causes i saber com actuar per evitar complicacions i reduir la freqüència d’aquests episodis.

Què és l’epistaxi o hemorràgia nasal?

Quan parlem de què és l’epistaxi, ens referim a la pèrdua de sang per les fosses nasals, a causa de la ruptura d’algun vas sanguini a la mucosa nasal. El nas està molt vascularitzat, especialment a la seva part anterior, que és on es troba la zona de Kiesselbach. Aquesta és la responsable de més del 90 % dels casos. Tot i que la pèrdua de sang sol causar alarma, els episodis solen aturar-se per si sols i no requereixen cap intervenció mèdica.

Aquesta hemorràgia es pot classificar en anterior, que és la més freqüent i menys greu, i posterior, menys comuna, però més intensa i amb més necessitat d’atenció mèdica.

Per què sagna el nas? Causes de l’epistaxi més comunes

És freqüent preguntar-se per què sagna el nas sense una causa aparent. No obstant això, sí que hi ha alguns factors que poden desencadenar l’epistaxi nasal:

• Traumatismes, com cops, esgarrapades o sonar-se amb força.
• Sequetat ambiental o ús excessiu de calefacció.
• Infeccions respiratòries com el refredat.
• Al·lèrgies que irriten la mucosa nasal.
• Canvis bruscos de temperatura.
• L’augment de la pressió arterial.
• Consum de certs medicaments, com anticoagulants.
• Patologies com desviacions del septe nasal o malalties hematològiques.

Totes aquestes estan reconegudes com a causes del sagnat de nas més habituals en la població general.

Què fer si tens un sagnat nasal?

Si hi ha un sagnat pel nas, es recomana seguir aquests passos senzills:

• Asseure’s i mantenir el cap lleugerament inclinat cap endavant, mai cap enrere.
• Prémer suaument les ales del nas contra el septe amb els dits durant uns 10 minuts.
• Respirar per la boca i evitar parlar o moure’s massa.
• Aplicar fred al pont del nas per afavorir la vasoconstricció.
• No sonar-se ni netejar-se amb força després d’aturar el sagnat.

Aquests consells són útils tant per a una epistaxi nasal lleu com per a episodis més intensos. Si després de 20 minuts de pressió directa el sagnat no s’atura, convé acudir a un centre mèdic.

Com prevenir els sagnats nasals?

Per evitar aquests episodis, inclosa l’epistaxi en l’embaràs, el primer que s’ha de fer és identificar-ne la causa i prendre les mesures adequades. Per exemple, és fonamental mantenir la mucosa nasal hidratada amb sèrum fisiològic. També convé evitar ambients secs, fer servir humidificadors i no manipular el nas amb les mans.

Altres recomanacions són:

• No abusar de descongestionants nasals, ja que l’efecte secundari d’alguns medicaments pot ser irritació o hemorràgia nasal.
• Beure suficient aigua.
• Utilitzar cremes nasals o olis naturals si hi ha tendència a la sequetat.
• Controlar la tensió arterial si es pateixen episodis freqüents.
• Consultar amb un metge si es presenten conjuntament sagnat de nas i mal de cap.

Preguntes freqüents sobre epistaxi

És perillós sagnar pel nas de manera habitual?

Sagnar pel nas habitualment pot deure’s a causes simples com la sequetat, però també pot ser símptoma d’alguna cosa més seriosa. Si sagnes diversos cops per setmana, és important consultar amb un especialista per descartar causes estructurals, hipertensió o problemes de coagulació.

Pot un nen patir una epistaxi greu?

Sí, tot i que no és habitual. L’epistaxi en nens sol deure’s a esgarrapades o infeccions, però si és intensa o es repeteix molt, podria indicar un problema mèdic que convé avaluar. Tanmateix, els passos a seguir per aturar el sagnat són els mateixos que en adults.

És normal sagnar en sonar-se el nas?

Pot passar si la mucosa està inflamada, seca o si es fa massa força. En infeccions respiratòries, sonar-se diverses vegades al dia irrita els vasos i pot provocar un sagnat de nas lleu. Si passa sovint, cal revisar la tècnica o tractar el procés respiratori subjacent.

Què passa si sagno pel nas mentre dormo?

Sagnar durant el son sol estar relacionat amb ambients secs o amb una elevació de la pressió arterial nocturna. També pot deure’s a postures que irritin la mucosa. Si et despertes amb restes de sang o taques al coixí, convé fer un seguiment mèdic i valorar si el sagnat ha estat actiu.

Cuida la teva salut amb MGC: atenció mèdica per a petites urgències

A MGC, sabem que no hi ha cap urgència petita quan es tracta del teu benestar. Oferim atenció mèdica personalitzada per a casos com l’epistaxi, control de tensió, al·lèrgies o símptomes lleus però persistents, com el formigueig a la cara o els sagnats recurrents. Comptem amb professionals preparats per ajudar-te a identificar la causa, aplicar el tractament adequat i prevenir nous episodis.

No deixis passar els símptomes que semblen menors. Si tens dubtes sobre el sagnat de nas o altres símptomes, consulta amb els nostres especialistes. A MGC, t’ajudem a cuidar la teva salut amb seguiment mèdic constant, accessible i de confiança.

Hi ha altres causes, poc freqüents, de les hemorràgies nasals:

• Malalties de la sang, com ara la leucèmia, o de la coagulació, com ara l’hemofília.
• Pòlips nasals.
• Tumors a la fossa nasal.
• Malalties dels vasos sanguinis com ara la síndrome de Rendu-Osler.

Què cal fer en cas d’una hemorràgia nasal

• Asseu-te ben recte amb el cap lleugerament vinclat endavant. No t’ajeguis.
• No t’empassis la sang. Et pot provocar nàusees o vòmits i amagar una pèrdua de sang més important.
• Pinça el nas durant 5 minuts mentre respires per la boca.
• Si el sagnat perd intensitat però torna al cap de poca estona, prem-te el nas un altre cop durant 8-10 minuts. Això ha d’aturar definitivament l’hemorràgia.

Aplicar un glaçó de gel sobre el nas afavoreix que ragi menys sang a la zona i, per tant, també ajuda a controlar de manera més eficaç l’hemorràgia.

Un cop s’hagi aturat l’hemorràgia, procura de no mocar-te fins que no hagin passat dotze hores. La sang seca mantindrà obstruït el punt de sortida.

Si seguim les instruccions d’abans, l’hemorràgia se sol estroncar, però si no passa, caldrà anar al metge. En casos extrems s’hauria d’ingressar el pacient a l’hospital per fer-li el tractament adequat. Si hi ha pèrdues de sang importants, potser cal fer-li una transfusió.

Com s’ha de tractar una hemorràgia abundant

Si no aturem l’hemorràgia, caldrà seguir un tractament mèdic, tal com hem explicat. Habitualment:

• El metge mirarà de frenar l’hemorràgia amb fàrmacs que obstrueixin els vasos sanguinis afectats.
• Quan l’hemorràgia remeti, el metge pot decidir, si escau, de segellar la ferida amb una substància química per prevenir que torni a sagnar.
• Si l’hemorràgia no s’atura, potser haurem d’introduir una gasa permanent al nas o cauteritzar la zona.
• En casos singulars caldrà fer una operació per suturar el vas sanguini que irriga la zona hemorràgica.
• Si el vessament és causat per una altra malaltia, com ara una hipertensió greu, és molt important de triar el tractament adequat per aquesta malaltia, si volem evitar que se’n repeteixin els episodis.

Prevenció de les hemorràgies nasals

Hi ha diverses coses que pots fer per evitar-les:

• No et donis cops al nas.
• No et burxis el nas.
• Evita els ambients excessivament secs. Pots fer servir un humidificador i tot.
• Fixa’t quins medicaments prens. Tal com hem explicat, n’hi ha que poden afavorir l’hemorràgia, per exemple els antihistamínics. Si prens antiagregants o anticoagulants, és el metge qui ha d’avaluar el cas i decidir si cal canviar el tractament.