Exercici, Salut i medicina

Aproximació a la tensió arterial normal: quins en són els valors ideals?

Abans d’entrar de ple en el tema de la tensió arterial, convindria explicar breument la circulació sanguínia.

Una ullada al sistema circulatori

La sang és el teixit encarregat de dur l’aliment (oxigen) a les cèl·lules del cos, i també d’eliminar-ne els residus de la “digestió” (diòxid de carboni o CO2). El mecanisme de funcionament és el següent:

La sang transporta oxigen dels pulmons al cor, d’on el distribueix, per mitjà de les arteries, a totes les cèl·lules del cos. La sang transfereix oxigen a les cèl·lules i se n’enduu el CO2, per tornar sense oxigen per les venes fins al cor. Aleshores passa als pulmons, on allibera el CO2, i es torna a carregar d’oxigen començant de nou el cicle.

La pressió arterial

La sang circula pel cos a través de les arteries i les venes, perquè el cor l’impulsa. En efecte, el cor és un múscul que bomba sang per tot el sistema circulatori i la fa circular a una certa pressió, que anomenem pressió o tensió arterial, o, simplement, tensió.

Cada batec del cor (sístole) és un impuls a la sang que en aquest moment circula a una certa pressió. La pressió sistòlica n’és el valor màxim. Després de la sístole, el cor es relaxa i la pressió baixa; aleshores ens referim a la pressió diastòlica, o valor mínim de tots dos.

Així doncs, la pressió s’expressa en dues xifres, la màxima i la mínima (o l’alta i la baixa), i es mesura en mil·límetres de mercuri (mmHg). Per exemple, amb un valor de 14/8, diem que la pressió arterial sistòlica és de 140 mmHG i la diastòlica de 80 mmHg.

Quina és la pressió normal

La Fundació Espanyola del Cor estableix com a valors de pressió arterial les xifres següents :

Es considera una pressió arterial normal quan se situa entre 120 i 129 mmHg, per a la pressió sistòlica o màxima, i entre 80 y 84 mmHg, per a la pressió diastòlica o mínima. Els valors més baixos es poden acceptar sempre que no es manifestin símptomes.

Les pressions arterials superiors a 130-139 mmHg i a 80-89 mmHg (la màxima i la mínima, respectivament) es consideren elevades. Si el pacient és diabètic del tipus 2, els nivells per sobre de 140-85 mmHg també es consideren alts.

Què causa la hipertensió

En el 90 % dels casos es desconeix la causa de la hipertensió, i parlem d’hipertensió primària o essencial. Quan se’n sap la raó, parlem d’hipertensió arterial secundària.

Algunes causes de la hipertensió són:

  • Malalties cròniques del ronyó
  • Problemes a les arteries que porten la sang al cor
  • Excés de consum d’alcohol
  • Algunes malalties hormonals

Atès que no se sap gaire cosa sobre la majoria de les hipertensions, no és fàcil de determinar-ne les causes. Malgrat tot, se n’han identificat com a factors de risc:

  • Antecedents familiars amb hipertensió
  • Obesitat
  • Tabaquisme
  • Diabetis del tipus 2
  • Malalties renals
  • Abús de l’alcohol
  • Consum elevat de sal
  • Sedentarisme
  • Uns quants medicaments, com ara els esteroides i les píndoles per aprimar-se

Símptomes de la hipertensió

La pressió arterial elevada no manifesta símptomes, en general. De tota manera, les pressions gaire elevades poden causar:

  • Mals de cap i confusió
  • Adormiment; coma
  • Dificultats per respirar (dispnea)
  • Hemorràgies nasals

Unes quantes consideracions

L’edat constitueix en si un factor d’augment de la tensió, per causa de la pèrdua d’elasticitat de les arteries quan ens fem grans. Així doncs, cal tenir en compte l’edat del pacient a l’hora d’avaluar-ne la pressió arterial. Per exemple, direm que un pacient sa de 60 anys és hipertens si té una valors que superen els 160-90 quan és en repòs.

Els límits acceptats per a pacients diabètics són més baixos, perquè la hipertensió combinada amb la diabetis pot originar problemes de salut molt greus.