Per què et surt sang del nas i què has de fer quan passa

L’hemorràgia nasal, en termes mèdics coneguda com a epistaxi, és l’esquinçament parcial d’algun dels vasos que irriguen el nas. És més freqüent en les criatures, però també es produeix en els adults, en particular en la gent gran. Varien d’intensitat: d’unes quantes gotes i vessaments constants fins a sagnies espectaculars.

Sovint s’origina a la part anterior del nas, al septe, que és la membrana cartilaginosa que separa el nas en dues meitats. En aquesta zona, hi concorren tot de minúsculs vasos sanguinis que són molt a prop de la superfície. Aquesta hemorràgia és coneguda com el vessament nasal anterior.

L’hemorràgia posterior es produeix a la part més profunda del nas, a tocar de la gola. Aquí els vasos són més gruixuts i, quan s’esqueixen, causen una hemorràgia més greu, amb sang que raja fins a la gola. Aquesta classe de vessament és més freqüent en adults i podria demanar atenció mèdica.

Per què ocorre

Té molts motius diferents, uns de més greus que d’altres. Ara bé, la part bona de tot plegat és que les hemorràgies nasals greus no són gens freqüents.

Les causes més habituals del sagnat són:

• Un traumatisme (un cop) al nas.
• Burxar-se el nas massa sovint o amb massa força.
• Un refredat de nas (una rinitis) que pot causar un virus, un bacteri o bé una al·lèrgia.
• Sequedat de la mucosa nasal per romandre de manera prolongada en un ambient sec o mal ventilat. En aquest sentit, els aires condicionats no hi ajuden gens.
• Un augment de la pressió arterial.
• Alguns medicaments, com ara els anticoagulants o antiagregants.
• L’exposició a substàncies químiques que irriten les mucoses.
• Una desviació del septe nasal.

Tanmateix, si n’exceptuem les que causen els cops, la majoria de les hemorràgies nasals no tenen cap desencadenant concret.

Hi ha altres causes, poc freqüents, de les hemorràgies nasals:

• Malalties de la sang, com ara la leucèmia, o de la coagulació, com ara l’hemofília.
• Pòlips nasals.
• Tumors a la fossa nasal.
• Malalties dels vasos sanguinis com ara la síndrome de Rendu-Osler.

Què cal fer en cas d’una hemorràgia nasal

• Asseu-te ben recte amb el cap lleugerament vinclat endavant. No t’ajeguis.
• No t’empassis la sang. Et pot provocar nàusees o vòmits i amagar una pèrdua de sang més important.
• Pinça el nas durant 5 minuts mentre respires per la boca.
• Si el sagnat perd intensitat però torna al cap de poca estona, prem-te el nas un altre cop durant 8-10 minuts. Això ha d’aturar definitivament l’hemorràgia.

Aplicar un glaçó de gel sobre el nas afavoreix que ragi menys sang a la zona i, per tant, també ajuda a controlar de manera més eficaç l’hemorràgia.

Un cop s’hagi aturat l’hemorràgia, procura de no mocar-te fins que no hagin passat dotze hores. La sang seca mantindrà obstruït el punt de sortida.

Si seguim les instruccions d’abans, l’hemorràgia se sol estroncar, però si no passa, caldrà anar al metge. En casos extrems s’hauria d’ingressar el pacient a l’hospital per fer-li el tractament adequat. Si hi ha pèrdues de sang importants, potser cal fer-li una transfusió.

Com s’ha de tractar una hemorràgia abundant

Si no aturem l’hemorràgia, caldrà seguir un tractament mèdic, tal com hem explicat. Habitualment:

• El metge mirarà de frenar l’hemorràgia amb fàrmacs que obstrueixin els vasos sanguinis afectats.
• Quan l’hemorràgia remeti, el metge pot decidir, si escau, de segellar la ferida amb una substància química per prevenir que torni a sagnar.
• Si l’hemorràgia no s’atura, potser haurem d’introduir una gasa permanent al nas o cauteritzar la zona.
• En casos singulars caldrà fer una operació per suturar el vas sanguini que irriga la zona hemorràgica.
• Si el vessament és causat per una altra malaltia, com ara una hipertensió greu, és molt important de triar el tractament adequat per aquesta malaltia, si volem evitar que se’n repeteixin els episodis.

Prevenció de les hemorràgies nasals

Hi ha diverses coses que pots fer per evitar-les:

• No et donis cops al nas.
• No et burxis el nas.
• Evita els ambients excessivament secs. Pots fer servir un humidificador i tot.
• Fixa’t quins medicaments prens. Tal com hem explicat, n’hi ha que poden afavorir l’hemorràgia, per exemple els antihistamínics. Si prens antiagregants o anticoagulants, és el metge qui ha d’avaluar el cas i decidir si cal canviar el tractament.