Salut i medicina
El temps s’accelera
Índex de continguts
Vivim en un món que va massa de pressa. Moltes persones s’han adaptat a portar un ritme de vida inadequat i viuen en un estat d’ansietat permanent com si fos el seu estat natural.
Anem per la vida a alta velocitat i ja no ens n’adonem. L’excés d’informació, de responsabilitats, d’activitats, la manca o la mala gestió del temps, els conflictes afectius… Tot contribueix a incrementar els nivells de nerviosisme i d’ansietat, i a minar les nostres defenses. Creix el sentiment de culpa, d’autoexigència, la por es torna irracional, s’accentua l’autocrítica, la inseguretat, la sensació de des- organització, els pensaments obsessius augmenten…
L’ansietat es pot definir com l’emoció que s’origina com a resposta d’adaptació de l’organisme davant el que percep com una amenaça física o psicològica. És una reacció normal d’alarma davant un perill potencial. La seva raó de ser és acomplir una funció adaptativa per donar resposta als perills o incerteses. L’ansietat es torna patològica quan distorsionem la realitat i tenim dificultats per adaptar-nos a la situació que estem vivint per afrontar-la de manera adequada. Deteriora el nostre rendiment i la nostra concentració i sol presentar símptomes psicosomàtics com trastorns digestius, respiratoris o musculars.
Tots hem experimentat en alguna ocasió quadres d’ansietat en moments de perill, d’incertesa, de preocupació o davant de situacions que sentim que ens superen. Es calcula que el 15% de la població pateix algun trastorn d’ansietat al llarg de la seva vida. Quan l’ansietat es perllonga en el temps pot indicar en moltes ocasions que la persona està immersa en un procés d’estrès.
Com es manifiesta?
Els trastorns d’ansietat poden ser molt diferents d’una persona a una altra. La forma més comuna, el trastorn d’ansietat generalitzada, es produeix per l’excitació del sistema nerviós i origina els símptomes següents:
- Tensió al coll, a les espatlles i a l’esquena.
- Sensació de nus a l’estomac, fins i tot nàusees.
- Sudoració, tremolor de mans.
- Sensació d’opressió en el pit, dificultat per respirar, pols accelerat.
- Dificultat per concentrar-se. Irritabilitat, alteracions del son.
- Disminució de la libido, disfunció erèctil. Sensació de cansament, fatiga.
- I sobretot, moltes vegades, sensació de patiment i d’infelicitat.
Ansiolítics i antidepresius
El consum de benzodiazepines (tranquillitzants i ansiolítics) a Espanya augmenta cada any un 7%. Els metges de capçalera alerten sobre l’abús d’aquestsmedicaments. S’estima que el 2,5% d’espanyols en consumeixen de manera regular i almenys un 15%, de manera esporàdica. Set de cada deu consumidors d’aquests psicofàrmacs són dones. La seva indicació terapèutica, sempre valorada i indicada per un professional, és per a casos d’ansietat aguda. Per tant, només estan indicats per al 
tractament d’un trastorn intens que limita l’activitat del pacient o el sotmet a una situació d’estrès important. No obstant aquest augment, el consum en els últims 3-4 anys es va alentint i guanyen terreny els antidepressius.
La prescripció d’antidepressius, sobretot inhibidors selectius de la serotonina com el Prozac, és ara molt més freqüent. Segons fonts del Ministeri de Sanitat, el1995 es van receptar més de 7 milions de capses d’antidepressius, xifra que es va triplicar deu anys després, el 2005, amb 22 milions de capses venudes a Espanya.
