Salut i medicina

Adormiment i formigueig a la cara: per què passa?

Són sensacions desagradables que s’experimenten de vegades sense causa aparent i que es poden deure a molts factors: de problemes purament físics a d’altres de menys tangibles com els trastorns psicològics. En aquest article te n’expliquem els més habituals.

Trastorns nerviosos

La cara i el cap tenen tot de nervis encarregats d’enviar al cervell les diferents sensacions rebudes. Els més importants són els nervis facials, els occipitals (o glossofaringis) i els trigemins. Quan, per qualsevol raó, com ara una infecció o un cop, es veuen afectats, poden transmetre al cervell una sensació de dolor, però també una percepció de formigueig o d’adormiment.

Trastorns dentals

Problemes com ara les infeccions a les dents, que inclouen de la pulpitis (una infamació de la polpa dental dins la dent), la periodontitis (també coneguda com a malaltia gingival o de les genives) fins a un abscés en una dent (acumulació de pus com a conseqüència d’una infecció, generalment bacteriana) són susceptibles de causar formigueig o adormiment.

També es poden donar a causa d’un trastorn en l’articulació de la mandíbula (anomenat ATM), que té com a símptoma principal els espetecs quan obrim o tanquem la boca, de vegades acompanyats de dolor.

De la mateixa manera, poden ser fruit d’una intervenció mèdica en la dentadura, com ara l’extracció d’una peça dental, la col·locació d’un implant o una operació quirúrgica. En aquests casos els símptomes solen remetre al cap de poc temps. Malgrat tot, si s’ha lesionat cap nervi de manera fortuïta, el formigueig o l’adormiment pot durar uns quants mesos i el tractament dependria de la classe concreta de lesió, que hauria de tractar un dentista o, fins i tot, un cirurgià maxil·lofacial.

La fractura d’un os a la cara, com a conseqüència d’un cop o d’un traumatisme, també pot causar adormiment.

Migranya

La migranya és un mal de cap intens, pulsatiu (és a dir, que segueix els batecs del cor) i que afecta, com a norma, una meitat del cap. El símptoma per excel·lència és el dolor (a banda d’altres, com la sensibilitat a la llum i al soroll), però també es pot manifestar amb trastorns de la sensibilitat, normalment a la cara.

Entre les varietats d’aquest trastorn trobem la migranya neurològica o clàssica, en què abans de l’episodi de dolor es té una visió de punts brillants o lluminosos, i també el formigueig a la cara o al cap.

Ansietat i estrès

Són trastorns que també poden ocasionar problemes de sensibilitat, sobretot formigueigs a la cara, a banda d’altres parts del cos.

Normalment desapareixen quan s’aconsegueix de controlar l’ansietat o l’estrès i el pacient es calma.

Altres causes possibles

Entra la llarga llista de possibles culpables d’un formigueig o d’un adormiment a la cara, cal esmentar:

  • La sinusitis, que és la inflamació dels sins paranasals (les cavitats que hi ha a la part anterior del crani). També inclou l’aparició d’algun pòlip als sins.
  • Un ictus o accident cerebrovascular, que podria provocar trastorns en la sensibilitat de la cara, al marge d’asimetries i dels símptomes descrits, tots ben greus.
  • Un tumor, no per força maligne, que faci pressió sobre un nervi de la cara.
  • L’esclerosi múltiple, que és una malaltia nerviosa greu, degenerativa i que consisteix en la destrucció progressiva de la mielina (la matèria que recobreix els nervis) i afecta gradualment la transmissió nerviosa.
  • La paràlisi de Bell, que és la paralització o immobilitat d’un nervi facial per una causa desconeguda.

També hi hauríem d’incloure la manca de vitamines (sobretot de la D i la B12) o de certs minerals, i els efectes secundaris d’uns quants medicaments.

Què cal fer

Hem vist que, sense que hi intervingui cap metge, resulta gairebé impossible de determinar la causa del trastorn. De manera que, si arriba a durar mitja hora o més, o si va acompanyat d’altres símptomes (mal de cap, alteració del moviment facial o d’un braç o d’una cama), s’ha de consultar de seguida un metge i, fins i tot, anar a un servei d’urgències.

El metge avaluarà el pacient i, si convé, demanarà les proves necessàries per determinar amb exactitud el problema i prescriure’n el tractament apropiat.