Salut i medicina
Gota i àcid úric alt: símptomes, causes i quins aliments evitar
Índex de continguts
La gota
La gota és una malaltia reumàtica causada per l’acumulació d’àcid úric a les articulacions. Es manifesta amb dolor molt intens, inflor i envermelliment, especialment al dit gros del peu. És més freqüent en homes d’entre 40 i 60 anys, i s’associa a l’obesitat, el sedentarisme i una dieta rica en purines.
És una malaltia reumàtica coneguda des de l’antiguitat i també era considerada la malaltia de la riquesa, perquè s’associa a l’obesitat i el sedentarisme.
Què causa la gota
Aquesta malaltia és conseqüència d’uns nivells elevats d’àcid úric a la sang i del seu posterior dipòsit a les articulacions. L’àcid úric és un producte de rebuig que s’acostuma a expulsar a través de l’orina. Cal tenir en compte que no totes les persones que tenen l’àcid úric elevat a la sang tindran atacs de gota.
Tipus de gota: primària i secundària
Gota primària
És la més freqüent i es presenta perquè l’organisme produeix més àcid úric o perquè n’elimina poca quantitat. Aquesta forma pot ser heretada.
Gota secundària
És deguda a altres malalties o al consum de certs medicaments que disminueixen la seva expulsió pel ronyó, com els diürètics o els salicilats, inclosa l’aspirina.
Quins símptomes produeix
El període inicial es caracteritza per nivells elevats d’àcid úric a la sang, o hiperuricèmia asimptomàtica. El més freqüent és que les persones que la pateixen no presentin gota.
La primera articulació del dit gros del peu sol ser la més afectada i s’anomena «podagra». Es caracteritza per un dolor molt intens, inflor i envermelliment amb calor. L’atac agut sol durar una setmana sense tractament. L’atac pot ser aïllat, però el normal és que recorri.
Cal remarcar que no sempre que hi ha inflamació del dit gros es deu a un atac de gota.
Quan aquesta malaltia no es tracta, amb el temps l’àcid úric també es diposita a la pell formant dipòsits anomenats «tofus»: són nòduls que sovint es troben a les orelles i els colzes. De vegades poden trencar-se i sortir a l’exterior un material de color blanquinós que és l’àcid úric. També pot dipositar-se als ronyons i formar pedres o càlculs renals.
Factors de risc
Els atacs de gota es relacionen amb certs factors com ara:
- El consum d’alcohol. És molt important saber que un dels factors que més perjudica és el consum de cervesa, fins i tot la cervesa sense alcohol
- L’obesitat
- Els antecedents familiars d’aquesta malaltia
- Els àpats amb un contingut elevat de proteïnes o purines (perquè es descomponen en àcid úric), com ara les vísceres animals, la carn de caça, les sardines i el marisc
- Diabetis
- Operacions de cirurgia major o grans traumatismes
- Insuficiència renal
- Malalties de la pell, com la psoriasi
Com es diagnostica
- El diagnòstic sol fer-se a partir dels símptomes
- L’anàlisi dels nivells d’àcid úric a la sang sol ajudar, així com les radiografies de les articulacions afectades
- La confirmació es fa amb l’observació al microscopi de cristalls d’àcid úric continguts en el líquid de l’articulació
Consells per prevenir la gota: dieta aconsellada
Com a norma general:
- Evita el consum d’alcohol. Com a màxim, una copa de vi al dia
- Perd pes
- Beu líquid en abundància. És recomanable beure fins a 3 litres d’aigua al dia per ajudar a eliminar l’àcid úric a l’orina i prevenir la formació de càlculs renals. Els atacs de gota i els còlics de ronyó són freqüents a l’estiu a causa de la pèrdua d’aigua per la suor, de manera que cal forçar la ingestió de líquids durant els períodes de calor
Aconsellats
- Augmenta el consum de fruites i verdures. Les verdures de fulla verda són les més aconsellades, però també s’hi inclouen les carxofes, la ceba, la carbassa, l’api i la pastanaga. Pel que fa a les fruites, les més adequades són les que contenen nivells elevats de vitamina C, com les taronges o els kiwis
- Els làctics són beneficiosos per baixar l’àcid úric, però han de ser desnatats
- Carns i peixos blancs, que contenen poca grassa
Desaconsellats
- Carns vermelles (vacum i porc principalment) i peixos blaus (salmó, sardines, verat, etc.)
- Mariscs, incloent-hi les ostres
- Redueix el consum de llegums
- Evita els aliments ultraprocesats, per l’alt contingut en fructosa
Què passa si la gota no es tracta
La majoria dels pacients pateixen recaigudes. El segon atac pot produir-se després de diversos anys, i els següents són cada vegada més freqüents, duren més i afecten més articulacions.
La malaltia no tractada pot associar-se a còlics nefrítics per càlculs renals, així com a hipertensió per afectació renal. El tractament a l’inici dels símptomes generalment controla la malaltia.
Com es tracta
En absència de gota o litiasi renal per càlculs d’àcid úric, la hiperuricèmia es considera asimptomàtica i no requereix tractament.
El tractament per a la gota es pot dividir en els punts següents:
Control de l’atac agut
S’utilitzen medicaments antiinflamatoris no esteroideus (excepte salicilats, inclosa l’aspirina), que són molt efectius per alleujar el dolor i la inflamació. També s’acostuma a utilitzar la colquicina, que redueix el nombre i la intensitat dels atacs.
Control dels nivells d’àcid úric
Els fàrmacs més utilitzats són l’al·lopurinol i els medicaments que ajuden a eliminar l’àcid úric a l’orina (uricosúrics). Aquests tractaments solen ser prolongats, de vegades de per vida, com passa amb la hipertensió o la diabetis.
És molt important prendre consciència que cal canviar el règim d’alimentació, perdre pes, ingerir líquid en abundància i evitar l’alcohol.
Pronòstic de la gota
La gran majoria dels pacients amb hiperuricèmia no patiran gota i no necessitaran cap tractament farmacològic. De totes formes, cal recordar que amb el tractament correcte la malaltia és curable.
L’objectiu del tractament és controlar l’atac agut i prevenir la cronicitat de la malaltia, així com les seves complicacions.
