Vuit raons per les quals s’aprimen els cabells, i com es pot solucionar

Si el cabell t’ha passat per temporades més bones, notes que empitjora i que et comença a caure, és lògic que t’hi capfiquis. Sabies que és normal de perdre entre 50 i 100 cabells cada dia? Sovint ni ens n’adonem, però l’aprimament dels cabells causa un malestar emocional real.

Hi ha molts motius per perdre cabell; dels excessos en els pentinats i canvis d’estil fins als desequilibris hormonals. Tot seguit n’exposem els més freqüents, i què hi pots fer per tornar a tenir el cabell tan fort i sa com abans.

El cicle de vida dels cabells

Tots els cabells tenen un cicle de vida normal. La majoria duren cap a tres anys abans de caure i que els nous els substitueixin. Els cabells creixen dins uns “saquets” minúsculs que s’anomenen fol·licles i tots segueixen un cicle vital propi.

Com que un 1 % dels cabells són al final del seu cicle natural de vida, quan ens rentem el cap, trobem uns quants cabells a la banyera o a la dutxa. Tal com apuntàvem, la majoria de nosaltres perd entre 50 i 100 cabells al dia.

El cicle vital dels cabells comprèn tres fases:

• Fase de creixement o anàgena, en la qual els cabells creixen i s’enforteixen
• Fase catàgena, que és un període curt de repòs durant el qual els cabells deixen de créixer
• Fase telògena, en la qual els cabells empenyen cap amunt abans de caure i que comenci una nova fase anàgena

Què és l’aprimament del cabell?

No té res a veure amb l’alopècia o la calvície, que és la pèrdua general de cabells tant en dones com en homes, sinó que fa referència a una disminució lleu o moderada del cabell en certes àrees, i no pas a tot el cap.

Si les pèrdues són superiors al que és normal, parlem d’alopècia telogènica, que causa una reducció general de la tofa de cabells, tot i que es conserva sa el cuir cabellut. És la causa més habitual de la pèrdua de cabell i es dona entre un i tres mesos després d’un fet estressant o trasbalsador, com ara el naixement d’un fill, una intervenció quirúrgica o una malaltia significativa.

Bona part dels casos no demana tractament i, quan passen les circumstàncies que s’hi relacionen, els cabells reviuen sense conseqüències posteriors.

Com es diagnostica

En general, els metges diagnostiquen ràpidament la causa de la reducció de la quantitat de cabells, de vegades sense que calgui fer cap prova addicional. Pot ser que n’hi hagi prou amb una conversa amb el pacient sobre la dieta, l’estat d’estrès, els trastorns mèdics existents i els possibles antecedents familiars.

Si s’ha de fer passar cap prova al pacient, habitualment se li demana una anàlisi de sang per saber si té anèmia, problemes de la tiroide, nivells vitamínics inadequats o trastorns autoimmunitaris. Menys sovint se’n pot fer examinar una mostra de cabell.

Vuit causes habituals de la pèrdua de cabells

• Tractaments estilístics

Sense adonar-se’n, molta gent es tracta ben malament els cabells. Un excés de productes potents, o aspres, com ara els tints, els fàrmacs relaxants, els emblanquidors i les permanents poden malmetre el cabell, com també passa amb els fixadors i les laques més intenses. Lligar-se els cabells amb monyos, trosses o cues de cavall massa tibants pot perjudicar els fol·licles.

• Anèmia i manca de ferro

Una de les causes més habituals de la pèrdua de cabell en les dones és la manca de ferro, sovint per causa de la menstruació, però també pot ser conseqüència d’alguna deficiència en la dieta.

El ferro és essencial perquè els cabells creixin sans i el nivell a la sang n’influeix tant la qualitat com la quantitat.

• Manca de vitamina B₁₂

Juntament amb l’àcid fòlic i altres minerals, la vitamina B₁₂ és vital per als cabells, perquè intervé en el transport de l’oxigen que els fa créixer.

La manca de vitamina B₁₂ és més freqüent en els vegans, atès que la font més important d’aquesta vitamina per a la dieta són les proteïnes d’origen animal, encara que també es pot obtenir, però de menys qualitat, de la fruita i de les verdures.

• Estrès

Ja hem esmentat l’alopècia telogènica com a causa de la reducció del gruix dels cabells. Un grau no necessàriament elevat d’estrès descontrolat causa una secreció alta d’hormones, com ara el cortisol, que poden perjudicar el creixement dels cabells en la fase de desenvolupament als fol·licles i, alhora, fer augmentar les hormones masculines que n’acceleren la caiguda. L’estrès també pot originar trastorns alimentaris i digestius, i caspa.

• Embaràs

El canvi hormonal que es produeix normalment durant la gestació pot tenir impacte en el creixement dels cabells, fins a causar-ne una disminució en la darrera fase de l’embaràs i poc després del part. Al cap de pocs mesos, però, tot sol tornar a la normalitat.

• Una mala dieta

Els cabells necessiten una dosi completa de nutrients i, en cas de qualsevol dèficit, se’n ressenten. Això afecta les proteïnes i les vitamines. Una mala nutrició es pot revelar en uns cabells febles i trencadissos, ressecs i fràgils i, de vegades, s’associa amb la deshidratació i la caspa.

• La menopausa

La davallada d’hormones femenines que es produeix amb la menopausa en pot causar la reducció. Altres símptomes de la menopausa són els fogots, les suors, les regles alterades, els canvis d’humor, la sequedat vaginal i l’alteració de la libido.

• Baixada sobtada de pes

Una dieta dràstica, especialment si has perdut més de deu quilos de pes en un període curt de temps, pot propiciar l’aprimament dels cabells unes quantes setmanes més tard. Pot passar igual amb els trastorns alimentaris.

Remeis casolans contra la pèrdua de cabell

Tot i que no hi ha cap remei casolà per revertir la pèrdua del cabell a causa d’un problema mèdic, les recomanacions que enumerem a continuació poden fer servei si el trastorn es deu a factors relacionats amb l’estil de vida:

• Segueix una dieta tan saludable com sigui possible

Ja hem vist que la nutrició és essencial per afavorir el creixement del cabell. Així doncs, si tens problemes capil·lars, augmenta la ingesta d’aliments saludables recomanats com ara:

– Els ous, que són rics en proteïnes, i vitamines del grup B

– El peix blau i la fruita seca, que contenen omega-3

– La carn vermella, amb molt de ferro

– Els aliments enriquits, com ara els cereals i la llet

• Fes-te massatges al cuir cabellut

Poden estimular el flux sanguini i, per tant el creixement dels cabells. S’ha reportat que l’ús d’olis essencials, com ara el de l’espígol o de la menta, és beneficiós, però encara no en tenim prou evidència.

• L’àloe

S’ha fet servir durant molt temps per tractar l’aprimament dels cabells, perquè redueix la inflamació del cuir cabellut i allibera els fol·licles. S’hi pot aplicar directament, en estat pur o bé en forma gel, de xampú o de condicionador que en continguin.

• Xampús antiaprimament

Aquesta classe de xampús no evita la pèrdua de cabell, però pot fer semblar que el cabell té més gruix. També contenen vitamines i aminoàcids que milloren la salut del cuir cabellut amb el temps, si bé cal fer-los servir cada dia.

Tractaments mèdics contra la pèrdua de cabell

Tret que hagi un problema psíquic important, els metges no solen prescriure cap tractament contra la pèrdua de cabells (no parlem pas d’alopècia). Si cal, però, els tractaments disponibles són:

• Minoxidil, aplicat cada dia en forma líquida o d’escuma. Triga entre 3 i 4 setmanes a fer efecte
• Finasterida: és una píndola que cal prendre diàriament
• Cremes esteroidals: si el problema és una inflamació del cuir cabellut, es pot resoldre amb corticoides

Quan cal anar al metge

Bona part dels casos d’aprimament dels cabells es resolen per si sols amb el temps, sense seguir cap tractament. Ara bé, si perds molta quantitat de cabells sense cap raó aparent —sobretot si se’t comencen a formar clarianes— ves al metge. Si convé, farà que et visiti un dermatòleg per avaluar el cas i, probablement, et demanarà proves.

Amb l’edat, gairebé tothom perd cabell. Malgrat tot, si se segueixen els consells generals sobre dieta i les cures que hem indicat, es pot pal·liar una mica el problema.