Salut i medicina

Quina és la diferència entre ginecologia i obstetrícia

Ecografía

T’ho hauràs preguntat alguna vegada. Estàs farta de veure als hospitals el rètol "Ginecologia i Obstetrícia”. I, a les consultes dels especialistes, llegir “Dra. Tal de Tal, Ginecologia i Obstetrícia”, fins al punt que es pot arribar a pensar que les dues especialitats van juntes. I la realitat és que no és el mateix.

Aquí t'aclarim les diferències entre les dues.

La ginecologia és la part de la medicina que tracta de l’aparell reproductor femení i de les seves malalties. Per la seva part, l’obstetrícia és la part que estudia allò relatiu a l’embaràs i el part, inclòs el període de temps en què, després del part, la dona torna al seu estat natural d’abans de l’embaràs (és a dir, el puerperi, en termes mèdics).

La ginecologia és una especialitat més àmplia, i acostuma a abastar l’obstetrícia, però no a la inversa. És a dir, pràcticament tots els ginecòlegs són també obstetres, però no tots els obstetres són ginecòlegs.

Quan has d’anar al ginecòleg

Com a norma general, la dona ha d’acudir al ginecòleg quan comença a mantenir relacions sexuals. L’exploració ginecològica habitual consistirà en un reconeixement visual dels genitals externs, la vagina i el coll de la matriu (el coll de l’úter).

L’exploració de la vagina requerirà la introducció d’un instrument (l’espècul) que, un cop a dins de la vagina, s’obre i permet veure les parets vaginals i el coll de l’úter.

Posteriorment, el ginecòleg introduirà a la vagina els dits índex i cor, mantenint l’altra mà a l’abdomen de la pacient, fet que permetrà explorar l’úter i els ovaris, la seva situació, consistència i mobilitat.

Evidentment, has d’acudir al ginecòleg quan se’t presenti algun problema de l’aparell reproductor: podràs acudir ja sigui directament a ell (o ella) o mitjançant el teu metge de família, que o bé podrà proposar la solució al problema, o bé et derivarà a l'especialista.

A l’obstetra

L’obstetra, o tocòleg, és l’especialista que controla, com ja hem dit, l’embaràs, el part i el puerperi, i hi has d’acudir quan pensis que estàs embarassada.

El primer senyal d’embaràs acostuma a ser la manca de la regla. Com que hi ha moltes possibles causes perquè això passi, cal considerar altres símptomes, com nàusees matinals o alteració de les mames (enduriment o especial sensibilitat). En tot cas, la forma més fàcil de determinar si existeix o no l’embaràs és fer-te amb un test que pots comprar a la farmàcia. Si el test dona positiu, el pas següent és la visita a l'especialista.

L’obstetra demanarà una anàlisi de sang i orina, que descartarà infeccions o altres possibles problemes, i una primera ecografia, que es farà via vaginal i que permetrà comprovar que l’embrió està ben col·locat.

Després d'aquesta primera ecografia, l’obstetra en demanarà dues més: la primera, sobre la setmana 20 de l’embaràs, serveix per comprovar el desenvolupament del fetus, i el creixement i la ubicació de la placenta (que és el "sac" dins del qual està el fetus) i descartar possibles malformacions. És important recalcar en aquest punt que l’ecografia és de gran ajuda, però que pot no detectar alguna que es manifestaria després del naixement.

La tercera ecografia la demana el tocòleg més propera al part i comprovarà el creixement normal del fetus i de la placenta, així com l'estat del cordó umbilical i el fluix de sang que rep el fetus.

Tant la segona com la tercera ecografies es fan col·locant l’emissor d’ultrasons sobre l’abdomen de la gestant.