Salut i medicina
Cremadors de greixos: quins són efectius i què n’hem de saber
Un avís previ
Abans d’entrar en matèria, cal advertir els usuaris potencials que els cremadors de greixos no són medicaments. Per tant, no se sotmeten als estrictes protocols de seguretat que avalen tots els fàrmacs. No tenen cap base científica ni segueixen cap control real. La indústria especialitzada en l’aprimament els ha creat i es venen sense recepta a les botigues d’herbolaris, a les parafarmàcies i, fins i tot, a les grans superfícies.
Es componen a base de diversos grups d’extractes de plantes i d’animals i es presenten en pastilles, sobres o xarops. Funcionen segons els efectes de cadascuna de les classes disponibles, però el cas és que no han passat assaigs clínics, per la qual cosa tant la seva seguretat com efectivitat són teòriques i no tenen contrastació científica. Uns quants experts opinen que en petites dosis tenen poca eficàcia, o bé no cap; en canvi, en dosis elevades, poden causar algun dels problemes que esmentem:
- toxicitat hepàtica;
- convulsions;
- taquicàrdies i neguit;
- insomni.
Finalment, hi ha cremadors de greixos —sobretot uns quants que es venen per internet i als gimnasos— sense una composició gaire clara que podrien contenir esteroides i altres anabolitzants, amb efectes secundaris greus en segons quins casos. Recomanem de cercar un proveïdor de confiança i defugir les ofertes “màgiques”, normalment enganyoses.
Els cremadors de greixos. Classes
N’hi ha dues classes preeminents: els termogènics i els lipotròpics. Els primers funcionen amb l’augment de la temperatura corporal, mentre que els segons potencien l’ús dels greixos com a principal font d’energia.
Els termogènics
Són substàncies amb la propietat d’elevar la temperatura del cos. En conseqüència, fan que el greix es converteixi en energia i, alhora, que disminueixi el teixit adipós (el greix corporal).
Els termogènics naturals que més es fan servir són:
- La cafeïna, amb dimetilxantina, que afavoreix la lipòlisi (un procés que mobilitza els lípids de reserva al teixit adipós).
- El te verd, amb polifenols, que són poderosos antioxidants (la qual cosa fa disminuir la inflamació) i acceleren el metabolisme i la combustió de greixos.
- La taronja amarga, que ajuda a inhibir la sensació de gana. Conté sinefrina, que regula el metabolisme dels greixos.
- El guaranà, que és una planta originària de l’Amazònia i s’empra com a ingredient habitual de les begudes energètiques. Conté cafeïna i tanins, que fan més ràpida la descomposició del teixit gras.
- Els gerds, que es consideren destructors de greixos pels efectes sobre les hormones reguladores del metabolisme.
- La caiena. El seu contingut en capsaïcina, que és la substància que la torna coent, fa augmentar la temperatura corporal.
Tal com hem explicat, els termogènics* acceleren el metabolisme, però també tenen l’efecte d’intensificar el ritme cardíac. No són, per tant, recomanables per a les persones amb cardiopaties (problemes del cor) o trastorns circulatoris. En aquests pacients poden originar taquicàrdies o arrítmies.
A més a més, no n’han de consumir els qui segueixen una dieta baixa en hidrats de carboni, perquè l’augment de la combustió de greixos exigeix reserves de glucogen (és a dir, d’hidrats). La davallada d’aquestes reserves pot causar problemes.
L-carnitina
Trobem l’L-carnitina (també levocarnitina o simplement carnitina) en la carn vermella i els lactis. El mateix cos en produeix, en petites quantitats.
Es tracta d’un aminoàcid que transporta els greixos a les cèl·lules, les quals, al seu torn, els converteixen en l’energia necessària per a fer les seves funcions.
Les dosis extra de l’L-carnitina (les que s’obtenen amb suplements) serveixen per accelerar la descomposició de greixos al cos en comptes de destruir-ne els hidrats, cosa que en fa disminuir els nivells. Redueix, igualment, la fatiga muscular i el temps de recuperació després d’un esforç.
Com que és una substància que produeix el mateix cos, la seva ingesta no té gaires efectes secundaris. No obstant això, s’han de tenir en compte certes precaucions abans de prendre’n:
- Els pacients amb epilèpsia poden experimentar un augment de les convulsions.
- Els cardiòpates o els pacients amb problemes nerviosos perifèrics (neuropaties perifèriques) ho han de consultar prèviament amb el metge.
D’una manera global, els efectes secundaris més habituals són (tot i que poc freqüents):
- mareigs;
- basques i vòmits;
- dolor abdominal;
- febre;
- sudoració excessiva (hiperhidrosi).
Conclusions: són efectius?
Hem vist les dues classes de destructors de greixos més habituals, però n’hi podríem afegir més. Es poden comprar a les farmàcies, parafarmàcies, a les botigues d’esports, a les grans superfícies…i, virtualment, a tot arreu.
No hem de cercar en els cremadors de greixos la solució per aprimar-nos —és a dir, per perdre teixit adipós. Es poden fer servir com a complements d’una dieta saludable amb una rutina d’exercici, però, per si mateixos, no tenen efectes destacables en les dosis aconsellades.
Resta fora de l’abast d’aquest article recomanar-ne una classe o una altra, més que més, perquè, si el que volem és aprimar-nos, val més seguir la dieta saludable de què hem parlat abans: en concret, reduir la ingesta de greixos, suprimir o minimitzar el consum de greixos animals i incorporar una bona dosi de fruita i verdures. Així mateix, caldria practicar exercici de manera regular (l’Organització Mundial de la Salut recomana un mínim de dues hores i mitja a la setmana d’exercici intens). En resum, cal adoptar uns hàbits de vida saludables.
En qualsevol cas, la recomanació més útil és parlar-ne amb un metge abans de començar un tractament que inclogui aquesta mena de suplements.
Bibliografia
(*): enllaços en anglès
