Salut i medicina

Cops al cap: símptomes d’alarma i què cal fer

Per Revista Interès Mutu - 23/07/26

Índex de continguts

Qualsevol cop al cap pot ser perillós i pot generar el que anomenem una commoció cerebral. T’expliquem com identificar els símptomes d’alarma i quan cal acudir al metge.

La commoció cerebral és una pèrdua de coneixement, en general breu, però cal parar atenció a les possibles conseqüències que pot comportar.

Alguns cops a la part superior del cap poden sagnar aparatosament i crear la consegüent alarma. La causa és que el cuir cabellut està molt vascularitzat, amb múltiples vasos a prop de la superfície.

Això no vol dir que el cop sigui greu: la gravetat no és en aquest sagnat (que pot requerir fins i tot punts de sutura), sinó en els cops que no sagnen però generen aquesta pèrdua de coneixement.

Què és una commoció cerebral

Aquesta pèrdua de coneixement pot ser deguda a una distorsió de les cèl·lules nervioses causada pel cop.

Sol anar acompanyada de mal de cap i un període d’amnèsia que inclou el moment en què es va produir el traumatisme. Els pacients també poden presentar nàusees i vòmits.

Un cop al cap pot ocasionar el trencament dels vasos sanguinis que se situen entre el crani i el cervell. La sang pot acumular-se formant un hematoma que es desplaça i oprimeix el cervell, danyant-lo de manera irreversible. Si l’hematoma no es drena a temps, pot perillar la vida del pacient. També es pot produir un edema, que és igualment perillós.

Una commoció cerebral sense complicacions no és perillosa i no es tracta, ja que el cervell recupera espontàniament les seves funcions. Però també pot anar acompanyada de complicacions que cal conèixer a temps, ja que poden posar en risc la vida del pacient.

Quan cal acudir al metge després d’una commoció cerebral

Metge examinant un pacient després d'un cop al cap per descartar una commoció cerebral

Quan el pacient ha estat inconscient més d’un parell de minuts
Quan, després de recuperar el coneixement, el pacient es mostra somnolent i amb dificultats per mantenir una conversa
Quan el pacient empitjora (son, dificultat per parlar, etc.), fins i tot després d’una millora inicial
Si té nàusees o vòmits repetits
Si presenta alguna convulsió
Si té algun altre símptoma neurològic, com ara visió borrosa o doble, pèrdua de força en un costat del cos, o desequilibri en caminar

En quins casos el metge decidirà l’ingrés

El metge pot indicar la necessitat d’ingressar el pacient a un hospital. En principi, pot deixar-lo en observació durant 24 hores, o bé enviar-lo a casa després del preceptiu examen. La decisió vindrà determinada per la durada de la pèrdua de coneixement, el grau de consciència del pacient en el moment de l’examen, si el metge observa alguna anomalia en l’examen neurològic i si hi ha a casa alguna persona responsable capaç de vigilar adequadament el malalt durant les properes hores.

En general, cal que un adult responsable vigili el pacient durant 12-24 hores després de la commoció. Cada hora (també durant la nit) s’ha de comprovar que el pacient està plenament conscient i és capaç de respondre correctament a preguntes senzilles: se li pot demanar, per exemple, que digui el seu nom, on és i quina data és.

Si és difícil despertar-lo o el pacient és incapaç de recordar detalls personals senzills, cal avisar el metge o tornar a l’hospital immediatament.

Què cal fer després d’una commoció cerebral

En general, els símptomes com el mal de cap, els mareigs o les nàusees remetran gradualment al llarg de dies o setmanes. Aquí tens alguns consells útils:

Evita l’activitat física intensa durant la primera setmana
Igualment, deixa descansar el cervell: no mantinguis una activitat intel·lectual continuada
No llegeixis massa ni miris gaire la televisió
Descansa tot el que puguis

La commoció cerebral té risc de seqüeles permanents?

Si la commoció ha estat greu o el pacient no descansa després adequadament, pot desenvolupar el que anomenem síndrome posttraumàtica, que pot durar mesos i fer-se crònica (aquesta síndrome també pot aparèixer després de traumatismes cranials lleus). Els pacients es queixen de:

Mal de cap
Mareigs
Fatiga
Irritabilitat
Hipersensibilitat a la llum i als sorolls
Dificultat per concentrar-se
Pèrdua de memòria
Depressió

Davant l’aparició d’aquests símptomes cal consultar amb un metge.

Després d’una commoció cerebral també hi ha el risc (no gaire elevat) de desenvolupar epilèpsia, sobretot si la pèrdua de coneixement ha estat prolongada i el pacient presenta una amnèsia que abasta un període llarg després del traumatisme.

Unes commocions cerebrals repetides poden superar la capacitat de recuperació de les neurones. El resultat és una lesió cerebral permanent, com passa, per exemple, en alguns boxejadors, que experimenten pèrdua de memòria i deteriorament intel·lectual.

La majoria de les commocions cerebrals es resolen sense complicacions. En general, les possibilitats de recuperació són més grans com més jove és el pacient.