Quines malalties provoquen mala olor corporal?

L’olor corporal pot variar per molts motius quotidians, com la calor, l’exercici o la higiene. En aquest article no ens referirem a aquella mala olor ocasional que apareix perquè hem oblidat posar-nos desodorant o perquè, simplement, ens ha abandonat, com deia l’anunci, sinó a la que pot ser senyal d’una malaltia.

L’essencial

• Una olor corporal persistent o inusual pot ser símptoma d’una malaltia.
• Les principals són la trimetilaminúria (olor de peix), la diabetis descontrolada (olor dolçana o afruitada), la insuficiència renal o hepàtica, l’hipertiroïdisme i la dermatitis seborreica.
• Cal consultar el metge si l’olor no millora amb la higiene o va acompanyada d’altres símptomes.

Per què es produeix la mala olor corporal

La suor, per si sola, gairebé no fa olor. Les glàndules sudorípares la segreguen i, en entrar en contacte amb els bacteris que poblen la nostra pell, aquests la descomponen. Són les substàncies resultants d’aquest procés les que fan mala olor. Quan aquesta olor és intensa o persistent parlem de bromhidrosi, que s’accentua a les zones menys ventilades del cos, com les aixelles i els peus.

Tanmateix, algunes malalties alteren el metabolisme o la composició de la suor, l’alè o l’orina, i provoquen una olor corporal característica. Les principals són la trimetilaminúria, la diabetis descontrolada, la insuficiència renal o hepàtica, l’hipertiroïdisme i la dermatitis seborreica. Vegem-les una per una.

Trimetilaminúria

També coneguda com a «síndrome de l’olor de peix», és un trastorn metabòlic poc freqüent. Les persones que la pateixen no poden processar correctament la trimetilamina (TMA), un compost orgànic que en concentracions baixes desprèn una forta olor de peix en mal estat i, en concentracions altes, d’amoníac.

Aquest compost el produeixen els bacteris intestinals durant la digestió de determinats aliments, com els ous, el peix, el fetge o els llegums.

Per què es produeix

En condicions normals, l’enzim hepàtic FMO3 (flavina monooxigenasa 3) transforma la TMA en un compost sense olor. En les persones amb trimetilaminúria, el procés és el següent:

• La TMA es genera a l’intestí a partir dels aliments.
• Si l’enzim FMO3 no funciona bé (o l’organisme no el produeix), la TMA no s’oxida.
• La trimetilamina sobrant passa a la sang i s’elimina a través de la suor, la saliva, l’alè i l’orina, cosa que provoca mala olor corporal i també mal alè.

Causes principals

La trimetilaminúria pot ser primària, deguda a una mutació en el gen FMO3 heretada dels pares, o secundària, associada a altres trastorns mèdics, com problemes renals o hepàtics.

També pot aparèixer per un consum excessiu de determinats suplements o medicaments, com ara:

• Suplements de carnitina o levocarnitina (utilitzats per millorar el rendiment físic o tractar alguns trastorns metabòlics)
• Betaïna, que s’utilitza per tractar determinats trastorns metabòlics
• Suplements de colina, presents en complexos vitamínics

Diabetis descontrolada

Parlem de diabetis descontrolada quan el nivell de glucosa en sang (glucèmia) es manté elevat de manera persistent. Si l’organisme no disposa de prou insulina per utilitzar la glucosa com a font d’energia, comença a descompondre el greix i genera cetones, uns compostos químics que s’eliminen, en part, a través de l’alè, l’orina i la suor.

Les cetones tenen una olor dolçana o afruitada, que es percep sobretot a l’alè. Si aquesta olor apareix juntament amb nàusees, vòmits, dolor abdominal o respiració accelerada, pot tractar-se d’una cetoacidosi diabètica, una complicació greu que requereix atenció mèdica urgent.

A més, la diabetis mal controlada pot ocasionar danys greus a llarg termini en l’organisme:

• Danys renals: nefropatia diabètica
• Danys al sistema nerviós: neuropatia diabètica
• Danys a la vista: retinopatia diabètica
• Malaltia cardíaca i infarts
• Mala circulació, que pot provocar úlceres i fins i tot amputacions

Símptomes de la diabetis descontrolada

Els més habituals són:

• Sequedat de boca i set constant
• Necessitat freqüent d’orinar
• Pèrdua de pes
• Cansament extrem
• Més propensió a les infeccions
• Visió borrosa

Fallada en la depuració de toxines

Es produeix quan falla algun dels dos òrgans encarregats de depurar l’organisme: els ronyons i el fetge.

Insuficiència renal

Els ronyons filtren la sang per eliminar-ne els residus a través de l’orina. Si deixen de funcionar correctament per qualsevol causa (com la diabetis, la hipertensió o la glomerulonefritis, una inflamació dels filtres renals), s’acumulen a la sang substàncies com la urea i la creatinina, una situació coneguda com a urèmia. Això pot provocar una olor corporal i un alè característics, que recorden l’amoníac o l’orina.

Insuficiència hepàtica

El fetge processa i transforma substàncies com els medicaments, l’alcohol i les toxines del mateix organisme. Quan no funciona correctament (per cirrosi, fetge gras o hepatitis, per exemple), aquestes substàncies s’acumulen i poden causar mala olor corporal i un alè d’olor dolçana i rància, conegut com a fetor hepàtic.

Hipertiroïdisme

Es produeix quan la glàndula tiroide segrega un excés d’hormona tiroïdal. Aquest excés accelera el metabolisme, cosa que augmenta la sudoració i, en conseqüència, l’olor corporal.

Dermatitis seborreica

És una malaltia inflamatòria crònica de la pell que provoca envermelliment i descamació a les zones amb abundants glàndules sebàcies, com el cuir cabellut, la cara o el pit.

Els seus símptomes principals són:

• Caspa i escates al cuir cabellut
• Taques vermelles en zones com la cara, les celles o darrere de les orelles
• Picor i coïssor a les zones afectades

La producció excessiva de sèu en aquestes zones afavoreix la proliferació de microorganismes, que són els responsables de la mala olor.

Quan cal consultar el metge per la mala olor corporal?

Una mala olor corporal persistent, que no millora amb una higiene adequada o que apareix de manera sobtada, mereix una consulta mèdica, sobretot si va acompanyada d’altres símptomes com set intensa, cansament, pèrdua de pes o canvis a la pell o a l’orina. Identificar-ne la causa és el primer pas per tractar-la correctament i, en molts casos, permet detectar a temps una malaltia que requereix seguiment.

Les assegurances de salut d’MGC Mútua et donen accés a mes 25.000 especialistes i a programes de medicina preventiva enfocats a una cura integral de la salut. Informa’t sense compromís.

---

Bibliografia

MSD Manuals: Olor corporal
NIH: Malalties que fan olor