Catorze causes de tenir picor a la pell i possibles tractaments

La picor, la coïssor, o la pruïja per als metges, és un símptoma molt comú que no ha rebut prou atenció. Al contrari del que passa amb el dolor, és fàcil de considerar la picor com tan sols una irritació lleu. Cal trencar la cadena pica-grata, però, per més que et diguin tot sovint que no et gratis, no pots acabar de controlar el fenomen.

Ara bé, la picor en el millor dels casos fa la guitza i prou, però en el pitjor té un efecte afeblidor i pot interferir en la vida diària, fins arribar a causar problemes psicològics.

A continuació enumerarem les causes més comunes de la picor. Com passa amb tots els problemes mèdics, és clau saber què l’ocasiona per tractar-la. La coïssor pot ser el resultat d’un trastorn cutani (com ara la dermatitis), una infecció a la pell, una al·lèrgia o, més rarament, un desequilibri de substàncies químiques al cos.

Quan has d’anar al metge perquè tens picor

Com a regla general, ves al metge si la coïssor:

• Dura més de dues setmanes i no desapareix amb tractaments casolans
• Si és intensa, no et deixa dormir o interfereix en la teva rutina
• Apareix de sobte, sense causa aparent
• Afecta tot el cos
• S’associa a altres símptomes, com ara el malestar general, la febre, la suor nocturna o la pèrdua de pes

Catorze causes comunes de la picor cutània

De la dermatitis de contacte a les infeccions fúngiques, la picor a la pell pot tenir diferents causes i diversos tractaments.

• Pell seca

És realment una causa molt comuna de picor i, ben sovint, afecta tot el cos. No sol presentar erupcions visibles, però la pell dels braços, i de les cames en particular, pot tenir una aparença seca i una mica escatosa. Tothom pot tenir la pell seca, tot i que és més freqüent en la gent gran.

• Causes

Acostuma a tenir més incidència a l’hivern, quan el fred fa que ens recloem a casa, en espais escalfats, La combinació de fred intens i calefacció (que torna l’aire eixut) causa sequedat de pell. Té el mateix efecte banyar-se o dutxar-se amb aigua calenta.

• Tractament

Una bona loció hidratant sense perfums (anomenats emol·lients) és una manera efectiva de combatre la sequedat; també hi ajuda substituir el sabó per altres productes. El farmacèutic et dirà quins són més recomanables.

Recorda d’eixugar-te bé les mans i el cos després d’esbandir-te. Paradoxalment, deixar la pell humida la resseca.

I pensa de mantenir una bona hidratació corporal.

• Dermatitis de contacte

És una inflamació de la pell pel contacte recent amb algun agent. Com a resultat, hi ha zones de la pell que es tornen vermelles, resseques i tenen una aspecte inflamat; de vegades, fins i tot surten unes petites butllofes anomenades vesícules. Solen aparèixer a les mans i a la cara, i solen causar pruïja o, fins i tot, fan mal.

• Causes

Les possibles causes en són:

• Productes de neteja de la llar (líquids netejadors i esprais)
• Maquillatge, perfums o productes per als cabells
• Detergents en pols per a la rentadora o condicionadors
• Agents químics a la feina
• Guants de làtex

• Tractament

El primer pas és identificar-ne l’agent desencadenant i evitar-lo. Tot seguit, cal tractar la inflamació durant una setmana amb emol·lients i una crema esteroidal. Parla’n amb el metge o amb el farmacèutic, perquè t’aconsellin.

Anant més enllà, procura d’acostumar-te a fer servir guants quan netegis a casa i tria productes de bellesa o de neteja hipoal·lergògens.

Èczema (dermatitis atòpica)

També anomenada èczema, la dermatitis atòpica causa amb freqüència picor, tant en els infants com en els adults. És com si una part de la pell seca hagués penetrat més profundament en capes internes, i aleshores es formen plaques de pell inflamada, resseca i clivellada, que, a més a més, fan coïssor. Sovinteja en els nadons i els infants, però pot persistir en l’edat adulta. Habitualment la pell té una aparença normal, però, de vegades, es manifesten episodis d’èczema (és a dir, brots). En els nadons sol afectar zones com la panxa i les galtes; i, a mesura que creixen, surten als plecs dels colzes i als canells, com també al darrere dels genolls.

• Causes de l’èczema

Hi ha un seguit de factors que, conjuntament, produeixen l’èczema, alguns dels quals no entenem del tot. Únicament sabem que els pacients amb èczemes solen tenir la pell eixarreïda i molt resistent a la hidratació, amb zones seques de la pell que la fan més propensa a reaccionar en contacte amb certs agents.

Hi ha clarament un component genètic que comparteixen l’èczema i altres alteracions atòpiques, com l’asma i les al·lèrgies al pol·len. Els antecedents familiars d’aquests trastorns representen un risc clar de desenvolupar el trastorn.

• Tractament de l’èczema

D’entrada cal combatre un brot d’èczema amb emol·lients i cremes esteroidals. Els primers reforcen la barrera protectora contra l’excés d’hidratació de la pell i s’hi han d’aplicar amb abundància almenys un parell de cops al dia. De fet, és aconsellable de continuar el tractament per prevenir-ne altres brots.

Les cremes esteroidals fan davallar la inflamació durant un brot i en minimitzen els símptomes. Hi ha diferents classes de cremes i de pomades, amb divers grau d’intensitat, i tan sols les més suaus es poden comprar sense recepta (les més potents poden esblaimar o aprimar la pell). Qualsevol pacient amb un èczema acaba sabent què li va bé i què no, i potser se sap espavilar sense receptes. És important de tenir en compte que les cremes esteroidals s’han d’aplicar estrictament a la zona afectada, i durant un temps limitat de set a catorze dies

En cas de dubte, però, o si els brots d’èczema són recurrents, val més fer-se visitar pel metge de família, que recomanarà què és més convenient en cada cas, fins i tot si cal consultar un dermatòleg.

Finalment, és essencial tenir en compte certs factors que poden desencadenar-ne brots, i evitar-los. En principi, caldria controlar-los deixant-ne constància en un diari, però els més habituals són:

• Detergents en pols
• Xampús i altres sabons
• Teixits de llana o sintètics
• Humitat o floridures a casa
• Mascotes
• Al·lèrgies alimentàries, com ara als lactis, als ous, a la farina, a la soja… Si sospitem que tenim cap al·lèrgia alimentària, val més que en parlem amb el metge.

• Urticària

Les al·lèrgies alimentàries o a altres substàncies es poden manifestar en forma d’erupcions que coneixem com a favasses, i que els metges anomenen urticària. Són una mena de plaques vermelles a la pell que tendeixen a sobresortir i que piquen amb intensitat; varien de mida entre uns quants mil·límetres i la grandària d’una mà. Poden aparèixer a qualsevol part del cos, fins i tot a la cara. En les persones amb el rostre de color ocre o fosc, sol ser difícil de diferenciar-hi la vermellor. La granellada va i ve en qüestió de minuts i normalment es mou d’una banda a l’altra del cos.

• Causes de la urticària

Els aliments següents solen causar urticària:

• Cacauets i altra fruita seca
• Marisc
• Peix
• Blat
• Soja
• Lactis

• Tractament de la urticària

A curt termini, es pot tractar la urticària de manera eficaç amb medicaments antihistamínics com ara la cetirizina, disponible a les farmàcies sense recepta, que alleuja ràpidament l’erupció i la coïssor.

Com en tants altres casos, la prevenció és la millor cura i és important d’identificar-ne la causa. Si sospitem de qualsevol nova intervenció d’un al·lergen, n’hem de parlar amb el metge de família, perquè potser cal fer més proves, o fer una modificació en la dieta.

És estrany que la urticària sigui un símptoma d’una reacció tan greu com l’anafilaxi, una resposta immunitària que reclama atenció mèdica urgent perquè no empitjori. Si tens una urticària que inclou inflamació de la cara, dels llavis o de la llengua, incomoditat per respirar o manca d’alè, ves de seguida al servei d’urgències més proper.

• Infeccions per fongs

Els fongs són una causa força general de picor intensa. Les zones afectades són colonitzades per la Candida albicans (també anomenada càndida ras i curt), o altres fongs coneguts com a dermatòfits. Normalment apareixen en zones calentes o humides, com ara l’engonal, els peus o els plecs del cos (a les aixelles o a sota els pits). Són freqüents, en aquest cas, la tinya inguinal i el peu d’atleta.

Les diferents classes d’infeccions poden variar en aparença, però comparteixen símptomes com les taques vermelles i brillants, la picor i, de vegades, la descamació, el clivellament o l’aprimament de la pell. Pel que fa a la tinya (un cas específic d’infecció), l’erupció sol ser circular o en forma d’anell.

• Causes de les infeccions fúngiques

Pràcticament tothom pateix una infecció fúngica en algun moment de la vida, i no és indicador de cap malaltia. Malgrat tot, els diabètics i les persones amb immunodepressió són més proclius a contreure aquesta mena d’infeccions per la seva condició de partida. També sovintegen en persones obeses o amb sobrepès, en les qui han de fer llit o en les que estan immobilitzades.

Aquestes infeccions es poden encomanar per contacte directe, mitjançant objectes portadors de fongs o les mascotes. És habitual de contreure-les a les piscines, les dutxes comunitàries o bé compartint tovalloles o roba.

La humitat i la calor són les condicions ideals perquè els fongs proliferin. És clau, doncs, extremar la higiene, rentar-se amb regularitat i canviar-se de roba, sobretot si fas exercici en ambients càlids.

• Tractament de les infeccions fúngiques

En termes generals, aquesta classe d’infeccions respon ràpidament al tractament amb cremes antifúngiques (amb components esteroidals o sense), i a les rentades regulars amb un sabó no irritant. És vital de canviar-se de roba sovint, evitar els ambients càlids i procurar que els espais es ventilin correctament. Cal eixugar-se amb cura després del bany o de la dutxa i fer servir roba de cotó.

• Erupcions infeccioses específiques

Hi ha infeccions que manifesten altres símptomes, al marge de l’erupció amb picor.

• La varicel·la

Les butllofes, plenes de líquid, que causa la varicel·la poden afectar tot el cos, començant habitualment pel tors. Sovint s’associen a la febre, els dolors corporals, el mal de coll i la pèrdua de gana.

• L’herpes

El virus de la varicel·la es pot tornar a manifestar com una erupció dolorosa que fa coïssor. Sol afectar un sol costat del cos, fet que indica que el virus es concentra en una àrea nerviosa específica (o dermatoma). Si l’erupció apareix a tots dos costats, és poc probable que sigui per causa d’un herpes. L’erupció té l’aparença d’un conjunt de petites butllofes i, sovint, la precedeix un pessigolleig i/o tot de picors. Cal anar al metge, perquè probablement et prescriurà un tractament amb antivirals que alleujarà en certa manera el mal. És essencial que el metge comprovi si hi ha possibles infeccions al cap, al coll o als ulls.

• El xarampió

Com a símptomes en destaquen la febre, els ulls envermellits i plorosos, el mal de coll, la pèrdua de gana, la tos i els mocs. També poden sortir les taques de Koplik, que són petites taques de color blavós envoltades d’una àrea vermella que solen afectar, primer de tot, la boca. Més tard, quan se n’han manifestat els primers símptomes al cap de tres o cinc dies, sol aparèixer una erupció darrere de les orelles que s’escampa avall per tot el cos. El xarampió és una malaltia molt greu i força infecciosa, de manera que, si sospitem que la tenim, hem d’anar de seguida al metge.

• Picades d’insectes

Fan molta coïssor, però es poden tractar a casa amb facilitat. L’aplicació d’un gel amb àloe vera pot apaivagar-ne la picor, i una crema antihistamínica, o bé els antihistamínics orals, també et poden fer servei. Si ets en una zona on hi ha mosquits, pots emprar una loció repel·lent contra els insectes.

Si la zona de la picada s’infla progressivament, es torna vermella i comença a fer mal, significa que el bacteri ha penetrat sota la pell i hi ha causat una infecció. En aquest cas cal anar al metge, perquè probablement et prescriurà un tractament antibiòtic amb crema o bé amb medicació oral.

• Miliària o calor espinosa

És una erupció molt empipadora que normalment desapareix per si sola al cap de pocs dies. Pot afectar qualsevol part del cos i es manifesta amb petites taques prominents que produeixen picor i tenen un tacte espinós, del qual en deriva el nom. Poden tenir un fons vermell que, en les pells fosques, no és fàcil d’observar.

• Causes

És força comuna a l’estiu, quan fa xafogor. L’excés d’humitat n’és la causa, perquè fa que es bloquin les glàndules sudorípares i retinguin la suor. Si bé tothom pot tenir aquesta patologia, els nadons hi són particularment vulnerables, pel fet que no tenen del tot desenvolupada la capacitat de controlar la pròpia temperatura.

• Tractament

El millor tractament és mantenir la pell fresca:

• Fes servir roba de cotó folgada
• Dutxa’t o banya’t sovint amb aigua freda
• No facis servir roba de llit feixuga
• Cal mantenir una bona hidratació bevent molta aigua
• Posa’t draps humits que et refresquin la pell
• Aplica’t una loció de calamina a l’àrea afectada
• Es pot complementar el tractament amb cremes o antihistamínics

• Infestacions cutànies

La pruïja pot provenir de la tinya, dels polls o dels àcars de la pols.

L’àcar que causa la tinya (en concret, una espècie d’aranya minúscula) pon ous damunt la pell deixant-hi un traç argentat amb un punt al final. Acaba produint una erupció amb petites taques vermelles, que són de color marró o negre a les pells groguenques o fosques. La picor sol ser més intensa a la nit. Per identificar la infecció ens hem de fixar si n’hi ha cap indici entre els dits.

• Causes de la tinya

El problema comença quan els àcars penetren la pell. S’escampen amb facilitat per contacte amb algú altre afectat i tothom en pot ser víctima.

• Tractament

El metge (o, en tot cas, el farmacèutic) ha de dir quina loció és la més adequada en cada cas. Els qui han estat en contacte amb un pacient també s’han d’aplicar la loció.

Els vestits i la roba de llit s’han de rentar a temperatures de més de 50 ºC el primer dia de tractament.

Els àcars de la pols són insectes petits que viuen als mobles i fan picor. Es poden tractar amb antihistamínics i cremes esteroidals. Cal que els especialistes hi intervinguin per eliminar els àcars domèstics.

Els polls poden causar una coïssor intensa al cap i acaben fent sortir nafres a la pell. Són visibles a ull nu, com els ous que ponen (llémenes). Es tracten amb pintes especials, de pues espesses, i unes locions disponibles a les farmàcies sense recepta. Normalment, per eliminar de tot la infecció, cal repetir el tractament al cap d’una setmana.

Les picades de les puces també poden fer rabiar. Sovint ataquen els turmells o les parts més en contacte amb les mascotes o les catifes, on sovint hi ha puces. A banda de seguir un tractament contra les picades, és clau d’exterminar aquests insectes tan indesitjables.

Qualsevol picada que causi una picor intensa pot degenerar en una infecció cutània secundària, tal com hem exposat abans. Si et fa mal, o t’adones que n’empitjora la vermellor o la inflor, no t’ho pensis i contacta amb el metge de família.

Psoriasi

La psoriasi fa sortir unes plaques argentades característiques de pell escatosa i, alhora, taques vermelles, que poden fer molta picor o no gens. Habitualment aquestes plaques es localitzen al cuir cabellut, als colzes, als genolls i a la part inferior de l’esquena. Com passa amb l’èczema, els pacients amb psoriasi manifesten la malaltia per brots, amb lapses de temps sense símptomes en l’endemig. Pot aparèixer a qualsevol edat, però sovint afecta adults de menys de 35 anys. A Espanya en pateix el 2,3 % de la població.

És un problema de llarg termini i la gravetat varia entre pacients: de les afeccions més lleus fins a les que interfereixen en la vida diària.

La classe més comuna de psoriasi és la psoriasi de plaques que manifesta els símptomes que hem explicat abans. N’hi ha, però, subclasses com:

• La psoriasi guttata (o de gotes)
• L’èczema flexural
• La psoriasi pustular
• L’eritrodèrmia psoriàsica

Disposem de diferents tractaments per a cadascuna. Cap a una tercera part dels pacients pateix un trastorn associat que es coneix com a psoriasi artrítica.

• Causes de la psoriasi

No se sap gaire què causa aquest trastorn. Ara bé, podem afirmar que els pacients amb psoriasi tenen una renovació de les cèl·lules cutànies molt superior a la dels altres. Aquest volum en la producció afecta àrees de pell gruixuda i escatosa.

Hi ha proves que aquesta regeneració cel·lular tan ràpida és per un problema del sistema immunitari que s’anomena la malaltia autoimmunitària: el cos ataca altres estructures pròpies per error.

Les causes d’aquest problema immunitari no són clares, tot i que diversos estudis suggereixen que hi intervenen factors genètics (és a dir, que es poden tenir antecedents familiars del trastorn), i també ambientals, coneguts com a desencadenants. Els més habituals son:

• Lesions a la pell
• Estrès
• Certs medicaments
• Infeccions cutànies i de gola
• Oratge fred i sec
• El tabac
• El consum d’alcohol

• Tractament de la psoriasi

El tractament se centra a controlar el trastorn tan bé com es pugui, perquè no se n’ha trobat cap cura. La forma més comuna del trastorn és la psoriasi de plaques, que se sol tractar amb compostos tòpics (cremes o pomades), a banda de locions hidratants, cremes esteroidals, cremes amb vitamina D o amb quitrà d’hulla. Hi ha metges que proposen tractaments de fototeràpia amb llum ultraviolada. Si no és efectiu, es pot prescriure medicació que disminueixi l’activitat del sistema immunitari.

• Pitiriasi rosada

La rosèola escatosa és un trastorn que causa una petita erupció a la pell completament inofensiva però desagradable. Pot afectar tothom, però sol aparèixer en adults de menys de 35 anys. Normalment, quan el metge la diagnostica, l’erupció ja s’ha escampat per extenses àrees del cos, sobretot al tors. L’erupció es caracteritza per petites lesions a la pell en forma d’elevació que fan entre un i dos centímetres de diàmetre. De vegades produeix picor, però no sempre.

És interessant de fer notar que molts pacients que van passar per un episodi d’aquest trastorn recorden que s’havien trobat malament abans del brot. També recorden que van observar una taca que els metges anomenen medalló heràldic, és a dir una única placa oval, rosada i de superfície escatosa amb una mida d’entre dos i deu cm durant uns quants dies (o setmanes), abans que es manifestés el trastorn.

• Causes de la pitiriasi rosada

No sabem exactament què causa la pitiriasi rosada, tot i que suposem que prové d’alguna mena d’infecció viral.

• Tractament de la pitiriasi rosada

Normalment no cal seguir cap tractament, atès que desapareix per si mateixa al cap del temps. Malgrat tot, si tenim una picor intensa, podem fer servir una combinació de locions hidratants, cremes esteroidals i antihistamínics per combatre-la.

• Causes sistèmiques de la picor a la pell

Sistèmic és un terme emprat en medicina per indicar un problema que afecta tot el cos, i no únicament una part. La picor generalitzada, especialment si l’erupció no és visible, pot ser el resultat d’una malaltia sistèmica per l’acumulació de diferents agents químics al cos. No es tracta pas d’un trastorn freqüent, però cal descartar-ho; així doncs, és important que et visiti el metge, el qual, després d’un interrogatori preliminar, n’esbrinarà les possibles causes:

• Malaltia hepàtica
• Trastorns de la sang, com ara l’anèmia, la leucèmia o el mieloma
• Malaltia renal

Si es diagnostica cap de les malalties esmentades, cal circumscriure el tractament a la causa subjacent.

• Causes psicològiques de la picor a la pell

Tothom sap que, de vegades, tenir estrès o neguit irrita la pell, però en alguns casos pot ser el símptoma d’una alteració més greu. L’ansietat generalitzada, la depressió o un trastorn obsessivocompulsiu poden originar una picor creixent. En aquests casos, cal tractar el problema subjacent.

• Gestació i picors

La gestació pot afavorir de tenir picors. Això és, simplement, pel fet que s’estira la pell abdominal, però no té conseqüències greus.

Ben rarament (gairebé un cas entre cent) es per conseqüència d’una colèstasi intrahepàtica de l’embaràs, una malaltia que demana atenció mèdica.

Durant la perimenopausa (període de transició a la menopausa) també es pot tenir picor, a causa dels canvis hormonals.