Alimentació i Nutrició, Salut i medicina
Sospites que tens intolerància al gluten? Te n’expliquem els símptomes més comuns
Índex de continguts
Què és la intolerància al gluten
Fins fa pocs anys, la intolerància al gluten era un trastorn estrany, que es limitava a un grup petit de pacients amb malaltia celíaca. D’un temps ençà, però, n’ha augmentat la prevalença fins a prendre proporcions autènticament epidèmiques.
El perquè d’aquest creixement de la intolerància a un aliment —al pa de blat o a d’altres cereals que contenen gluten— és complex. No en sabem gaire la raó i, de fet, s’hi hauria de dedicar un article sencer. El pa ha estat la base alimentària de les civilitzacions mesopotàmica, egípcia, grega i, al capdavall, de totes les cultures occidentals de fa més de 9.000 anys. És impossible que, de sobte, un percentatge relativament elevat de la població no el toleri. Podríem dir, simplement, que aquesta intolerància recent potser no és originada pel gluten i prou, sinó que també hi intervenen altres components dels cereals, o bé és pels tractaments a què se sotmeten.
La celiaquia
Es tracta d’una malaltia autoimmunitària, en la qual l’organisme interacciona amb certes estructures de l’intestí prim i indueix el cos a reaccionar contra el delicat revestiment intern de l’intestí, fins a danyar-lo o a destruir-lo i tot. Això vol dir que els aliments no es processen adequadament.
La intolerància al gluten… o al blat
Aquest terme d’intolerància al gluten engloba diverses reaccions de l’organisme contra components del blat i d’altres cereals. Les dues reaccions més conegudes són la celiaquia i l’al·lèrgia al blat.
Malgrat tot, també es pot tenir intolerància i incapacitat per pair com cal els hidrats del blat o d’altres components, com ara els inhibidors de la tripsina i l’amilasa. Qualsevol d’aquestes situacions pot comportar símptomes similars, per més que les causin substàncies o mecanismes diferents, i que s’incloguin de manera vaga dins de la intolerància al gluten.
Quins símptomes produeix
La intolerància es manifesta amb símptomes variats i múltiples, i són diferents en les criatures i en els adults.
Durant la infantesa, els símptomes no apareixen fins que no s’incorporen en la dieta els aliments que contenen gluten. Els més habituals són:
- Irritabilitat i desfici.
- Manca de gana i dificultat per engreixar-se.
- La femta pot canviar de color (es torna més clara), esdevenir abundat i pudenta.
- En alguns casos, es poden donar vòmits i diarrees i, aleshores, és freqüent de diagnosticar erròniament una gastroenteritis.
- L’abdomen es dilata a causa de la pèrdua de massa muscular, que també fa que s’aprimin les cames i els braços.
En els adults, els símptomes poden ser semblants:
- Pèrdua de pes i diarrea;
- femta tova i pudenta, o en canvi
- restrenyiment, distensió abdominal i gasos.
D’altra banda, molts adults no presenten símptomes intestinals i van al metge al·legant:
- Cansament extrem.
- Trastorns psicològics (depressió).
- Mal d’ossos.
- Fractures, causades per l’afebliment dels ossos.
- Úlceres a la boca.
- Erupcions a la pell (amb aparició de butllofes i pruïja), localitzades sobretot als colzes i als genolls (es coneix com a dermatitis herpetiforme).
Hi ha dones que poden tenir problemes per quedar prenyades i això pot ser la pista que n’afavoreixi el diagnòstic. En casos extrems es pot patir una anèmia greu (per la incapacitat d’absorbir les dosis de ferro i de vitamines que reclama la gestació) i, fins i tot, avortaments espontanis. Igualment, els nadons poden néixer amb poc pes, a causa d’una nutrició deficient proporcionada per la mare.
Per concloure, hi ha malalties estranyes que es donen més sovint entre els celíacs i els intolerants. Algunes són autoimmunitàries i poden afectar la glàndula tiroide, originar diabetis mellitus o cirrosi biliar primària, que ataca el fetge.
El diagnòstic
Quan es manifesta amb persistència cap dels símptomes que hem esmentat, l’única via d’actuació segura és anar al metge, que farà l’historial clínic demanant pels símptomes, freqüència, aspecte i color de la femta. També voldrà saber si s’ha perdut pes o si hi ha cap indici d’anèmia (pal·lidesa i fatiga), i explorarà l’abdomen per comprovar si es tenen erupcions, butllofes o úlceres a la boca.
L’estudi inicial passa per l’anàlisi de sang, que ha de revelar manca de vitamines i minerals. Tot seguit, es fa una anàlisi específica per identificar els anticossos que, de vegades, es troben en els celíacs.
De tota manera, el diagnòstic definitiu exigeix que s’examini una mostra de teixit intestinal (biòpsia intestinal). Aquest estudi es du a terme a l’hospital i després d’un cert temps de fer una dieta en la qual s’ha suprimit del tot la ingesta de gluten.
Uns quants consells
Si seguim una dieta sense gluten podem revertir la lesió de l’intestí prim. A la majoria de les botigues d’alimentació ja trobem diversos aliments sense gluten. Així i tot, la supressió total demana molta disciplina i començar a llegir detingudament els components de cada aliment. Cal fer compte que contenen gluten:
- El pa, les pastes, els pastissos o les galetes.
- Unes quantes salses i sopes preparades.
- Les barres dietètiques, les patates xips i altres productes oferts als bars i als restaurants com a aperitius.
- La brioixeria.
- Certs olis per cuinar.
- Les salses de soja, la mostassa o la maionesa comercial.
- La cervesa, el whisky i el bourbon.
Si llegim acuradament la llista d’ingredients, potser trobem la indicació que el producte en pot contenir traces i, per tant, no l’hauríem de consumir, si més no d’entrada.
Bibliografia
