Benestar, Salut Mental

No pots evitar de capficar-te? Quatre trucs per donar repòs a la ment

No puedes evitar preocuparte

En major o menor mesura, tothom ha viscut un moment en què suposadament havia d’estar content, o simplement divertir-se, però un maldecap o un altre l’impedia de passar una bona estona. I algú deia: però que no t’agrada? I sí que ens agradava, però aquell tema ens feia la guitza i afectava el nostre entorn de felicitat.

Hi ha gent afortunada que és més capaç de desconnectar que no pas d’altra; però val la pena plantejar-se si no es tracta de trobar la manera d’oblidar, encara que sigui momentàniament, la preocupació.

Addictes a la preocupació

El nostre cervell és “addicte” a la preocupació? En algunes persones la resposta és que sí. Les zones cerebrals responsables de les emocions, els records i el pensament sobre el futur formen una xarxa que és coneguda com a “xarxa neural predeterminada o per defecte” (Default Mode Network o DMN, segons les sigles en anglès). Quan el nostre cervell no té res millor a fer, es deixa de pensar en un mateix i, en alguns casos, aquesta xarxa forma pensaments creatius, o entra en un estat de somni. En altres casos, però, aquesta situació mena indefectiblement a la preocupació.

Dit altrament, hi ha persones que són addictes als pensaments feliços i n’hi ha que estan “enganxades” a les preocupacions. A les darreres els proposem quatre pràctiques que els poden ajudar a desconnectar de les odioses cabòries.

[mautic type=”content” slot=”ebook-03-ca” /]

El Mindfulness i la meditació

En resum, la idea central del mindfulness és que ens situem en el present, i evitem de confondre els pensaments amb la realitat que ens envolta. Cal donar protagonisme, i no el tindria d’una altra manera, a la experiència sensorial del moment, com un mètode per concentrar-se en la realitat.

Quan estiguem aclaparats, hem de procurar concentrar-nos en l’acte reflex i inconscient que és la respiració. Cal aclucar els ulls, alenar profundament i obrir-se completament als sentits: la vista, l’olfacte, l’oïda, el tacte i el gust. Cal tenir present que quan respirem enviem sang, és a dir oxigen, al cervell. Aquest pensament pot alleugerir l’estrès.

La meditació va associada a una reducció de l’activitat de la DMN –la “xarxa” que hem esmentat abans– i sembla que funciona encara més que quan comencem feines que poden ser relaxants, o que simplement ens distreuen.

Cal trobar una cosa que valorem

Quan s’està capficat, expressar un sentiment de gratitud pot semblar la cosa més estranya del món. Tanmateix, concentrar-se en les coses per les quals estem agraïts pot calmar l’amígdala –la regió del cervell responsable de les reaccions emocionals– i reduir l’estrès. El sentiment de gratitud també allibera dopamina (un neurotransmissor “motivador” que és clau per expressar les emocions) al cervell.

Convindria pensar en coses que estimulin els sentiments de gratitud i; fins i tot, escriure-les, amb l’objectiu que els pensaments positius que es generin s’apoderin de la ment.

Exercici

És clau de trobar una estona per fer exercici. El nostre cos no es va dissenyar per estar assegut tot el dia i treballar davant de l’ordinador o mirar la televisió. És fonamental alliberar una mica d’energia perquè, altrament, es pot acumular i s’acaba manifestant en forma de processos mentals que tendeixen a l’estancament, a causa de pensar massa però bellugar-se poc.

Fins i tot un exercici suau indueix el cervell a alliberar serotonina, endorfines i altres substàncies químiques que ajuden a fer baixar el cortisol (l’hormona de l’estrès). Comença al matí amb una mica de ioga a casa i fes una passejada cap al migdia, o bé ves una estona al gimnàs. Marca’t el ritme que més s’adapti al teu cas particular i et permeti de mantenir-te en moviment: la ment t’ho agrairà.

Cal cercar un substitut

Sense disciplina la ment projecta idees insòlites i encadena pensaments que, si es té propensió a estar capficat, poden ser destructius i acabar sumint-nos en la desesperació que volem evitar. Ara bé, la ment es pot educar.

T’agrada escriure? O llegir? Saps tocar cap instrument? Dibuixes o pintes? Doncs posa-t’hi, sigui el que sigui, i t’acabaràs concentrant en aquesta activitat. La ment és adaptable i, amb una mica de pràctica, cada cop et serà més fàcil tenir una actitud optimista, cosa que evitarà que caiguis en pensaments destructius, o que la preocupació sigui constant. Només cal proposar-s’ho i anar per feina! Ben aviat t’adonaràs que era més fàcil que no et pensaves.