La ressaca no és només el mal de cap

El cel torna a ser blau, l’alosa vola ben amunt i la pau ha retornat al món. Que bé!, el mal de cap se n’ha anat! L’alleujament que sentim quan la ressaca desapareix és degut, d’una banda, al fet que tornem a sentir-nos bé i, de l’altra, al fet que el sentiment de culpa pels excessos d’ahir a la nit…, potser no n’hi havia per tant, un dia és un dia i pensem que la propera vegada que sortim serem més moderats amb la beguda. La ressaca per fi remet, oi? Doncs resulta que no és així o, més ben dit, no és del tot així: per dins, la cosa continua, encara que no ho sembli.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Bath ha publicat les conclusions d’un estudi sobre la ressaca en la revista Addiction, segons les quals, encara que l’alcohol s’hagi metabolitzat per complet, el cervell no està ni de bon tros al cent per cent.

Podem creure que estem en condicions per rendir al cent per cent en el nostre treball, o per conduir sense riscos afegits, i que hem recuperat totalment les nostres capacitats de concentració i memòria, però l’estudi demostra que precisament aquestes capacitats continuen disminuïdes encara que el valor d’alcohol en la sang hagi tornat al nivell normal. L’alcohol, convé recordar-ho, es metabolitza a raó d’una unitat per hora. I quant és “una unitat”? A efectes mèdics, es considera que són 10 grams d’alcohol, que és el que contenen una copa de vi (de 100 ml), una canya de cervesa (de 200 ml) o un vermut (de 50 ml). No és gaire alcohol, oi, una unitat? Segons això, els cos triga quatre hores a metabolitzar quatre canyes…

L’estudi va comprovar que els afectats per la beguda de la nit anterior mantenien menys capacitat de concentració, presentaven una disminució clara de la memòria i necessitaven més temps de reacció d’una manera significativa.

Per fer-ho, es van revisar en conjunt 19 investigacions ja existents, i les conclusions van ser clares: la ressaca perjudica la velocitat psicomotora, la memòria a mitjà i a llarg termini i la capacitat d’atenció. De manera que… millor que esperem fins l’endemà per conduir.