Salut i medicina

Classes de grans facials i per què surten

Unes quantes consideracions

Per regla general, cal dir que el costum de rebentar-se els grans, mirar d’eliminar els barbs prement amb les ungles o simplement gratar-se són del tot desaconsellables. Ben sovint el problema, sigui quin sigui, empitjora.

Si dubtes, val més que en parlis amb el farmacèutic, perquè et recomanarà què cal fer en el teu cas.

Amb vista a prevenir els grans, convé que tinguis en compte uns quants consells que pots incorporar a la rutina diària de neteja:

  • Renta’t la cara almenys dos cops al dia, fent servir un sabó suau.
  • Evita que els cabells (sobretot si són greixosos) tinguin contacte amb la pell, com ara el serrell.
  • Mira de no exposar la pell a fonts directes de calor o de fred. Igualment evita de prendre massa el sol.
  • Fes servir cremes hidratants no greixoses, perquè tapen els porus.
  • No abusis del maquillatge.
  • Segueix una dieta variada que limiti el consum de greixos. Mantingues la pell ben hidratada, bevent força aigua.
  • Tingues en compte que els remeis casolans tradicionals no solen ser gaire efectius.

Hi ha una gran varietat de grans: del simple barb als quists que fan tant de mal, o els nòduls. N’enumerem els més habituals, que inclourien els furóncols, els quists, els lipomes i altres mals que sempre ha de tractar un metge sense tocar els trastorns.

L’acne

És una afecció molt comuna que se sol manifestar en la pubertat. La causa un augment de la secreció d’andrògens (les hormones sexuals masculines que també produeixen les dones, si be en menys quantitat).

Els andrògens estimulen les glàndules sebàcies de la pell, fet que motiva una secreció més alta de greix (seu). Alhora, s’estreny el canal per on surt el greix, cosa que en dificulta o n’impedeix l’expulsió.

Si les glàndules sebàcies s’infecten amb bacteris de la pell (especialment la propionibacterium acnes), surten els grans, com a símptoma habitual d’aquest procés. Els residus d’aquests bacteris causen irritació a les glàndules sebàcies, que s’acaben inflamant.

La sensibilitat de les glàndules a la secreció hormonal és molt variable, i n’hi ha que tenen problemes greus d’acne; en aquests casos, cal consultar el metge. També hi ha adolescents amb glàndules que no són tan sensibles als andrògens i amb prou feines pateixen el trastorn.

Tractament contra l’acne

Els consells que suggeríem al començament de l’article es poden aplicar a l’acne, raó per la qual no hi tornarem.

Cal que siguis perseverant amb aquestes rutines. Després de sis o vuit setmanes l’acne hauria de remetre de manera evident. Altrament, val més que et visiti un metge (preferentment el dermatòleg).

El metge prescriurà el tractament més adequat per a cada classe d’acne. Pot ser una intervenció local, amb una pomada aplicada directament damunt la pell, o un mètode sistèmic, que comprengui la ingesta de fàrmacs.

Els barbs

Es produeixen quan el conducte o el canal del fol·licle pilós s’obstrueix per un excés de queratina (una proteïna que compon les capes superficials de la pell). N’hi ha de dues menes:

  • Punts negres causats per l’oxidació dels greixos, que es barregen amb la brutícia ambiental i les restes de cèl·lules cutànies mortes.

Es tracten amb l’exfoliació o amb neteges específiques que duu a terme un professional.

  • Punts blancs o barbs tancats que formen petits abscessos amb un extrem blanc.

Val més de consultar el dermatòleg per tractar-los.

Els mílium

Els mílium, o grútum, són petits quists que també apareixen per l’acumulació de queratina a les glàndules de la pell. Es diferencien dels barbs perquè sempre tenen una tonalitat blanquinosa tirant cap a grogosa i són rodons.

En aquest cas també val més seguir un tractament mèdic. El metge els extirpa, en buida l’interior o bé prescriu cures farmacològiques amb cremes o locions adequades.

Grans comuns

Són els més freqüents i es caracteritzen pel color vermell. Poden aparèixer per diferents causes:

  • Excés d’hormones
  • Dieta massa rica en greixos
  • Consum de xocolata
  • Problemes psicològics, com ara l’estrès, l’ansietat o la depressió

Es tracten amb cremes o pomades adients. Parla’n d’entrada amb el farmacèutic, que, si cal, et podria recomanar de visitar un metge.